#3312 - Aquí, a l'Oest del 16/12/2025

Obertura d’*Aquí, a l’Oest*: identificació del programa com a magazín territorial fet en xarxa per diverses ràdios de les Terres de Lleida, produït per la Xarxa de Comunicació Local. Presentació del conductor Francesc Balanyà i de l’equip de col·laboradors i tècnics de diferents emissores (emunfmradio, Ràdio Rosselló, Picar Ràdio, Ràdio Ponent, etc.). Es fa un breu avanç del contingut: tema del dia nadalenc i tertúlia sobre els Premis Ídolo.

Es presenta el fil conductor del programa: l’"esperit de Nadal" amb un recital solidari al Casal d’Alpicat com a tema central del dia, organitzat pel grup de rapsodes Veus en Vers en col·laboració amb l’Associació Contra el Càncer d’Alpicat. També s’anuncia la tertúlia de xarxes socials dedicada a la polèmica al voltant dels Premis Ídolo, guardons impulsats per Dulceida.

Bloc de notícies amb Guillem Figueroa. S’explica que la macroplanta de biogàs projectada a l’entorn de la conca del Sió ha rebut l’autorització ambiental definitiva de la Generalitat, completant la tramitació (ambiental i urbanística). L’empresa Copenhagen Infrastructure Partners detalla que la planta transformarà 500.000 tones anuals de residus (purins i altres) en biometà i fertilitzants, treballarà amb residus locals (80% de granges a menys de 15 km) i compta amb 350 ramaders adherits de la Noguera, Pla d’Urgell i Urgell, creant uns 100 llocs de treball temporals i 40 de permanents.

Es detallen els plans de la Diputació de Lleida per resoldre subvencions directes en un termini màxim de 3-4 mesos de cara al 2026. Joan Talarn explica que s’han revisat i simplificat processos amb suport de noves tecnologies, mentre que Agustí Jiménez concreta que s’està provant un gestor d’expedients amb traçat de fluxos i ús d’intel·ligència artificial per fer més àgils els tràmits. També es destaca la reducció de l’interinatge i la incorporació de 64 nous treballadors, que se sumen a 67 funcionaris ja incorporats durant l’any.

Notícia sobre l’associació Ovelles Negres Solidàries, en vaga indefinida des de fa dos mesos per la degradació del seu local (sense aigua i gairebé sense espai). El cap de l’oposició a la Paeria, Xavi Palau (PP), demana un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament perquè l’entitat pugui accedir a subvencions, rebre suport municipal i adequar l’espai. Es remarca que, per la situació actual, s’han aturat les derivacions institucionals i les campanyes solidàries de Nadal, deixant moltes famílies sense regals.

S’informa de 10 nous casos de senglar mort per pesta porcina africana al voltant del focus de Cerdanyola del Vallès, arribant a 26 animals infectats. El conseller Òscar Ordeig ho considera dins la normalitat per la intensificació de la recerca i manté les restriccions: zona 0-6 km blindada, prohibició d’accés al medi natural, i de 6 a 20 km només activitat individual. Ordeig espera rebre una auditoria de l’Irta-CReSA i celebra que la Xina redueixi els aranzels al porcí espanyol del 20% al 9,8%. També avança que es donaran per tancats els principals focus de dermatosi nodular contagiosa i que es publicaran barems d’indemnització a les granges afectades, recordant que nous focus allarguen el temps per declarar Espanya indemne de la pesta porcina africana.

Crònica sobre la 42a Cursa de l’Indiot, que se celebrarà el 26 de desembre a Mollerussa. La prova forma part de la Lliga de Ponent, ofereix distàncies de 5 i 10 km i curses infantils en un circuit urbà homologat. Sortida i arribada davant del Teatre l’Amistat. Ja hi ha 700 inscrits i s’espera arribar als 850-900 corredors, inclosa una nova categoria “Promeses” per joves de 12 a 15 anys. Tots els participants rebran obsequis (inclòs caldo calent) i els guanyadors s’enduran aus envasades. La cursa es podrà seguir per Lleida Televisió i representarà l’última prova com a president del Club Atlètic Xafatolls per a Xavier Puigredón.

