#3303 - Aquí, a l'Oest del 9/12/2025

Presentació del bloc literari del programa, amb l’anunci que avui hi haurà una «doble entrega» de llibres d’un mateix autor de les terres de Lleida.

La conductora dona la benvinguda a Antoni Gelonch i introdueix les dues obres que es volen comentar: el **tercer volum de les seves memòries no heroiques** i el llibre **Encara ets de missa?**, amb referència a les primeres presentacions públiques i el calendari immediat.

Gelonch explica per què qualifica les seves memòries de «no heroiques»: rebutja l’epopeia personal i defensa que la seva ha estat una vida «ordinària» en el sentit de no fer gestes extremes, malgrat haver viscut en diversos països, parlar llengües diferents i ocupar càrrecs de responsabilitat. Es contextualitza el **primer volum**, dedicat a la Lleida de la seva joventut.

L’autor explica que va tornar a viure a Lleida el 2021, després de 47 anys fora, i que el tercer volum se centra en **com es troba la ciutat avui** i en la comparació amb la Lleida que va deixar. Argumenta que tants anys d’absència li donen una **perspectiva diferent** per analitzar la ciutat i destacar-ne les característiques actuals.

Gelonch comenta que el **segon volum** cobrirà els anys 1974–2021, que ja en té mig escrit i que és més complex perquè recull la seva vida professional i personal arreu. Vol deixar-lo reposar per escriure amb calma i respecte, ja que hi apareixen conflictes i col·laboracions. Avança també un futur llibre sobre el **futur de Lleida**, més especulatiu i menys memorialístic.

L’autor explica com ha observat durant un any què es fa i què no es fa a Lleida. Defensa que només avançarem si treballem amb **excel·lència, ambició i transparència** i critica que sovint aquestes qualitats manquen. Recupera el vell tòpic «Lleida ja està bé» i denuncia dues frases «demolidores» que rebaixen qualsevol iniciativa: «No n’hi ha per tant» i «Vés a saber», que generen sospita i menystenen l’esforç de qui impulsa projectes.

La conductora reivindica el lema «hem de fer territori» com a crida a construir autoestima col·lectiva. Gelonch hi afegeix la necessitat de **plantar orgull**: valorar les coses que es fan bé sense creure’s superior a ningú. Admet deficiències en fibra òptica, ferrocarril, carreteres, sanitat i serveis socials, que poden ser un coll d’ampolla per al desenvolupament. Destaca que la gent vol vides ordinàries però plenes de feina, progrés i resiliència, i que cal que se’ls donin **eines** per tirar endavant.

Es posa l’accent en la importància d’**establir sinergies** i fer confiança entre actors del territori. Gelonch explica que, a través de la **Fundació Ritor 2050**, impulsa activitats sempre en col·laboració amb altres entitats, com a model de funcionament per al conjunt del territori, on el treball en comú sovint costa.

Es parla del calendari de presentacions: **Retorn d’espill** es presenta principalment a Lleida (Ateneu Popular de Ponent, entre d’altres), mentre que **Encara ets de missa?** està en gira per diverses ciutats catalanes. Es destaca la presentació del 18 de desembre a la llibreria La Fatal, on Gelonch dialogarà amb el **nou bisbe de Lleida**, un acte que pot atraure l’interès de l’audiència.

Gelonch explica l’origen del llibre **Encara ets de missa?**: abans «el raro» era qui no anava a missa, ara ho és qui hi va. El llibre recorre el seu camí de fe en el catolicisme, amb entrades i sortides, dubtes i crisis. Defensa que **dubtar és necessari** i deixa clar que no vol convertir ningú, sinó ajudar persones que busquen espiritualitat en un món globalitzat. Sosté que l’espiritualitat no ha marxat mai i que cada persona pot relacionar-se amb una realitat superior (en el seu cas, Déu).

