Un toc de campana val més que mil paraules

La Unesco va declarar el toc de campanes manual com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Són pocs els municipis que encara continuen aquesta tradició. Un dels municipis on encara es fa és a Ivars de Noguera que gràcies al Carles Sarroca, s'ha pogut continuar la tradició. 

Gràcies a la iniciativa del Carles, a Ivars de Noguera s’han recuperat els repics de campana manuals per comunicar diverses qüestions al poble; un tipus d’anunci que sovint es veia reemplaçat pel eBando, el pregó municipal. La majoria de persones disposen de noves tecnologies per accedir-hi, però no és el mateix per a les persones de més edat. Per aquestes, reprendre el toc de campanes ha estat una doble satisfacció. Per una banda, són sabedors altre cop d’allò lligat a la vida social més emotiva sense haver de dependre del eBando tecnològic. Per l'altra, veuen que perdura la tradició. Per la resta d’habitants i sobretot pels més joves suposa encaixar modernitat amb tradició. Amb tot, i per a tothom podem dir que: ‘’un toc de campana val més que mil paraules.’’

A la vigilia de les festes de Nadal tornen a sonar les campanes on el campaner té un paper essencial. És el mestre de les melodies. Podríem dir que és com el director d’una orquestra, però en comptes de tenir músics, ell és qui dirigeix i toca la banda de campanes, tibant una corda que fa colpejar el batall amb la part més ampla de la campana que s’anomena panxa.

Fotografia d'Edu Arbonés

Segons les campanes que hi hagi en un campanar, i segons l’estructura que vulguin donar als repics, surt un estil i una manera que diferencia un poble d’un altre. En tots, la gent no només les escolta, sinó que a més a més, n’entén el significat. Un significat profund per a tots nosaltres i poden fascinar a les persones des de la més inculta a la més lletrada. Qui no s'ha quedat embadalit més d'un cop en contemplar l'espectacle, com a exhibició sonora, que el so de les campanes ocasiona al paisatge d'un poble? Només cal dir que cal ser-ne conscients. I en un paisatge urbà? La qüestió és molt diferent de l’àmbit rural a l’urbà. Al món rural encara les campanes marquen ‘’la vida del poble’’, mentre que a la ciutat se senten poc els seus tocs i alguna vegada només se senten per cridar a missa o marcar les hores, i de vegades ni això. 

Fotografia d'Edu Arbonés

Carles Sarroca, Campaner d'Ivars de Noguera