Tancament del bloc informatiu amb crida a seguir l’actualitat de les terres de Ponent. El conductor introdueix el pas al “tema del dia”, vinculat a l’esperit de Nadal, i dona entrada a Sabina Pedrós per iniciar l’entrevista central sobre el recital de Nadal d’Alpicat.

Sabina Pedrós contextualitza que ara sí tothom té el cap posat en el Nadal i presenta el tema del dia: un recital de Nadal molt bonic i especial al Casal d’Alpicat, el divendres 19 de desembre a les 19 h. L’acte combina poesia, música i esperit nadalenc, a càrrec del grup de rapsodes Veus en Vers amb la col·laboració de la coral de l’Associació Contra el Càncer. Es presenten els convidats a l’estudi: Magda Gavàs (Veus en Vers), Joan Miquel Franco (director del grup) i Josep Casals (vicepresident de l’Associació Contra el Càncer i fundador de la coral).

Magda Gavàs i Joan Miquel Franco expliquen que Veus en Vers va néixer cap al 2012-2013 des de la Biblioteca d’Alpicat, quan Joan Miquel va proposar crear un grup de poesia i rapsòdia. Van començar estudiant poesia, triant autors i, al cap de poc, ja feien recitals en públic. Amb els anys han recorregut bona part de la literatura catalana, posant èmfasi en dones poetes, grans autors i creadors locals, amb actuacions a la comarca, a Lleida i en diferents escenaris, sempre amb l’objectiu de llegir, estudiar i declamar poesia catalana.

El grup destaca que el Nadal és un tema molt recurrent i central en la poesia catalana, amb grans poetes que hi han dedicat obres. El recital de Nadal es fa des del primer any del grup: només tres mesos després de crear-se, la Coral d’Alpicat i altres entitats els proposen recitar poemes nadalencs. Tot i sentir-se novells, accepten. Des d’aleshores, cada any organitzen un recital de Nadal que ha evolucionat molt en qualitat de dicció i posada en escena.

Des de la pandèmia, Veus en Vers ha donat un accent solidari als recitals de Nadal, col·laborant amb entitats d’Alpicat i causes concretes. No cobren entrada: l’accés és lliure i el públic pot fer donatius voluntaris. Han dedicat recitals, per exemple, al centenari de Josep Vallverdú (triant poemes nadalencs seus) o a Farmamundi en resposta a la DANA, amb poemes més punyents per remoure consciències. Aquest any destinen el recital a l’Associació Contra el Càncer, amb una selecció d’autors lleidatans i catalans, moderns i clàssics, buscant combinar emoció, denúncia i esperança.

Joan Miquel explica la col·laboració amb l’artista lleidatà Amadeu Bonet per dissenyar el cartell del recital. Després de valorar diverses opcions, trien la imatge d’un caganer llegint un diari, amb el text “Estampa de Nadal”. El cartell juga amb la figura popular del caganer, molt arrelada a la cultura catalana, i amb la tradició antiga de les estampes i postals de Nadal. El resultat és una imatge original, respectuosa i molt atractiva que actualitza la iconografia nadalenca amb un toc irònic i contemporani.

Josep Casals presenta l’Associació Contra el Càncer de Lleida com una entitat molt antiga i implantada al territori, amb 110 juntes locals i uns 900 voluntaris. A més d’actes com la participació a La Marató, l’associació ofereix serveis de voluntariat hospitalari (Arnau de Vilanova, Santa Maria), companyia a pacients, tallers de manualitats, etc. Explica la creació de la coral de l’associació el 2017 a partir de grups de voluntaris, el parèntesi de la pandèmia i la continuïtat amb el director Víctor Román. La coral aplega unes 40 persones, moltes d’elles ex-pacients agraïts, que també canten en altres corals del territori. Subratlla que tots els serveis (psicologia, massatges, suport) són gratuïts i oberts fins i tot a qui no és soci.

Casals exposa dues fites recents de l’associació: d’una banda, després de molts anys de reivindicacions, s’ha aconseguit que es pugui fer quimioteràpia a Tremp i a la Seu d’Urgell, evitant desplaçaments a Lleida o Barcelona. De l’altra, per als pacients que baixen a Lleida, s’ha habilitat primer una sala d’acollida a la Fonda Nastasi (cedida gratuïtament) per esperar entre analítiques i tractaments, i ara, amb l’ampliació de l’Arnau de Vilanova, un espai propi dins l’hospital. L’associació se sent molt satisfeta d’aquests avenços, que milloren molt la qualitat de vida de les persones tractades.

