17/10/2025

#3231 - Barroc pop i geopolitica, de Britney a Gaza

Aquí, a l'Oest

Visió general de l’episodi

Episodi magazín d’Aquí, a l’Oest amb tres blocs principals:

1. Musicologia: com la música barroca impregna el pop actual, amb exemples molt clars de Britney Spears, Vivaldi, Bach o Pachelbel.
2. Actualitat internacional: anàlisi crítica de l’"alto el foc" a Gaza entre Israel i Hamas, el paper dels Estats Units i la percepció social a Europa.
3. Música electrònica i DJs: repàs final al Top 5 DJs segons la revista DJ Mag, amb comentaris i valoracions personals.

---

1. Influències barroques a la música pop

1.1. Què és el barroc musical?

L’Eduard Morell explica les bases de la música barroca (c. 1600–1750):

• Naixement de l’òpera i de la monodia acompanyada (una veu principal amb acompanyament instrumental). • Fixació de la tonalitat: una teoria musical que ordena els acords en funcions jeràrquiques. • Relació dominant–tònica com a eix de tensió i resolució: • Explicat amb el típic final de cançó: «xin–pom», on el xin és la tensió (dominant) i el pom la resolució (tònica). • Desenvolupament del contrapunt: diverses melodies independents que es complementen i dialoguen entre elles.

"Hi ha com una posada en lògica d’aquesta teoria musical i d’aquests acords".

1.2. De Bach a Sweetbox: el sampling directe

• S’escolta l’Ària de la Suite núm. 3 en Re major de Johann Sebastian Bach. • El grup Sweetbox la reutilitza quasi íntegra a Everything’s Gonna Be Alright, afegint només percussions i rap. • Exemple clar de: • Sampling directe d’una peça barroca. • Ús de materials clàssics en el pop i el rap contemporanis.

1.3. El cànon de Pachelbel i el pop comercial

• Es presenta el famós Cànon en Re major de Johann Pachelbel: • Seqüència d’acords recurrent: Re – La – Si – Fa# – Sol – Re – Sol – La. • Molt present en bodes i contextos "horteres" segons la broma del programa. • Aquesta roda harmònica apareix en moltes cançons pop/rock: • Crying (Aerosmith) • Toca para mí (Alejandro Sanz) • Where Is The Love? (Black Eyed Peas) • Basket Case (Green Day): les dues primeres voltes de guitarres segueixen el mateix patró.

L’Eduard puntualitza:

• No és tant que els compositors ho facin inconscientment per tenir-ho interioritzat. • És que tot el sistema tonal (tensió–resolució) condueix naturalment a solucions similars. • Moltes rodes harmòniques modernes deriven del mateix principi barroc.

1.4. Les folies i Britney Spears

• S’introdueix el concepte de folies: • Danses d’origen hispànic, molt populars als segles XVII–XVIII. • Passen d’Espanya a Portugal, Itàlia i França (Folia d’Espagne de Marin Marais). • Estructura harmònica fixa, usada com a base de tema i variacions. • El tema i variacions consisteix a: • Presentar un tema inicial. • Repetir-lo en diverses versions canviant compàs, ornaments, ritme, tempo, etc.

A partir d’aquí:

• Es compara la tornada d’un tema de Britney Spears amb les harmonies de la Folia d’Espagne. • La base instrumental pop reprodueix exactament els mateixos acords que la peça barroca. • Es destaca el paper del productor Max Martin, que "sabia molt bé el que feia" aprofitant aquests recursos clàssics.

1.5. L’acompanyament tambó i Vivaldi

• Es defineix l’acompanyament tambó: • Figura rítmica típica barroca: notes repetides en corxeres a la mateixa nota. • Serveix per sostenir l’harmonia i donar impuls a la música. • Exemple: fragment del Gloria in excelsis Deo de Vivaldi, on: • S’aprecia clarament el patró repetitiu de corxeres. • Aquest recurs es pot trobar també en produccions pop modernes.

Segons l’Eduard:

• Aquest tipus d’acompanyament dóna empenyiment en el temps a la cançó. • Combina bé amb harmonia tonal clara (dominant–tònica) i hits orquestrals col·locats en punts estratègics.

