#3272 - Aquí, a l'Oest del 18/11/2025

Obertura d’**Aquí, a l’Oest** amb sintonia, identificació com a magazín territorial en xarxa de les Terres de Lleida i presentació de l’equip de locutors i tècnics de les diferents ràdios participants. Es menciona que el programa comptarà amb un **tema del dia** sobre Nadal i lots socials, i una **tertúlia de xarxes** centrada en la caiguda de Twitter i altres qüestions digitals.

Bloc informatiu amb el Guillem Figueroa. Es destaca el cas del **caçador de Cervera** deixat en llibertat amb mesures cautelars per la mort accidental d’un company, amb retirada de permís d’armes i investigació per homicidi imprudent. Tot seguit es detalla el cas d’un **home acusat de violar i agredir l’exparella** davant dels fills menors; la Fiscalia demana 16 anys de presó i diverses prohibicions (aproximació, armes, pàtria potestat, treball amb menors) i proposa que part de la pena pugui ser substituïda per **expulsió del país**. El judici es farà a l’Audiència de Lleida.

Es presenta el projecte **“Apotetes amb tu”** a l’atenció primària de Lleida, una intervenció grupal pionera per **reduir la solitud no desitjada en persones grans**. Es tracta d’un assaig clínic al CAP de la Bordeta amb 9 sessions setmanals de 90 minuts, que combinen gestió emocional, relaxació, autoestima i **teràpia assistida amb gossos** de l’associació IlerCant. L’objectiu és millorar el **benestar emocional** i el suport social percebut.

Cinc alumnes de la **Universitat de Lleida** presentaran projectes al **Pitching Audiovisual** de la Setmana del Talent Audiovisual 2025 al Design Hub de Barcelona. Es descriuen dos projectes destacats: *Les coses que ens fan por*, sèrie d’animació infantil sobre pors i aventures per a nens de 6–9 anys, i *Bramallops*, minisèrie de ficció juvenil centrada en el **pubillatge català** i la pressió social al voltant d’aquest món festiu i tradicional.

L’Ajuntament de **Corbins** impulsa un servei de **dinars per a persones grans** que viuen soles o tenen dificultats per cuinar. Els àpats, preparats a la cuina del menjador escolar amb **productes de proximitat**, inclouen primer, segon i postres i costen poc més de 6 euros. Es poden recollir al casal de jubilats o es lliuren a domicili. L’alcalde Jordi Verdú destaca que volen **facilitar el dia a dia** d’aquest col·lectiu i aprofitar millor els recursos municipals.

Mollerussa enceta els actes del **25 de novembre**, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, amb una campanya centrada en **espais educatius i esportius**. Es realitza un *escape room* de carrer amb alumnat dels instituts La Serra i Terres de Ponent per reflexionar sobre **relacions sanes i respecte**. La regidoria d’Igualtat impulsa la col·locació de **senyals d’espais segurs** en pavellons, camps de futbol, pistes esportives i centres educatius per **visibilitzar el rebuig a la violència masclista** i implicar tota la comunitat.

Informe ampli sobre l’inici de la nova temporada d’esquí a **Baqueira Beret**, prevista del 29 de novembre al 6 d’abril. L’estació oferirà **173 km esquiables** i **130 pistes** (5 de noves) després d’una inversió superior als **10 milions d’euros**, que inclou millores en producció i manteniment de la neu, compra de noves màquines, renovació d’espais de restauració (Moët, Hotel Montarto, xocolateria) i actualització de l’app amb **geolocalització i mapa interactiu**. Es preveuen uns **800 llocs de treball** a l’hivern amb fórmules d’allotjament per als treballadors. S’anuncien preus dels forfets i es destaquen competicions com el **Freeride World Tour**, la **Copa d’Europa**, la marxa Beret i esdeveniments com el Polar Sound.

Tancada la part informativa, el programa recorda als oients que segueixin **Aquí, a l’Oest** per estar al dia de l’activitat del territori. Es dona pas al **tema del dia**, anunciat com una mirada de present i futur ja enfocada al **Nadal i al seu ambient**.