Josep remarca que la missió principal quan participen en actes com el recital d’Alpicat no és tant recaptar diners com guanyar visibilitat, perquè molta gent encara desconeix l’abast dels serveis. Explica el funcionament de les 110 juntes locals: membres del poble detecten casos, fan de nexe amb l’assistenta social de Lleida i activen voluntaris (per exemple, per acompanyar famílies a l’Arnau). Subratlla que practicament totes les famílies tenen o han tingut algun cas de càncer i que ningú queda desatès, malgrat la gran extensió de la província. Insisteix que qualsevol persona es pot adreçar a la junta del seu municipi per rebre ajuda.

Es comenten les xifres actuals del càncer i els objectius de supervivència de cara al 2030, amb un 70% de superació global i percentatges superiors en determinats tumors (com el de mama). Josep insisteix en la importància de la prevenció i la detecció precoç, però també en la necessitat d’invertir en investigació, que és molt costosa. L’associació lleidatana gestiona un pressupost d’uns 1.000.000 € l’any, del qual destina aproximadament un 15% (150.000 €) a recerca, seguint les prioritats marcades per la seu científica central. Dona exemples de beques a Catalunya (Fundació Josep Carreras, IRB Lleida) i explica una beca concreta per a una investigadora de Mollerussa sobre un càncer cerebral molt agressiu. Com més creix l’entitat, més diners pot dedicar a investigació.

Es destaca el desplegament de l’Associació Contra el Càncer per tot el territori lleidatà, incloent zones molt despoblades com la Vall Fosca. Josep agraeix el suport de la Diputació i dels pobles, que faciliten l’expansió de serveis i activitats. El municipi d’Alpicat és posat com a exemple de poble molt actiu en iniciatives solidàries, on la junta local organitza nombrosos actes al llarg de l’any. Veus en Vers expressa el seu agraïment a la junta local (l’Encarna), a la coral i al director Víctor Román per sumar-se al recital.

Sabina tanca l’entrevista convidant tothom al recital de Nadal d’Alpicat (divendres 19 de desembre, 19 h, Casal d’Alpicat), amb poesia de Veus en Vers i actuació de la coral de l’Associació Contra el Càncer. Es demana a Joan Miquel que reciti un poema per acomiadar-se i ell tria un text de Rosa Fabregat, "Dolç infant de la via làctia", escrit per al Pericó de Nadal i dedicat a l’Associació de Pessebristes. El poema combina la imatge clàssica de Jesús a Betlem amb una mirada còsmica des d’un exoplaneta, i rep una forta càrrega emotiva. L’entrevista acaba amb agraïments mutus i recordant el caràcter solidari de l’acte.

Després d’una pausa musical i la careta del programa, s’anuncia l’inici de la secció "Inicia sessió al teu perfil", la tertúlia de tendències i xarxes socials. Es presenta de nou el bloc i es dona pas a les tertulianes per comentar l’actualitat del món influencer i digital.

Francesc Balanyà dona la benvinguda a les tertulianes Sabina Pedrós, Karen, Txell Bernaus i Maria Gatau, amb un to distès i bromes sobre sigles i sobrenoms. Sabina introdueix el tema del dia a la tertúlia: els Premis Ídolo, creats per Dulceida i The Music Republic per reconèixer creadors de contingut i figures públiques de la cultura digital. Llegeix literalment parts de la descripció oficial dels premis (espai transparent i democràtic, sense jerarquies ni favoritismes, comunitat diversa i col·laborativa) i les tertulianes reaccionen amb ironia, posant en dubte la transparència real i fent broma sobre que el criteri principal sembla ser “ser amic de la Dulceida”.

