#3302 - Aquí, a l'Oest del 9/12/2025

Presentació de l’emissora i del magazín *Aquí, a l’Oest* com a programa en xarxa de diverses ràdios de les Terres de Lleida. S’explica que acompanyaran l’oient fins a les 18 h.

Francesc Badañà saluda els oients i presenta l’equip de locutors de les diferents ràdios. Es fa el sumari: tema del dia dedicat al Ponent Roots Festival i, després, tertúlia sobre psicologia i intel·ligència artificial.

Bloc informatiu amb Judit Castellà. S’explica que Pobles Vius i diversos ajuntaments han presentat recursos contenciosos contra el projecte de planta de biogàs a l’Acentiu. Es denuncien irregularitats administratives, vulneració de la llei d’espais agraris, manca d’alternatives reals i un ús abusiu de la normativa urbanística per afavorir un negoci privat, així com l’impacte ambiental en zones protegides.

El Departament de Salut torna a fer obligatori l’ús de mascareta a centres de salut, hospitals i residències per contenir l’augment molt marcat de casos de grip. Es detallen les noves xifres de incidència, la comparació amb temporades anteriors i les dades de cobertura vacunal de grip i Covid en població gran.

L’Institut Municipal d’Ocupació de Lleida presenta el programa ProLleida, cofinançat per la UE i la Fundació INCIDE, orientat al reciclatge i requalificació professional en sectors prioritaris com agroalimentari, Indústria 4.0, logística i medi ambient. Marta Pujol explica que l’objectiu és reduir el desajust entre perfils professionals i necessitats del mercat laboral mitjançant orientació i formació subvencionada, en un programa que s’allarga fins al març de 2027.

Es detalla el projecte Apropet, d’art, cultura i reflexió al Centre Penitenciari de Ponent i al Centre Obert, impulsat per Garrigues Cooperació. Les activitats inclouen tallers sobre violència masclista, teatre i tallers terapèutics. Enric Figueres explica el retorn emocional que reben dels interns i la diferent implicació entre presó i Centre Obert, i es comenta la possibilitat d’exportar el projecte a altres centres penitenciaris.

Es destaca que l’Institut Joan Solà de Torrefarrera rep el Premi Escola Verda 2025 per 12 anys de trajectòria en educació ambiental. Germán Estudillos explica el projecte d’apadrinament de l’Alzinà i el pas d’accions puntuals a una gestió més estructurada de l’espai natural i la renovació de la senyalització. Els delegats ambientals del centre assumeixen ara la difusió interna del projecte.

Tancament del bloc de notícies i introducció al tema del dia, avançant que es parlarà a fons de la 14a edició del Ponent Roots Festival, amb música i entrevista a un dels organitzadors.

Maria Gatao presenta el tema del dia i dona pas a l’entrevista amb Edu Blasi, membre de l’organització del Ponent Roots. Es recorda que el festival arriba a la 14a edició i Edu descriu l’estat d’ànim entre nervis i il·lusió, fent un primer balanç de l’evolució del festival i de la resposta de Lleida a propostes musicals de qualitat.

Es debat si Lleida és una “plaça difícil”. Edu defensa que la ciutat respon quan s’ofereix qualitat. Explica com el públic i els mateixos organitzadors han anat envellint, la necessitat de garantir un relleu generacional i la importància de programar cartells atractius i comunicar correctament, ara sobretot mitjançant xarxes socials i internet més que no pas cartells físics.

Es parla de les noves generacions més acostumades al consum digital, però Edu insisteix que qui prova la música en directe repeteix. Explica que la franja de públic més habitual és de 30 a 40 anys, tot i que també hi ha gent jove, i il·lustra el relleu generacional amb el cas de Doctor Calypso i la presència de públic que ni tan sols havia nascut quan la banda va començar.

Edu descriu el ventall musical del Ponent Roots (música jamaicana, soul, funk, jazz, hip-hop, caribeny) i remarca la coherència de la línia al llarg dels anys. Explica que després de cada edició dubten si n’hi haurà una altra i que la continuïtat depèn de l’assistència. Detalla com, amb l’Uri, treballen dins de límits realistes, contactant directament amb mànagers i bandes, i com molts artistes s’adapten als seus pressupostos per les ganes de venir a Lleida. Ressalta la implicació personal, fins i tot enganxant cartells ells mateixos.

Es posa en valor el Ponent Roots com a tradició: molts assistents hi van cada any independentment del cartell perquè és un punt de retrobament. Edu descriu el dia del festival com un espai de nervis, retrobades i moltes cares conegudes que no fallen mai i que donen sentit al projecte més enllà dels noms concrets del cartell.

Es desglossa el cartell d’enguany: Tito Ramírez & Los Veraderos Reales com a cap de cartell, artista enigmàtic i molt enèrgic; el retorn de Naty Conguero, ara amb la banda Soweto, amb qui té gran connexió; els joves Ruf Bandits, banda de Tripollet de so jamaicà britànic sota el segell La Panchita Records, que obriran la nit; i Miqui Puig com a DJ per tancar la nit, conegut per llegir molt bé la pista i ja vinculat al festival en altres edicions. S’explica també la relació propera de Miqui Puig amb Lleida i l’escena local.

Edu explica que des de les primeres edicions han volgut que el Ponent Roots sigui més que una sola nit, incorporant presentacions de llibres i còmics, exposicions, xerrades i concerts familiars o infantils. Es destaca el format vermut als locals Bit i Hopper, que sempre els han obert portes. Enguany presentaran el llibre "Grandes fracassos" de Charlie Brown, dissenyador gràfic i DJ, un recull de 30 anys de portades i logotips de l’escena jamaicana, i tancaran la presentació amb una sessió musical de l’autor.

