#3313 - Aquí, a l'Oest del 16/12/2025

El presentador obre la segona hora d’**Aquí, a l’Oest**, dona la temperatura a diversos municipis i avança el contingut: secció literària sobre un certamen especial a Lleida, espai *Redescobrint-nos* dedicat als raiers del Pallars i secció mediambiental *Lleida Natura* centrada en els 50 anys de l’ICO. També recorda que els continguts són disponibles al web aquieloest.cat, inclòs el podcast recopilatori *el Més Oest*.

S’inicia la secció literària *Som el que llegim*. La Maria Gateu explica que avui no parlaran tant de llibres com de **un certamen de pensament llibertari** celebrat a la Biblioteca Anarquista Maria Rius de Lleida: el *Tercer certamen socialista. Idees i Propostes Anarquistes*. Presenta els convidats: **Adrià Zarco** (CGT Lleida) i **Maria Huguet** (Biblioteca Anarquista). Es planteja parlar tant del funcionament del certamen com de la biblioteca en si.

La Maria Huguet fa una primera valoració del **Tercer certamen socialista**, destacant el bon funcionament i l’ambient càlid, tot i que sempre es voldria més assistència. Remarca la voluntat de fer un **homenatge** als certàmens socialistes del segle XIX i de recuperar una part de la memòria del país. L’Adrià Zarco contextualitza històricament: hi va haver un primer certamen a **Reus (1885)** i un segon a **Barcelona (1890)**; enguany coincideixen els **140 anys del primer** i els **120 anys de la mort de Josep Llunes**, figura clau de l’obrerisme col·lectivista. Això impulsa a recuperar la proposta. Explica que, tot i la participació limitada en textos, l’assistència i les reflexions generades han estat positives i enriquidores.

L’Adrià i la Maria analitzen per què hi ha hagut **poca participació** escrita al certamen: manca de temps, poca costum d’escriure, inseguretat personal i pocs espais que promoguin l’escriptura i la reflexió. L’Adrià critica que els sindicats, inclosa la CGT, han perdut part de la seva funció **cultural i formativa**. Exposen la necessitat de recuperar **xarxes d’entitats** (ateneus, casals, biblioteques) per incentivar escriptura i debat. També remarquen la falta d’“oposició d’idees” en presentacions de llibres; es troben a faltar debats reals i discrepàncies respectuoses. La Maria reivindica el **debat presencial** com a gimnàstica intel·lectual en una època on es pot viure sense sortir de casa, però on es perden espais de trobada i proximitat.

Responent sobre els textos rebuts, la Maria indica que molts comparteixen una línia de **reflexió sobre la situació actual**: incòmode en l’àmbit cultural i de coneixement, preguntes sobre el rumb de la societat i quines idees cal recuperar. L’Adrià explica que hi havia diverses categories, amb èmfasi en **poesia** i **assaig**. Entre els guanyadors: un poema de **Daiman Hamad**; l’historiador **Jordi Soldevila** (de Ponent) que defensa l’ús constant del català des d’una perspectiva llibertària; i **Sònia Mateos** (Anoia) amb un text sobre **les cures dins el moviment llibertari**, molt ben valorat per la seva humanitat. També hi ha guanyadors del Camp de Tarragona (Ginés Puente) i de Terrassa (Óscar Murciano). Destaquen la **diversitat geogràfica i de perfils** com un gran valor del certamen.

Es debat el paper del **moviment llibertari** respecte a la **llengua catalana** i el país: el text de Jordi Soldevila obre reflexions sobre com utilitzem la llengua, cap on anem i si el moviment ha de ser també portaveu de la normalització lingüística. Es reivindica la necessitat continua d’espais on la gent pugui seure i escriure sobre política, societat o economia, en contraposició a una “pilota automàtica” amb poca reflexió. En clau de futur, l’Adrià afirma que no volen esperar 140 anys més i proposa que el certamen es **reprengui de forma periòdica** (cada 4-6 anys) i, idealment, esdevingui **itinerant**, assumit per altres ateneus o casals en diferents ciutats i pobles catalans.