Presentació del **tema central**: la cooperativa **Alba Jussà**, referent al Pallars en projectes que posen les persones al centre. La Júlia García dona pas a **Núria Espejo**, membre de l’equip de la cooperativa, per parlar dels **lots de Nadal amb valor social** i de l’impacte de l’entitat al territori. Es planteja repassar orígens, evolució, línies de treball i abast del projecte.

Núria Espejo explica que **Alba Jussà** és una cooperativa de treball sense ànim de lucre nascuda el 2018. La missió és **acompanyar persones i famílies en el seu projecte de vida**, posant les persones al centre perquè puguin viure **una vida plena i escollida**. Treballen àrees com vida independent, centres ocupacionals, club social i àmbit laboral, adreçades a **persones amb discapacitat intel·lectual, salut mental, gent gran i joves migrants sols o en risc**.

La cooperativa presenta els **lots de Nadal** com un projecte dins l’àrea laboral, juntament amb altres iniciatives com els horts. La idea dels lots neix per unir **compromís amb el territori** i **creació d’oportunitats laborals**. L’objectiu principal és **promoure l’economia social i solidària** i crear **ocupació digna** per a persones amb dificultats. Núria remarca que **el focus no és la quantitat de lots venuts, sinó els llocs de treball generats** i la inserció laboral efectiva.

S’explica que, tot i estar pensats com a eina d’inserció laboral, els **lots de Nadal** van adreçats a **tothom**: empreses, entitats i particulars. A nivell intern, permeten contractar **joves com a peons** per al muntatge i logística i implicar persones de **centre ocupacional** (amb discapacitat intel·lectual) en tasques adaptades. Els lots esdevenen així una eina que combina **feina, aprenentatge i participació** per a diversos col·lectius.

Núria explica que els **lots** encaixen plenament amb el model d’Alba Jussà, perquè són una eina per **generar llocs de treball** i alhora **impulsar productors locals** i entitats socials. El catàleg és consultable a la **web d’Alba Jussà** i també s’hi pot contactar per telèfon o correu. S’hi han incorporat més **productes del territori** que altres anys, combinats amb productes d’**entitats socials** encara que no siguin locals. El catàleg indica clarament quins productes són del territori i quins provenen d’entitats socials, facilitant un **consum amb criteri**.

La cooperativa disposa d’uns **10–12 models de lots tancats** estàndard, però ofereix moltes opcions de **personalització**: afegir o treure productes o bé dissenyar **un lot completament a mida**. Es poden encarregar des d’**un sol lot fins a 300**, sense mínim de comanda. El catàleg ajuda a combinar productes del territori i d’entitats socials, de manera que el client pot triar segons **gustos, pressupost i valors**.

Els criteris per triar productes són **proximitat, qualitat, artesania i valor social**. Prefereixen treballar amb **cooperatives, tallers ocupacionals i petits productors** que comparteixin valors. Pel que fa als reptes, Núria apunta que el principal és **créixer sense perdre l’essència**: no volen renunciar a productes locals o socialment responsables encara que deixin menys marge de benefici. L’objectiu és arribar a més clients, però mantenint el **compromís social i territorial**.

Es destaca l’impacte dels lots en el **teixit econòmic local**, ja que compren directament a productors del Pallars i comarques properes, donen visibilitat a iniciatives socials i ajuden a mantenir **l’activitat econòmica rural**. Cada lot demostra que **es pot consumir amb sentit**. Núria aporta dades: l’any anterior van repartir uns **4.000 lots** i van crear **6 llocs de treball**; aquest any preveuen generar **5 llocs** per una lleugera davallada de comandes, en part per canvis en alguns ajuntaments que han deixat de fer lots.

Per a Alba Jussà, l’**èxit** del projecte es mesura sobretot pel **nombre de persones inserides laboralment**, no tant per les xifres de venda. Cada contracte és una oportunitat d’ampliar l’impacte social: més persones treballant dins la cooperativa, més producte adquirit a **productors socials i locals**, i més reforç de la **xarxa d’economia social**. Es remarca la interdependència: com més comandes, més insercions i més compres a entitats del territori.

