Aquí, a l'Oest
Aquí, a l'Oest és el nostre magazín de tarda. Conduït per l'Eric López. Un programa fet en xarxa amb les emissores: EMUN, Ràdio Ponent, Ràdio Rosselló, UA1 Lleida Ràdio, Ràdio Tremp, Alpicat Ràdio i Ràdio Sió Agramunt. Cada tarda de dilluns a divendres de 15 a 16h.
Subscriu-te
#3285 - Aquí, a l'Oest del 26/11/2025
Presentació del magazín, temperatura als municipis i introducció de la segona hora: secció gastronòmica (tastet) i avanç del tram final d’humor amb El claustre.
Debat amb Miguel Moruno sobre com les xarxes premien plats exagerats i hipervisuals (formatge que xorreja, colors, combinacions extremes). Es tracta el *challenge food* com a culminació de l’excés, la conversió del menjar en objecte fotografiable i la lectura cultural (tardocapitalisme, societat de l’espectacle, ostentació). Es tanca amb una crida a gaudir del menjar i a reivindicar la dieta mediterrània.
Comiat de la secció gastronòmica i entrada al tram distès del programa.
Entrada de l’equip, bromes internes i explicació del joc: un test estil revista Bravo/Superpop amb respostes A/B/C per definir perfils; es comenta l’ús de ChatGPT per generar resultats.
Es passen preguntes sobre dies lliures, relació amb el menjar ràpid, converses incòmodes, gestió de notificacions i del temps, diners inesperats, i aversions de la vida adulta (burocràcia, rentadores, mails). El grup comenta les respostes amb humor i experiències personals.
Es llegeixen els perfils: A (planificadores optimistes), B (perfil “episòdic” i flexible) i C (creativitat i caos amable). Es fan paral·lelismes amb personatges de ficció i s’hi afegeixen bromes i matisos entre companys.
Ronda de preguntes personals (cançó vital, hobby inesperat, si són bons mentiders, curiositats, primer concert i pors). El focus recau especialment en l’Ivan, amb anècdotes i comentaris de la resta.
L’episodi d’AQUÍ A L’OEST combina una conversa de fons i un tram d’humor. A la secció gastronòmica, Miguel Moruno analitza l’estètica de l’excés: plats pensats per a xarxes (formatge que xorreja, colors artificials, exageracions) i el fenomen del challenge food, on menjar deixa de ser plaer o cultura per convertir-se en espectacle. Es vincula a la societat de l’espectacle i al consum tardocapitalista (ostentació, sobreestimulació, contingut “més i més”), i es reivindica menjar amb seny, gaudir i posar en valor la dieta mediterrània. La segona part és El claustre, un segment distès amb un test tipus Bravo/Superpop per definir personalitats i un qüestionari ràpid amb anècdotes i gustos (música, hobbies, concerts, pors), que reforça la complicitat i el to de “pati” del programa.