#3248 - Aquí, a l'Oest del 31/10/2025

S’obre el magazín *Aquí, a l'Oest* d’**emunfmradio**, es saluda l’audiència i es presenta l’estructura del programa: bloc de notícies locals, tema del dia dedicat a les *necròpolis tumularies* amb l’arqueòloga Georgina Prats, i una tertúlia de cinema centrada en el festival de curtmetratges **Curtàneu**.

La periodista **Judit Castellà** repassa l’actualitat. El ple de la Paeria aprova una pujada del **3%** a les taxes d’aigua i clavegueram fins al 2037, defensada per **PSC** i **Esquerra** com a aplicació d’una fórmula contractual auditada. **Junts** critica l’alta factura d’aigua a Lleida respecte a altres ciutats i la manca de comptadors individuals en edificis vulnerables; el **PP** rebutja el renovat Pacte de l’Aigua PSC-ERC. També s’aprova un conveni amb **Aqualia** per abordar la pobresa energètica. A continuació, es dona veu a empreses de **funerals laics**, que reclamen a ajuntaments de la demarcació de Lleida **espais municipals per cerimònies no religioses**, denunciant que molta gent acaba anant a l’església per manca d’alternatives.

Tancat el bloc informatiu, el programa dona pas al **tema del dia**, amb la presentadora anunciant una aproximació històrica i arqueològica aprofitant la vigília de la Castanyada i Halloween. Es presenta l’entrevista amb **Georgina Prats** sobre el projecte de *necròpolis tumularies* del Segre-Cinca.

**Txell Bernaus** (Meritxell) entrevista l’arqueòloga **Georgina Prats**. Es presenta el projecte **“Necròpolis tumularies del Segre Cinca, arquitectura, ritual i societat”**, de caràcter quadriennal (2022–2025), vinculat a diversos jaciments d’incineració de la Catalunya occidental. Es destaca la **necròpolis d’Almenara** (al municipi d’Almenar) com un dels punts clau, on fa poc s’ha fet una nova campanya d’excavacions per entendre millor els **rituals funeraris** i el tractament dels morts en aquesta societat antiga.

Georgina Prats explica la recent campanya a la **necròpolis d’Almenara**, realitzada entre finals d’agost i inicis de setembre. Fins ara s’han intervingut uns **450 m²**, amb **41 túmuls** identificats, 34 dels quals excavats completament. Detalla que es tracta de **túmuls circulars plans** amb **anells de pedra concèntrics** (*socus*), d’1 a 4 anells i diàmetres de 0,9 m a més de 3 m. Al centre hi ha habitualment el **dipòsit funerari**, una *cista* excavada al sòl on s’enterra l’**urna ceràmica** amb restes òssies incinerades i, sovint, *aixovar* metàl·lic. També s’han trobat túmuls sense urna ni ossos, que plantegen interrogants sobre possibles **rituals simbòlics**. Es remarca que la necròpolis ja s’havia descobert als anys 60 i es va reprendre el 2015 com a projecte de recerca i posada en valor del patrimoni.

La conversa s’obre al conjunt del projecte quadriennal sobre **necròpolis d’incineració** a la vall del **Segre**. A més d’Almenara, s’estudien altres jaciments: **la Colomina** (Gerb, Os de Balaguer), **Vall de la Clamor** (Soses), **la Pena** (Torregrossa) i **Roques de Sant Formatge** (Saròs), entre d’altres. El projecte, subvencionat com a recerca quadriennal per la **Generalitat de Catalunya**, pretén fer una anàlisi **holística** del fenomen: tipologies de túmuls, pràctiques rituales, distribució territorial i implicacions socials. L’objectiu és entendre **com eren les comunitats** de la plana occidental catalana i quines relacions mantenien entre assentaments, en un paisatge on els poblats eren petits però amb **probables connexions regionals**.

