#ONAJOVE amb JORDI GASIÓN

Com Sean Connery a La Roca. Així embelleix l’alpicatí Jordi Gasión, que embellir mentre envellim no pot dir tothom que ho fa. Maduresa i entusiasme. Ambdues. Bellesa en els ulls de qui mira. I el Jordi Gasión en té dos, poca broma.  

Ara surten a la llum  “Les Cançons Pendents” que el  Gasión tenia fent pols, guardades dins del disc dur de l’ordinador. Rareses que havien quedat excloses d’anteriors treballs i alguna d’inèdita que no podia quedar arraconada. La Lluna, la filla del Jordi Gasión, la Filla del Mestre, del Mestre Gasión, hi participa en una de les peces.  

El Jordi Gasión no para, va a full. És a  punt, també, de presentar el disc “Martina” que ens ha anat mostrant amb compta-gotes amb el seu alter ego El Fill del Mestre amb els companys Txabi Ábrego, David Vall i Edu Corral.   

I està currant-se un nou projecte del que sabem que s’anomenarà Nil Hanson i poca cosa més. Misteri misteriós que ens te rosegant-nos les ungles. 

Diu que el que busca en les lletres, en les melodies i en el clic duna fotografia és captar i retenir  la bellesa efímera... Diu això a l’entrevista i moltes altres coses, com que no és poeta.  

Després la vida 
Mai acaba sent com un s’espera 
I un sempre desespera 
Quan s’esperen coses importants 
Més tard la vida 
Mai acaba sent com un voldria 
No val la pena 
Viure sempre esperant… 

Au, venga! La síndrome de l’impostor te la trobes on menys t’ho esperes....