17/10/2025

#3230 - 10 anys d’Aules Universitàries i Sitges

Aquí, a l'Oest

Context i estructura del programa

L’episodi d’Aquí, a l’Oest combina actualitat local, un tema central educatiu i cultural i una tertúlia de cinema molt centrada en el Festival de Sitges i en el talent audiovisual de Ponent.

---

Actualitat del territori

Política i fiscalitat a Lleida

• L’Ajuntament de Lleida aprova les ordenances fiscals gràcies a un acord d’última hora entre PSC i Junts. • S’acorda una rebaixa del 2% de l’IBI per reduir la pressió fiscal. • Es suavitza la pujada de la taxa d’escombraries prevista per al 2026 i es redueix un 2,5% l’impost de circulació. • Junts defensa que cal ordenar la taxa d’escombraries utilitzant el padró com a base, destacant que és un sistema més just, tot i la seva complexitat.

Recerca i universitat

• 36 investigadors de la Universitat de Lleida es troben entre els més citats del món segons la Universitat de Stanford. • Destaquen especialment: - Luisa Cabeza Fabra, catedràtica de l’Escola Politècnica Superior, com la millor posicionada de la UDL. - Centres amb més presència al rànquing: Escola Politècnica Superior, ETSEA, Facultat de Medicina i Facultat de Dret, Economia i Turisme.

Envelliment actiu a Mollerussa

• El Casal municipal sènior de Mollerussa registra rècord d’inscripcions: 636 aquest curs, enfront de 148 el 2021-2022. • L’augment obliga a crear més grups i habilitar nous espais. • El casal està en procés de transformació per adaptar-se als nous models de vellesa i fomentar un envelliment actiu i saludable. • Creix el nombre d’usuaris menors de 70 anys i triomfen noves activitats com la tonificació muscular, el iogui i la gimnàstica adaptada.

Planta de biogàs a la Sentiu de Sió

• Més de 350 ramaders i agricultors es reuneixen per donar suport al projecte de planta de biogàs Coborgi. • La planta preveu transformar 500.000 tones de residus orgànics (purins, fems, gallinassa, residus d’escorxador…) en biometà per injectar a la xarxa de gas. • Objectius principals: - Garantir la viabilitat del sector ramader i agrícola. - Reduir la contaminació per nitrats en sòls i aqüífers. • Impacte laboral: 40 llocs de treball fixos i 100 durant la construcció.

Activitat festiva i gastronòmica

• Almenar celebra el Firatasta i les Jornades Gastronòmiques, enguany dedicades al formatge. • Forta implicació del veïnat i restauradors: cuinen tastets conjuntament per a tot el poble. • Programa amb taula rodona, street food night, tallers, música i degustacions.

Esquí nòrdic i turisme sostenible

• Les estacions d’esquí nòrdic del Pirineu de Lleida impulsen un pla de desestacionalització per funcionar tot l’any. • Volen obtenir certificació en turisme sostenible aprofitant els fons Next Generation. • La Mancomunitat d’estacions (Aransa, Lles de Cerdanya, Sant Joan de l’Erm, Tavascan, Tuixent-Lavansa, Virós-Vallferrera i Guils Fontanera) aspira a ser referent en turisme sostenible de muntanya.

---

Tema del dia: 10 anys de les Aules d’Extensió Universitària de Linyola

Orígens i filosofia del projecte

• Les aules neixen a tardor del 2015, inspirades per experiències prèvies a Mollerussa i altres capitals de comarca. • Objectiu inicial: apropar la universitat als pobles i oferir formació cultural a persones que no van poder anar a la universitat en el seu moment. • Model basat en “tastets” universitaris: - Masterclasses i ponències magistrals. - Temàtiques diverses (història, salut, medi ambient, comunicació…). • Des del principi es promou la creació d’una associació pròpia, autònoma respecte a l’Ajuntament i autosostenible.

Construcció de l’associació i creixement

• Es fa una primera reunió amb 15–20 persones vinculades a la vida cultural del poble per impulsar una junta i constituir l’entitat. • Al començament s’utilitza el catàleg de professorat de la Universitat de Lleida, amb ponències a preus simbòlics. • Amb els anys, el projecte evoluciona: - Es comencen a portar ponents més mediàtics i experts externs. - Es reforça la programació pròpia, més àmplia i variada. • Les Aules de Linyola són pioneres com a poble no capital de comarca i esdevenen referent per a altres municipis de la demarcació. • Actualment hi ha unes 33 aules similars a la demarcació, algunes inspirades directament en l’experiència de Linyola.

