Els guanyadors del Concurs de contes "Sant Jordi Confinat" de la Biblio d'Alguaire

Gemma Ventura amb El drac que no volia ser drac guanya el Concurs Sant Jordi Confinat i Elena Riu i Pol Bañeres aconsenyeixen l'accèssit pel conte Sant Jordi versió 20.20.

La Biblioteca Josep Lladonosa i Pujol d’Alguaire ha impulsat el concurs Sant Jordi Confinat per aquest Sant Jordi afectat per la Covid-19.

La finalitt era escriure una història de creació inèdita, pròpia i en català i en la que els protagonistes havíen de ser els personatges de la llegenda de Sant Jordi però amb la particularitat que tots els personatges havíen d'estar confinats en un mateix domicili.

El premi pel guanyador és un val de 60 euros per gastar en material de papereria o llibres en un negoci d'Alguaire.

Donada la qualitat dels contes, el jurat ha decidit, a més, atorgar un accèssit.

En l'edició especial del concurs de contes Sant Jordi Confinat s'han presentat 13 històries.

La Norma Soldevila, responsable de la Bilio d'Alguaire i impulsora de la inicitiva es sent satisfeta de la convocatòria. 

Els microreltas s'han anat publiant  a les Xarxes Socials de la biblioteca d’Alguaire i de l’Ajuntament d’Alguaire. 

Aquí podeu llegir el conte guanyador i l'accèssit.

També el podeu veure el conte guanyador de la Gemma Ventura "El drac que no volia ser drac".

EL DRAC QUE NO VOLIA SER DRAC de GEMMA VENTURA

L’Arlet va córrer a buscar unes llanes que guardava al seu armari. Havien d'acabar una titella amb la seva mare.
Quan va obrir la porta de l'armari en va sortir una cua. Una cua verda amb unes punxes de color taronja.
“ Què és això? ”, va pensar.
Va apartar una mica la roba per poder veure què s'amagava allà dins, però era massa fosc.

- Qui hi ha aquí dins?! - va xisclar.
De sobte... "PUFF!" La cua és va fer petitona.
La va agafar i...era un drac!!! Un drac petitó!
- Qui ets tu? Què hi fas aquí? Com hi has vingut a parar? D’on has sortit? - preguntava l’Arlet.
- Para el carro! Les preguntes d'una en una! Sóc el Martí, un drac que viu al teu armari. - Li va contestar el drac.
- Com? Que vius al meu armari? Des de quan?
- Ja fa temps...uns tres anys. - va contestar el drac una mica avergonyit.

El drac li va explicar que havia anat a parar al seu armari quan es va escapar d’un dels contes de l’estanteria. S’hi va trobar tant bé allà dins, que mai més n’havia sortit.
- Però, i perquè t'has fet petit? - va preguntar l’Arlet.
- Quan tinc por o vergonya, em torno petit...no ho puc evitar... - va respondre el drac.
Van seguir parlant i, a mesura que s'anaven coneixent, el drac s'anava tornant més i més gran.

- Arlet, a sopar! - va cridar el pare des de la cuina.
- Ens veiem després, Martí! Vaig a sopar!
L’Arlet va menjar-s'ho tot ben depressa. Tenia moltes ganes de seguir descobrint coses amb el drac.
Va tornar cap a l'habitació i al obrir l'armari “Puff!” es va tornar a fer petit.
- Tranquil, Martí! Sóc jo, l'Arlet!
- Uix, ho sento. M'he espantat! - va respondre el drac amb veu tremolosa.
- T'he portat una mica de truita d'espinacs!
- Mmmm ... Moltes gràcies! Aquí dins només puc menjar- me les boles dels jerseis...

Tots dos van esclatar a riure!
I el drac es va tornar a fer gran.

- Drac, i què vols ser tu de gran? Jo, ballarina i músic. - li explicava l’Arlet.
- Jo, ..., jo... - El drac s'anava tornant petit - Jo vull ser...
- Martí, que tens? Que vols ser? No tinguis vergonya!
- Jo...vull..Jo vull ser... Jo vull ser Princesa! - va xisclar.
- Princesa?
- Si, princesa de la llegenda de Sant Jordi. Estic fart de ser sempre el dolent i que em matin!

L’Arlet es va quedar pensant com podria ajudar al drac a complir el seu somni.
Tots dos van anar a dormir, un a l'armari i l'altra al llit.

