22/10/2025

#3237 - Gastronomia, cuina i llengua: comunicació i joc

Aquí, a l'Oest

Introducció

L’episodi d’Aquí, a l'Oest combina dues grans parts:

• Una entrevista gastronòmica amb la cuinera i futura periodista Gala Pipó sobre cuina, producte i comunicació.
• Un “claustre” lúdic de l’equip del programa, amb jocs de frases fetes en català i molt d’humor.

---

1. Entrevista amb Gala Pipó: gastronomia i comunicació

1.1. Trajectòria i formació

• La Gala Pipó s’autodefineix com una noia de 26 anys de Cervera que als 10 anys ja sabia que volia ser cuinera.
• Ha crescut en una família on el bon menjar i el bon beure han estat sempre molt presents.
• Es forma a l’Escola d’Hostaleria de Lleida (grau mitjà i grau superior) fins arribar a direcció de cuina i sala.
• La formació li permet treballar i viure a Anglaterra i França, ampliant la seva mirada sobre altres cuines.

"Ara em vull dedicar al periodisme gastronòmic, perquè he vist que comunicar sobre gastronomia és molt interessant."

1.2. Diferències de cuina entre països

• A Anglaterra, identifica una cuina amb pocs plats “nacionals” i molt centrats en carn, patata i bacallà.
• A França, destaca una cuina "espectacular" però molt rica en mantega i làctics, menys saludable.
• A Catalunya, reivindica que som privilegiats per: - La varietat de producte i tècniques.
- Una cuina més sana, equilibrada i sostenible.

1.3. El projecte a Calagneta (Cervera)

• Actualment és cuinera a Calagneta, definida com: - Una enoteca.
- Galeria d’art.
- Hotel-botiga (hotel-boutique).
• Espai molt singular, situat a la muralla de Cervera, en ple casc antic.
• Proposta gastronòmica basada en producte excel·lent: - Bon pernil.
- Bons formatges.
- Llaunes de qualitat.
• La seva cuina es basa en mínima intervenció:

"Respectant el producte, mínima intervenció perquè el producte sigui el protagonista."

• Ofereixen: - Carta de racions i tapes a compartir.
- Menú degustació amb els plats més representatius.
- Possibilitat d’anar-hi només a fer una copa de vi.

1.4. Maridatge vi-cuina i reptes

• La carta es dissenya pensant també en el maridatge amb vins.
• El menú degustació pot anar acompanyat de quatre vins seleccionats per la sommelier Ester, que canvien setmanalment.
• El fet que els vins canviïn converteix el maridatge en un repte constant: - S’ha de buscar sempre l’equilibri entre vi i plat.
- Es converteix en un procés d’aprenentatge diari, jugant amb aliments i vins.

---

2. Comunicar la gastronomia: xarxes, periodisme i honestedat

2.1. Importància de saber explicar el que es fa

• La Gala subratlla que no sempre triomfen els que cuinen millor, sinó els que saben comunicar.
• Per això, al seu projecte donen importància a: - Parlar amb el client.
- Explicar què fan i per què.
- Justificar productes, tècniques i eleccions.
• Ella ara estudia Periodisme i Comunicació a Lleida per aportar el seu gra de sorra a la comunicació gastronòmica.

2.2. Un consumidor més crític i informat

• Detecta que el públic gastronòmic actual: - Vol saber què menja.
- Pregunta d’on ve el producte i qui el fa.
- Vol entendre per què un plat té el preu que té.

"Estem acostumats que ens enganyin... i volem saber què ens estan donant."

• Considera que és essencial justificar el que hi ha al plat, tant per transparència com per valoració del producte i del treball humà.

2.3. Reptes de la comunicació gastronòmica

• Assenyala una "feinada espectacular" per a cuiners i comunicadors gastronòmics: - Explicar temporades dels productes.
- Ensenyar com cuinar i on comprar.
- Ajudar a detectar quan t’enganyen.
• Alerta sobre la pèrdua d’arrels culinàries: - Cada cop més gent deixa de cuinar.
- Es deixen les botigues petites de barri o poble.
- Es perd la cuina de xup-xup i de paciència.