Alumnat i impacte territorial

• L’acollida és bona des del primer any, fins i tot quan el primer curs va ser parcial (mig curs). • El nombre de sessions ha passat d’una conferència mensual a una programació molt intensa. • L’alumnat arriba a ser d’uns 300 inscrits, amb participants de: - Linyola - Pobles propers (Castellserà, Penelles, Bellcaire, Vallvert, la Saira, etc.) • Les Aules actuen com a pol comarcal de cultura i formació per a la gent gran i adults del territori.

Celebració del desè aniversari

Exposició i actes inaugurals

• El 21 de setembre s’inaugura el curs i la commemoració dels 10 anys amb: - Exposició fotogràfica amb més de 220 fotos repartides en 15 plafons: - Imatges de 90 ponents. - Fotografies de sortides i activitats. - Actuació de professors de l’Escola de Música de Linyola (piano i flauta travessera). - Dinar de germanor per a les persones inscrites. - Espectacle musical amb el grup Estació 67, que interpreta música dels anys 70–80 (Beatles, Elvis, etc.) generant un ambient festiu i participatiu.

Programació especial del desè aniversari

Per celebrar els 10 anys, s’ha dissenyat una programació excepcionalment rica:

• 17 conferenciants de perfils molt diversos. • 1 obra de teatre (ja representada a l’inici de curs). • 3 espectacles musicals, un d’ells a la inauguració. • 4 sortides culturals, pensades sovint lligant ponència i visita.

Exemples de sortides:

• Parc de les Olors de Linyola: visita vinculada a una ponència sobre mitologia i plantes medicinals. • Montblanc (desembre): - Museu del Pessebre. - Museu Comarcal. - Visita guiada pel casc antic. - Prèviament, conferència sobre figures del pessebre i la seva simbologia. • Barcelona: - Xerrada prèvia amb Josep Rull, president del Parlament, sobre les seves vivències a la presó. - Posterior visita al Parlament de Catalunya guiada pel mateix Rull. - Visita a la presó Model, lligant ponència i experiència sobre privació de llibertat. • Viatge a Terol (2 dies): excursió amb nit fora (26 d’abril de 2026), amb: - Visita guiada a la ciutat (museu dels Amants de Terol, torre de San Salvador, plaça del Torico, esglésies i restes mudèjars). - Visita a un secador de pernils a Bronchales. - Museu miner d’Escucha i Grutas de Cristal. - La demanda ha obligat a fletar dos autocars.

Ponents destacats i temàtiques

La programació combina figures mediàtiques amb experts locals i universitaris, cobrint temes d’actualitat, història i benestar.

Ponents mediàtics

• Ariadna Oltra (periodista): - Conferència sobre com informar-se i com comunicar. - Èmfasi en discriminació de fake news i contrast de fonts. - Reflexió compartida: caldria ensenyar aquesta competència ja des de l’escola. • Francesc Mauri (meteoròleg): - Parlarà sobre residus i canvi climàtic. - Com la gestió dels residus pot afectar el dia a dia i el futur ambiental. • Lluís Caelles (periodista): - Conferència centrada en Ucraïna i el periodisme de guerra. - Visió de primera línia sobre conflictes bèl·lics. • Eduard Estivill (metge del son): - Xerrada sobre “dormir bé per envellir millor”. - Importància del son en l’envelliment saludable. • Eloi Vila (periodista, guionista, escriptor, presentador): - Tema: memòria històrica, recerca i silencis sobre la Guerra Civil. • Josep Rull (president del Parlament): - Ponència sobre l’experiència a la presó i la seva trajectòria vital. • Josep Almirall (expert en castells, programa Tres rondes): - Xerrada sobre castells i món casteller. - Coordinació amb una diada castellera a Linyola per Festa Major, per unir teoria i pràctica.

Experts locals i del territori

Les Aules donen molt de pes a talent proper, reivindicant que el territori té referents de primer nivell:

• Àlex Masses i Maria (Parc de les Olors de Linyola): - Conferència sobre mitologia i plantes medicinals. - Enfoc en els orígens mítics del poder de les plantes, la visió grega i romana i el seu llegat actual. - Idea clau: ser original no és ser diferent, sinó tornar als orígens en la natura. • Rafael Roca Espana (director tècnic de l’Estany d’Ivars i Vila-sana): - Especialista en ictiologia i medi ambient. - Parlarà sobre fauna de l’estany, la seva riquesa ecològica i reptes de futur.