L'endemà, quan l’Arlet es va llevar, va tenir una genial idea! Li faria una disfressa de princesa al drac!
Va baixar al taller de la mare, va agafar tots els retalls de roba per fer un vestit ben bonic.

Un botó per aquí, una puntada per allà …
- Aquest vel quedarà genial!
Quan el va tenir enllestit, li va anar a donar la sorpresa al drac!

- Martí! Mira! Tatxaaaan! - va dir l’Arlet
- Uaaaaaaaau quina passada! És preciós!!!! M'encanta! - el drac estava super content!
Se'l va emprovar, li quedava perfecte!
- Estàs preciós drac!
Puff!
El drac s'havia fet petit altre cop...
- El vestit és preciós, però quan em faig petit no em va bé...- el drac sumiquejava. Estava trist.

Va ser l'endemà, després d'haver rumiat tota la nit, que a l’Arlet se li va ocórrer la millor de les idees.
- Martí! Ja ho tinc! Diuen que qui canta els mals espanta, així que t’ensenyaré una cançó per fer marxar la por i la vergonya!
- Però, cantar encara em fa més vergonya...
- Tranquil, ara estàs aquí amb mi, que ja em coneixes. Jo t'ajudaré! - l’Arlet el va tranquil·litzar.
Es van posar a cantar la cançó de la por. L’Arlet l'havia après del seu pare, que li cantava quan era petita.
"No estàs sol, no tinguis por, ningú embrutarà el teu cor, ..."
Cantant i ballant el drac va anar perdent la vergonya i s'anava sentint cada cop més segur.

- Ara només falta que trobem un lloc on puguis fer de princesa de veritat. - va dir l'Arlet - però haurà de ser a dins de casa, estem confinats...
Tots dos es van posar a pensar com podrien fer-ho perquè el Martí fos la princesa d'alguna llegenda de sant Jordi.
- Ja ho tinc! - va dir l’Arlet - Organitzarem una obra de teatre aquí dins de casa. Tu, Martí, seràs la princesa. Jo seré Sant Jordi, i la meva germana petita, la Beth, serà el drac.
- Però...jo m'esperava ser una gran princesa...no la d'una obra de teatre casolana...
- Tranquil drac! Ho penjarem a les xarxes socials i et veuran per tot arreu!

Van estar dies i dies preparant decorats, vestits, preparant el diàleg, ...
Quan ja ho van tenir tot a punt, van fer seure al pare i la mare al sofà , i els van representar l'obra.
Tots van passar una tarda genial. Ho van fer de meravella. Fins i tot el Martí, va cantar una cançó mentre feia de princesa, que els va deixar bocabadats!
El vídeo va córrer per les xarxes socials molt més ràpid del que s'esperaven. A tothom li encantava!

L'endemà tenien una trucada d'un dels representants de l'obra de teatre més important de la llegenda de Sant Jordi. Montblanc medieval esperava al Martí amb els braços oberts. Volien que fos la princesa!
Però, el Martí, no va acceptar la proposta.
- Jo ara sé realment què vull ser. Jo vull ser JO MATEIX. Vull viure fora del teu armari i ser feliç amb vosaltres, la meva família d'acollida. M'heu ensenyat a ser feliç. - va dir el drac Martí
- Que bé! - va afegir l’Arlet.
- Però, això si... Hauré de tornar a entrar al llibre de l’estanteria del que vaig sortir. I podré tornar a ser jo. I em podreu visitar cada nit, mentre llegiu el conte.

El drac va fer una forta abraçada a l’Arlet i se'n va anar a l'habitació a buscar el llibre. Va obrir la pàgina 6 i hi va saltar a sobre. Per art de màgia va entrar-hi.

Cada nit, abans d'anar a dormir , tota la família llegíen el conte plegats. I abans de deixar-lo a l’estanteria , obrien altre cop la pàgina 6 i li feien un petó de bona nit al drac Martí.

GEMMA VENTURA GONZALEZ

Accèssit:

SANT JORDI VERSIÓ 20.20 d'ELENA RIU I POL BAÑERES

Són les 7:00 i sona el despertador… em costa aixecar-me perquè la cua l’he posat malament per dormir i ara la tinc dormida. Em llevo, em rento la cara i les dents, trec dues o tres flamarades de foc i em preparo l’esmorzar. A algú se li ha oblidat fer la compra i per tercer dia consecutiu em toca esmorzar un pollastre. Engego el televisor… continuem parlant del ditxós COVID-19 que fa dies que ens manté confinats a casa. Em preparo per a viure un dia com els 30 anteriors… però miro el calendari i el veig el dia marcat en vermell… em poso les ulleres d’aprop, i caram! Faig un crit esfereïdor: si és 23 d’abril!!!

