#3299 - Aquí, a l'Oest del 5/12/2025

La Maria Gateu presenta un nou episodi d’“Escolta’m una cosa” amb l’Eduard Morell i el convidat **David Esterri (l’Oper del Roquer)**. Aclaren que no faran una entrevista biogràfica convencional, sinó que es centraran en la seva faceta de compositor de *música clàssica / de concert*. Debaten breument sobre la dificultat d’anomenar aquesta música (clàssica, sèria, culta) sense sonar pedants i assenyalen que aquesta etiqueta fa que molta gent canviï d’emissora. Plantegen un joc: posar fragments d’obres de David perquè ell les reconegui i en parli.

Sona el primer fragment, que David identifica com la introducció a l’**adagio del segon moviment d’un quartet pentatònic per a flauta i corda**. Explica que va néixer d’un **encàrrec** d’un quartet amb flauta (on hi havia la flautista Marta Garcia) fa uns 15 anys. L’obra és un **tema amb variacions** basat en una *escala pentatònica* i amb un caràcter que ells associen al **neoclassicisme / impressionisme / modernisme** de principis del segle XX, amb un punt decadent. David remarca la voluntat de fer un quartet molt **cíclic**, amb repetició de motius per reforçar la unitat i la coherència.

En el segon àudio sona una peça d’una **suite en forma de dansa** per a **acordió diatònic (Carles Belda), piano (Oksana Simanova) i contrabaix (David Esterri)**. David explica que és una formació molt poc habitual i que l’ús d’un **acordió diatònic** imposa grans limitacions (només 7 notes de l’escala), mentre que la música que volen fer és força **cromàtica**. Tant la composició com la interpretació són, per tant, un **repte tècnic** que ell viu com una autolimitació estimulant. La suite no sorgeix d’un encàrrec sinó d’una iniciativa pròpia, enregistrada i portada en concert, sovint combinada amb peces d’un compositor ucraïnès adaptades a un llenguatge **entre el jazz i el modernisme**, buscant coherència estilística en els programes.

El tercer fragment correspon al **“Preludi a la hiperxeologia. L’escala de la vida”**, una obra per a **cobla** encarregada pel **Carles Belda** i enregistrada per la **Cobla Sant Jordi**. David explica que la peça és **programàtica** i vol reflectir la filosofia del filòsof català **Francesc Pujols**, especialment la seva idea de l’**escala de la vida en cinc graons** (de les pedres als àngels). Per simbolitzar-ho, utilitza **acords de quintes superposades**. A l’altra cara del disc hi ha recitats de textos de Pujols (amb veus com Òscar Dalmau i l’Emma, la seva muller) sobre bases rítmiques de cobla i bateria. David reflexiona sobre els límits de la música programàtica (llenguatge sintàctic però no semàntic) i denuncia que figures valuoses com Pujols estan **oblidades a Catalunya**, confiant irònicament que la seva obra serà entesa “d’aquí 200 anys”. La secció es tanca per manca de temps, anunciant una segona part de l’entrevista.

L’Arnau Vila obre el bloc **“Massa Est és l’Oest”** amb la notícia que **RTVE no participarà a Eurovisió 2026 a Viena** després que la UER hagi decidit mantenir **Israel** al concurs. S’explica que el Consell d’Administració de RTVE ja havia acordat retirar-se si Israel continuava, per considerar que la seva participació suposa **blanquejar la guerra de Gaza**. S’assenyala que és una decisió **històrica**, ja que Espanya participava des de 1961, i que serà l’únic país dels **Big Five** que es retira. L’Arnau critica la incoherència de la UER respecte a l’exclusió de Rússia, assenyala el paper de **Moroccan Oil** (empresa israeliana) com a patrocinador principal i denuncia la falsa pretensió de neutralitat del festival. També lamenta que els **eurofans** i el públic espanyol seran els grans perjudicats per aquests jocs d’influència.

El programa recull diverses opinions de la xarxa d’emissores. **Sabina Pedrós** (Alpicat Ràdio) expressa un **gran dilema**: està molt trista per perdre la participació després de 64 anys i pel fet que RTVE tampoc emeti el festival, però entén la coherència de plantar cara al genocidi i recorda que la decisió pot ser estratègicament molt dolenta per a RTVE i per al **Benidorm Fest** i els seus artistes. **Júlia García** (Ràdio Trem) considera “perfecte” no participar per **no blanquejar el genocidi**. **Fran Balanyà** celebra la decisió, afirmant que poques vegades diu que Espanya actua bé, però que aquesta vegada **prioritzar la justícia i no fingir neutralitat** és imprescindible. **Maria Gateu** es mostra farta de la politització, però defensa que cal posicionar-se davant un genocidi i que la suposada neutralitat d’Eurovisió és també una decisió política. Finalment, **Adrià Rubinat**, que ja havia predit la retirada, explica que la UER ha modificat el reglament per fingir despolitització separant televisions i Estats, però que en realitat és una estratègia per **mantenir Israel**, i opina que RTVE es col·loca “al lloc bo de la història” basant-se en els drets humans.