1.6. Contrapunt vocal i fugues: de Bach a Britney

• Es parla del contrapunt vocal i de les fugues (s’anuncia que en parlaran en detall en un altre capítol). • Exemple: Kyrie de la Missa en Si menor de Bach: • Diverses veus canten «Kyrie» aparentment cadascuna al seu aire. • Totes acaben confluint a «Kyrie eleison» alhora, en una conclusió comuna.

Comparació pop:

• A …Baby One More Time de Britney Spears, a la secció:

"I must confess that my loneliness is killing me now / Don’t you know I still believe…"

• Hi ha dues línies melòdiques que avancen de forma independent. • Finalment es troben i conflueixen, creant una sensació de contrapunt simplificat.

1.7. Reivindicar el pop i Britney Spears

El tram final de la secció serveix per dignificar el pop comercial:

• Es remarca que: • La música barroca no és tan lluny del que escoltem diàriament. • Moltes persones rebutgen el barroc per dens o pesat, però en realitat ja l’escolten en formats pop. • Es reivindica que dins del pop hi ha: • Autèntica artesania compositiva, amb molt de detall i pensament darrere. • Productors com Max Martin que treballen amb criteris molt sofisticats. • Es defensa explícitament que:

"En aquest podcast estem posant Vivaldi, Max Martin i Britney Spears al mateix nivell".

• Es conclou que Britney Spears "mola": • Té una veu potent. • Les cançons estan molt ben compostes. • Mereixen ser estudiades des de la musicologia.

La secció tanca amb la Maria agraint a l’Eduard la lliçó i citant que cada divendres aprenen una cosa nova de música.

---

2. Israel, Palestina i l’"alto el foc" a Gaza

2.1. Marc general de la conversa

Al bloc Massa Est és l’Oest, conduït per l’Arnau Vilà amb la periodista internacional Sira Cusiner, es tracta l’actualitat del conflicte entre Israel i Palestina.

Punt de partida:

• Un suposat "alto el foc" a Gaza, impulsat amb intermediació dels Estats Units. • L’Arnau ja el qualifica d’entrada d’"alto el foc entre cometes" i mostra escepticisme.

Objectius de la conversa:

• Analitzar què implica realment aquest acord. • Veure qui el promou, qui en surt beneficiat. • Entendre la reacció de la ciutadania europea i el paper d’Espanya.

2.2. Un pla de pau poc convincent

La Sira descriu l’acord com:

• Més aviat un alto el foc temporal que no pas un pla de pau real. • Organitzat en fases, però ja problemàtic en la primera.

Punts clau:

• No hi ha retirada total d’Israel de Gaza: • Només una redistribució de tropes darrere una "línia groga". • Aquesta zona controlada per l’exèrcit israelià és una part enorme de la Franja. • Es configura de facto un mur de seguretat israeliana dins de Gaza. • És irrealista pensar que, després de tanta destrucció, Israel abandonarà el territori que ara controla. • Per això, la Sira veu molt difícil que s’arribi a una pau duradora: • El que hi ha és, com a molt, una aturada momentània de l’activitat militar.

2.3. Intercanvi d’ostatges i presos polítics

Sobre el compliment de l’acord:

• Hamas ha començat a alliberar ostatges israelians. • Israel ha iniciat l’alliberament d’uns 2.000 presos palestins. • Tanmateix, Israel ja ha explicitat que no alliberarà determinats presos clau, com: • Marwan Barghouti, líder històric del moviment d’alliberament palestí i figura central de la segona intifada.

Pel que fa a l’ajuda humanitària:

• Israel s’havia compromès a permetre l’entrada de més ajuda. • Però ja l’ha reduït a la meitat al·legant que Hamas triga massa a tornar els ostatges (perquè els ha de localitzar). • Per la Sira, això demostra que l’acord ja s’està incomplint en la seva primera fase.

2.4. El paper dels Estats Units i els interessos econòmics

L’Arnau pregunta què hi fan exactament els Estats Units i per què, un cop hi posen mà, "passen coses".