Són les 7:10. Per fi el drac ha apagat el despertador que feia deu minuts que sonava sense parar… em llevo i em miro al mirall que tinc davant del llit… sembla que la ratlla blanca dels meus cabells avança a passos de gegant… em pentino la meva llarga cabellera rossa de forma que quedi dissimulada… em poso la corona. Vaig a preparar l’esmorzar quan recordo que se m’ha oblidat per enèsima vegada anar a fer la compra… però clar no tinc mascareta per sortir perquè la que tenia fa dues setmanes que l’estic reaprofitant. Des de la cuina, sento de fons el televisor… algú se l’ha deixat obert… altre cop les notícies del ditxós COVID-19… i de repent sento un crit que em fa caure la tassa de llet amb cereals a sobre del vestit… sento de lluny.. que és Sant què?

Són les 7.20. Quin despertar més sobtat que estic tenint… primer he sentit olor de socarrim del drac… després les queixes de la princesa per no sé què del seu cabell… que si que és cert que dia a dia va agafant un color diferent…i ja per últim entre el crit del drac i el soroll de trencadís de la última tassa de porcellana que havia portat “la nena” del seu palau, he saltat del llit d’un bot. No he tingut temps ni d’acabar de posar-me la meva armadura, calçar-me les botes i posar-me el casc, que m’obren la porta de la meva habitació de cop… que si és 23… que si és Sant què?.. què si com comprarem la rosa… què si el llibre… jo què sense el meu primer cafè Nespresso no sóc res, em trec el casc perquè tot em ressona i faig que m’ho expliquin poc a poc.

Resulta que avui és dia 23… el meu Sant.. el dia del llibre i de la Rosa… el dia en què els carrers s’omplen de paradetes de llibres i roses per a festejar el meu Sant. Però el 23 d’abril del 2020 el recordarem com el Sant Jordi confinat, el Sant Jordi en què no vam poder sortir a comprar ni libres ni roses perquè el Govern va decretar fa unes setmanes l’estat d’alarma.

La princesa em diu que no em preocupi que té una idea…un cop hagi anat a la farmàcia per una mascareta i a comprar, perquè la veritat que la nevera tremola, farem un Sant Jordi a casa diferent. Un cop arribi a casa, s’encarregarà de copiar en una llibreta diferents anècdotes dels dies de confinament, i redactarà un diari. El decorarà amb tècniques d’scrapbooking, que ha après aquests dies fent un curs online. Després intentarà enquadernar-lo seguint algun tutorial del Youtube.

D’altra banda, el drac, serà l’encarregat de fer una rosa amb roba vella que segur que tenim a l’armari i amb la tècnica del moulage, l’anirà “modelant” a sobre d’una rosa que la princesa té dissecada en una caixa. Després jo, com a bon cuiner que sóc, ja que m’estic formant entre el Canal Cuines, el Masterchef i el Arguiñano, faré un bon fricandó amb bolets i crema catalana de postres. I per acompanyar, un bon vi rosat. Per berenar enfornaré un bon pa de Sant Jordi… a veure si la princesa troba farina i llevat, perquè fa dies que es veu que estan racionats.

Són les 19.55… hem dinat i berenat com a reis. El drac finalment ha fet la rosa, una de les més boniques que he vist mai, amb roba vermella i engalanada amb passamaneria. Li hem regalat la a la princesa que li ha encantat!… i ella ens ha regalat un diari de confinament a cadascú.
De cop sentim una música, unes sirenes i uns aplaudiments tan forts que ens fan aixecar d’una revolada del sofà i sortir al balcó. És la mostra d’agraïment que cada dia a les 20.00 fem tots els ciutadans als professionals sanitaris que dia rere dia lluiten com herois contra el COVID-19.
Quan s’acaben els aplaudiments, sona una sardana des del balcó dels veïns de baix… i tota la comunitat crida a l’uníson visca Sant Jordi, visca el drac i visca la princesa!!

Són les 22:00. Anem a dormir després d’un dia tan intens. Potser si que estem tancats i sense sortir, sense sentir la llibertat que fa uns mesos era inimaginable, però mai podem perdre les tradicions. Ha sigut un Sant Jordi diferent, però segur que mai l’oblidarem.
Feliç dia del llibre i la rosa a tothom!

ELENA RIU I POL BAÑERES