#ONAJOVE amb Núria Conangla

La Núria Conangla ens il·lumina, i mai millor dit, amb dos singles mega ballables i dos videoclips plens de coreografies i lluentons. Com les grans, com els videoclips de Dua Lipa, Beyoncé o Bruno Mars.

Fuck Likes i ImPossible són les dues cançons que acaba de presentar, el projecte més personal on la Núria canta, balla i se sent com a peix a l'aigua.

Ella és l'artista polifacètica. Un adjectiu una mica massa usat i apegalós, ho sabem, però és així: una dona polivalent i talentosa que aconsegueix brillar en tot allò que es proposa.

Toca el violoncel, el va estudiar a l'ESMUC, tot i que li ve per part d'avi. "Toco el violoncel. Cada dia", afirma.

A més de "txelista", toca a més el piano, la trompeta moderna, el baix elèctric, practica el cant modern i és productora musical.

També és membre de la Barcelona Rock Strings un Quintet de corda + Orquestra on fan adaptacions de cançons modernes.

En l'àmbit pedagògic, és professora de violoncel, piano, harmonia i llenguatge musical.

En l'àmbit de la música moderna, ha enregistrat CD de diferents músics. Ha participat en gravacions dels discs de la Marató de TV3 i en bandes sonores de pel·lícules.

"Compondre BSO i produir i tocar el violoncel. (com em va ensenyar a tocar el meu avi) m'encanta", diu.

Us sembla prou polifacètica, polivalent i talentosa la Núria Conangla?

Respecte a els seus singles Fuck Like: Se sent trista quan veu un grup d'amics on tots estan mirant el seu respectiu mòbil.

ImPossible és un joc de paraules: dins de l'impossible, també hi ha el possible.

I respecte el brilli-brilli: "Tinc un vestidor a casa meva ple de lluentons".

Posem-nos les ulleres de sol, arriba Núria Conangla i sí, la llum que desprèn ens encega.