Es reflexiona sobre la salut de l’escena de reggae i músiques afins a Lleida. Edu recorda sales com la Boat i el mateix Cotton i destaca Família Torelli com a referent local, mentre lamenta la desaparició de bandes amb potencial com els Coers. Subratlla que a Lleida hi ha molta qualitat musical però manca un autèntic ‘trampolí’ perquè les bandes arribin a Barcelona o Girona; denuncia que les bandes de Ponent han de picar més pedra tot i la seva qualitat i que el flux de públic i artistes de Barcelona cap a Lleida és molt menor que a la inversa, malgrat la proximitat (una hora de tren).

Es concreten data, lloc i horaris de la 14a edició del Ponent Roots: divendres 12 de desembre a la Sala Cotton, amb obertura de portes a les 22:00 i inici de concerts a les 22:15 aproximadament. Les entrades es venen a través d’Entràpolis, enllaçat a l’Instagram del festival. Edu fa una crida a la participació malgrat ser cap de setmana de sopars d’empresa i insisteix que la continuïtat del festival depèn de l’assistència i de la satisfacció del públic i de les bandes.

Es tanca el bloc del tema del dia i s’introdueix la tertúlia de tendències i xarxes socials. Es recorda el caràcter distès però reflexiu de la secció i s’anuncia que avui es parlarà de la relació entre psicologia i intel·ligència artificial, arran d’un congrés recent celebrat a Lleida.

Txell Bernaus i Maria Gatao expliquen el context: la delegació de Lleida del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya ha organitzat el segon Congrés professional intergrupal sobre els reptes de la IA. Presenten la convidada, Telma Hernando, psicòloga comunitària i tresorera de la delegació. Es fa un repàs dels temes tractats al congrés: paper de la IA en neuropsicologia, psicoanàlisi, mediació, educació, emergències, esport i psicologia clínica, així como taules sobre mindfulness i entorns visuals i sexogenere.

Telma fa una valoració molt positiva del congrés, remarquant que ha creat un espai de debat entre professionals sobre la relació IA-psicologia. Explica que el congrés l’han organitzat els grups de treball de la delegació, cadascun triant el seu ponent i tema. Comparteix la dada d’uns 90 assistents, sobretot col·legiats i alguns estudiants, i destaca el salt qualitatiu respecte la primera edició. També confessa que va sortir amb la sensació que tot just comença a comprendre l’abast de la IA.

Arran de la pregunta de les locutores, Telma resumeix que la IA pot optimitzar temps i fer els professionals més eficients, però sempre des d’un enfocament crític i recordant que és només una màquina. S’introdueix el concepte d’efecte Eliza: la sensació que la IA ‘t’entén’ i ‘et dona la raó’, creant una falsa impressió de comprensió que pot ser perillosa si es confon amb una relació terapèutica real.

Es discuteix el paper de la IA com a eina, no com a substitut dels professionals de la salut mental. Les locutores remarquen que no s’ha d’utilitzar per diagnosticar trastorns ni fer teràpia. Telma insisteix que la IA pot ser útil per llegir articles, fer resums, actualitzar-se en recerca i ajudar en tasques de gestió, però mai per substituir el contacte humà. S’al·ludeix a casos mediàtics on l’ús inadequat de la IA en contextos de salut mental ha tingut conseqüències greus.

Telma alerta que molts joves (i adults) utilitzen la IA com si fos un psicòleg, demanant-li consell sobre problemes personals o de salut mental. Això és molt perillós perquè la IA tendeix a validar o reforçar allò que l’usuari ja pensa. Es recorden notícies d’usuaris que han rebut respostes que no frenaven, i fins i tot validaven, idees autolítiques. Es reforça la idea que cal educar en un ús responsable i no confondre una màquina amb un terapeuta.

Telma exposa casos positius presentats al congrés: en psicologia de l’esport, la IA analitza vídeos d’entrenaments i genera resums, alliberant dos treballadors que ara poden dedicar-se a tasques de més valor. En emergències, la IA s’aplica a la recerca de persones desaparegudes al medi natural, com boletaires perduts, combinant dades ambientals i patrons de moviment per optimitzar operatius i salvar vides.

Es pregunta a Telma si la IA tornarà a ser tema central en futurs congressos. Explica que el tema del tercer congrés encara no s’ha decidit i que s’escollirà en una jornada interna amb dinàmiques entre els grups de treball. Reconeix que hi ha altres temes rellevants, però que la IA seguirà sent present d’una manera o altra per la seva importància creixent.

La conversa deriva cap a la relació entre IA, xarxes socials i salut mental, especialment en adolescents. Les locutores esmenten mesures com la prohibició d’accés a xarxes en menors en alguns països i proposen que un congrés futur es dediqui a aquest tema. Telma coincideix i es compromet a posar-ho sobre la taula. Subratlla que vivim en una societat de la immediatesa, on sovint hi ha inseguretat i poca confiança en el propi criteri, i defensa que la psicologia ha d’empoderar la població perquè faci més cas al seu propi judici i instint.

Es planteja a Telma el dilema ‘IA sí o IA no’. Ella respon que en psicologia gairebé res no és blanc o negre, sinó ple de matisos. Defensa una posició d’‘IA sí, però amb condicions’: com a eina per optimitzar processos i accedir a informació, però sempre subordinada al criteri professional i mai com a substitut d’un psicòleg. Reitera la necessitat de formació i esperit crític per part de professionals i usuaris, i convida a seguir reflexionant sobre el tema en futurs espais.

Els presentadors agraeixen a Telma Hernando la seva participació, destaquen la importància d’informar-se bé sobre la IA per fer-la jugar a favor de la societat i avancen que miraran de trobar un altre espai al programa per continuar parlant amb ella sobre IA, xarxes socials i salut mental. Es dona pas a una pausa abans del següent bloc del magazín.