#3261 - Aquí, a l'Oest del 10/11/2025

La locutora recorda que es tracta de la segona hora d’*Aquí, a l'Oest*, amb informació de temperatures en diversos municipis i el sumari dels continguts: secció **Escoltem-nos** dedicada a la nomofòbia amb Marta Heroles; secció **Empremta** centrada en la trajectòria de Ramona Massanés, exgestora de l’agrocentre del Picat; i **Fallo tècnic** amb Ivan Oson, que parlarà de ressenyes a Google. S’indica també que tots els continguts es poden recuperar al web del programa.

Breu càpsula divulgativa sobre els *Triops cancriformis*, petits crustacis considerats "fòssils vivents" que existeixen des del Triàssic. Es descriu la seva morfologia (closca ovalada, cua amb dos apèndixs, tres ulls) i la capacitat extraordinària dels seus ous de romandre vius durant més de 20 anys en condicions extremes, fins que la humitat i la temperatura són adequades per a l’eclosió.

Marta Heroles, psicòloga, treballadora social i mestra, dedica la secció **Escoltem-nos** a la **nomofòbia**, la por irracional a estar sense telèfon mòbil. A partir de l’exemple de sortir de casa i adonar-se que ens hem deixat el mòbil, convida els oients a reflexionar sobre el grau de dependència. Es destaca com la societat ha creat noves necessitats (mòbils per a infants de 9 anys, justificacions de tipus "per si de cas") i com l’ús d’*smartphones* ha transformat la rutina: eina de treball, comunicació, informació i oci. S’adverteix que aquesta dependència pot derivar en trastorns d’ansietat, problemes d’autoestima i allunyament del món físic, sobretot entre joves. S’enumeren símptomes clau: augment progressiu del temps d’ús, necessitat de tenir múltiples dispositius i carregadors, angoixa només de pensar a quedar-se sense mòbil, ús en situacions perilloses, dispositiu sempre encès i presència al llit, i *scrolling* nocturn que empitjora el son. La conversa tanca deixant per a una propera sessió més símptomes i possibles teràpies per reduir la dependència, mentre la locutora admet la seva pròpia dificultat per sortir de casa sense mòbil.

Nova píndola de *Sabies que…* explicant per què **el cel és blau**. S’exposa la composició de l’atmosfera i el fenomen de dispersió de la llum solar: els colors de longitud d’ona curta (blau i violeta) es dispersen més que els de longitud llarga (vermell, groc), i per això veiem el cel blau. També s’explica per què, a la sortida i posta de sol, en travessar més atmosfera, es dispersen encara més el blau i el violeta i predominen els tons vermellosos i càlids.

A la secció **Empremta**, presentada per Sabina Pedros, s’entrevista **Ramona Massanés**, que durant més de 35 anys ha gestionat l’agrocentre del Picat i recentment s’ha jubilat. Ramona explica que va assumir el negoci per poder cuidar millor els seus fills, deixant una feina en una fàbrica de mitges. Detalla els inicis difícils del negoci, amb factures i albarans fets a mà, pocs clients i la importància del boca-orella. Al llarg dels anys, el perfil de client canvia: disminueixen els pagesos i augmenta la venda de pinso per a animals de companyia. Ramona subratlla el valor del tracte humà, amb anècdotes de clients fidels que l’han acompanyada des del primer dia fins a l’últim, així com moments divertits i algun client conflictiu que recorda sense rancor. Parla dels avantatges i desavantatges de ser autònoma: flexibilitat horària per la família versus manca de baixes, vacances pagades i moltes despeses fixes. La família li dona suport constant, especialment el marit, pagès, que l’ajuda a la botiga. Els seus fills han triat camins propis (pastisseria i farmàcia) i ella no desitja un relleu generacional perquè considera el negoci molt esclau. Ramona confessa que el que més li agradava era l’assessorament en fitosanitaris i problemes de cultius i animals. Sobre el tancament, explica que li va saber greu per la gent i per la rutina d’obrir i tancar, i que la jubilació li ha costat d’assimilar, però ara gaudeix de temps per a l’associació de dones, caminar i cuidar el seu net. Com a consell final a futurs emprenedors, insisteix que cal fer allò que realment agrada, i si no funciona, canviar de camí.

A **Fallo tècnic**, Ivan Oson aprofita una anècdota personal buscant el telèfon de l’Agència Tributària de Lleida per introduir una secció d’*humor* basada en **ressenyes reals de Google i altres plataformes**. Llegeix una llarga ressenya de 5 estrelles sobre l’Agència Tributària on l’usuari descriu un tracte sorprenentment amable i gairebé angelical per part de dues funcionàries, fins al punt de dir que surt feliç i amb ganes de pagar impostos, malgrat que li rebutgen una invitació a un gin tònic. A partir d’aquí, es comenten diverses ressenyes còmiques: queixes exagerades sobre cafeteries (preu del cafè però el bany perfecte), hotels amb parelles sorolloses, cites desastroses on es culpa el restaurant, clients que s’equivoquen de negoci en valorar o que fan una crítica sense haver anat al lloc correcte (com el cas del restaurant de Masterchef), discussions sobre la mida dels entrepans, confusions higièniques com servir patates en un bol d’aigua de gos, ressenyes familiars (la mare que recomana el seu fill barber), productes d’Amazon amb comentaris enginyosos (piles, rascadors de gat) i una funcionari del registre civil suposadament “gafe” perquè les parelles que casa acaben divorciant-se. El to és desenfadat i reflexiona, de fons, sobre com les ressenyes en línia sovint barregen experiències personals, dramatització i humor, i com alguns propietaris responen amb ironia i educació.