#3305 - Aquí, a l'Oest del 10/12/2025

Presentació del tram de 16–18 h d’«Aquí, a l’Oest», repàs de temperatures a diferents municipis i anunci dels continguts: secció gastronòmica *El tastet* (entrevista amb El Fogony Alta Rebosteria) i, després, la secció d’humor i jocs *El claustre*.

La Maria presenta la història del restaurant El Fogony de Sort, fundat per la Zaida i el José el 1991, destacant els 21 anys d’Estrella Michelin i el Sol Repsol. Es remarca la cuina honesta, creativa i arrelada al territori. Es presenta el nou projecte El Fogony Alta Rebosteria i s’entrevista el seu impulsor, Pepe Rodríguez.

El Pepe explica que, amb la Covid, van crear una línia de menjar per emportar, tant salat com dolç. L’èxit de les postres va portar a haver de triar entre salat i dolç. Fa quatre anys decideixen concentrar-se exclusivament en la part dolça i neix formalment El Fogony Alta Rebosteria.

El Pepe relata la seva trajectòria a la partida de postres des dels 12–13 anys i els estudis de cuina a Barcelona. Explica que la seva dona, la Geni, és autodidacta però molt creativa i artista, responsable dels colors i l’estètica. Ell s’encarrega més de la xocolata i l’execució. Amb tres fills, expliquen com combinen feina i família treballant a Sort i organitzant torns amb l’ajuda dels padrins.

Descripció d’un dia típic: portar els nens a l’escola, entrar a l’obrador a primera hora (avui a les 7:30), i dedicar-se a fer bombons sense maquinària, tot artesanal. En temporada alta, les jornades poden arribar a 14 hores. Fora de Nadal, el temps es destina a pensar noves campanyes i provar receptes, sempre sota el “filtre Fogony” familiar.

El Pepe explica que rebutgen les màquines per oferir un producte purista, amb xocolata temperada de manera tradicional i produccions petites. Han crescut pas a pas: primer només bombons, després torrons, l’any passat tauletes i enguany roques i galetes. Subratllen que és un complement del restaurant i que prefereixen créixer lentament mantenint el control de qualitat.

Es presenta la botiga online Fogony.shop, creada per atendre clients que volien rebre el producte a casa en 24–48 hores. A la web hi ha bombons, roques, galetes i tauletes. Expliquen que volien que el producte disponible a botigues gourmet de Barcelona, Girona, Lleida, Palamós, Sabadell, Viella, Tremp, etc. fossin els mateixos que hi ha online, sempre exigint condicions òptimes de qualitat i conservació.

Detallen el calendari: bombons d’octubre a abril i torrons només al novembre i desembre. Insisteixen que elaboren constantment, per això recomanen no comprar amb massa antelació. Destaquen la frescor extrema: galetes (cookies) que es couen només quan hi ha comanda i pastissos fets el mateix dia. Pintat de bombons a mà, encaixat manual i limitació d’encàrrecs per no sacrificar qualitat ni gaudi de la feina.

El Pepe reflexiona que la cuina és una feina esclava i que, si no t’agrada, no hi duraràs. Per ells és fonamental sentir-se orgullosos de cada producte. Tenen molt clars els límits de producció: si en una data ja tenen massa encàrrecs de pastissos, no n’accepten més, prioritzant l’excel·lència i el benestar personal.

Es repassa la gamma de bombons amb noms pallaresos: Festuqui, Roya, Coure, Bruixa, Gisca, Maitan, i les novetats Tamarro (xocolata negra, caramel i cacauet) i Boca foscant (xocolata blanca, vainilla i poma). El Pepe descriu el procés artesanal: caramelitzar fruits secs, fer praliné, pintar motlles amb mantega de cacau, temperar xocolata, omplir, tancar, desemmotllar i encaixar amb targetes explicatives. El desenvolupament de nous sabors passa per moltes proves i pel “filtre Fogony” (pare, mare, parella) i fins i tot pel jurat dels tres fills, i aquest any han renovat també totes les tauletes de xocolata.

El Pepe comenta la dificultat de substituir bombons estimats pels clients (com el Roya o el Maitan) quan la capsa gran en porta 8 gustos diferents. Tot i així, han retirat dos gustos per introduir Tamarro i Boca foscant, que estan tenint molt bona acollida. Expliquen també noves tauletes (blanca amb festucs i gerds, caramel amb galeta Lotus) i la importància de mantenir l’essència Fogony tot renovant-se. Es tanca l’entrevista recordant la web Fogony.shop, el telèfon de comandes i els punts de venda gourmet.

Comença la secció El claustre, descrita com l’hora del pati de l’equip. La Júlia arriba corrent i una mica nerviosa; es fan bromes sobre la puntualitat, els dies festius i el descontrol de final d’any. Es recorda que fora d’antena tothom aprofita per preparar notícies i el programa de l’endemà.

Es revisita la broma de la recerca de parella per a l’Ivan, que segons diuen encara està sol. Es menciona el correu [email protected] i s’anima les oients a escriure-hi o a trucar en directe al telèfon de l’estudi per participar als jocs i conèixer-lo. La situació genera molta complicitat i rialles, i es juga amb l’edat i el perfil potencial de les candidates.

