#3246 - Aquí, a l'Oest del 30/10/2025

Francesc Balanyà obre el programa *Aquí, a l’Oest*, recorda que és un magazín en xarxa fet per set ràdios de les Terres de Lleida i presenta la resta de periodistes col·laboradors i el tècnic. S’anuncia l’estructura del programa: tema del dia (desfilada de bosses a Golmés), tertúlia d’esports i repàs de l’agenda esportiva del cap de setmana.

Judit Castellà condueix un repàs de l’actualitat local. Es detalla la greu situació de la Granja d’Escarp, on l’alcalde Manel Soler no pot pagar nòmines per la manca de secretari-interventor, fet que paralitza tot l’Ajuntament. Després es comenten les dades rècord de turisme d’estiu a Lleida (més d’1,5 milions de pernoctacions), amb valoracions positives del Patronat de Turisme. S’informa de la detenció d’un restaurador de la Vall d’Aran per agressió sexual a una menor i corrupció de menors, i finalment s’explica la renovació completa de la xarxa d’aigua potable d’Alfarràs per eliminar el fibrociment, amb un cost d’1,2 milions finançats per diverses institucions. El bloc es tanca amb la informació sobre el Cross Ciutat de Mollerussa, únic cross federat de les Terres de Lleida i seu del Campionat de Catalunya de relleus mixtos.

Cortineta del programa i avanç de continguts. S’anuncia formalment el “tema del dia”: una desfilada de bosses de mà al restaurant Resquits de Golmés, amb la participació del dissenyador i de la presentadora de l’acte.

Entrevista amb el dissenyador Josep Rosell Santaolària i l’artista Marina de Barta. Expliquen que la desfilada de vuit bosses exclusives *Miuses* neix com a homenatge als quatre anys de desfilades de la marca JRS. Rosell decideix convertir Marina en presentadora en lloc de model per aprofitar la seva faceta d’actriu. Es detalla el canvi de línia creativa, de vestits a bosses de mà, després de l’èxit amb mocadors. El nom *Miuses* sorgeix d’una proposta de Marina per donar un toc diferent al concepte “muses”, manté la idea d’homenatge a muses masculines i femenines i reforça la identitat de marca. Es comença a parlar de les muses-models escollides i de la voluntat de celebrar les personalitats que han acompanyat la trajectòria de la marca.

Rosell i Marina descriuen com cada bossa s’inspira en un model concret que forma part de l’equip JRS i com n’han seleccionat vuit que han mantingut la vinculació amb la marca. Es detallen els materials utilitzats (pèl sintètic blanc, polipell, perles, plomes, dènim, etc.) i la diversitat d’estils, des de peces de gala fins a bolsos per al dia a dia. Marina subratlla que el bolso és una peça que defineix molt qui el porta i pot ser una “declaració d’intencions”. Rosell explica que la seva marca prioritza que la gent se senti còmoda sent ella mateixa, oferint bosses que encaixin amb diferents personalitats i ocasions.

Es descriu detalladament l’ambient creat al restaurant Resquits de Golmés: el hall decorat per Art Bou i Botànic Atelier, una exposició de vestits d’antigues col·leccions junt amb obres d’Esther Terés, Cama Marlo, Tensi Solsona i Raquel Díaz, i l’ambient musical amb la pianista Ester Bosch i una copa de vi de cellers locals per als assistents. Rosell ressalta que els models anaven vestits de cambrers i ell mateix de xef, tot jugant amb la idea de “servir” les bosses en safates de plata i alhora reconèixer i promocionar el restaurant Resquits i l’Ajuntament de Golmés. També es comenta la presència de convidats destacats, com la influencer Marina Ruiz i artistes d’edicions anteriors, que reforcen la sensació de continuïtat i comunitat al voltant de la marca JRS.

Marina relata la performance inicial, en què surt en barnús i tovallola per escenificar el caos previ a una desfilada. En directe, Esther Terés li col·loca extensions i Cama Marlo li transforma el vestit, convertint-ho en una peça icònica molt celebrada pel públic. Durant la gala s’intercalen actuacions d’artistes com Pau Culleré i altres participants d’Eufòria, ballarines d’Arts d’Ana Lleida, Marcos Valle i la xaranga La Follia de Tàrrega. La situació fa un gir sobtat quan, just abans de les últimes bosses, Josep Rosell pateix un atac epilèptic. Marina descriu el xoc inicial i el dilema entre aturar-ho tot o tirar endavant. Amb permís dels pares de Josep, s’informa el públic, que respon amb un gran aplaudiment de suport. L’staff, encapçalat per Genís Pedrós i Maria Oller, decideix continuar perquè “és el que voldria el Josep”. Des de l’ambulància, Rosell, ja recuperant-se, insisteix que la desfilada segueixi. La gala es tanca com un homenatge a la identitat pròpia de les bosses i a la força col·lectiva de l’equip JRS, mentre Rosell anuncia que organitzaran un sopar posterior per celebrar i tancar emocionalment aquella nit tan intensa.

Rosell explica que les bosses Miuses es poden comprar i que, contràriament al que alguns pensaven, no són peces absolutament úniques: hi ha més d’una unitat per model, però amb disponibilitat limitada. Anuncia que penjaran fotografies i preus de cada bossa al seu Instagram (@jrossell.st) i que les comandes es gestionaran via missatge directe, amb ell mateix atenent els clients i fent-ne el seguiment. Sobre el futur de la marca, Rosell insisteix que cada any és una incògnita: ha passat de collaborar amb Sound DSK a la col·lecció Químio i ara a les bosses. Es defineix com un artista que li agrada provar coses noves i avança que està impulsant un projecte paral·lel de teatre on vol debutar com a director, tot i que encara no en pot revelar detalls. Es tanca la secció amb la idea que la vida i la creativitat l’aniran portant cap a nous formats i col·laboracions.

