
#683 - Ester Llovera Thomas: 38 anys dedicats a educar i un pregó per tancar una etapa
L'Esther recorda els seus inicis com a mestre rural en una escola petita i com va compaginar la feina amb la llicenciatura en biologia a la Universitat de Barcelona.
Explica la seva etapa a l'Institut Canigó d'Almacelles, el pas als barracons de Torrefarrera i com va assumir el repte de liderar la direcció del centre durant la construcció del nou edifici.
Es tracta de manera detallada com es va viure el confinament, el repartiment de material informàtic, el retorn a les aules amb mascaretes i la complexitat de complir les normatives sanitàries.
Repàs dels projectes d'èxit de l'institut, incloent-hi el reconeixement com a Escola Verda, els programes Erasmus i la connexió de l'alumnat amb l'entorn natural i municipal.
Reflexió final sobre el paper del voluntariat, la cultura popular a les comarques de Ponent i el reconeixement de ser escollida pregonera de la Festa Major de Torrefarrera 2026.
Ester Llovera Thomas, pregonera de la Festa Major de Torrefarrera
L’exdirectora de l’Institut Joan Solà es jubila després de 38 anys dedicada a l’educació
Ester Llovera Thomas serà la pregonera de la Festa Major de Torrefarrera 2026. Mestra, biòloga i professora de secundària, acaba de tancar una trajectòria de 38 anys en el món de l’educació. Va arribar a l’Institut Joan Solà el curs 2015-2016 i n’ha estat directora des del 2018 fins aquest estiu.
Durant aquests anys ha viscut la transformació del centre, des dels barracons fins a la construcció i estrena del nou institut, passant per la pandèmia i el trasllat a l’edifici actual. «Ara hi penso i dic: “Ostres, ho vam fer”», recorda. Una etapa marcada també per projectes com l’Escola Verda, l’Alzinar, Erasmus o eTwinning i per la voluntat de connectar l’institut amb Torrefarrera i el territori.
Llovera també ha estat molt vinculada al voluntariat, l’associacionisme i el món de les sardanes. Una manera d’entendre la vida que resumeix amb una frase: «Quan fas les coses sense esperar res a canvi, tot et retorna multiplicat».
La proposta de ser pregonera la va sorprendre. «El primer que vaig pensar va ser: “No em toca”», reconeix. Entén el nomenament també com un reconeixement a l’equip que ha fet créixer l’Institut Joan Solà i l’ha connectat amb la població. «És un grandíssim honor. És un dels reconeixements més grans que se’m podien fer», assegura.
Ara ja dona voltes al pregó, que prepararà «amb moltíssima il·lusió».

