#ONAJOVE - Laia Leal STRANGERS

Laia Leal és Strangers, el seu alter ego musical. Acaba de presentar un EP de debut “Lullaby gets in dark roads”.  

 Diu Galeano: “No consigo dormir. Tengo una mujer atravesada entre los párpados. Si pudiera, le diría que se vaya; pero tengo una mujer atravesada en la garganta.” 

De vegades se’ns travessen les paraules a gola i de tantes coses que voldríem dir se’ns fa un tap de nusos de fonemes. Ni amunt ni avall. Allà es queden. Com si fossin una retenció en un peatge (ara gratis) de l’AP7 o a la frontera amb Andorra pel pont de la Constitució.  

Paraules estancades que de vegades, com el bon pa, es van macerant fins a convertir-se en una autèntica massa mare plena de vida.  

Strangers és un volcà adormit que desperta amb una erupció estromboliana. És una presa amb les turbines a tot drap després d’obrir comportes. Strangers és el crit del nus a la gola que es desfà i ho omple tot. 

La Laia Leal ha creat aquest alter ego, Strangers, per posar paraules a les emocions inexplicables, fent confluir diferents llenguatges per a exposar una mateixa idea: fer arribar al públic la simbiosi entre l'apoderament, la crítica social i la salut mental. 

La Laia té la necessitat d’explicar que ara es compren a ella mateixa. La van diagnosticar de Trastorn Bipolar II el desembre del 2020.  Vol trencar amb l’estigma i explicar la seva història de superació i lluita a través de cinc composicions (Noise, City Cries, Resistance, Somehow i Vuela) que proposen un viatge per la foscor i la llum amb tots els seus matisos.  

La Laia és art. Entrevistar-la és un regal. No se qui va ser la primera periodista que va entrevistar la Beyonce o l’Alicia Keys o la Dua Lipa. Sento que algun dia proper la Laia Leal serà un diva i jo l’hauré pogut entrevistar quan encara era fàcil de contactar amb ella, sense mànagers pel mig.  

D’acord, està diagnosticada de trastorn bipolar. Ella necessita explicar-ho. L’escolto. A mi no em fa falta saber-ho o pot ser sí, si ella ho vol explicar. Com no em fa falta saber què esmorza o si prefereix la platja o la muntanya. No li he preguntat a cap músic si és celíac o si té la pressió alta o si és diabètic. Però els trastorns mentals necessiten normalitzar-se. Com un clam per als qui no estem diagnosticats de res per la senzilla raó que no hem anat mai a cap psicòleg o psiquiatra.  

Per tant, Strangers, Laia Leal, a més de ser una diva in progress, amb una veu meravellosa i un flow que et fa gronxar en un núvol, és també una divulgadora, una normalitzadora, una enorme petita persona.  

Presenta EP. Nou projecte. Però no ve del no-res. Com a cantant i actriu destaquen en la seva trajectòria el Festival Pedralbes, el White Summer Festival, el Casino Peralada, el Festival de Blues de Bcn, el Teatre Condal, el Festival Grec, la Sala Barts i la participació a la 3a edició del concurs de TV3 Oh Happy Day. Aquest any ha protagonitzat Antiòpera de les Oblidades a l’Espai Brossa i apareixerà cantant al crèdits del programa al Sense Ficció. 

“El arte más poderoso de la vida es hacer del dolor un talismán que cura, una mariposa que renace.” FRIDA KAHLO