S’obre la tertúlia esportiva amb el periodista Toni Lasso, especialitzat en futbol lleidatà, i es crea un clima distès i irònic sobre la seva llarga trajectòria. Abans d’entrar en la prèvia dels partits, s’entrevista Postu (Posturets Lleida), que presenta dos nous models solidaris de Posto Xapes, imants, tasses i samarretes: I Love Blau, a benefici de l’Associació de Diabetis de Catalunya (delegació de Lleida), i I Love Bordeus, a favor dels Castellers de Lleida. Es remarca que blau i bordeus són els colors de la majoria d’equips de la ciutat i s’explica on es poden comprar (botiga online, Oficina de Turisme i Museu de Lleida). Postu confia que els clubs ajudaran a fer difusió i a vendre aquests productes en els partits.

Els tertulians debaten sobre l’aposta històrica de l’Ajuntament de Lleida per unificar el color bordeus en moltes seccions esportives. Toni Lasso critica la gestió comunicativa de l’exregidor d’esports Ignasi Amor i reconeix que no li agrada el bordeus estèticament, tot i admetre que la idea d’un color comú pot tenir sentit. A continuació, es comença a analitzar la prèvia del partit de Copa del Rei entre l’Atlètic Lleida i l’Espanyol. Es destaca la gran expectació: ahir ja s’havien superat les 4.000 entrades venudes i es podria fregar les 5.000 comptant abonats, amb una important presència d’afició perica per proximitat i tradició. Es recorda que és el primer cop que l’Atlètic Lleida, un club recentment ascendit a Segona RFEF, rep un Primera en partit oficial, i es veu el partit com un moment clau de repercussió i visibilitat a escala catalana i estatal.

Sergi Iu repassa la història recent de la Copa del Rei al Camp d’Esports: en 20 anys només hi han passat cinc equips de Primera (Getafe, Betis, Reial Societat, Atlético de Madrid i Espanyol) més l’Alavés quan era a Segona. Es remarca que, per al Camp d’Esports, no és excepcional rebre un gran, però sí que és un fet històric per al jove Atlètic Lleida. Toni Lasso explica que ha parlat amb Bartolo, director esportiu i portaveu de facto del club, que viu el partit amb molta il·lusió. Bartolo remarca que fins ara el projecte tenia un impacte sobretot local, però que gràcies a la Copa, i a la retransmissió per Movistar, el club té una gran aparador nacional. S’assenyalen les 167 acreditacions de premsa per al partit (TV3 amb diversos equips, mitjans digitals, ràdios, etc.), prova de l’alta presència mediàtica. També es comenta que abans del partit l’Atlètic Lleida lliurarà una placa a l’Espanyol pels 125 anys i que el màxim representant perico al camp serà el llegendari Rafa Marañón.

Es fa una anàlisi purament futbolística del duel. S’explica que la convocatòria de l’Espanyol per al partit de Copa és pràcticament la d’un partit de Lliga, amb només un parell de jugadors del filial i la resta del primer equip. Es recorda que Manolo González, actual tècnic perico, torna a un context que coneix bé (és un entrenador del “fang”, acostumat a equips modestos) i que la temporada passada ja va ser eliminat pel Barbastro a la primera ronda de Copa, per la qual cosa no vol repetir l’experiència. Es parla de possibles rotacions: el porter suplent Àngel Fortuño jugarà segur; Pere Millà, molt esperat per l’afició lleidatana, no jugarà per precaució i Poado està lesionat. Tot i que es considera l’Espanyol clar favorit, els tertulians admeten que en futbol sempre hi ha marge per a la “campanada”. Defensen que l’Atlètic Lleida hauria de centrar-se en mantenir-se viu fins a la segona part (0-0, 1-0, 1-1) i aprofitar l’anarquia habitual dels seus partits, sovint plens de gols i girs de marcador. També es comenta el nou propietari perico, Alan Page, la seva experiència prèvia al Burnley i la intenció declarada de portar l’equip a competir regularment a Europa.

En la part final, la tertúlia s’obre a altres fronts esportius del cap de setmana. Es comenta el partit de Lliga de l’Atlètic Lleida contra el Castellón B i la delicada situació del Mollerussa, que podria implicar un canvi d’entrenador si torna a perdre. S’assenyala el Mollerussa–Atlètic Lleida de la setmana següent com un duel clau de Copa Federació/Copa del Rei, fins al punt que es diu, mig de broma, que és “el partit que ningú vol guanyar” perquè obligaria a disputar encara més eliminatòries amb plantilles curtes. En bàsquet, es destaca el bon moment del Força Lleida, colíder després de quatre jornades i empatat amb el Joventut, tot i que es fa una crida a no deixar-se endur massa per la classificació tan aviat. En hoquei patins, es destaquen dos grans partits: el Vila-sana – Telecable, com a duel d’alt nivell, i l’Alpicat – Manlleu, amb un Manlleu sorprenentment líder. La secció es tanca amb to distès, barrejant dades esportives amb comentaris irònics i complicitats entre els tertulians.