#3244 - Aquí, a l'Oest del 29/10/2025

Obertura d’*Aquí, a l'Oest*, recordant que és el magazín territorial en xarxa de les Terres de Lleida. Francesc Balanyà presenta les emissores participants i els col·laboradors de diferents ràdios locals, així com el tècnic Ivan Usón. Es contextualitza que, sent dimecres, el programa anirà ràpid cap a la tertúlia, però abans es farà un breu repàs informatiu.

Guillem Figueroa condueix un resum de notícies: (1) Els Premis Literaris 2025 (Premi d’Assaig Josep Vallverdú i Premi de Poesia Màrius Torres) reben 105 originals i tindran el lliurament a la Seu Vella, amb un espectacle que posa en diàleg Ricard Viñes i Màrius Torres i activitats prèvies al Teatre de l’Escorxador. (2) Es presenta “Nova Essència”, nou espai comunitari per a dones al barri de la Mariola per fomentar emprenedoria, autonomia econòmica i economia comunitària, amb cursos de manicura i perruqueria. (3) A Sidamon s’està remodelant una plaça amb finançament de Transició Energètica: pèrgola com a refugi climàtic, zones verdes i bancs, i futura ampliació amb jocs segons propostes veïnals. (4) Preparatius de la 9a Fira de la Sal a les Avellanes i Santa Linya, centrada en els salins locals i activitats gastronòmiques amb el cuiner Arnau París, reforçant productes de quilòmetre zero. (5) El Museu Tàrrega-Urgell impulsa un cicle sobre Manuel de Pedrolo amb sessions sobre la catalogació de la seva biblioteca i objectes personals, i el pla director de la futura casa-museu. El bloc es tanca agraint als redactors i pasant de nou al magazine.

Francesc Balanyà i Sabina Pedrós introdueixen la nova tertúlia jove d’*Aquí, a l'Oest*, que tindrà més temps i se centrarà en temes que preocupen el jovent de Ponent. Sabina explica que l’objectiu és donar veu als joves del territori perquè exposin inquietuds, punts de vista i propostes, amb l’esperança que siguin escoltats per qui pot canviar coses. Es presenten els tertulians: Mar Palacín, estudiant de Comunicació i Periodisme Audiovisual i molt implicada a Bellvís; Adrià Codina, historiador de l’art, antiquari i galerista més jove de l’Estat; Ares Sant, persona no binària de Tarragona resident a Lleida i activa en entitats socials; i Albert López, arquitecte tècnic, emprenedor i responsable de Liderem Lleida en l’àmbit d’habitatge.

Com a entrada distesa, Sabina pregunta als tertulians per l’afectació del canvi horari: alguns gairebé ni se n’han adonat, d’altres critiquen que es faci de nit molt aviat. Albert comenta la implicació en l’oci (hores de sol, terrasses) i, en clau empresarial, aprofita per dir que guanya una hora de visibilitat del seu rètol. Tot seguit debaten breument sobre Castanyada i Halloween: la majoria es declaren més de Castanyada, tot i que alguns celebren ambdues festes, i es comenta la influència de la globalització en la incorporació d’elements de Halloween. Es deixa pendent un debat més ampli sobre l’oci i la cultura al territori.

La tertúlia entra en matèria amb el tema de l’assetjament escolar i el suïcidi juvenil, a partir de la manifestació “Prou bullying i discursos d’odi” a Lleida i els casos de Sandra Peña (Sevilla) i del jove Danis, de Maials. Albert qualifica la situació d’“autèntic fracàs com a societat” i explica que des de Liderem van fer un primer document de lobby sobre salut mental i bullying, i que a una universitat de Castella-la Manxa s’està redactant un protocol antisuïcidi, fet que el sobta pel paper que hauria de tenir la universitat com a espai de cultura i progrés. Adrià aporta un testimoni personal d’haver patit bullying i critica que els 18 casos detectats oficialment a Lleida i Aran li semblen irrisoris davant la realitat. Denuncia la passivitat de les direccions dels centres, que fan que la víctima hagi de “suplicar” intervenció. Ares coincideix i assenyala professorat i equips directius com a còmplices quan callen o, fins i tot, participen en l’assetjament, demanant revisar l’organització interna de l’educació. Mar defensa reduir ràtios d’alumnes, augmentar professorat i integrar psicòlegs i educadors socials dins l’aula, no tancats en despatxos. Es debat si avui hi ha més bullying o simplement més visibilitat i denúncies. Ares apunta que abans també n’hi havia, però sense xarxes ni exposició mediàtica. Albert suggereix que la pèrdua d’autoritat del professorat pot fer que molts docents mirin cap a una altra banda. Tots coincideixen que els protocols són necessaris, però no suficients: **cal més prevenció, formació del professorat, recursos de salut mental i mecanismes d’ajuda que no depenguin només del “crit de socors” de la víctima**.