L’Adrià desenvolupa la idea que el certamen pugui **rotar** per tot el territori, aprofitant la multiplicació actual de **locals socials i ateneus** a Catalunya. L’objectiu és crear un **circuit d’intercanvi de textos i trobades periòdiques** entre persones d’arreu del país, compartint reflexions i camins. La Maria admet que, de moment, **cap entitat no ha formalitzat el relleu**, tot i que hi ha hagut contactes i comentaris informals d’alguns ateneus interessats. Es deixa la idea “llançada” perquè algú l’assumeixi; si no, la Biblioteca Anarquista està disposada a **seguir “picant pedra”** i organitzar futures edicions.

La conversa gira cap a la **Biblioteca Anarquista Maria Rius**. La Maria Huguet explica que la “biblió” té uns **vuit anys de vida** i aviat farà nou, fet que la sorprèn positivament per la constància col·lectiva. La biblioteca és **autogestionada**, sostinguda per un grup de persones que hi destinen temps i il·lusió. Té un fons d’uns **3.000 llibres**, tots procedents de **donacions**, i s’allunya del model habitual de biblioteques institucionals. Remarca que una biblioteca d’aquest perfil (anarquista, autogestionada, fora d’institucions) és molt poc habitual a Catalunya i a l’Estat, la qual cosa la fa **singular i valuosa**, especialment per estar situada a **Lleida, al barri de Balàfia**. Pel que fa al funcionament, explica que obren **dimarts i dimecres de 17 a 21 h**; la gent pot ser **sòcia o simplement usuària** i disposar de llibres amb una despesa molt reduïda. L’objectiu central és fomentar **cultura, coneixement i pensament crític**, donant espai a autores i autors que publiquen llibres lligats al pensament llibertari. A més, organitzen activitats com **taules rodones, presentacions** i un **recull de relats llibertaris** (ja van pel tercer), que té la convocatòria oberta via web i xarxes (Instagram, Telegram). La biblioteca busca també **enllaços amb altres col·lectius i biblioteques** llibertàries de Catalunya i de l’Estat per teixir xarxa.

El presentador agraeix la presència de l’Adrià i la Maria, celebra la iniciativa de la Biblioteca Anarquista i del certamen, i bromeja que no poden esperar 140 anys per al quart certamen. Es destaca la importància de conservar i fer conèixer aquest espai a Lleida. Es tanca la secció *Som el que llegim* i es dona pas a la resta de continguts del programa.

Es presenta una breu peça de divulgació sobre la **paradoxa del viatge en el temps**. S’explica, amb un to general, que segons la **relativitat d’Einstein** el temps és relatiu i pot veure’s afectat per la velocitat i la gravetat, cosa que obre la porta teòrica a viatges al futur o, en escenaris més complexos, al passat. Es planteja el problema de què passaria si algú viatgés al passat i canviés esdeveniments clau, generant contradiccions. S’exposa la **paradoxa de l’avi** com a exemple clàssic: si impedeixes que els teus avis es coneguin, com és que tu existeixes? Es remarca que, encara que la física teòrica explora aquestes idees, **no s’ha demostrat la possibilitat real** del viatge en el temps i la comunitat científica ho veu com a altament improbable. Tot i això, el concepte continua sent molt inspirador en ciència, ficció i cultura popular.

La secció *Redescobrint-nos*, conduïda per **Júlia García** (Tremp Pallars Ràdio), se centra en l’ofici tradicional dels **raiers** al Pallars. Júlia proposa un “viatge enrere en el temps” per parlar dels joves que baixaven **fusta pels rius** damunt els rais, aprofitant la força de l’aigua. Entrevista **Marta Oliva**, dels Raiers de la Pobla de Segur, que explica que els raiers transportaven la fusta des de les muntanyes del Pirineu fins a les ciutats on era necessària per a construccions. Avui, la tradició es manté com una **rememoració de l’ofici**, especialment important a la Pobla de Segur i al **Pont de Claverol**, on hi havia raiers històrics. La Marta detalla la **construcció dels rais**: es fan amb troncs de pi lligats amb **redortes** (llucs joves de bedoll), recollits a finals de maig/principis de juny i mantinguts en remull per donar-los elasticitat. Això preserva la tècnica tradicional i l’ensenya a les noves generacions. Cada any se celebra la **Diada dels Raiers**, el primer cap de setmana de juliol, una festa de dos o tres dies que inclou la **baixada dels rais** fins al Pont de Claverol, actes festius i una **caminada popular “espardenyant”** vora el riu. Aquesta caminada, abans cursa competitiu, ara és familiar i recorre els punts més difícils de la baixada. Es posa en valor la **dureza i el risc** de l’ofici, les llargues absències de casa i el retorn a peu, i com tot plegat forma part de la memòria i identitat del Pallars. Júlia tanca animant a consultar les xarxes socials dels Raiers i a visitar la diada.

