El Cafè de la Granota - 25N - Justícia Feminista

Hem fet tertúlia amb dones amb opinió.

Júlia Badia Santallúsia i Gemma Benseny Garrofer, membres de l'Associació de Joves Alfarràs AJA

Norma Jordana Berenguer, membre de l'Associació ADONA'T del Segrià Nord per la Igualtat

Susanna Salse Subirà, membre de l'Associació ADONA'T del Segrià Nord per la Igualtat i de la Marea Lila

Marina Vidal Palomera, membre de l'Assemblea de Joves la Llaor

Lorena Cortés Aparicio, membre del Grup de Joves el Cóc d'Almenar

Les principals reinvindicacions del 25N-Dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones, ha estat la Justícia Feminsita.
Les dones no poden avortar lliurement en tota la demarcació de Lleida, ni al Pla ni al Pirineu. La causa és que tots els metges s'acullen a l'objecció de consciència. Al pla de Lleida només poden interrompre l'embaràs amb píndoles abortives. Al Pirineu no tenen ni aquesta opció farmacològica.

Una altra reinvidicació és que no prescriguin les denúncies per les víctimes d'abusos comesos de l'Aula de Teatre i que es doni suport a les víctimes.

El 25 de novembre va ser declarat Dia internacional contra la violència de gènere durant el primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe celebrat a Bogotà (Colòmbia) l'any 1981.

En aquesta trobada, les dones van denunciar la violència de gènere en l'àmbit domèstic i la violació i l'assetjament sexual en l'àmbit dels governs, incloent-hi la tortura i els abusos que patien moltes presoneres polítiques.

Es va escollir aquest dia per commemorar el violent assassinat de les germanes i activistes polítiques Minerva, Patria i Maria Teresa Mirabal, van ser assassinades per la policia secreta del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana mentre anaven a Puerto Plata a visitar els seus marits empresonats el 25 de novembre de 1960. Els seus cadàvers destrossats van aparèixer al fons d'un barranc. Adela (Dedé) Mirabal va ser l’única germana que va sobreviure i va morir el 2014 a Bèlgica als 88 anys. Per al moviment popular i feminista de la República Dominicana, històricament, aquestes dones han simbolitzat la lluita i la resistència. El 1999, l'ONU va donar caràcter oficial a aquesta data.