2.4. Educació alimentària i salut

• Defensa començar per les escoles: - Ensenyar els infants a menjar, comprar i fer hort.
- Moltes escoles ja ho fan, però caldria fer-ho més.
• També cal pedagogia amb la gent adulta.
• Relaciona clarament alimentació i salut: - "Pel menjar ens entra la salut i ens entren les malalties".
- Algunes dietes ajuden a prevenir o acompanyar tractaments de certes dolències.

---

3. Honestetat, xarxes socials i “xou” gastronòmic

3.1. Com comunicar un restaurant o productor

• Per a restaurants, productors i marques d’oli, la clau bàsica és:

"La base de qualsevol negoci és ser honest."

• Això implica: - No enganyar el client: no donar gat per llebre.
- Explicar què cuines i com.
- Comunicar on compres i quins productors et proveeixen.
- Ser clar si fas guisats casolans a foc lent o si uses producte de cinquena gamma.

• Exposa un exemple clar: si demana una galta de porc guisada, espera que sigui cuinada tres hores a foc lent, no escalfada d’un sobre al microones.

3.2. Xarxes socials: necessàries però no imprescindibles

• Considera importantíssim tenir algun perfil a xarxes o alguna via de comunicació visible.
• Molts establiments ja tenen un nivell comunicatiu alt amb fotos i vídeos treballats.
• Alhora, hi ha restaurants de pobles petits que no necessiten xarxes perquè: - Són honestos.
- Fan bon producte.
- Ja tenen clientela fidel (locals i turistes).
• En canvi, els nous negocis gairebé sempre han de posar-se les piles a les xarxes si volen visibilitat.

3.3. Televisió i espectacularització de la cuina

• Sobre programes com Masterchef, Joc de Cartes o els cuiners mediàtics: - Reconeix que tenen avantatges i inconvenients.
- Avantatge: dignifiquen la professió, la donen a conèixer i fan que gent jove vulgui estudiar cuina.
- Inconvenient: espectacularitzen massa la gastronomia i transmeten una imatge irreal del dia a dia a la cuina.

"Ser cuiner no és els shows de la televisió... és molta organització, molt sacrifici, moltes hores."

• També reivindica la professionalitat del cambrer: no "tothom pot fer de cambrer", es nota molt qui té ofici i formació.

3.4. Professionalisme en periodisme gastronòmic

• La Gala vol fer periodisme gastronòmic amb coneixement de causa: - Primer ha estudiat cuina i sala.
- Ha treballat a prop d’una desena de restaurants.
• Això li permetrà: - Entendre per dins el sector.
- Fer entrevistes i crítiques gastronòmiques més profundes i empàtiques.
- Generar una comunicació més rigorosa, sabent què implica portar una cuina o una sala.

---

4. Xarxes, virals i cuina “exuberant”

4.1. Menjar-espectacle a xarxes

• El programa aborda els reptes virals i el fenomen d’hamburgueses superexuberants, amb molt de color i calories.
• Segons la Gala, per guanyar notorietat, moltes receptes virals no tenen ni cap ni peus a nivell culinari.
• Ha anat fins i tot a provar algunes d’aquestes propostes per observar el fenomen.

4.2. Atracció visual vs. ètica i sostenibilitat

• Es pregunta si un festival de coques de recapte o de fricandó tindria el mateix èxit entre el públic jove que certs esdeveniments d’hamburgueses virals.
• Critica diversos aspectes d’aquestes tendències: - Excés calòric i sovint mala digestió.
- Manca d’ètica i sostenibilitat.
- Desconnexió del producte de proximitat i de temporada.
• Reconeix que tothom pot menjar sushi o tacos de tant en tant, però defensa que aquí hi ha productes igualment atractius que no es mostren amb el mateix focus viral.

"Les xarxes socials fan una mica malbé la imatge de la gastronomia" quan tot es converteix en xou i recerca de seguidors.

