#3249 - Aquí, a l'Oest del 31/10/2025

El presentador dona la benvinguda a la segona hora d’*Aquí, a l'Oest*, comenta la temperatura a diferents municipis i presenta el menú del tram: secció **Escolta’m una cosa** dedicada a *The Wall* de Pink Floyd; després, el **Massa Est és l’Oest** d’Arnau Vilà amb la periodista Laia Berenguer per parlar de Halloween, castanyada i Black Friday; i, finalment, la secció **Fallo tècnic** amb l’Abel Purroy sobre música “fantasmagòrica”. Recorda també el web *aquialoes.cat* i el podcast *MESOES*.

L’Eduard Morell i la Maria Gateu analitzen **The Wall** de Pink Floyd com a **òpera rock**. Expliquen que és un àlbum conceptual en dos vinils (1979) amb una història contínua: el protagonista *Pink* (estrella del rock) construeix un **mur mental** fet de traumes (mort del pare a la Segona Guerra Mundial, mare sobreprotectora, sistema educatiu anglès dur, drogues i fama). Aquest mur simbolitza l’aïllament i serveix per fer una **crítica ferotge al feixisme, als autoritarismes i al neoliberalisme** postbèl·lic (referència a Thatcher). La trama culmina amb un **judici interior** on Pink és condemnat a enderrocar el mur. Musicalment, Eduard destaca l’ús del **leitmotiv**: el motiu d’*Another Brick in the Wall* apareix en diverses cançons (*In The Flesh*, *The Thin Ice*, *Empty Spaces*, *Hey You*, *I’m Waiting for the Worms*) i reflecteix l’acumulació de traumes i l’aïllament. Situa aquest recurs en la tradició de **Weber** (*Der Freischütz*), **Berlioz** (la *Simfonia Fantàstica* i la seva *idée fixe* basada en el *Dies Irae*) i, sobretot, **Wagner**, amb els seus *Leitmotiven* i el concepte de *Gesamtkunstwerk* (obra d’art total). Explica com, abans, música, llibret i escenografia sovint estaven separats, mentre que Wagner —i per extensió projectes com *The Wall*— integren argument, música i posada en escena. També detallen la **gira de The Wall (1980)**, amb un mur físic que s’aixeca a l’escenari, titelles gegants i projeccions dissenyades per **Gerald Scarfe**, i recorden la pel·lícula de 1982, amb escenes inspirades en la figura de **Sid Barrett**. Finalment, recomanen el concert de Roger Waters a Berlín (1989) aprofitant la caiguda del mur, i la gira *The Wall* (2010–2013), on Waters actualitza el missatge contra els **neofeixismes** i **neoautoritarismes** contemporanis.

L’Arnau Vilà conversa amb la periodista **Laia Berenguer**, excol·laboradora del programa, sobre l’expansió de **Halloween**, la situació de la **castanyada** i el fenomen del **Black Friday**. Laia troba una llàstima que a casa nostra es parli més de Halloween que de castanyada i defensa que Halloween és una tradició **anglosaxona impostat**a que no s’hauria d’assumir com a pròpia. Reivindica prioritzar la **castanyada, Tots Sants, panellets, moniatos i les castanyes al carrer** i destaca el paper de les escoles en la transmissió d’aquestes tradicions. Analitzen per què Halloween ha arrelat: el pes de la **cultura pop i audiovisual** nord-americana, el ganxo de la temàtica de **terror**, el plaer de **disfressar-se** (cosplay festiu) i la promoció per part de **grans marques i parcs temàtics** (com PortAventura). Laia descriu Halloween als EUA com una explosió decorativa “**a lo gran**” amb competicions veïnals per veure qui té la casa més terrorífica, i l’habitual *trick or treat* de la canalla. La segona part gira entorn del **Black Friday**, que Laia defineix com una expressió clara del **consumisme globalitzat**: importat com una falsa tradició, en realitat és una estratègia comercial amb forta **pressió social** per comprar. Critica que moltes empreses **inflen preus** per simular descomptes, i que el gran benefici se l’enduen les **grans superfícies**, en detriment del petit comerç. Tot i això, admet que de vegades aprofita el Black Friday per compres grans (electrodomèstics o tecnologia), sobretot perquè li cau prop del seu aniversari. Tots dos comparteixen experiències de viatge als **Estats Units** (Nova York i Miami). Inicialment els impressiona l’escala de gratacels i espais urbans, però també parlen de la **cara fosca**: desigualtats extremes, obesitat i sedentarisme, supermercats gegants com a reflex social, formats de menjar desproporcionats, suburbis dispersos on **cal cotxe per a tot**, i la imatge d’un país que funciona gairebé com un **parc temàtic**. Laia reconeix l’atracció pel **Hollywood i la cultura pop**, però critica el sistema polític polaritzat, els lobbies i les polítiques de Donald Trump, i conclou reivindicant: “**visca la castanyada**”. Tanca la secció amb una nota personal i humorística sobre els panellets de pinyons, que tots dos estimen però que se’ls dóna malament cuinar.

A la secció **Fallo tècnic**, l’Abel Purroy i el Fran reprenen el debat **Halloween vs castanyada** en to distès i assumeixen que vivim un híbrid inevitable anomenat **“CastaHalloween”**: castanyada com a festa familiar i recollida, Halloween com a espectacle festiu i visual. L’Abel proposa ajudar qui munta **túnels del terror** i ambientacions de Halloween oferint una llista de **cançons terrorífiques** per a una playlist de Spotify. La selecció inclou: • **Bandes sonores de terror**: el tema principal de *Saw* (saga de terror gore), la música de *Psicosi* d’Hitchcock (amb els violins estridents de l’escena de la dutxa), *Tubular Bells* associada a *L’exorcista*, i un tema de *It* (Pennywise) amb piano manipulat i sons inquietants. • **Rock i metal foscos**: *Black Sabbath* de Black Sabbath i *Raining Blood* de Slayer, ideals per crear tensió extrema. • **Terror més lúdic i infantil**: *This is Halloween* de *The Nightmare Before Christmas*, útil per a activitats amb infants petits. • **Versions fosques de temes pop**: *Sweet Dreams* de Marilyn Manson, presentada com una cançó molt efectiva per generar ambient sinistre. Entre cançó i cançó, comenten com el **silenci** i les històries prèvies a les activitats nocturnes en colònies són claus per generar **por psicològica** i autosuggestió: els infants (i adults) es fan "la pel·lícula" abans d’entrar al bosc o al túnel del terror. El Fran controla el temps del programa i demana explícitament tancar amb la cançó de **la castanyera**, que l’Abel tenia preparada. El programa s’acomiada amb aquesta peça tradicional —“Quan ve el temps de collir castanyes, la castanyera...” —, posant un **punt final castanyer i local** a un tram molt impregnat per l’imaginari de Halloween i el terror cinematogràfic.