Es comenta que els Premis Ídolo, malgrat que Dulceida és de Badalona, se celebren a IFEMA Madrid, un recinte immens, fred i poc pràctic, on cal caminar molt per arribar als pavellons. Les tertulianes remarquen que a Barcelona hi ha espais molt més atractius i simbòlics per acollir una gala d’aquest tipus, especialment si es vol potenciar el món influencer i fashion. Es fa broma sobre la dificultat d’arribar-hi amb talons i sobre la falta de comoditats per canviar-se o descansar. A partir d’aquí comença a gestar-se la idea, mig seriosa mig en broma, d’uns hipotètics "Premis Xarxeres" organitzats per elles mateixes.

S’explica que aquesta quarta edició dels Premis Ídolo ha estat la primera en obrir-se al públic general, que podia comprar entrada però sense gaires prestacions (cadires senzilles, cap consumició). Es repassa la llista de presentadores (Lala Chus, Kira Miró), responsables de l’streaming (La Pija y la Quinqui) i reporteres, incloent Gerre Tamara i Luke Loren. A partir de la percepció que els Ídolo no representen prou la diversitat de creadors, especialment en català, les tertulianes proposen crear uns "Premis Xarxeres" per reconèixer influencers que treballen temes com salut mental, creixement personal o neurociència en català. Parlen de possibles guardons low-cost (impressió 3D, peces artesanes) i mantenen el to crític però humorístic.

Es repassen els principals noms premiats. La gran protagonista és Lola Lolita, que s’emporta el premi Ídolo de l’any 2025, una categoria sense nominats previs que la mateixa Dulceida anuncia a l’escenari. Laura Escanes rep el nou "premi especial del jurat", que les tertulianes insinuen que s’ha creat per garantir que Escanes tingui guardó. També es destaca el bon paper de Carlota Maranyón i Sofia Gamelán, que acumulen premis en categories com entreteniment, moda i creació digital. Es qüestiona fins a quin punt aquests reconeixements responen a criteris reals de mèrit o sobretot a relacions de favor i visibilitat dins del cercle d’amistats de Dulceida.

S’analitza la polèmica al voltant del premi TikToker de l’any, que aquesta edició recau en Fabiana Sevillano després de tres anys consecutius de victòries de Lola Lolita. Es recorda el discurs de Lola quan recull l’Ídolo de l’any, en què agraeix a Dulceida, parla de lleialtat i respecte, i deixa anar indirectes cap a persones que s’alegraven de la seva no-victòria en TikTok. Les tertulianes expliquen el context: un conflicte entre Fabiana i l’exparella de la germana de Lola, i la ruptura d’una amistat. També es comenta una resposta de Lola a la catifa vermella, admetent que, malgrat aparèixer juntes, amb algunes companyes en realitat "estan fent veure" que tot està bé. La tertúlia critica el to egocèntric i poc elegant del discurs, i el fet que drames personals es traslladin a l’escena pública dels premis.

Es recupera i escolta un fragment del discurs de Nerea Pérez de las Heras, premiada a la consciència social. Nerea, davant els influencers més seguits d’Espanya, els diu que s’han inventat un ofici amb dignitat però també amb una responsabilitat enorme, perquè molts joves els escolten més que a pares, professors o polítics. Els demana que reflexionin abans de: empènyer les noies a consumir roba i cosmètica com a base de l’autoestima, fer publicitat de marques implicades en el genocidi a Palestina, col·laborar amb associacions vinculades a l’extrema dreta o robar donatius de la DANA, o marxar a Andorra per evadir impostos. El discurs és molt aplaudit al plató i per les tertulianes, que el veuen com un toc d’atenció imprescindible enmig d’una gala marcada pel postureig.

Les tertulianes celebren el valent discurs de Nerea, tot i preveure que probablement no serà convidada a futures edicions. Recorden que Nerea va començar el seu parlament criticant la falta d’accessibilitat de l’escenari per a persones amb mobilitat reduïda. La conversa torna a la manca de presència de creadors en català i a la necessitat d’alternatives com els hipotètics Premis Xarxeres. Es menciona que Nerea és co-presentadora del podcast "Saldremos mejores" i es recomana per aprofundir en reflexions crítiques sobre política, feminisme i cultura digital. La secció es tanca amb ironia sobre llistats com llista.cat i la distància entre el relat de transparència dels Premis Ídolo i la realitat d’un sector molt mediatitzat per amiguismes, consumisme i falta de compromís social.