El locutor comparteix la idea de creure en «alguna cosa superior» com a font d’esperança, agraeix la feina de Gelonch i celebra que el territori tingui persones prolífiques amb ganes de tirar endavant projectes culturals. Es convida l’autor a futures visites al programa.

Breu secció «Sabies que...?» on s’explica fins a quina edat creixen els humans en alçada. Es parla del paper de les hormones de creixement, de l’aniquisme i el gigantisme, i s’indica que el creixement s’atura al final de la pubertat: aproximadament als 16–17 anys en dones i als 18–20 en homes, quan el cartílag de creixement deixa de funcionar.

S’obre la secció **Redescobrint-nos** amb la Júlia, que anuncia que parlaran de la neu a Lleida i de les estacions d’esquí, coincidint amb el tret de sortida oficial de la temporada durant el Pont de la Puríssima. Assenyala que els allotjaments han arribat al voltant del 80% d’ocupació i que s’han venut desenes de milers de forfets.

Intervenció d’**Enric Serra**, director de negoci i estratègia de Ferrocarrils de la Generalitat. Explica que l’inici de temporada ha estat molt bo, amb les **sis estacions obertes**, gairebé el **50% del domini esquiable** disponible i molt bon temps. L’ocupació als territoris ronda el **90–95%** i també han funcionat molt bé les activitats complementàries de desestacionalització.

La Júlia fa un repàs pràctic de les principals estacions de la província: **Baqueira Beret** (més de 100 km de pistes obertes, neu per a tots els nivells), **Boí Taüll** (neu natural i ambient familiar), **Espot i Port Ainé** al Pallars (bones instal·lacions, aptes per a tots els nivells) i **Port del Comte** (molt accessible, ideal per a locals i iniciació).

Es recullen testimonis sobre com ha anat el Pont de la Puríssima en clau econòmica. L’**Alba**, de l’Hotel Tarradets, parla d’un Pont «força bo», amb bon temps, hotel i restauració plens i resultats equilibrats que donen optimisme per Nadal. El propietari de **Casa Pirineus** comenta que les primeres nits no es va omplir del tot l’allotjament, però que el gruix de gent va arribar dissabte i va marxar dilluns, amb una valoració final positiva, tot i que encara caldria una mica més de neu.

Es dona veu als esquiadors a **Port Ainé**: destaquen que les pistes estan en molt bon estat, amb neu pols dura i poc gent a les pistes, tot i que falti neu als costats i hi hagi algunes pistes tancades. La sensació general és d’un **dia molt aprofitat** i agradable.

La Júlia comparteix testimonis de gent del seu entorn. Una família explica que ha aprofitat el Pont per anar a **Andorra** amb la filla petita, per jugar amb la neu i fer ninots, i que planeja tornar al Pirineu català per Nadal. Un altre testimoni admet que no és de muntanya i que probablement només veurà el **gebre** si no neva a la plana. La Júlia confessa que encara no ha tocat la neu, però que té moltes ganes d’esquiar aquest Nadal.

Es recapitulen les opcions d’esquí i neu que ofereix la província de Lleida per a totes les edats i nivells, i s’anima l’audiència a aprofitar la temporada d’hivern.

S’introdueix la secció mediambiental **Lleida Natura**, amb l’anunci que es parlarà d’unes jornades celebrades sobre l’impacte de les activitats humanes al medi natural.

Es dóna la benvinguda a **Laia Carbonell** (Fundació EMIS) i **Cristina Sánchez** (SEO/BirdLife). La Laia explica que les jornades, celebrades al Parc Científic de la Universitat de Girona, han aplegat **116 persones** entre gestors d’espais naturals, entitats i administracions, i que han estat molt enriquidores per debatre l’augment de les activitats recreatives al medi natural.

La Cristina exposa que des de 2010–2012 hi ha hagut un fort increment de visitants als espais naturals, que comporta també més actituds incíviques o degradadores (afectació a fauna, conflictes amb residents i altres visitants). Matisa, però, que **no és que els visitants actuals siguin pitjors**, sinó que l’augment numèric fa que, proporcionalment, hi hagi més comportaments problemàtics.