Els **lots de Nadal** es distribueixen per **tot Catalunya**, no només al Pallars. Durant la campanya (finals de novembre i desembre) contracten un **transportista propi** per gestionar grans encàrrecs d’empreses i oferir entregues personalitzades, a més de col·laborar amb altres transportistes de la zona. La personalització fa que els lots serveixin tant per a **detalls d’empresa** com per a **regals particulars**, i dona la flexibilitat de treballar amb productes molt concrets demanats pels clients locals.

Per demanar lots **tancats**, es pot fer directament via **web** (amb opció de recollida o enviament). Per a **personalitzacions**, és preferible contactar per telèfon o correu per concretar el contingut. La nau de muntatge de lots és a **la Pobla de Segur**, però també poden portar-los a **Tremp** (espai Enrique Vicente) perquè s’hi recullin. A més, es fan **enviaments** a qualsevol punt de Catalunya segons les necessitats del client.

De cara al futur, la cooperativa vol **continuar creixent en impacte social** i incrementar la presència de **productes del territori**, tot fomentant que més empreses i particulars apostin per un **“Nadal amb valor”**. Encara no pensen en novetats per a l’any vinent perquè la campanya actual està en ple funcionament. Expliquen que comencen a preparar-la a l’**agost**, però la major part de comandes arriben el **mateix desembre**, sobretot abans del pont i de Nadal, cosa que obliga a una logística molt ajustada, especialment quan hi ha **producte fresc** que no es pot muntar amb massa antelació.

Núria adreça un missatge als oients: comprar un **lot d’Alba Jussà** és triar **qualitat, proximitat i solidaritat**, ja que cada compra ajuda a **generar ocupació** i a reforçar l’economia social. Remarca que ofereixen **preus ajustats** tot i treballar amb productes de proximitat i entitats socials. A més, presenta altres serveis d’inserció laboral de la cooperativa: **neteja d’equipaments esportius i edificis municipals**, **neteja de domicilis** (puntual o periòdica) i un servei singular de **neteja interior i exterior de cotxes** a la benzinera de Tremp, realitzat per persones del centre ocupacional amb suport d’una monitora. Tota la informació i contractació es pot gestionar a través de la **web d’Alba Jussà** i els seus contactes.

La Júlia tanca l’entrevista agraint a **Núria Espejo** la seva participació i posant en valor que projectes com els d’Alba Jussà són **clau per al Pallars** però arriben a tot Catalunya. Es convida els oients a conèixer i utilitzar aquests serveis com una manera concreta de **donar suport a iniciatives socials del territori**.

Es dóna pas a la **tertúlia de xarxes**, presentant les “xarxeres” habituals (Txell, Sabina Pedrós, Karen Alfonso, Maria Gatau) i l’Ivan Usón. El to és **distès i humorístic**, amb bromes internes sobre el funcionament del programa i el paper de l’Ivan. Es prepara el terreny per parlar de **caigudes de serveis digitals, xarxes socials, apps de cites** i altres temes d’actualitat tecnològica.

La tertúlia arrenca amb la notícia de la **caiguda global de diversos serveis** per una fallada de **Cloudflare**, empresa de seguretat i rendiment per a webs. S’explica que han quedat afectats **X (Twitter), el xat de ChatGPT, League of Legends, Canva, Movistar** i pàgines webs locals, entre d’altres. S’assenyala que la incidència s’ha produït cap a les **12:48 h** i s’ha anat resolent entorn de les **15:45 h**, tot i que de manera desigual segons dispositius. Es recorda què fa Cloudflare (filtrar tràfic maliciós, sistemes de verificació “ets un robot?”, etc.) i es subratlla la paradoxa que **fins i tot qui ha de garantir la seguretat pot caure**. La caiguda ha afectat tant la feina del dia a dia als mitjans com l’oci de molts usuaris.

Es commemoren els **29 anys de Badoo**, una de les primeres plataformes de cites en línia que va assentar les bases del model de les actuals apps com Tinder (perfils, xats, cerca per preferències). Es recorda el context dels **anys de Messenger i Fotolog** i com Badoo va ser un pas més en la socialització digital. A partir d’aquí, la conversa es desvia a analitzar l’evolució d’aquestes apps fins avui, posant èmfasi en l’**increment de les funcions de pagament** i en la sensació que **ara tot està orientat a la monetització**.