Es defineix el marc cronològic del projecte: el **final de l’edat del bronze** i els inicis de l’**edat del ferro**, aproximadament dels **segles IX aC al VI aC**. Georgina Prats repassa de forma pedagògica les grans etapes prehistòriques (Paleolític, Neolític, Bronze, Ferro) i subratlla que el període estudiat és clau perquè es produeix el **canvi de ritual funerari**: de la **inhumació** en coves o sitges a la **incineració** i enterrament en urnes, pràctica que perdurarà fins a l’època ibèrica i romana. A la vall del Segre i el Cinca es configura el que els arqueòlegs anomenen **“grup del Segre Cinca”**, unes comunitats amb desenvolupament propi, creixent **complexitat social**, concentració dels hàbitats i inicis d’**urbanisme**, que acabaran donant lloc a la societat **ibèrica ilergeta**. Això permet caracteritzar aquesta àrea com un **món cultural específic i singular** dins del nord-est peninsular.

La investigadora explica que les necròpolis tumulàries s’inscriuen en el fenomen dels **camps d’urnes**, una cultura originària del **centre d’Europa** que porta a la península un ritual d’incineració molt definit i ceràmiques característiques. A la Catalunya actual i part d’Aragó aquest model s’adopta plenament, mentre que al País Valencià s’observen més influències **mediterrànies** (fenicis, grecs). Es descriu un món antic **altament connectat**, amb influències **atlàntiques** (Bretanya, illes britàniques) per l’oest i mediterrànies per l’est. La conversa reflexiona sobre la idea que la **migració i la globalització** no són fenòmens exclusius del present, sinó recurrents en la història. S’anuncia que futurs projectes inclouran **estudis genètics i isotòpics** sobre restes òssies i materials, per rastrejar **mobilitat humana i xarxes d’intercanvi**. L’entrevista tanca reivindicant la importància de l’arqueologia per **entendre el passat i fonamentar la societat actual**.

La presentadora agraeix a **Georgina Prats** la feina i l’explicació, destacant la importància de conèixer el passat per entendre el present. Es posa en valor la recerca sobre necròpolis tumulàries i s’anima l’equip investigador a continuar aprofundint en el projecte més enllà del període quadriennal. Es tanca el bloc del "tema del dia" i es dona pas al canvi de secció.

S’obre la **tertúlia de cinema** d’*Aquí, a l'Oest* amb **Cadena Alfonso**, **Maria Gateu** i el crític **Ivan Ussol**. Es presenta el convidat **Ramon Alaró**, director de la **mostra internacional de curtmetratges Curtàneu**, que se celebra a les **Valls d’Àneu**. Es juga amb la idea dels "migmetratges" i es demana a Alaró que n’aclareixi la definició, entrant així a descriure els límits entre curt, mig i llargmetratge.

Ramon Alaró explica que el **Curtàneu** projectarà enguany **63 curtmetratges** de ficció, animació i documental, entre l’1 i el 10 de novembre, en **17 sessions** (11 d’oficials i 6 per a escoles i gent gran). Aclareix que, en la pràctica, fins a **30 minuts** es considera **curtmetratge**; de 30 a 60, **migmetratge**; i a partir d’aquí, **llargmetratge**. El Curtàneu se centra en els curts, tot i fer alguna excepció. Es repassa l’evolució del festival al llarg de **10 edicions**: va començar amb 5–6 sessions i molt pocs recursos, però amb el suport dels ajuntaments de les Valls d’Àneu. La pandèmia va obligar a ajornar l’edició del 2020 i el 2021 van acabar fent **dues edicions en un any** (la de 2020 i la de 2021), un esforç organitzatiu molt intens que va permetre mantenir la numeració i la continuïtat del certamen.

