#3237 - Aquí, a l'Oest del 22/10/2025

S’anuncia el “tastet” gastronòmic del dia, centrat en la comunicació de projectes vinculats amb la cuina. Es presenta la invitada, Gala Pipó, cuinera de Cervera i estudiant de Periodisme i Comunicació.

La Gala explica els seus orígens a Cervera, la passió pel menjar a casa i la decisió, des de petita, de voler ser cuinera. Detalla la seva formació a l’Escola d’Hostaleria de Lleida (grau mitjà, superior i direcció de cuina i sala) i les experiències professionals a Anglaterra i França.

Es comenten diferències entre la manera de cuinar i menjar a Catalunya, Anglaterra i França. La Gala defensa que a Catalunya hi ha més varietat i qualitat de producte i una cuina més sana i sostenible, mentre que la cuina anglesa és limitada i la francesa molt rica en greixos.

La Gala descriu Calagneta, a la muralla de Cervera: una enoteca-galeria d’art amb hotel-botiga. Explica que la seva cuina es basa en un producte excel·lent (pernils, formatges, conserves de qualitat) i una mínima intervenció per mantenir el producte com a protagonista, amb tapes, racions i un menú degustació.

Es detalla com es treballen els maridatges: el menú degustació pot anar acompanyat de quatre vins seleccionats per la sommelier, que canvien setmanalment. La Gala explica que això suposa un repte constant per trobar l’equilibri entre vins i plats, però també és una oportunitat per aprendre i jugar amb combinacions.

La Gala defensa que, sovint, són més visibles els cuiners que saben comunicar que no pas alguns grans professionals. Per això dona importància a explicar el que fan, justificar productes i tècniques i defensar el projecte. Comenta que estudiar Periodisme i Comunicació a Lleida li permetrà contribuir millor a la difusió de la gastronomia.

S’analitza com el públic gastronòmic vol saber què menja, d’on ve el producte i per què té un preu determinat, en un context on la gent sent sovint que l’enganyen. La Gala alerta de la pèrdua d’identitat culinària per la disminució de la cuina casolana i la desaparició del comerç de proximitat, i reivindica la cuina de xup-xup i el valor de les receptes familiars.

Es debaten maneres correctes de comunicar la carta i el tarannà d’un negoci gastronòmic a les xarxes. La Gala defensa que la base és ser honest: no enganyar el client, explicar com es cuina, d’on ve el producte i si els guisats són casolans o de cinquena gamma. Es remarca la necessitat de perfils a xarxes per als nous negocis, tot i que alguns establiments de pobles petits viuen plenament sense aquesta vessant digital.

Es parla de programes com Masterchef, Joc de Cartes o Argiñano. La Gala reconeix que han dignificat la professió i despertat vocacions, però critica que han convertit la cuina en un xou, allunyat del sacrifici i la duresa real del treball a cuina i sala. Reivindica la professionalitat dels cambrers i qüestiona la idea que qualsevol pugui fer aquest ofici sense formació.

La Gala explica que vol dedicar-se al periodisme gastronòmic després d’haver estudiat cuina i treballat en prop d’una desena de restaurants. Considera que conèixer el sector des de dins és clau per fer bones entrevistes, entendre la complexitat de la feina i connectar millor amb cuiners i caps de sala.

Es reflexiona sobre reptes virals i continguts culinaris exagerats a xarxes, especialment hamburgueses molt calòriques i visualment recarregades. La Gala critica que moltes receptes virals no tenen sentit culinari, no són ètiques ni sostenibles, i es deslliguen del producte local. Es pregunta si tindrien el mateix èxit festivals de coques de recapte o fricandó. Conclou que la qualitat acostuma a trobar-se en la simplicitat: un bon producte no necessita disfresses.

El presentador agraeix la participació de la Gala Pipó i li desitja sort en el seu camí cap al periodisme gastronòmic, deixant oberta la porta perquè torni al programa. S’encadena amb una falca que anima a seguir el programa Aquí, a l'Oest.

Comença el “claustre”, definit com l’hora del pati de l’equip. El Fran presenta la secció i convoca Txell, Júlia, Ivan, Arnau, Sabina i Maria Gateu. Amb molt d’humor, explica que s’ha passat dies preparant el joc i introdueix la idea de jugar amb la llengua mitjançant frases fetes catalanes, repartint els papers i les normes bàsiques.

