Comença la restauració de la farmàcia ca l’Apotecari Tomàs Pinyol, de Llardecans

Es tracta de la farmàcia més antiga de Catalunya que es manté pràcticament intacta i en la seva ubicació original. La farmàcia va donar servei al poble des del 1846 fins als anys vuitanta del segle passat, sempre gestionada per la família Pinyol, descendents del fundador Tomàs Pinyol. Des de 1988 fins aquesta primavera ha romàs tancada. Quan la van tornar a obrir, estava tal i com l’havien deixada. 

Núria Almacelles és l’única tècnica en turisme i repoblament que hi ha al territori i es troba a Llardecans. En una conversa amb EMUN ha destacat “que és un bé molt interessant tant en l’àmbit nacional com internacional perquè hi ha molts arxius i medicaments fets de l’època que indiquen com s’ha anat evolucionant en el camp de la farmàcia”. Tant el material documental com el material farmacèutic té un gran valor històric. 

L'objectiu és transformar-lo en un museu. Ara per ara, es troben en la fase 1 del procés de recuperació. En aquesta fase s’han extret els mobles i tot el material, arxius i pots, molts d’ells encara amb el medicament que s’utilitzava llavors, com el mercuri, i se n’ha fet un inventari. Per poder restaurar el mobiliari calia extreure’l perquè estava collat a la paret. Tot i que tot es troba en un estat relativament bo, la humitat dels edificis antics l’havia afectat. 

Ara mateix, per tant, la farmàcia està buida, a l’espera que els mobles estiguin llestos per tornar-los a muntar. En una altra fase del procés, caldrà recuperar les pintures murals que embelleixen l’establiment i que també estan afectades per la humitat. El procés fins a poder museïtzar la farmàcia és lent perquè hi ha diverses fases.

Es vol reobrir en el marc del projecte de repoblament que duu a terme l’ajuntament de Llardecans i que enllaça habitatge, escola i turisme. Núria Almacelles explica que, per afavorir el repoblament, que hi hagi elements d’interès genera ganes de venir a conèixer la població i “qui sap”, afegeix la Núria, “potser en un futur aquesta gent tan curiosa al final diu que s’hi troba bé i es pot fer alguna acció perquè es quedin”.

Creuen que esdevindrà un reclam turístic per la peculiaritat i la importància de les troballes. “Creiem que pot comportar ja no tan sols visites turístiques sinó també un interès general per la gent del voltant. La farmàcia és històrica i tornar-la a obrir al públic seria posar la cirereta al pastís”, diu la Núria.