#3231 - Aquí, a l'Oest del 17/10/2025

Secció *Escolta’m una cosa* amb la Maria i el musicòleg Eduard Morell. Es defineix el període barroc (1600–1750) i s’expliquen conceptes clau com la monodia acompanyada, la fixació de la tonalitat i la relació dominant–tònica com a esquema de tensió–resolució. Es parla del contrapunt com a superposició de melodies que es responen. A partir d’aquí, es mostren exemples d’influència barroca en la música pop: l’ús directe de l’Ària de la Suite núm. 3 en Re de Bach per part de Sweetbox; la roda harmònica del Cànon en Re major de Pachelbel reutilitzada en peces de rock i pop com «Basket Case» de Green Day; i les *folies* com a estructura harmònica d’origen hispànic que reapareix en una tornada de Britney Spears, produïda per Max Martin. També s’assenyala l’acompanyament rítmic tipus tambor (corxeres repetides) a Vivaldi i la seva translació al pop, i el paral·lel entre les fugues vocals de Bach i la manera com es combinen línies vocals a «...Baby One More Time». Eduard i la Maria reivindiquen que moltes produccions pop tenen una gran sofisticació i que la música barroca continua viva en el pop contemporani, posant al mateix nivell, pel que fa a ofici compositiu, figures com Bach, Vivaldi i Max Martin.

Espai internacional *Massa Est és l’Oest* conduït per Arnau Vilà amb la periodista Sira Cusiner, experta en Orient Mitjà. Analitzen el recent "alto el foc" entre Israel i Hamas. Sira remarca que és més un alto el foc per fases que no pas un pla de pau real, ja que no preveu una retirada total d’Israel sinó la creació d’una «línia groga» dins de Gaza que mantindria l’exèrcit israelià al territori, consolidant un mur de seguretat interior. Explica que l’acord inclou intercanvis d’ostatges per presos, però Israel es reserva figures clau com Marwan Barghouti i ja incompleix parts de l’acord reduint l’entrada d’ajuda humanitària i mantenint l’ús de la força contra palestins que traspassin la línia establerta. Es debat el paper dels Estats Units, amb referència a Trump, Jared Kushner i Tony Blair, que veurien en la reconstrucció de Gaza una oportunitat de negoci i control polític, amb risc de convertir el territori en un protectorat sota govern extern. Sira és molt escèptica: preveu que, un cop Hamas hagi lliurat els ostatges, Israel tindrà les mans lliures per reprendre l’ofensiva i que és poc probable que es compleixin les fases següents de l’acord. També valoren les mobilitzacions i la vaga de suport a Palestina a l’Estat espanyol: la Sira les considera una mostra sana d’implicació ciutadana, tot i que alerta que, sense una acció coordinada de molts governs europeus, la pressió sobre Israel tindrà efectes limitats.

Secció final *Fallo tècnic* amb el tècnic Abel Purroy i el presentador, dedicada a repassar el Top 5 del rànquing anual de la revista DJ Mag. Després de recordar que dilluns ja es van comentar les posicions 6–10, expliquen que el llistat es basa en vots del públic i d’agents del sector (discogràfiques, productores). Obren un debat distès sobre si té sentit posar música de cap de setmana en dilluns i sobre el valor dels rànquings. A continuació, Abel presenta els DJs: en 5a posició, Armin van Buuren, veterà del trance neerlandès que puja un lloc respecte l’any anterior; en 4a, el duo grec Dimitri Vegas & Like Mike, que baixa una posició però continua al capdavant després de més d’una dècada al Top 5; en 3a, el brasiler Alok, del qual Abel és crític perquè el veu massa basat en col·laboracions i possiblement en ghost producers; en 2a, Martin Garrix, considerat per Abel un talent enorme que ja triomfava amb 18 anys amb «Animals» i que ha estat diversos anys número 1; i en 1a posició, David Guetta, reconegut per la seva llarga trajectòria i capacitat de reinventar-se, tot i que Abel admet que personalment preferiria Martin Garrix com a líder del rànquing. La secció tanca el programa amb un to festiu i d’inici de cap de setmana.