#3273 - Aquí, a l'Oest del 18/11/2025

Entrevista amb el poeta Ferran Bacardí, segarrenc, sobre el seu cinquè poemari, *Vitae Essentia*. Explica l’origen del llibre a partir d’una ària de *Les noces de Fígaro* (Mozart) i la influència de la «teoria de l’am» de Josep Carner: petits detonants que activen la creativitat. El llibre conté 24 poemes, cadascun precedit per un fragment de llibret d’òpera (italià, alemany, francès o anglès), la seva traducció al català –revisada per una catedràtica– i el poema resultant, generalment en decasíl·labs amb un vers final sentenciós. El vincle argumental amb l’òpera és a vegades explícit i d’altres subtil. Bacardí descriu un procés creatiu immersiu, escrivint mentre escolta i mira els cantants, i relata una performance a l’església de Sant Joan de Guàrdia (Cervera) on rapsodes llegien poemes alternats amb projeccions d’àries, sota el títol «Maridatge d’òpera i poesia». El tema central del llibre és l’amor en totes les seves formes (passió, gelosia, amor paternal, llibertat, sacrifici), amb exemples com *Nessun dorma*, l’ària de *La Wally*, el «pallasso» gelós o *Madame Butterfly*. Tots dos coincideixen que l’amor és l’essència de la vida i allò que ens fa humans. Bacardí parla també del suport del seu amic Jacint Reix (filòleg i escriptor), de la bona recepció del llibre per part de poetes com Miquel Desclot, crítics vinculats al Liceu i la revista Segarra, i afirma que el seu veritable premi és que el llibre agradi i sigui útil als lectors.

La Júlia García dedica la secció «Redescobrint-nos» a la Vall de Boí, que celebra el 25è aniversari de la declaració del seu conjunt d’esglésies romàniques com a Patrimoni Mundial de la UNESCO. Amb les veus de Sònia Bruguera (alcaldessa) i David Pochelo (Centre del Romànic), es descriu un ambient d’orgull, il·lusió i emoció, amb voluntat d’implicar especialment la població local en la celebració. S’insisteix que el romànic de la Vall no són monuments aïllats, sinó que formen part d’un territori viu i d’una manera de viure que defineix la identitat de la comunitat. Es convida els visitants a viure la vall amb respecte, descoberta i vivència, recordant que hi ha gent que hi viu cada dia. La gestió del conjunt es planteja des de la sostenibilitat: es fomenten visites guiades amb aforament limitat per evitar saturacions i es fa pedagogia sobre el respecte no només als temples, sinó també al seu entorn paisatgístic, que va ser clau en la declaració UNESCO. Com a actes destacats, es presenta la jornada «La Vall de Boí, 25 anys de patrimoni mundial i reptes de futur» (22 de novembre a Barruera), centrada en balanç i reptes de conservació, divulgació i impacte del segell UNESCO, i una gran jornada festiva el 30 de novembre, amb portes obertes al conjunt romànic, projecció d’un vídeo commemoratiu i dinar popular. La Vall reafirma així un model de gestió equilibrat entre protecció patrimonial i dinamisme social.

En la secció mediambiental «Lleida Natura», el presentador conversa amb Cristina Sánchez, delegada de SEOverlife a Catalunya, sobre la greu situació de la grip aviària i la polèmica pels permisos de caça d’ànexs. La grip aviària, en una variant d’alta contagiositat, està causant mortaldats massives d’aus salvatges, especialment grues, en plena migració: s’esmenten milers de grues mortes a Alemanya i França, i al voltant d’un miler a Gallocanta, tot i que hi hivernen més de 40.000 grues. La malaltia afecta també altres espècies (cigonyes als Aiguamolls de l’Empordà, bernats pescaires, etc.). Cristina detalla què pot fer la ciutadania: no tocar mai cadàvers d’aus i avisar Agents Rurals o 112 perquè es retirin i s’activin protocols, tant per trencar cadenes de contagi com per dibuixar el mapa de l’epidèmia. Explica que deixar els cadàvers al medi, com va passar inicialment a França, manté la circulació del virus. Tot i algunes esperances que s’estigui arribant al pic de l’epidèmia, remarca que el fred i les concentracions d’aus (especialment en zones humides) no garanteixen una reducció del contagi. Assenyala que els ocells migratoris són vectors, però no l’origen principal: també hi ha focus en granges abans de l’arribada de grues, de manera que no s’ha de criminalitzar la fauna salvatge. La segona part aborda la decisió del Departament d’Agricultura de tornar a permetre la caça de diverses espècies d’ànexs (griset, xibec, quallarc, xiulaire) al Delta de l’Ebre. Tot i que estan catalogades com a cinegètiques per una llei de caça antiga (preconstitucional), SEOverlife denuncia que les seves poblacions han disminuït fortament a Catalunya i que la caça n’és avui injustificable. Es donen xifres del xibec: gairebé 1.000 exemplars abatuts només el 2022 i uns 6.230 en sis anys al Delta. A això s’hi suma la pèrdua recent d’hàbitat per la fi de la inundació hivernal dels arrossars, clau per a la invernada de moltes aus. Cristina critica la incoherència d’un mateix govern que, mentre hauria de vetllar per la biodiversitat, permet la caça d’espècies en regressió; i apunta la descoordinació derivada de separar en conselleries diferents la gestió de patrimoni natural i la de caça. Remarca que aquestes espècies no causen danys significatius a l’agricultura i que la caça té un component sobretot lucratiu per als vedats. SEOverlife ha presentat denúncies i documentació per forçar una moratòria o la descatalogació d’aquestes espècies com a cinegètiques, però encara no ha rebut resposta. La secció es tanca amb el compromís de tornar a tractar casos com el del Gallfer en futurs programes.