#3315 - Aquí, a l'Oest del 17/12/2025

Es presenta la segona hora del magazín com una edició especial i molt divertida. S’anuncia un tast de dolços de Nadal conduït per Maria Gateu i la participació de Txell Bernaus com a divulgadora gastronòmica. Es crea un ambient distès amb bromes sobre la presència física o no d’alguns membres i sobre la càrrega de feina als dijous.

Fran explica la mecànica del concurs: cada membre de l’equip (inclòs el tècnic) ha gravat un missatge de Nadal o final d’any, amb pseudònim i de manera anònima. Es votarà com a Eurovisió amb 5, 3 i 1 punt, es valorarà que no s’endevini fàcilment l’autor i s’han creat arxius anònims gestionats per la redacció. Es remarca el caràcter lúdic i competitiu del joc.

S’estableix que cada missatge havia de durar aproximadament un minut, però gairebé tothom s’ha passat excepte el pseudònim Kinder, que ha enviat un àudio de 59 segons i rep 7 punts extra. Es presenta el premi per al guanyador: una ampolla d’oli de les Garrigues. Es reforça la comparació amb Eurovisió i es deixa clar que hi haurà votacions internes.

S’escolta el primer missatge, de to institucional i emotiu. Parla de la ràdio com a espai de trobada, de la importància de l’escolta en temps accelerats i dels rituals de Cap d’Any. Agraeix a l’audiència la fidelitat i desitja un Nadal i un any nou ple de salut, amor i bona ràdio. L’equip comenta l’accent i especula sobre qui pot ser l’autor.

El segon missatge retrata cada membre de l’equip com una figura històrica: Sabina com Maria Antonieta, Txell com Elisabet I, Karen com Napoleó, Maria com Cleòpatra, Fran com Lluís XIV, Arnau com Alexandre el Gran, Ivan com Maquiavel, Abel com Carles V i Júlia com Catalina la Gran. El text juga amb les seves personalitats reals amb molt d’humor. Després sorgeix la sospita que s’ha usat una veu d’IA o filtres, i la pròpia Sabina acabarà assumint l’autoria més endavant.

Tercer missatge, signat com Juanca, barreja menjar tradicional (brau, escudella) amb xocolata de Dubai, mansions i palau reial. Fa broma amb cuidar el palau durant les vacances, omplir-lo de claustres divertits i gaudir dels millors luxes nadalencs mentre busquen l’amor. L’equip remarca el nivell del text i alguns el consideren candidat clar a màxima puntuació.

El quart missatge, Campechín, és una clara paròdia del discurs del rei d’Espanya en castellà. Felicita l’any nou als oients, destaca la paciència que tenen per suportar la tertúlia, es burla de la música i de l’aparent manca de rumb dels guions. Tot plegat amb molt d’auto-humor sobre el programa i amb referències al tècnic Ivan. L’equip identifica ràpidament que és obra del Fran.

Kinder presenta un missatge curt i molt àgil on afirma que el que realment uneix la gent no és la Constitució ni Europa, sinó el programa Aquí, a l'Oest. Menciona reptes quotidians com l’avorriment de les quatre o saber on és el vestit de la Sabina. Reivindica que totes les opinions són benvingudes menys les que venen de Badalona, en broma sobre la Júlia. Fa una crida al “Becomú radiofònic” perquè la gent es quedi al programa. Agrada molt i ja tenia 7 punts extra pel temps.

El missatge de Paco és una paròdia despietada del rei Paquito. En castellà, desitja bones festes als “followers del Yedida Natura”, recomana veure Susanna Griso, comprar oli de Jaén i pernil de Terol, escoltar Leticia Sabater a tot volum i fer maratons d’Eurovisió. Critica l’hoquei com a esport que ningú entén i acaba amb un “Viva el Rey y viva España!”. L’equip esclata de riure i el veu com un dels grans candidats a guanyar.

