ONA JOVE amb Helen Rodríguez i Iris Medina PROJECTE ÚLTIMO VERSO

PROJECTE ÚLTIMO VERSO 

El meu fill petit ha descobert el concepte de la mort i moltes nits, quan ja som al llit, em pregunta que passa amb el cos quan ens morim. “Ens enterren, mama?” I jo li responc que hi ha persones a qui se les enterra, altres se les incinera i unes més, com jo, que volem donar el nostre cadàver a la ciència. No ho acaba d'entendre i em repregunta: “però, com es tornen en morts?” 

El tabú de la nostra societat és la vellesa, la malaltia, en definitiva, el camí que culmina amb la mort.   

Avui hem parlat del Projecte Último Verso amb la Helen Rodríguez i la Iris Medina, un projecte transmedia per fer-nos reflexionar sobre la mort. O serà sobre la vida? 

He recordat que, en un altre Ona Jove, el JON MARON PROJECT, Juan Pedro Romero, ens va dir que la vida i la mort estaven entrelligades perquè, textualment, “estarem morts tota la vida”. Durant tota la vida dels altres, és clar (afegeixo jo).  

http://www.ultimoverso.com/   

Si entreu al web us farà pensar sobre la mort. I a mi m'ha fet pensar que abans de la vida hi havia el no-res  i que després de la vida hi haurà el no-res etern. Fet i fet, la vida és un accident, una cagada de mosca en la línia temporal, una coma o un accent en l’Enciclopèdia Catalana. És tant estranya i efímera que cal viure-la a cada instant.  

La mort, de tant bàsica, de tant u més u fan dos, que no l’acabem d’entendre ningú. Potser perquè el que busquem en entendre la mort, és entendre la vida i això, ai las!, ja és una altra història.  

Avui reflexionem sobre la mort des de la perspectiva del Projecte Último Verso. Un projecte transmetia que parla de mort, exposant-la davant la dualitat de la vida.  

Último Verso és un projecte desenvolupat per 10 alumnes de 4º de Comunicació Audiovisual y Multimèdia (ERAM) a Girona amb la finalitat de reflexionar sobre el valor que atorguem a la pròpia mort i a la dels altres a través de la bellesa, la música i l’experiència artística. Una experiència immersiva i interactiva.  

S’han enregistrat tres videoclips basats en la mort d’un feminicidi, un suïcidi i una mort per eutanàsia.  

A ODA VI la lleidatana Helen Rodríguez, és la protagonista amb la seva veu i amb la lletra d’aquesta cançó amb la que arrodoneixen la trilogia. Helen Rodríguez és la veu del grup EGO. Una noia amb una gran veu, sensibilitat i interpretació. Pura delicadesa i sensibilitat.   

La menorquina Iris Medina és la directora artística d'aquest projecte. Dues amigues, ex companyes de pis, que han col·laborat per reflexionar sobre la mort en la catarsi col·lectiva d’un grup de centennials a qui els hi queda molt, encara per viure.  

Un projecte d’aquells genuïns, que com passa de vegades amb l’art contemporani, no et deixa indiferent, o t’encanta o et repel·leix, però sigui com sigui et deixa pòsit.  

L’entrevista es va enregistrar fa uns dies, però, dona la casualitat que aquesta reflexió sobre la mort arriba el dia on celebrem la vida, els 24 anys de vida de la Helen. Per molts anys! Estarem massa anys morts per no celebrar la vida...