En la secció *Lleida Natura*, Francesc Balanyà entrevista **Jordi Baucells**, president de l’**Institut Català d’Ornitologia (ICO)**, arran de la celebració dels **50 anys** de l’entitat. Baucells defineix l’ICO com una **entitat científica** dedicada a estudiar la realitat i els canvis de les poblacions d’ocells a Catalunya (més de 400 espècies), amb l’objectiu de conèixer-los per **conservar-los** i construir un món millor compatible amb el desenvolupament econòmic. Expliquen que la feina de l’ICO proporciona **dades objectives** que serveixen de base per a normatives i decisions polítiques: evidenciar problemes ambientals, però també èxits de conservació. En el context de les protestes contra les **ZEPAs** (Zones Especials de Protecció d’Aus, dins la xarxa Natura 2000), Baucells defensa la necessitat d’**equilibri** entre les necessitats de la pagesia i la protecció del medi, posant l’exemple dels **falciots**: al seu poble, una colònia es menja uns **10 milions de mosquits cada setmana**, un servei ecosistèmic clau. Es descriuen curiositats dels falciots, visibles al **pont vell de Lleida**: són ocells que poden passar **dos anys seguits volant** sense aturar-se, ni per menjar ni per dormir, ja que dormen literalment a l’aire. Això il·lustra la capacitat d’adaptació de la natura. En relació amb el **canvi/emergència climàtica**, Baucells explica que: - Moltes espècies han **avançat la cria**. - Algunes, com les **cigonyes** o les **puputs**, han reduït o modificat la migració i es queden tot l’any. - Ocells sedentaris com les **mallarengues** han sincronitzat la cria amb l’aparició d’insectes plaga, mantenint-se com a aliats de l’agricultura. - Al contrari, migradors de llarga distància com el **mastegatatxes** arriben tard respecte als pics d’insectes i queden sense menjar, amb conseqüències greus per la seva supervivència. L’ICO també col·labora amb institucions europees de **salut pública** a través del **EuroBirdPortal**, que mostra en temps real la distribució d’ocells a Europa i ajuda a prevenir **malalties com la grip aviar**. Es posa èmfasi en la relació entre **biodiversitat, plagues i paisatges agraris**: les grans plagues (com la de conills) apareixen en **hàbitats degradats i simplificats**, i no es resoldran només a base de caça o verins; cal **enriquir els ecosistemes** (mosaics agraris, marges, guarets) perquè la natura hi actuï com a reguladora. Baucells repassa algunes fites històriques de l’ICO: la publicació dels **atles d’ocells de Catalunya** (1983, 2002–2003 i 2018), el reconeixement l’any **2021** d’un **remitent català d’anelles** (substituint les anelles amb adreça de Madrid o basca), i la **coordinació l’any 2020 de l’Atles Europeu d’Ocells**, que consolida l’ICO com a referent científic continental. En la celebració dels 50 anys hi participen presidents de diverses societats ornitològiques europees, reconeixent l’aportació catalana. Finalment, es presenta el **nou pla estratègic a 10 anys**: l’ICO vol ser encara més útil a la societat, influir en la percepció ciutadana i en les lleis, i reforçar la idea que la **natura és la “paret de la casa” on vivim**. La ciència i les dades a llarg termini han de servir per gestionar els ecosistemes d’una manera que permeti el progrés econòmic sense destruir la biodiversitat que el fa possible.