Es comenta que en alguns llocs d’Europa només es pot accedir a determinats espais naturals amb guia, per minimitzar impactes. A Catalunya ja hi ha zones amb **restriccions d’accés** per la seva alta sensibilitat (tipus d’hàbitat o espècies). Es remarca que, més enllà d’aquestes àrees, cal promoure actituds de respecte a tot el territori, perquè tots tenim dret a gaudir de la natura però també el **deure** de protegir-la.

La Laia identifica dues grans mancances: la falta de **planificació de les sortides** (no informar-se si s’accedeix a un espai protegit, no saber on aparcar, no seguir itineraris pensats) i el problema recurrent dels **gossos deslligats**. Explica que deixar-los córrer en espais protegits genera molt estrès a la fauna, especialment quan es tracta de desenes o centenars de gossos al dia.

El presentador recorda exemples de **rescaten de muntanya** i planteja si hauria de pagar-los qui no va preparat o surt de rutes marcades. Es parla de la importància de considerar riscos com el fred, la pluja sobtada i els canvis de temps, i de portar l’equipament adequat. La Laia subratlla que cal consultar la **previsió meteorològica**, portar menjar, aigua i roba adequada i ser conscient de la pròpia condició física. També recomanen avisar algú de la ruta i els horaris previstos.

La Cristina aporta que, a banda del fred, la **calor i els cops de calor** són un risc creixent a la natura, amb una finestra temporal que s’allarga. Explica que el projecte Flow4Bio ha detectat problemes similars en altres comunitats autònomes: desconeixement dels visitants, massificació en punts concrets i gestió complexa. També alerta de l’**efecte crida de les xarxes socials** (Instagram, TikTok, YouTube), que porta gent a llocs concrets per fer-se fotos sense valorar riscos ni impactes.

Es debat si la gent llegeix realment la **cartelleria** dels espais naturals. La resposta és que sovint no: molts visitants es dirigeixen directament al punt que els interessa. Per això es defensa la figura de l’**informador ambiental**, que ofereix informació activa, explica les normes i els seus perquès i fa pedagogia sobre bones pràctiques. La Laia posa l’exemple de la necessitat d’endur-se les **deixalles** i de no instal·lar papereres en zones aïllades, perquè és difícil gestionar-les i poden acabar generant més brutícia.

El presentador relata com, a Aigüestortes, molta gent es banya als llacs tot i cartells que ho prohibeixen per protegir amfibis i fauna sensible. Recorda també el cas de la **pesta porcina africana a Collserola**, on es van veure ciclistes i vianants saltant cintes de restricció. La Cristina explica que cal **estudiar la capacitat de càrrega** de cada espai per saber quants visitants pot suportar sense malmetre els valors naturals i sense posar en risc la seguretat. A partir d’això, es poden dissenyar mesures com limitacions d’aforament, reserves prèvies o pagament per serveis.

La Laia assenyala que, quan la informació i les alternatives no són suficients i es produeixen danys reiterats al medi, cal poder aplicar **sancions**. Però sovint falten **eines legals sòlides** i homogènies per fer-ho, especialment fora dels parcs naturals. Apunta la importància d’evitar un mosaic de normatives municipals i crear marcs legals comuns que donin cobertura a la gestió dels usos recreatius.

Es comenta el paper de les **empreses que ofereixen activitats a la natura**: hi ha de tot, però es posa en valor que poden sumar-se a iniciatives com la **Carta Europea de Turisme Sostenible**, que les ajuda a alinear-se amb els objectius de conservació. El presentador conclou que converses com aquesta són útils si aconsegueixen que almenys algunes persones adoptin una actitud més responsable al medi natural. La Laia i la Cristina agraeixen l’espai i es tanca la secció.