La conversa es desplaça cap a la sensació d’inseguretat a Lleida, coincidint amb la presentació del Pacte per la Convivència i el Civisme i la Carta de Valors. Es mencionen apunyalaments, robatoris a gent gran i jove, entrades a cases de l’Horta i incendis que han aparegut als mitjans. Ares, que viu al Centre Històric, explica que no sent una por constant a ser atracada, però sí que veu clarament un **augment de precarietat i pobresa**: més gent dormint al carrer i edificis en mal estat. Interpreta que la vida s’ha encarit, hi ha poques oportunitats laborals i això porta algunes persones a robar. També critica l’alarmisme mediàtic que intensifica la percepció d’inseguretat. Albert coincideix en la relació **pobresa–delinqüència** i recorda que barris com el Centre Històric i la Mariola arrosseguen problemes estructurals. Valora el Pacte de Civisme com una posada en escena per unificar esforços institucionals. Mar assenyala que als pobles, com Bellvís, la situació no és comparable: no hi ha fets tan greus, però la gent gran s’espanta per les notícies. Es parla de la figura dels **agents cívics**, que a parer d’Albert són útils per combatre l’incivisme quotidià (brossa, excrements de gossos), un problema d’educació més que de criminalitat. S’obre un debat fort sobre com afrontar la delinqüència i la reincidència. Albert relata el robatori al seu cotxe i aporta dades d’una operació policial amb 432 lladres detinguts i 3.800 antecedents, defensant que “no pot sortir gratis” trencar vidres o robar, ni tampoc burlar-se d’un company (bullying). Ares replica que l’alta reincidència demostra que la presó i les multes econòmiques **no estan funcionant com a instruments de reinserció** i que, a més, castiguen sobretot determinats perfils socials, per la qual cosa caldria revisar el model, no només endurir-lo. Mar i Adrià insisteixen en la necessitat d’**educació i prevenció** (tallers, accions comunitàries) perquè la gent no arribi a delinquir, tot i admetre que les persones ja immerses en circuits delictius difícilment acudiran per voluntat pròpia a conferències. El consens final és que sense atacar causes estructurals –pobresa, manca d’oportunitats, desarrelament–, les polítiques de seguretat només tractaran els símptomes.

La darrera part de la tertúlia aborda el futur professional dels joves de Ponent. Sabina pregunta per l’oferta formativa i la seva connexió amb el mercat laboral. Mar considera que a Lleida ciutat s’ha ampliat molt l’oferta (FP, universitat, batxillerats), però que a la província continuen faltant opcions com el batxillerat artístic, que obliga molts joves a desplaçar-se. Albert, que ha passat per FP i universitat, destaca que l’FP **dona molta més sortida directa** i connexió amb l’empresa que molts graus universitaris. Valora la qualitat de la Universitat de Lleida, però creu que bastants carreres **no responen prou a la demanda laboral del territori**, posant com a exemple la massificació de Dret i la dispersió de sortides. Adrià se centra en Història de l’Art: després del grau, Lleida no ofereix màsters vinculats (restauració, gestió de patrimoni) i obliga a marxar fora per especialitzar-se. Això genera **falta de restauradors joves** i professionals culturals al territori i obliga a portar peces a restaurar a altres llocs. Critica que un màster interessant es va suprimir per manca d’alumnat i denuncia l’excessiva teoria i poca pràctica de la carrera, amb molt poca connexió real amb centres com el CAEM. Ares, amb dos graus superiors d’FP, denuncia la **titulitis**: molts titulats d’FP surten més ben preparats pràcticament que universitaris, però topen amb la barrera del títol per accedir a alguns llocs, tot i l’experiència. També remarca la manca de **relleu generacional** i la “caspositat” en certs sectors, especialment en administració pública i cultura, on persones que fa dècades que ocupen càrrecs dificulten l’entrada de gent jove. Albert reivindica els **oficis**: en àmbits com la construcció “falten mans pelades”, i en 2–3 anys es pot adquirir formació suficient per tenir feina estable i ben pagada. Proposa anar a ESO i batxillerats a explicar **quins perfils falten i quines formacions porten a feina real**, per orientar millor joves sense vocació clara i evitar trajectòries formals que no connecten amb el mercat. La tertúlia es tanca amb la idea que el futur de Ponent passa per **alinear formació i necessitats del territori**, superar la titulitis i obrir espais reals perquè el jovent es pugui quedar i prosperar al territori.

Sabina tanca la tertúlia agraint la participació de Mar, Adrià, Albert i Ares i remarca que han sorgit molts temes interessants, amb d’altres pendents per a futures sessions. Francesc Balanyà confirma que la tertúlia jove es repetirà cada vuit setmanes dins del programa, alternant amb altres tertúlies també valuoses. Es destaca que la secció ha estat un encert i que es mantindrà com a espai estable per seguir parlant dels temes que preocupen el jovent de Ponent. El programa fa una pausa de publicitat abans de la segona part del magazín.