L’Ivan i la resta de tertulianes critiquen que les **apps de cites actuals** (Badoo, Tinder, etc.) siguin poc efectives per **trobar parella real**, ja que moltes funcions clau (com parlar després d’un *match*) queden bloquejades sense subscripcions **premium**. Es comenten preus alts per setmanes o mesos i es denuncia que el model busca **forçar el pagament**. També es parla de la presència de **bots i perfils poc genuïns**, així com de la saturació de *likes* i sistemes de classificació dels usuaris. Davant això, defensen les **activitats presencials** (com els *speed dating* o altres esdeveniments socials) com a alternatives més **humanes, eficaces i fins i tot més barates** per conèixer gent.

La tertúlia adopta un to encara més **jocós i personal**: a partir de la crítica a les apps de cites, proposen crear un **correu electrònic específic perquè les oients puguin contactar amb l’Ivan** i fer d’enllaços des del programa, configurant una mena de **consultori sentimental radiofònic**. Es bromeja sobre les virtuts de l’Ivan (sap cuinar, és simpàtic, té molt cabell) i es parla d’edat i gustos, tot mantenint un joc còmic amb la idea de “trobar l’amor abans de Nadal”. El segment reforça la **complicitat entre l’equip i l’audiència**.

La conversa torna al terreny tecnològic per parlar de la **interoperabilitat de WhatsApp**. Es detalla el concepte: en un futur, una persona amb **Telegram o Signal** podrà enviar missatges a una altra que només tingui **WhatsApp**, i viceversa, sense necessitat que tots dos tinguin la mateixa app. De moment, aquesta funcionalitat **no està activa a Europa** i només s’està provant amb aplicacions com *BirdieChat*, centrades en l’ús professional. També es comenta la necessitat que aquesta interoperabilitat arribi a **Instagram i WhatsApp**, per evitar tenir **converses duplicades** amb la mateixa persona en plataformes diferents, fet que genera confusió i desordre en la comunicació diària.

Es comenta que **X (Twitter)** ha llançat un nou **xat amb encriptació d’extrem a extrem**, orientat a enviar fitxers, editar i eliminar missatges, fer videotrucades i fer servir missatges temporals. Es presenta com una eina teòricament **segura** per a converses sensibles, tot i que hi ha dubtes sobre la protecció real davant d’atacs i el nivell de privacitat, especialment en una plataforma amb tant de *hate*. La tertúlia fa un parèntesi nostàlgic per recordar **Patata Brava**, antiga web d’apunts universitaris creada per estudiants de periodisme de la UAB, que posteriorment s’ha integrat a **DocCity**. Es reflexiona, amb to lleuger, sobre copiar apunts, eines universitàries i la pervivència de continguts a la xarxa, insistint que **cap xarxa és completament segura** i que allò que es comparteix pot ser recuperat.

En el tram final de la tertúlia, es parla de les apostes massives en **intel·ligència artificial** de grans figures tecnològiques. S’explica que **Jeff Bezos** impulsa una empresa anomenada *Prometheus* per aplicar la IA a **enginyeria, fabricació, computació aeronàutica i automoció**, amb robots i laboratoris automatitzats que aprenen mitjançant experiments físics. També es comenta que **Mark Zuckerberg** destinarà bona part de la seva enorme fortuna (situada com una de les més grans del món) a través de la fundació *Biohub* per finançar projectes d’IA. Es deixa entreveure la doble cara d’aquest avenç: **possibilitats tecnològiques enormes** però també **preocupacions sobre el futur i el control** per part de poques mans.

Es fa un **resum informal** de la tertúlia: caiguda de Cloudflare, aniversari de Badoo, debat sobre apps de cites, projectes d’IA de Bezos i Zuckerberg i, sobretot, la idea de crear un **correu perquè l’Ivan trobi parella**. El conductor agraeix la participació de les tertulianes i de l’Ivan, i anuncia una **breu pausa** abans de reprendre el programa amb nous continguts. El to és optimista i proper, reforçant la identitat d’**Aquí, a l’Oest** com a magazín dinàmic i arrelat al territori.