#152 - L'entrevista del 11/3/2026 — El Crist de Vilanova de Segrià i el llegat del mestre d'Albesa
Introducció a l'escultura monumental del segle XIV exposada a l'espai zero del Museu de Lleida i la seva importància patrimonial.
Explicació sobre l'origen de l'Escola de Lleida a la Seu Vella i la influència del mestre Bartomeu de Robió en el taller de l'anònim mestre d'Albesa.
Descripció dels trets estilístics del mestre d'Albesa: ulls ametllats, nassos rectes i llargs, i cabells rinxolats daurats.
Detalls sobre la recuperació de la policromia original realitzada pel Centre de Restauració de Béns Mobles i la història de l'adquisició de la peça.
Repàs de la presència de retaules i escultures del mestre d'Albesa a localitats com Albesa, Tàrrega i la zona de la Franja.
Crònica des de la seva protecció durant la Guerra Civil el 1938 fins a la compra definitiva per part de la Generalitat el 2023.
Explicació de l'exposició temporal a l'espai zero, el seu caràcter didàctic i la futura integració en la col·lecció permanent.
El Crist de Vilanova de Segrià: Una joia retrobada
El Museu de Lleida exhibeix actualment el Crist de Vilanova de Segrià, una peça escultòrica monumental del segle XIV. Aquesta obra, atribuïda a l'anònim mestre d'Albesa, ha estat objecte d'una meticulosa restauració que ha permès recuperar la seva policromia original, oculta sota diverses capes de pintura afegides amb el pas dels segles.
L'Escola de Lleida i el mestre d'Albesa
L'escultura s'emmarca dins l'anomenada Escola de Lleida, un corrent artístic d'esplendor medieval que va tenir com a epicentre el taller de Bartomeu de Robió, autor del retaule major de la Seu Vella. Les característiques distintives d'aquest estil i, concretament, del mestre d'Albesa són:
- Rostres expressius: Ulls ametllats, nas recte i llarg, i galtes amb un lleuger toc rosat.
- Detalls del cabell: Cabells rinxolats i daurats, amb barbes dividides en dos rinxols simètrics.
- Impacte visual: Una frontalitat imponent que busca la comunicació directa amb l'espectador.
El procés de restauració i recuperació
L'obra va ser adquirida per la Generalitat de Catalunya el 2023 i dipositada al museu. El procés de restauració ha estat clau per posar en valor l'art medieval de Ponent:
- 1 Estudi estratigràfic: Ha permès retirar les capes posteriors sense danyar la base històrica.
- 2 Simbologia: La recuperació de la cota original permet apreciar millor elements com la sang de les llagues, vital per al missatge religiós de l'època.
- 3 Trajectòria: La peça va ser protegida durant la Guerra Civil (1938) i va estar en mans privades fins a la seva recent recuperació per al patrimoni públic.
"L'impacte que fa visual cap a l'espectador ens marca la capacitat de comunicació d'aquest escultor, el mestre d'Albesa."