L’Arnau dedica un tram a homenatjar els països que, com Espanya, **no participaran a Eurovisió 2026**: **Països Baixos, Irlanda i Eslovènia**. Recorda que Espanya ha participat en 64 edicions seguides i repassa les dues victòries (1968 amb “La La La” de Massiel i 1969 amb “Vivo cantando” de Salomé) i noms emblemàtics com Mocedades, Rosa, Sergio Dalma, Chanel o Chikilicuatre. Acompanyant-se de cançons, repassa també la trajectòria dels altres països: Països Baixos (65 participacions, 5 victòries, inclosa “Arcade” el 2019, seguida d’una etapa complicada amb cancel·lació per Covid, mals resultats i una desqualificació polèmica), Irlanda (58 participacions i 7 victòries, amb “Hold Me Now” com a icona i Suècia atrapant-la al rànquing) i Eslovènia (25 participacions amb dos setens llocs com a millor resultat, entre ells “Energy” el 2001). L’Arnau conclou que, tot i ser una notícia dolorosa per als eurofans, la decisió de RTVE és comprensible i fins i tot preveu que altres països podrien afegir-se al boicot, ironitzant que el festival sembla convertir-se en “Israel Vision”.

S’obre l’espai **“Lo fallo tècnic”** amb el tècnic **Abel Porroy**, que inicialment pateix un problema de retorn d’àudio (escolta la seva veu amb retard) fins que el Fran ho ajusta. A partir d’aquí, en un to molt humorístic, l’Abel explica que ha sortit el **Spotify Wrapped 2025** (que ell anomena “Rapid”) i que ofereix un resum personalitzat de les cançons, artistes i minuts escoltats, inclosa una dada curiosa: la **“teva edat segons la música que escoltes”** (a ell li diu que té 21 anys, mentre a alguns amics els surt 60). Proposa als oients entrar a l’app per veure el seu resum i comenta que Spotify també publica un **rànquing global**. S’obre un debat còmic amb el Fran, que defensa escoltar música a **YouTube** sense descarregar Spotify. L’Abel argumenta que Spotify és més **ràpid i pràctic**, amb millor gestió de llistes de reproducció i una experiència centrada en la música, mentre que YouTube barreja videoclips i altres continguts. El Fran el pressiona demanant-li arguments concrets i ironitza dient que l’“equip de comunicació” de Spotify deu estar patint pel seu discurs, però l’Abel manté que per preparar seccions de ràdio Spotify li és molt més còmode que YouTube.

En la segona part del “Fallo tècnic”, l’Abel entra en les dades concretes del **Spotify Wrapped 2025**. Explica que **Bad Bunny** és l’artista més escoltat al món i que el seu àlbum també domina, mentre que a Espanya l’artista més escoltat és **Quevedo**, amb presència destacada també d’**Aitana**. A nivell global, completa el top amb **Taylor Swift, The Weeknd, Drake i Billie Eilish**, i il·lustra l’estil d’alguns posant fragments (com un tema de Drake amb sonoritat trap/urbana). Pel que fa a cançons, destaca com a més escoltades **“Die with a Smile”** de Lady Gaga & Bruno Mars i **“Birds of a Feather”** de Billie Eilish, tot remarcant que són sorprenentment *relaxades* per liderar el rànquing. Assenyala també el cas de **“Golden”**, una cançó de K-pop que en pocs mesos ha escalat fins al top 7 mundial, i apunta que **Rosalía** ja és una de les artistes espanyoles més escoltades a l’estranger i probablement pujarà encara més als rànquings. El to continua sent desenfadat, amb l’Abel demostrant la rapidesa de Spotify per buscar cançons en directe i el Fran aportant rèpliques iròniques. La secció acaba posant un tema de **Rosalía** mentre el Fran agraeix l’humor i les explicacions de l’Abel i tots dos desitgen bon cap de setmana als oients, tancant el programa amb un ambient de bon rotllo musical.