Els organitzadors subratllen que és habitual valorar més el que ve de fora que el talent local, i les Aules volen corregir aquesta tendència.

Rol social i suport institucional

• Les Aules han esdevingut un projecte clau per a la gent gran i el conjunt de la comarca, generant xarxa social, aprenentatge i oci cultural. • Reben suport constant de: - Ajuntament de Linyola (tant governs anteriors com l’actual), - Consell Comarcal, - La Caixa, - Mitjans locals com Ràdio Ponent. • Es destaca que mai han rebut un no davant propostes raonables, fet que ha permès fer créixer el projecte de manera sostinguda.

---

Tertúlia de cinema: Sitges, talent lleidatà i novetats

Festival de Sitges: panorama general

• El programa dedica una llarga secció a la 58a edició del Festival de Cinema de Sitges, encara en curs. • La directora Julia Ducournau (Crudo, Titane) dona el tret de sortida amb la seva nova pel·lícula Alfa a la gala inaugural. • A la mateixa gala: - Homenatge a David Lynch. - Mary Harron (American Psycho) rep el premi Woman in Fan. • El festival presenta més de 200 títols (llargmetratges, curtmetratges i altres formats), amb debat a la tertúlia sobre l’existència i reconeixement dels migmetratges.

Pel·lícules i noms destacats

Tot i el to distès i irònic, es ressegueixen alguns dels grans noms d’aquesta edició:

• Bogònia de Yorgos Lanthimos. • Frankenstein de Guillermo del Toro. • Scarlett de Mamoru Hosoda. • Dràcula dirigida per Luc Besson, que declara que no li agrada el cinema de terror i que llegeix la història com una història d’amor. • No Other Choice de Park Chan-wook (director d’Oldboy).

A nivell de premis i homenatges:

• Benedict Cumberbatch rep el Premi Màquina del Temps. • Carmen Maura, Terry Gilliam, Peter Chan i Joe Dante reben el Gran Premi Honorífic (i també la Màquina del Temps en alguns casos). • Altres premiats amb la Màquina del Temps: William Fichtner, Enzo G. Castellari, Ben Wheatley i Sean S. Cunningham (productor i director associat a la saga Friday the 13th).

Participació lleidatana i projecte Ponent-hi Acció

La tertúlia posa un fort accent en el pes creixent de Ponent dins el sector audiovisual.

Ponent-hi Acció com a cas d’èxit

• Ponent-hi Acció es presenta a Sitges com un exemple de descentralització de la producció audiovisual a Catalunya. • El coordinador Ramon Boixaca explica que, en només 8 mesos de funcionament, el projecte ha: - Donat suport a 22 produccions (algunes ja estrenades, altres en postproducció). - Gestionat un creixement de sol·licituds en les darreres setmanes (7–8 més), fet que apunta a un increment constant. • Entre les produccions destacades: - Un espot del Ministeri de Cultura sobre drets culturals, rodat en sis localitzacions lleidatanes. • L’objectiu és vertebrar una nova indústria audiovisual a Ponent, posicionant el territori com a espai de rodatge i de producció estable.

Projectes i professionals de Lleida presents a Sitges

Segons Boixaca, hi ha una presència nutrida de creadors lleidatans al festival:

• Projectes sortits de la Trobada de Talents del festival Galacticat: - Curtmetratge Dona d’aigua, de l’Anna (guionista del Pallars). - Llargmetratge documental King. • Projecte documental de David Casals-Roma (Lleida). • Altres noms presents: - Oriol Ripoll. - Joel Almuno. - Marina Rubies. - Daniel Ferramona i Miquel Ramans, que presenten el teaser del curt El tronc del Montclar, també sorgit de la Trobada de Talents.

La sensació general és que la representació lleidatana és sòlida i creixent, tant en curtmetratge com en llargmetratge i documental.

Sitges vist des de dins: l’estrena de “L’últim desig”

• Intervenció sorpresa de Núria Francisco, excol·laboradora del programa i directora del curt L’últim desig. • El curt s’estrena a Sitges, en una sessió de curtmetratges de fantasia i animació infantil. • Núria destaca: - L’emoció de veure el curt amb públic no proper. - La reacció entusiasta dels infants (atrapats per la màgia, la fada, la nena, la bruixa…). - L’emoció d’adults que s’hi acosten plorosos al final. - El valor de Sitges com a espai per fer contactes i pensar en nous rodatges, possiblement a Lleida.

