#3243 - Aquí, a l'Oest del 28/10/2025

Introducció de la secció «Som el que llegim» dins d’Aquí, a l’Oest. Es planteja un enfocament especial: parlar de **llibres relacionats amb l’oli** en comptes de novel·les i poesia. Anunci de la **Fira de l’Oli de la primera premsada** i del **10è aniversari del Centre de la Cultura de l’Oli de Catalunya**. Es dona pas a l’alcaldessa de la Granadella, Elena Llauradó.

L’alcaldessa explica les **tres jornades** del desè aniversari del Centre de la Cultura de l’Oli: xerrada de nutrició i *show cooking* sobre les propietats de l’oli; jornada literària «Paraules amb gust d’oli» amb **Pau Sabater**, **Ignasi Rebés** i **Miquel Maria Givert**; i preparació de la presentació del llibre **«Receptes amb memòria»** coincidint amb la Fira de l’Oli.

Detall de la intervenció de **Pau Sabater**, traductor d’«El llibre de l’oli». El volum, publicat per **Godall Edicions**, reuneix fragments d’autors clàssics grecs i llatins sobre l’olivera, l’oliva i l’oli. Es destaca la **mirada històrica** de l’obra, que recorre des dels grecs fins avui i mostra com han canviat els usos de l’oli. Es vincula aquesta memòria llarga amb el cultiu relativament més recent de l’olivera a les Garrigues, arran del canvi de la vinya per l’oli després de la fil·loxera.

Es presenta el projecte **«Receptes amb memòria»**, un llibre sorgit de tres anys de **curs de cuina** al Centre de la Cultura de l’Oli i d’entrevistes a padrines i gent gran de la Granadella. El recull vol evitar que es **perdin receptes tradicionals** i integra, a més de la recepta, la seva **“ànima”**: l’escriptor **Ignasi Rebés** parla amb cada transmissor/a de la recepta i n’escriu el context humà. L’alcaldessa explica que hi ha aportat algunes receptes pròpies i ha ajudat a cuinar per les fotografies.

Es descriuen alguns plats del llibre «Receptes amb memòria»: **pollastre a la cassola, patates amb costella, gledes en sec, truita d’espinacs amb suc, sardines escabetxades, arròs a la cassola, torrades de Santa Teresa, orelletes**. Es reivindica la **cuina lenta de sofregit i guisat** de padrines i mares, avui amenaçada pel ritme de vida. Es posa en valor la **literatura gastronòmica de territori** i el paper d’editorials petites com **Godall** i **Fonoll**, que editen obres com «El llibre de l’oli» i «Oli en un llum» al marge de les grans capitals.

Es concreten horaris i contingut de la **Fira de l’Oli de la primera premsada**: cloenda dels 10 anys del Centre de la Cultura de l’Oli i presentació de «Receptes amb memòria» al matí; a la tarda, **jornada tècnica** amb presentació de la nova collita per part d’Àngels Calvo i xerrada del doctor **Eduard Escrich** sobre el llibre **«Oli d’oliva i salut»**. Es remarca el lema de la fira: *oli, salut i gastronomia*.

Es deixa de banda la part estrictament literària per parlar del **paper estructural del Centre de la Cultura de l’Oli**. L’alcaldessa explica que, sense l’oli, molts pobles no tindrien vida. El centre actua com a **espai de difusió** de l’oli d’oliva verge extra mitjançant activitats molt diverses: cursos de cuina, cursos de tast, tallers amb escoles on es mostra el procés complet de l’oliva a l’oli. Es remarca la necessitat d’educar els infants perquè coneguin d’on surt allò que mengen.

S’aprofundeix en el programa de la Fira de l’Oli: presentació del llibre, *show cooking* amb la cuinera **Maria Nicolau**, jornada tècnica de presentació del nou oli i xerrada sobre salut. Diumenge se centra en la part més **lúdica i familiar**: fira de productes de proximitat, **caminada entre oliveres** amb esmorzar, visites al **Museu de l’Oli** i posada en marxa del **molí antic centenari** de la cooperativa, acabant amb un **vermut musical**. Es reforça la idea de l’oli com a producte per ser provat, reivindicat i experimentat.

El presentador subratlla la satisfacció de poder unir **literatura, producte local i fires**. L’alcaldessa reivindica que l’oli és **“la seva manera de viure”** i que cal conservar-lo i difondre’l. Es convida els oients a visitar la **Fira de l’Oli de la Granadella**. Fi del bloc gastronòmic-literari i pas a les falques de continuïtat del programa «Aquí, a l’Oest».