La Júlia proposa el joc “L’impostor”: envia una paraula per WhatsApp a tots menys a un, que rep “impostor”. Tots han de dir paraules relacionades amb la paraula secreta; l’impostor ha d’improvisar basant-se en el que escolta per no ser descobert. S’estableix un ordre de torns i es juga la primera ronda, amb paraula associada al món de la ràdio. Es detecta l’impostor per respostes massa genèriques i dubitatives, i tothom va agafant la mecànica del joc.

Segona ronda amb paraula secreta associada a les nadales (cançons de Nadal). Surten paraules com música, so, Maria Carey, cançó. L’impostor (Fran) no aconsegueix dissimular gaire i el grup l’assenyala ràpidament. La Júlia subratlla com les respostes massa genèriques delaten la persona que no coneix la paraula.

Nova ronda amb una paraula relacionable amb “Impossible” i referències a pel·lícules. Es barreja el concepte de loteria i missions impossibles. L’impostor es mostra completament perdut, sense captar el fil del que diuen els altres, cosa que el delata. El grup riu de com de clar queda quan algú no entén la referència comuna.

Es fa una ronda amb paraules relacionades amb natura (riu, ocell, isard, ecosistema, bosc), en què l’impostor torna a quedar exposat per respostes forçades. Després es juga una ronda meta on la paraula secreta és “Fran” i les pistes haurien de ser elogioses; una resposta com “ecosistema” genera sospites i acaba revelant l’impostor. Hi ha moltes bromes internes i autorreferencials.

Es juga una ronda on la Júlia envia quatre paraules en un sol missatge, i l’Ivan no entén que cada línia és per una ronda diferent. Això provoca confusió: alguns participants no saben quina paraula toca i responen desorientats. A la pràctica, acabem amb gairebé tots fent d’impostors excepte la Júlia. Es generen respostes com cadira, taula, escriptori, mobiliari, llit, cel, armari, llum, finestra, bombeta. La Júlia i la resta riuen molt de l’embolic i de les cares de l’Ivan, que sembla preguntar-se “ha colat?” a cada intervenció.

La Júlia proposa un segon joc inspirat en el concurs televisiu llatinoamericà “100 personas dijeron”. Explica que es tracta d’endevinar què respondria la majoria de 100 persones entrevistades sobre preguntes quotidianes. Es formen dos equips (Fran+Ivan contra Karen+Sabina) i es pacta que, en algunes rondes, es podrà utilitzar la mecànica del “contro” per doblar punts, inspirada en el joc de cartes de la botifarra.

Primera pregunta: lloc més comú on la gent perd les claus. Fran+Ivan diuen “cotxe”, Karen+Sabina “casa”. El resultat mostra que “casa” és la resposta majoritària, de manera que guanyen les noies. Segona pregunta: producte que va en packs de sis. Fran+Ivan trien “cervesa” i hi posen “contro” (doblen punts); Karen+Sabina opten per llet o aigua. Les dades indiquen com a resposta principal “Coca-Cola” i, just al darrere, “cervesa”, de manera que els nois guanyen la ronda amb punts doblats, mentre que llet ni tan sols apareix a la llista. Es fan comentaris sobre els hàbits de consum (refrescos i cervesa per davant de productes saludables.

Pregunta sobre la ciutat dels EUA on la gent és més rica. Es discuteix entre Nova York i Los Angeles, pensant en Hollywood i la indústria del cinema versus el món financer. Amb la pista que Nova York no és la primera, Karen+Sabina aposten per Los Angeles, mentre que Fran+Ivan mantenen Nova York. Guanyen les noies: Los Angeles és la ciutat més esmentada. A continuació, s’ha de dir una parella de marques rivals: Fran+Ivan trien Coca-Cola vs. Pepsi, Karen+Sabina Nike vs. Adidas. Les dades confirmen Coca-Cola vs. Pepsi com a rivalitat principal (també McDonald’s vs. Burger King, Microsoft vs. Apple, Marvel vs. DC), però Nike–Adidas no apareix, de manera que guanyen els nois.

Es pregunta què es compraria la gent si li toqués la loteria. No es donen resultats exactes, però es debat entre comprar una casa, pagar el pis o comprar un cotxe de luxe; es comenta que sovint la gent és poc racional (hi ha qui invertiria en bars). Després es formula la pregunta inversa: si no tens diners, on no vas? Els nois responen sopar fora/cantina, les noies opten per “restaurant”. Les dades mostren “restaurant” com a resposta més comuna, seguida de “bar” i “casino”. Guanyen novament les noies, que van encertant la formulació exacta.

Ronda final ràpida: si tens ganes de plorar, on vas? Es discuteix entre l’habitació (lloc íntim i privat) i la dutxa (on les llàgrimes passen desapercebudes). Les noies responen “habitació”, mentre que els nois trien “dutxa”. Les dades indiquen que “habitació” és la resposta majoritària i “dutxa” la següent, amb la qual cosa Karen i Sabina consoliden la seva victòria global al joc.

Es remarca que el rendiment despistat de l’Ivan avui és una excepció, ja que normalment és molt espavilat. Es torna a la broma de buscar-li parella, alhora que Fran expressa sorpresa que algunes companyes desconeguin termes de la botifarra com contro, recontro, Sant Vicenç o la Barraca, considerats per ell l’“ABC” del joc. El programa es tanca agraint la Júlia i la resta de participants, destacant el bon humor i el bon rotllo, i recordant que l’endemà hi haurà una nova edició d’«Aquí, a l’Oest» amb continguts de proximitat.