La Sira respon amb una anàlisi molt crítica:

• Per Trump, el conflicte és sobretot un negoci: • Es parla d’una futura reconstrucció de Gaza amb gran benefici econòmic. • Esmenta reunions on participen Jared Kushner i Tony Blair. • S’hi discuteix un pla econòmic–immobiliari amb vistes a convertir Gaza en un resort o projecte d’inversió. • Hi ha un interès dels EUA per: • Aprofitar econòmicament la reconstrucció. • Posar en marxa una mena de protectorat amb administració externa. • Assegurar una presència militar internacional (de facto israeliana o nord-americana). • Trump busca també capital polític i simbòlic: • Vol penjar-se la medalla de "líder de la pau" i aspirar a un Premi Nobel, imitant el precedent d’Obama.

Conclusió de la Sira:

• El pla està dissenyat per beneficiar clarament els Estats Units i consolidar el control israelià. • No parteix d’escoltar ni incloure la societat palestina.

2.5. Futur de Gaza i de la societat palestina

Sobre el futur de Gaza després de la guerra:

• La franja està literalment reduïda a ruïnes. • La Sira creu que es reconstruirà, però: • Amb diners principalment d’Europa. • Amb negoci per als Estats Units. • Amb els gazians com a mà d’obra barata dins d’un projecte que no controlaran.

Pel que fa a la societat palestina:

• Continuarà existint com a poble i identitat, però: • Probablement dispersada pel món (diàspora creixent). • O bé subordinada a un govern extern dins del propi territori. • El pla actual no contempla que els palestins siguin: • Protagonistes polítics. • Coprotagonistes d’un futur govern.

2.6. Un alto el foc fràgil i fàcilment reversible

Sobre la solidesa de l’acord:

• Molta gent a carrer i en mobilitzacions ja el veu com un acord dèbil, una mitja part abans de reprendre la guerra. • S’ha comparat amb un descans més que no pas amb un final del conflicte.

La Sira hi coincideix:

• Hamas està entregant el seu únic element de pressió, els ostatges. • Un cop retornats, Israel ja no tindrà frens importants per reprendre l’ofensiva. • Polítics israelians han fet declaracions explícites: • El ministre de Defensa ha insinuat que tornaran a la càrrega un cop s’hagin retornat els ostatges. • El ministre de Finances afirma que l’únic aspecte positiu de l’acord és el retorn dels ostatges i que Hamas s’ha de continuar destruint.

Fets sobre el terreny:

• Malgrat l’alto el foc, ja hi ha hagut morts palestines per creuar la "línia groga". • Israel no està complint plenament els compromisos d’entrada d’ajuda humanitària.

Pronòstic de la Sira:

• L’acord no arribarà a desenvolupar totes les seves fases. • És molt poc probable que vegem una veritable retirada israeliana del nord i centre de Gaza. • La seva visió és clarament pessimista quant a la possibilitat que aquest procés porti a una pau justa per als palestins.

2.7. Reacció social: vaga, mobilitzacions i paper d’Espanya

Es comenta la vaga i les mobilitzacions recents a Espanya i Europa en suport a Palestina.

Punts principals:

• L’Arnau expressa frustració per la distància entre: • El que diu i sent la gent al carrer (crítica a l’acord, denúncia de la massacre). • El discurs dels governs, que "celebren" l’acord com un gran pas.

La Sira matisa:

• Entén que alguns governs posin l’èmfasi en el fet que: • S’aturi, encara que sigui temporalment, la massacre diària. • Tornin els ostatges a casa seva. • Això pot ser motiu de certa celebració puntual, sobretot per les famílies directament afectades. • Però insisteix que, estructuralment, el pla és molt desfavorable als palestins i en línia amb interessos israelians.

Sobre el paper d’Espanya i la implicació ciutadana:

• Les mobilitzacions i la vaga són vistes com un símptoma positiu d’una societat que: • Es preocupa per l’alliberament d’un poble oprit. • Assumeix una mirada responsable cap al conflicte. • La Sira considera útil: • La pressió ciutadana sobre el govern espanyol. • Que Espanya trenqui o revisi acords amb el govern israelià. • Encara que l’efecte real sobre Israel sigui limitat per la seva gran impunitat internacional.

Perquè hi hagués impacte real:

• Caldria que molts més governs europeus: • Adoptessin posicions clares contra l’actuació israeliana. • Apliquessin sancions i mesures concretes. • Només una acció coordinada podria començar a trencar la dinàmica actual.