Alaró detalla que l’objectiu central del **Curtàneu** és **portar cinema allà on no n’hi ha**, amb projeccions **gratuïtes**, **desestacionalitzades** (al novembre, fora de temporada alta) i adreçades sobretot a la **gent del territori**. El festival millora la **qualitat de vida cultural** de les Valls d’Àneu i té un impacte econòmic moderat però real: abans al novembre "no passava res", mentre que ara alguns hotels allarguen l’obertura fins després del festival. Es reconeix que, tot i no tenir un estudi econòmic detallat, la simple **visibilitat mediàtica** fa que persones de la plana es plantegin visitar la zona, ja sigui pel festival o per turisme de muntanya en altres èpoques de l’any. Es compara amb el festival de dansa **Dansàneu**, de pressupost més alt, situant el Curtàneu com un complement cultural important al calendari pirinenc.

Es concreten les dades de la **10a edició**: 63 curtmetratges en 11 sessions oficials, repartides entre el primer cap de setmana de novembre i els dies 6–9, mentre es fan també projeccions per escoles i residències. D’aquestes obres, **28 són produccions catalanes** (20 en català) i 7 de producció estatal no catalana, amb la resta com a coproduccions. S’hi incorpora una sessió especial amb peces vinculades als **Premis VOC** d’Òmnium, reforçant l’aposta pel **cinema català i en català**. La gran novetat és la **Sessió ilerdenca**, dedicada al **cinema de Ponent**. La crida de peces s’ha fet via xarxes i mailing, i ha rebut unes **15 propostes**, de les quals s’han seleccionat **9**. El perfil predominat és el de **creadors joves**, amb molts **videoclips** (molt accessibles per pressupost), curtmetratges de **ficció** (incloent-hi un thriller de to terrorífic), **documentals** i dues peces d’**animació** (una d’elles híbrida amb imatge real). Es destaca un videoclip rodat a la **Seu Vella de Lleida**, com a exemple de posada en valor del patrimoni local.

La tertúlia entra en el **cost de produir curtmetratges**. Ramon Alaró assenyala que fer un curt amb **estàndards professionals** és car: cal equip de càmera d’alta gamma, equip humà complet i processos tècnics com l’**etalonatge** per adaptar les imatges a projecció digital (Full HD, 4K). Hi ha vies més econòmiques, com rodar amb **mòbil** o **càmera reflex**, molt usades en videoclips. Es comenta que moltes produccions aconsegueixen finançament mitjançant una combinació d’ajudes de **Generalitat, Govern espanyol, diputacions** i altres, com es veu pels múltiples logotips als crèdits. Els conductors plantegen el tema de la **precarietat i les dificultats d’accés** a aquestes ajudes per a creadors **novells**. Es parla de la dinàmica d’“hores de vol” no remunerades: sortir de l’ESCAC o altres escoles sovint implica encadenar projectes mal pagats o voluntaris per fer currículum. Es reconeix que hi ha debat sobre si els recursos púbics arriben “als de sempre” i com s’integra el **talent emergent**. Alaró, sense voler dogmatitzar sobre un àmbit que no domina del tot, admet que el camí de molts joves passa per aquesta etapa de **treball precari** abans de ser detectats per productors o distribuïdors que apostin per ells.

S’expliquen les qüestions pràctiques per assistir al **Curtàneu**. Tot i ser **gratuït**, cal **inscriure’s** a la web **cortaneu.cat**, a la pestanya de la 10a edició, seleccionant les sessions desitjades. Cada persona ha de fer la seva **inscripció individual**. El festival utilitza **butlletes de votació** perquè el públic puntui cada curtmetratge de **1 a 5**. Aquestes dades permeten detectar **preferències** (gèneres, estils) i, al mateix temps, el director introdueix alguna peça més **experimental o de terror** per veure com la rep el públic, tot mesurant quanta gent “no està en l’estàndard”. Això permet combinar una programació accessible amb espai per a la **risc creatiu**. La secció es tanca amb el missatge de Ramon Alaró que el Curtàneu vol oferir **“llum, art i connexió al territori”**, resumint així la filosofia del festival abans de l’acomiadament i la pausa del programa.