Liada ofereix un discurs poètic dirigit a westerns i westernines. Parla de dies boirosos i difícils, de notícies que fan més pudor que els purins, però recorda que la boira sempre escampa. Reivindica les terres de Ponent com el futur de Catalunya amb el lema “Catalunya serà o esteril o no serà”, lloa la Seu Vella, l’or líquid i les peres, i acaba amb una crida a encarar el 2026 amb trempera i orgull de ser de l’oest.

L’últim missatge, signat com Eixerit o Eixerida, és un pseudoreial que retrata l’equip amb molta ironia. El “rei” felicita l’equip de 7 periodistes i un tècnic, descrivint Fran com interrupador compulsiu, Ivan com únic que sap què passa, Karen com divertida i treballadora, Txell com sospitosament dolça, Júlia com migrant radiofònica Badalona–Trem, Sabina com ultra-fashion, Maria com perfeccionista i Arnau com el responsable del reggaeton. Demana menys micròfons oberts a la vegada i que l’audiència no desconnecti.

Després d’escoltar tots els missatges, l’equip dedica un bon tram a intentar identificar les autores i autors de cada pseudònim. Es fan apostes: alguns creuen que Ponentina és la Txell o la Karen, Pikachu es vincula amb Sabina i l’ús d’IA, Campechín es confirma com a Fran, Kinder es descobreix com a Júlia amb veu prestada d’una amiga, i Liada com a Txell amb ajuda d’un col·laborador expert en eines digitals. És una secció molt lúdica, plena de bromes, dubtes i confessions sobre com s’han generat els àudios.

S’obre el tram de votacions. Cada membre dona 5, 3 i 1 punt als seus preferits, inspirant-se en Eurovisió. Es llegeixen les votacions: molts punts per Paco, Juanca, Campechín i Kinder. Kinder ja tenia 7 punts extra pel temps. El recompte es fa en directe, amb tensió i bromes sobre la justícia o no de les votacions. Es decideix anunciar els resultats de l’últim al primer per fer-ho més emocionant.

Es donen els resultats finals: Eixerida i Liada queden sense punts, Ponentina és sisena, Pikachu cinquè i Campechín quart. Al podi, Kinder (Júlia) és tercera amb 16 punts, Juanca (Sabina) segona amb 20 punts i Paco guanya amb 21 punts, només un punt de diferència. Es confirma que el missatge del rei Paquito és el gran vencedor i rebrà l’ampolla d’oli de les Garrigues. L’equip celebra el nivell general de tots els àudios.

Comença el tast a cegues de dolços nadalencs amb la Maria Gateu com a mestra de cerimònies. La Júlia tasta un torró dur (en versió amb cacauet), el reconeix com a torró clàssic. La Txell n’explica l’origen al segle XVI i la manera tradicional de tallar-lo. Després la Karen tasta un bombó de licor tipus Mon Chéri, que li fa força fàstic per la cirera i el licor; la Txell en detalla l’origen italià dels anys 50 i el seu caràcter polaritzador. A continuació, la Sabina prova un panettone, critica els productes fermentats i la Txell explica l’origen milanès, la història des del segle XV i el ritual de penjar-lo cap per avall. Finalment, el Fran prova peladilles i es confon amb garrapinyats i catànies, i la Txell aclareix la diferència entre aquests dolços i el simbolisme festiu de les peladilles.

L’Arnau prova un dolç tovet que identifica com a torró de Xixona; la Txell n’explica l’origen medieval, la combinació d’ametlla, mel i paciència, i el seu estatus històric de dolç de luxe. Després és el torn de l’Ivan, que tasta i endevina un rosco de vino. S’obre un breu debat sobre la traducció al català i la Txell detalla que és un dolç típic andalús fet amb vi dolç, pensat per aprofitar excedents i aguantar tot l’hivern, amb l’alcohol evaporat al forn.

El programa tanca recordant el nivell del concurs, agraint les aportacions i la participació de tothom al tast. Com a colofó, reemeten el missatge guanyador del rei Paquito i s’acomiaden fins l’endemà desitjant bones festes, bon Nadal i bona ràdio.