Secció «Sabies que...?» dedicada a una **curiositat biològica**: les dents dels conills no deixen mai de créixer (2–3 mm per setmana). Es recalca la necessitat de **fenc i aliments fibrosos** per evitar el creixement excessiu i la **mala oclusió**, cosa que pot provocar dolor i dificultats per menjar. S’insisteix en la importància d’una dieta adequada per als conills domèstics.

La Júlia obre la secció «Redescobrint-nos» llegint i comentant històries del llibre **«Pirineu màgic» de Francesc Roma i Casanovas**. Situa l’oient a la tardor al Pirineu, amb boira i misteri, i reivindica els **relats de tradició oral** com a patrimoni viu. Explica quatre llegendes principals: la de **Pons Pilat** i l’**Estany Maleït**; l’estratègia del bosc que avança al **castell de Mur**; la venjança del **mes de març** contra una pastora de **Ronandreu**, d’on sorgeix la dita “Març marçot…”; i el **mite d’Heracles i la princesa Pirena**, que explica l’origen llegendari dels Pirineus i del **cap de Creus**. Clou recordant que al Pirineu ni l’aigua, ni el bosc, ni el temps són del tot previsibles.

Inici de la secció final sobre **neteja de rius** a càrrec de l’alumnat del cicle superior d’ensenyament i animació socioesportiva de l’Institut Públic Hug Roger III. Parlen la **Júlia López**, que va participar en l’edició anterior, i la professora **Jus Erwin**, coordinadora de l’Associació Esportiva Pallars de Piragüisme. Expliquen que s’han recollit habitualment unes **14 tones de deixalles**, encara pendents de pesar oficialment. El tram principal és la **Noguera Pallaresa entre Llavorsí i Baro**, i també s’ha actuat a la **Noguera de Vall Cardós**. Es descriuen les deixalles més sorprenents: molts plàstics amagats, ferros i restes d’obres. Es remarca el xoc que suposa trobar tanta brossa en trams de riu aparentment poc humanitzats.

Es reflexiona sobre com la participació en la neteja de rius augmenta la **consciència ambiental** entre l’alumnat, que ja estudia esports i natura. La Júlia comenta que ara sempre intenten **deixar els espais com els troben o millor**, recollint fins i tot la brossa aliena. Es parla de l’augment de gent a la muntanya després de la pandèmia, de la manca de consciència d’alguns visitants i del paper dels parcs naturals i nacionals en la **pedagogia directa**. Es destaquen altres formes de respecte al medi més enllà de no tirar brossa: no cridar, no sortir dels camins, no arrencar plantes, tenir cura dels ramats i de la fauna.

Es posa en relleu el paper del cicle formatiu d’**ensenyament i animació socioesportiva** en la **desestacionalització del turisme** al Pirineu davant el futur incert de la neu per canvi climàtic. L’objectiu és que aquests futurs professionals siguin **filtres positius**: han de facilitar l’arribada de gent a la muntanya però assegurant bones pràctiques ambientals. La Júlia explica que el grup és com una família, molt vinculat a la muntanya i a l’ensenyament. La Jus indica que la majoria d’alumnat és de fora del Pirineu (Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Castelló, Aragó) però adquireix un fort arrelament al territori.

Es debat l’impacte de la **sequera** sobre els esports d’aigua com el piragüisme i el ràfting. La Jus explica que al Pallars hi ha un **conveni amb Endesa** que garanteix un cabal mínim a la Noguera Pallaresa de març a octubre, cosa que ha esmorteït l’impacte. Per iniciació al piragüisme, fins i tot pot ser positiu tenir menys aigua. Per al ràfting, caldrà **adaptar el model** (barques més petites, nous formats). Es planteja la necessitat de ser **resilients** i transformar l’oferta, combinant riu, bicicleta i altres activitats de natura amb el turisme sostenible.

Es parla del **turisme de natura i fauna** com a sector en creixement: per exemple, la **brama del cérvol** atreu moltes famílies amb guies especialitzats, i el Pirineu és clau per als **quatre grans voltors europeus**. Es planteja el conflicte entre aquest turisme de fauna i la **ramaderia extensiva**, especialment amb espècies com l’**os** i el **llop**. La Jus defensa que la tornada de superdepredadors és positiva i que cal **apendre a conviure** i gestionar millor els conflictes, fugint de posicions extremes. El presentador remarca que el debat no és de blanc o negre, sinó que hi ha un ampli espai de consens; la Júlia hi afegeix la importància del **sentit comú i el respecte mutu**. La secció es tanca posant en valor la feina pedagògica de les neteges de rius i agraint la tasca dels participants.