S’explica la mecànica: dos equips, torns rotatius, cada resposta encertada dona punts; si es diu “passo”, la pregunta puja de valor per al següent. Cada error individual s’anota i qui n’acumuli tres haurà de cantar un estribillo. Es comença a jugar completant frases fetes com “Això són figues d’un altre paner” o “De més verdes en maduren”, amb força passes, encerts i molta gresca.

El joc continua amb expressions com “embolica que fa fort”, “fa un fred que pela”, “fer mans i mànigues”, “posar fil a l’agulla” o “destapar la caixa dels trons”. Es veuen dubtes, respostes inesperades i algun conflicte de puntuació. El Fran introdueix comentaris metalingüístics (consultar el diccionari) i es manté el to còmic entre participants.

Es treballen més dites: “guanyar-se les garrofes”, “això és pa sucat amb oli”, “pixar fora de test”, “fer cara de pomes agres”, “s’ha acabat el bròquil”, “bufar i fer ampolles”, “ficar-hi més pa que formatge”, “ficar-hi oli en un llum”, “embolicar la troca”, “estar tocat de l’ala”, entre d’altres. Es van acumulant errors individuals, amb alguns participants més propers a haver de cantar, i se’n fan broma constantment.

Es tanquen les últimes rondes del primer joc amb expressions com “no diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat”, “el més calent és a l’aigüera”, “sopar de duro”, “arribar i moldre”, “tal faràs tal trobaràs” i “una flor no fa estiu”. Es fa un primer recompte parcial de punts, es comprova qui està a punt de cantar i es confirma que un equip va per davant. L’ambient continua sent distès i ple de burles afectuoses.

S’introdueix un nou joc tipus test: per a cada frase feta hi ha tres possibles orígens (A, B, C). Cada equip té un portaveu que decideix la resposta després de debatre, amb possibilitat de passar per evitar punts negatius. Els encerts valen dos punts (o tres, segons la combinació de respostes dels equips) i els errors resten a la compta del portaveu. Es defineixen els equips com a “local” i “remot” i es prepara el canvi de portaveus per torns.

Es plantegen tres hipòtesis per a l’origen de “de la quinta forca”: referència als ganivets de la família, a la forca per penjar delinqüents a les afores de la ciutat o a una forca de camp situada lluny de la finca. Després d’un debat confús, l’equip remot tria malament i es revela que l’opció correcta és la forca d’execucions situada al Turó de la Trinitat, lluny de les muralles de Barcelona. Es comenten les respostes inventades i es fa incidència en els punts negatius i la pressió per no haver de cantar.

Amb l’Arnau de portaveu, es debat l’origen d’“anar de gorra”: demanar almoina amb una gorra, anar elegant a actes on et conviden o el cas dels conductors de carruatge que no pagaven als hostals. L’equip es decanta per una opció que resulta errònia i el Fran explica que l’origen correcte és el dels conductors amb gorra identificativa que, en aturar-se als hostals, menjaven sense pagar, d’on ve el sentit actual d’anar convidat.

La Júlia fa de portaveu en una pregunta sobre l’origen d’“amb tots els ets i uts”, amb opcions molt fantasioses, algunes clarament marca de la casa del Fran. Després de dubtes sobre si realment se’n coneix o no l’origen, trien una resposta i guanyen punts, comentant la creativitat de les opcions falses. A continuació, la Sabina afronta la frase "tallar el bacallà" i, després d’escoltar diverses explicacions possibles (repartiment entre esclaus, peixaters que decideixen les parts nobles, etc.), encerten l’origen vinculat al poder de qui repartia el bacallà.

Es planteja l’origen de “posar-se les botes”: calçat de classes altes que menjen com marquesos, botes plenes de bolets o llargues caminades per anar a grans tiberis. L’equip debat ràpidament, pressionat pel temps i pels errors acumulats del portaveu (Ivan), que està a punt d’haver de cantar. Es juga amb l’expressió "tinc la cançó a la punta de la llengua" i es tanca el joc entre rialles, comprovant que tothom s’ho ha passat molt bé. Finalment, es fa el recompte definitiu de punts (guanya l’equip contrari amb 26 punts) i el programa es clou amb la invitació a marxar "tots cantant".