Avui és la tercera jornada de vaga des que es va convocar.

El seguiment de la vaga del sector educatiu a les comarques de Lleida en la primera jornada va ser del 19,85%, segons el Departament d'Educació, fins al 30 i al 60%, segons els sindicats USTEC i UGT, respectivament.

El primer dels cinc dies previstos de vaga del sector educatiu va tenir el seguiment del 19,85% als centres públics i del 5,36% als centres concertats, segons el Departament d'Educació. Els membres dels sindicats que l'han organitzat asseguren que és una de les vagues més recolzades i més reivindicatives des de fa molts anys.

D'altra banda, uns 180 docents i professionals del sector van anar a Barcelona en grup per participar en la manifestació convocada. Van sortir tres autocars des de Lleida i un altre des de la Seu d'Urgell, a més de diversos cotxes particulars i gent que es va desplaçar amb tren.

Una cinquantena de docents es van manifestar el dilluns davant de la delegació del Govern a l'Alt Pirineu a Tremp i la comitiva va tallar la carretera C-13 al seu pas per la ciutat durant uns 20 minuts. Al Pont de Suert, docents de Primària i Secundària van participar en la manifestació pels carrers de la capital de l'Alta Ribagorça. 

A Lleida ahir va tenir lloc una encartellada a la façana dels Serveis Territorials de la Generalitat i va finalitzar amb la manifestació que va tenir lloc a les 18h de la tarda al Rectorat amb una assistència de més de 1.000 persones. 

Els motius de la vaga de mestres i professors

Aquests són els motius que, segons els sindicats convocants, han portat a la vaga:

Modificació del calendari escolar

Diuen que és la gota que ha fet vessar el got. A principis de febrer, el conseller va anunciar que el pròxim curs 2022-23 començaria abans: el dia 5 de setembre a les escoles i el 7 als instituts.

El govern considera que els canvis afavoreixen la conciliació i la igualtat d'oportunitats, perquè s'escurça una "desconnexió massa llarga" que pot perjudicar l'aprenentatge, sobretot dels alumnes d'un entorn més desafavorit.

Aquest anunci unilateral va encendre els sindicats, que van protestar davant de la conselleria i s'hi van tancar per forçar una reunió amb Gonzàlez-Cambray, que va acabar sense acord.

El canvi suposa avançar una setmana l'inici de les classes, tot i que les hores lectives seran les mateixes, perquè es farà jornada reduïda tot el mes.

Els sindicats han amenaçat de no començar el curs si no es retira aquesta modificació. I denuncien que no s'ha dit qui pagarà els monitors que es facin càrrec de la canalla a la tarda o com es resoldrà que els centres tinguin la plantilla del tot assignada al juny per poder preparar el curs següent.nversió en educació del 6% mínim

Mestres i professors reclamen un increment de la inversió en educació perquè arribi al 6% del PIB català, com diu la Llei d'Educació de Catalunya. En l'actualitat, no arriba al 4%.

Reversió de les retallades

Els mestres exigeixen, a grans trets, tornar a les condicions laborals anteriors a les retallades del 2010 i que es pugui desplegar amb recursos l'escola inclusiva, per atendre la diversitat.

Demanen el retorn a l'horari lectiu d'aquest curs com "com a reivindicació irrenunciable", una reducció de les ràtios -la Generalitat ha promès rebaixar-les el curs que ve- i que no es tanqui cap grup a la pública.

També defensen reconvertir els terços de jornada en mitges jornades -el conseller també s'hi ha compromès-, que es recuperi la reducció d'horari lectiu al personal de més de 55 anys, que hi hagi més personal d'atenció directa als alumnes, una recuperació de poder adquisitiu fent que el primer estadi (temps requerit per promocionar-se) passi de 9 a 6 anys, o que es retiri el controvertit Decret de Plantilles.

Rebuig al nou currículum

Els docents critiquen que el nou currículum se'ls fes arribar a finals de gener "durant el pitjor moment de la gestió de la covid als centres", segons han denunciat les direccions de Barcelona, "i només amb una setmana per valorar-lo i poder fer aportacions".

A secundària, afegeixen, s'imposa un canvi "profund de transformació educativa", que s'haurà d'aplicar al setembre, "sense temps per a un debat pedagògic als centres".  

Pel que fa al batxillerat, els professors demanen més informació sobre com es desplegarà el nou batxillerat i quina formació l'acompanyarà.

Pels sindicats, els canvis curriculars a secundària i al batxillerat per al curs vinent s'ha tirat endavant "amb presses i sense consultar", i creuen que comportarà "un empobriment del nivell educatiu", perquè se suprimiran o reduiran algunes matèries, tot i que s'ha fet marxa enrere amb la filosofia. Com que es vol dotar els centres de més autonomia, pensen que hi haurà instituts "de primera i de segona categoria".

Des d'Educació han remarcat que el calendari ve marcat per la LOMLOE, la llei del ministeri, "i no és possible posposar-ne l'aplicació". Així ho va fer constar el conseller a la carta que va enviar als docents la setmana passada agraint-los la "implicació i treball diari".

Estabilització del personal interí

Els convocants demanen un pacte d'estabilitat per a les plantilles. L'elevat percentatge d'interins és un dels cavalls de batalla del sector des de fa anys.

Hi ha professors interins que tenen una plaça durant més de 10 anys, i amb la vaga es demana que s'estabilitzi aquest lloc de treball tenint en compte els mèrits i l'experiència.

Cobertura legal per la immersió

Mestres i professors exigeixen l'assumpció de responsabilitat del departament en la defensa de la immersió lingüística i la cobertura legal de tot el personal dels centres davant la imminent aplicació de la sentència del TSJC sobre el 25% de classes en castellà.

Hi ha prevista una altra vaga, el dia 23 de març, contra aquesta sentència.

Dimissió del conseller i negociació real

Les demandes dels sindicats culminen amb la petició que el conseller dimiteixi i hi hagi una "negociació real" amb els sindicats sobre les qüestions plantejades.

Totes aquestes reivindicacions les han traslladat les direccions dels centres públics de Barcelona al conseller d'Educació, en una carta que li han fet arribar aquest dimarts en què reclamen que els escoltin per "construir plegats un sistema educatiu públic de qualitat".

Li demanen "més recursos humans i econòmics" i més confiança i comunicació entre els centres i el departament.

Ahir vam poder parlar amb el secretari territorial del Sindicat de Professors de Secundària a Lleida, el Ramon Panadés.