La secció conclou deixant oberta la incertesa sobre el futur de l’acord i amb el compromís de seguir-ne parlant en propers programes.

---

3. Top 5 DJs segons DJ Mag i debat musical

3.1. Format de la secció Fallo tècnic

A l’últim tram del programa, a Fallo tècnic, el tècnic Abel Purroy pren el micròfon per rematar la setmana amb música electrònica.

• Recorden que dilluns ja havien comentat del posició 10 a la 6 del rànquing. • Ara tanquen amb el Top 5 DJs del món segons la revista DJ Mag. • El to és informal i desenfadat, amb molta complicitat entre l’Abel i el Fran.

Es fa també una mini discussió sobre:

• Si és adequat posar música de cap de setmana en dilluns. • L’Abel defensa que si la feina t’agrada, el dilluns pot ser tan bo com el divendres.

3.2. Què és DJ Mag i com funciona el rànquing

L’Abel explica breument:

• DJ Mag és una revista especialitzada en DJs i música electrònica. • Publica anualment un Top 100 DJs. • El rànquing es basa en: • Vots de públic general. • Opinió de productores, discogràfiques i professionals. • Cada any hi ha: • Pujades i baixades de posició. • Aparició de noves entrades. • Permanència d’uns quants grans noms recurrents.

Es comenta que molts artistes:

• Tenen ghost producers. • Treballen molt amb col·laboracions, cosa que pot restar-los mèrit com a productors individuals segons la visió de l’Abel.

3.3. Posició 5 – Armin van Buuren

• Armin van Buuren (Països Baixos) passa del 6 al 5. • Gènere principal: trance i variants d’electrònica. • L’Abel el considera: • Ben situat al Top 5. • Artista consolidat i coherent. • S’aprofita per comentar que als Països Baixos: • La música electrònica és hegemònica, comparable al reggaeton aquí a nivell de popularitat.

Hi ha un intercanvi simpàtic sobre etiquetes com "xumba-xumba":

• El Fran parla de "xumba-xumba més dur" per referir-se al techno i estils més durs. • L’Abel puntualitza etiquetes més precises: electro, EDM, progressiu, trance, techno, hardcore, hardstyle. • Es destaca que aquests estils estan molt estesos per tota Europa, no només als Països Baixos.

3.4. Posició 4 – Dimitri Vegas & Like Mike

• Dúo de germans grecs molt present a tots els grans festivals. • Baixen de la posició 3 a la 4. • Porten des de 2011 al rànquing de DJ Mag. • Han estat 3 cops número 1 del món. • Destaquen per: • Espectacles molt potents en directe. • Sorprendre amb produccions, col·laboracions i shows.

L’Abel els considera:

• Autèntica institució als festivals de música electrònica.

3.5. Posició 3 – Alok

• Alok, DJ brasiler, ocupa la posició 3. • Opinió de l’Abel: • "No entenc el perquè" és tan alt al rànquing. • No és dels seus favorits. • Moltes de les seves produccions són col·laboracions i no tant treball propi pur. • Es deixa oberta la porta a correccions si s’equivoca sobre el paper dels ghost producers.

3.6. Posició 2 – Martin Garrix

• Martin Garrix és el número 2. • L’Abel l’elogia molt: • El posaria sempre en el Top 5 mundial. • El considera un artistàs al nivell de qualsevol gran nom internacional. • Trajectòria: • Des de molt jove ja punxava i produïa. • Amb 18 anys va treure Animals, hit global que el va consolidar. • Ha estat 3–4 anys seguits número 1 a DJ Mag.

Per l’Abel:

• Dir si és el "número 1 absolut" és difícil; prefereix no fer un rànquing personal tancat.

3.7. Posició 1 – David Guetta

• El número 1 del rànquing és David Guetta. • Fran l’encerta com a possible líder abans que l’Abel ho confirmi. • Valoració de l’Abel: • Reconeix que Guetta ha fet una evolució bestial al llarg dels anys. • Considera just que estigui dins del Top 5. • Personalment, però, prefereix Martin Garrix com a artista. • Malgrat el respecte, es declara "una mica descontent" amb aquest Top 5 final.

