#3245 - Aquí, a l'Oest del 29/10/2025

El presentador obre la segona hora d'Aquí, a l'Oest amb la informació de temperatures i anuncia els continguts: un debat gastronòmic sobre **gazpatxo i salmorejo** amb la Maria Gatau i el Miguel Moruno, i el **“claustre”** final preparat per la Júlia García. També recorda que tots els continguts es poden recuperar al web del programa.

La Maria Gatau introdueix la polèmica gastronòmica sorgida en un programa anterior sobre **com ha de ser el gazpatxo** i en què es diferencia del **salmorejo**. Miguel Moruno desenvolupa una explicació històrica i tècnica: • Situa l’origen del gazpatxo a l’**Andalusia rural**, com a menjar de pobres, energètic i d’aprofitament. • Detalla la **recepta original sense tomàquet** (pa sec, all, oli, vinagre, sal i aigua) i explica que el tomàquet s’hi incorpora molt més tard, després de la colonització d’Amèrica. • Relaciona el gazpatxo amb l’**ajo blanco**, que en seria una versió amb ametlles, i defensa que gazpatxo, ajo blanco i salmorejo són **variacions del mateix concepte** de sopa freda vegetal emulsionada amb oli d’oliva. • Explica l’evolució tècnica del **salmorejo** (gràcies a les batedores i coladors), la seva textura més espessa i els acompanyaments tradicionals (pernil/gambes i ou dur), així com la recomanació de servir-lo a temperatura ambient. • Cita plats com el *mojete* murcià i altres sopes fredes que recorden el gazpatxo arcaic. • Discuteix el paper del **pa** i d’espessants alternatius (com la pastanaga), i com el fred i la congelació afecten el pa, el gluten i preparacions com l’ensaladilla russa. • Defensa una visió **poc purista**: el tomàquet no és essencial, i gairebé qualsevol amanida triturada i emulsionada amb oli d’oliva pot considerar-se gazpatxo. El que importa és la connexió amb la **memòria familiar** i el fet que és un **plat saludable i hidratant**. La secció es tanca reafirmant el gazpatxo com a “superaliment de l’estiu” que molts consumeixen tot l’any.

El presentador acomiada la secció gastronòmica amb Miguel Moruno, subratllant que el **gazpatxo és boníssim i saludable** en totes les seves variants. Anuncia que el mes següent hi haurà una nova col·laboració i dona pas a una falca que anima els oients a no perdre’s el que passa al seu voltant a través d’Aquí, a l’Oest. Després s’introdueix formalment la secció del **“claustre”**, l’hora del pati de l’equip del programa.

La Júlia García presenta el **claustre** amb l’objectiu de treure un somriure a l’audiència. Es queixa del canvi d’hora i anuncia que **no** en parlaran, sinó que faran un **viatge pel món** en format concurs. Hi participen la Sabina, l’Ivan, la Txell, la Karen, l’Arnau, la Maria Gatau i el Fran. S’estableixen les normes: joc **individual**, sistema de punts amb encerts i penalitzacions (**+1/-1**), i la possibilitat d’“avançar-se” al torn per respondre. La persona que perdi haurà de convidar a una **cervesa o beguda** a la guanyadora. Comença el primer joc: la Júlia descriu **llocs del món** amb pistes creatives (castells que semblen de Disney, trànsit caòtic amb animals, murs plens de petons, edificis com pastissos, paisatges de vaquers, geisers, etc.) i els participants han d’endevinar el país, ciutat o regió. Hi ha respostes encertades (Berlín, Índia, Taj Mahal, Islàndia, Arizona, Suïssa, Aigüestortes…) i altres plenes de dubtes i confusions que generen molt humor. L’Arnau comença destacant en puntuació.

La Júlia canvia el joc: ara proposa **paraules en idiomes diversos** (japonès, alemany, rus, suec, finès…) amb tres possibles significats, i els participants han d’escollir la resposta correcta. De vegades també han d’inventar un equivalent en català. Exemples tractats: • **Sundoku** (japonès): significa *comprar llibres i no llegir-los mai*. • **Backpfeifengesicht** (alemany): es tradueix com a *cara que demana una bufetada*; es proposa en broma “cara hostiable” i es consulta l’Optimot i eines d’IA per confirmar que “hostiable” no és una paraula normativa. • **Otchemuka** (rus): *persona que sempre pregunta el per què*, associada als nens petits que no paren de preguntar. • **Gökotta** (suec): *aixecar-se d’hora per escoltar els ocells cantar*. • **Kalsarikännit** (finès): *emborratxar-se sol a casa en roba interior*. Durant el joc es barregen encerts, errors i moltes rialles. Es consulta fins i tot el significat de paraules com **“francachela”** en castellà, es parla de perfils d’Instagram que expliquen paraules fineses i es destaca com aquestes llengües tenen termes molt concrets per situacions quotidianes. El to és molt distès i competitiu, amb bromes constants sobre qui pagarà la cervesa al final.

A la part final, la Júlia introdueix un tercer joc relacionat amb **Halloween i la castanyada**. Explica rituals que, suposadament, es fan en diferents llocs del món i els participants han de dir si són **reals o inventats**. Exemples: • A **Nairobi**, joves pintats de blanc ballen en silenci davant dels cementiris per confondre els morts. → Tradició **inventada**. • A **Polònia**, famílies deixen pa i cereals als marges dels camins perquè les ànimes dels avantpassats no passin gana. → Tradició **real**. • A la **Xina** (zona nord-occidental), durant un festival es cremen figures de paper (cotxes, cases, diners) per enviar-les als avantpassats. → Tradició **real**. Es fa el **recompte de punts**: la Txell acaba guanyant (en part gràcies a un simbòlic +0,25 per la seva defensa emotiva d’Aigüestortes), l’Arnau i la Maria queden a prop, i l’Ivan acaba últim, assumint entre bromes que li tocarà convidar. El programa es tanca amb agraïments a la Júlia pel claustre, celebració del bon rotllo i la promesa de tornar l’endemà amb el mateix ambient distès a Aquí, a l’Oest.