La tertúlia juga amb la idea (mig seriosa, mig en broma) d’un futur migmetratge d’“Aquí, a l’Oest”, amb presència de Balanyà.

Localitzacions cinematogràfiques a Ponent

Visita de localitzadors internacionals

• Set professionals del sector audiovisual internacional, provinents del mercat Shooting Locations Marketplace de Valladolid, visiten: - Cal Trepat (antic complex industrial de Tàrrega). - El municipi de Miravé (Mirav? Mirau? – esmentat com a Quimerà però referit a un poble de la zona). • L’objectiu és que localitzadors internacionals coneguin espais singulars de Lleida com a possibles escenaris de rodatge. • La visita es fa en col·laboració amb la Catalunya Film Commission, i forma part d’un tour per diferents zones de Catalunya.

El valor (i les dificultats) de les localitzacions

• Es destaca la feina dels location managers com a clau en una producció: - Han de valorar encant visual, però també accessibilitat, permisos, sorolls, logística, llum, infraestructures. - Un espai pot ser molt bonic però inviable si hi ha trens o trànsit que no es poden controlar. • Es debat si rodatges poden fer perdre la “màgia del temps aturat” de llocs com Cal Trepat. - Es proposa que es poden moure objectes amb marques al terra per tornar-ho a deixar exactament igual. - Es reivindica que la màgia també pot ser compatible amb nous usos culturals i audiovisuals. • La tertúlia recorda que el rodatge a Ponent sovint troba un teixit social molt col·laborador: - Pobles disposats a cedir pavellons o altres espais. - Entitats veïnals que cuinen per als equips de rodatge. - Això redueix costos i facilita grans produccions fora de Barcelona.

El cinema com a feina col·lectiva

• Les tertulianes destaquen que una pel·lícula no és només director, guionista i actors: - Cal llum, so, efectes especials, direcció de producció, localitzacions… - En curtmetratges sovint una sola persona assumeix tres o quatre rols alhora. • Es reivindica el reconeixement de tots els oficis del cinema, també en produccions petites.

Estrenes, sèries i novetats de la indústria

A la part final, en format resum ràpid, s’esmenten diverses novetats:

• Mort de l’actriu Diane Keaton (es fa un comentari breu, sense entrar en detall biogràfic). • “Marisels”: pel·lícula que arribarà als cinemes el 28 de novembre. • Univers Peaky Blinders: - Anunci d’una seqüela en format sèrie amb una nova generació de Peaky Blinders. - Confirmació que encara trigarà a arribar la pel·lícula amb Cillian Murphy com a Tommy Shelby. • “Ocean’s 14”: - Nova entrega confirmada per George Clooney. - Reunirà figures com Brad Pitt, Matt Damon, Julia Roberts i el mateix Clooney. • “Culpa Nuestra”: - Tercera part que tanca la trilogia iniciada amb “Culpa Mía”. - Ja disponible a Prime Video.

La secció acaba amb un repte per a futures emissions: que les col·laboradores triïn les seves 2–3 pel·lícules preferides de plataformes com Netflix o Prime per recomanar-les als oients.

---

Idees i fils conductors de l’episodi

• Formació i cultura al llarg de la vida: les Aules d’Extensió Universitària de Linyola exemplifiquen com els pobles poden democratitzar l’accés al coneixement universitari per a la gent gran i adults. • Descentralització i equilibri territorial: - Tant en el camp universitari i cultural (Aules) com en el cinematogràfic (Ponent-hi Acció, localitzacions), el programa mostra com Ponent vol ser protagonista. • Sostenibilitat i futur del territori: - Des de la planta de biogàs fins al turisme sostenible d’esquí nòrdic, hi ha una preocupació clara per repensar el model econòmic i ambiental. • Comunitat i participació: - Firatasta, Casal Sènior, Aules, festivals i rodatges comparteixen una mateixa base: la gent dels pobles s’hi aboca i converteix els projectes en espais de trobada col·lectiva.

En conjunt, l’episodi retrata unes Terres de Lleida actives, creatives i articulades, on universitat, cultura, cinema i món local treballen plegats per reforçar identitat i oportunitats al territori.

Marcadors

Darrers podcast