També destaca que:

• Altres noms com Timmy Trumpet i Armin van Buuren li agraden molt i podrien haver estat encara més amunt.

La secció tanca amb:

• L’Abel acceptant que "és el que hi ha" amb el rànquing. • El Fran utilitzant aquest número 1 per donar per iniciat el cap de setmana, acomiadar la setmana i citar la tornada del programa dilluns.

---

4. Estructura i to general del programa

4.1. Introducció i clima

Al començament de la franja:

• Es dona la benvinguda a la segona hora del programa. • Es comenten temperatures inusualment càlides per ser tardor en diferents poblacions de Ponent. • S’anuncia el menú de la segona hora: • Escolta’m una cosa (musicologia). • Massa Est és l’Oest (actualitat internacional, Israel–Palestina). • Fallo tècnic (Top 5 DJs i música de cap de setmana).

Es recorda també:

• El web aquialoes.cat per recuperar continguts del programa. • L’existència del podcast resum "El Més Oest", amb els millors moments de la setmana en format breu.

4.2. To i estil comunicatiu

Al llarg de l’episodi destaca:

• Un to proper i didàctic en la part de musicologia: • Es fan servir exemples molt coneguts (Britney, Green Day, Pachelbel). • Es tradueixen conceptes tècnics (dominant, tònica, contrapunt, tema i variacions). • Un to seriós i crític en el bloc d’Israel–Palestina: • S’analitza el conflicte amb dades i context polític. • Es posa en dubte la narrativa oficial dels governs. • Un to distès i humorístic en la secció de DJs: • Bromes internes, gust personal, lleugeresa de cap de setmana.

La combinació de blocs fa que el programa sigui un magazín variat, que passa de la divulgació cultural, a l’anàlisi geopolítica i finalment a l’entreteniment musical.

---

5. Temes principals tractats

• Música barroca i pop: relacions harmòniques i estructurals (cànon de Pachelbel, folies, contrapunt, acompanyament tambó) en cançons contemporànies. • Britney Spears i Max Martin com a exemples de pop sofisticat, amb arrels en la tradició clàssica europea. • Israel–Palestina: crítica al suposat alto el foc a Gaza, manca d’inclusió de la societat palestina, interessos econòmics i geopolítics dels EUA i Israel. • Futur de Gaza: reconstrucció condicionada, possible govern extern i situació de la població palestina. • Mobilització social a Europa i Espanya: vaga, manifestacions, pressió ciutadana i límits de l’acció política. • Top 5 DJs segons DJ Mag: debat sobre reputació, coherència artística, evolució i gustos personals (Armin van Buuren, Dimitri Vegas & Like Mike, Alok, Martin Garrix, David Guetta).

---

6. Idees clau a retenir

• La música barroca continua viu i present en el pop actual, sovint de forma involuntària per part de l’oient, però molt conscient per part de grans productors. • Recursos com la relació dominant–tònica, el cànon de Pachelbel, les folies, el contrapunt vocal o l’acompanyament tambó són pilars que connecten directament Bach, Vivaldi i Pachelbel amb Britney Spears o Green Day. • El suposat alto el foc a Gaza és vist com un procés fràgil i incomplet, pensat més per satisfer interessos israelians i nord-americans que no pas per garantir una pau justa per als palestins. • La reconstrucció de Gaza probablement serà finançada per Europa, explotada econòmicament pels Estats Units i construïda amb mà d’obra palestina, però sense control polític palestí real. • Les mobilitzacions socials a favor de Palestina són importants com a pressió política, encara que el seu impacte concret depèn de la resposta coordinada dels governs europeus. • El Top 5 de DJ Mag genera debat sobre mèrit artístic, popularitat i indústria musical, amb noms com Martin Garrix i David Guetta al capdavant i opinions divergents sobre figures com Alok.

---

7. Possible audiència interessada

Aquest episodi és especialment recomanable per a:

• Persones interessades en musicologia accessible i connexions entre clàssica i pop. • Oients que vulguin una lectura crítica del conflicte d’Israel–Palestina i del rol internacional. • Amants de la música electrònica i seguidors dels rànquings de DJ Mag. • Públic general que busqui un magazín variat, amb continguts culturals, polítics i d’oci en un sol espai.

Marcadors

Darrers podcast