4.3. Reivindicar la simplicitat i el producte

• El programa i la Gala coincideixen a defensar una comunicació que torna a l’arrel: - Producte simple però molt bo.
- Plats senzills però ben fets.
• Conclusió clau:

"A la simplicitat hi ha la qualitat. Una bona carn o un bon tomàquet no necessiten 10.000 salses."

• L’entrevista es tanca desitjant-li sort en el camí cap al periodisme gastronòmic i convidant-la a tornar al programa.

---

5. El “claustre”: joc de frases fetes en català

Després de l’entrevista, l’episodi entra en una segona part molt diferent: una secció lúdica i coral amb tot l’equip, anomenada “el claustre”, concebuda com "l’hora del pati" del programa.

5.1. Format i participants

• Presentador i dinamitzador: Francesc Balanyà (Fran).
• Participants habituals del programa: Txell, Júlia, Ivan, Arnau, Sabina i Maria Gateu.
• Ambient clarament juganer i de companyonia: riures continus, bromes internes i complicitats.

5.2. Joc 1: completar frases fetes

• El primer joc consisteix a completar frases fetes en català.
• Dinàmica: - El Fran diu l’inici d’una frase feta.
- Cada participant, per torn, ha d’acabar-la ràpidament.
- Es formen dos equips i es va alternant l’ordre de resposta.
- Es pot passar (dir "passo"), cosa que fa que la pregunta valgui més punts per al següent.
- Cada encert suma punts; cada error individual es comptabilitza.
- Qui acumuli tres errors ha de cantar en antena un fragment d’una cançó.

• Exemples de frases fetes que apareixen: - "Això són figues... d’un altre paner".
- "De més verdes... en maduren".
- "Embolica... que fa fort".
- "Fer mans... i mànigues".
- "Posar fil... a l’agulla".
- "Guanyar-se... les garrofes".
- "Això és pa... sucat amb oli".
- "Fer cara... de pomes agres".
- "Bufar... i fer ampolles".
- "Ficar-hi... més pa que formatge".
- "Està tocat... de l’ala".
- "No diguis blat fins... que no sigui al sac i ben lligat".
- "Una flor... no fa estiu".
- "Tal faràs... tal trobaràs".

• El joc genera moltes situacions còmiques: - Confusions, respostes absurdes i lapsus.
- Reclamacions de punts i bromes sobre qui fa més errors.
- Jocs de paraules i canvis de torn improvisats.

5.3. Joc 2: test sobre l’origen de frases fetes

El segon joc és tipus test i se centra en l’origen etimològic o històric de diverses frases fetes.

5.3.1. Mecànica del test

• Cada ronda presenta una frase feta i tres possibles orígens (A, B, C).
• Cada equip té un portaveu que tria la resposta després de debatre amb el grup.
• Puntuació: - Encert del primer equip: 2 punts (o 3 si l’altre equip també s’arrisca a respondre diferent i falla).
- Error: punts negatius per al portaveu (que s’acumulen de cara a haver de cantar).
- Es pot no respondre per evitar punts negatius.
• L’humor ve tant de les respostes inventades pel Fran com de la pressió sobre els portaveus, que acumulen errors i es veuen "a punt de cantar".

5.3.2. Exemples de frases i explicacions

• “De la quinta forca”:
- Es discuteixen tres possibles orígens, alguns clarament fantasiosos.
- El correcte és l’explicació lligada a les forques de penjar delinqüents fora de les muralles de Barcelona, especialment una de molt llunyana al Turó de la Trinitat.
- D’aquí s’associa "quinta forca" amb un lloc molt llunyà.

• “Anar de gorra”:
- Es plantegen opcions com la peça de roba per demanar almoina o el fet d’anar elegant a actes on et conviden.
- L’origen correcte és el dels conductors de carruatges, que duien gorra identificativa i no pagaven als hostals quan paraven amb els viatgers.
- Per això, "anar de gorra" vol dir no pagar o anar convidat.

• “Amb tots els ets i uts”:
- S’arriba a la conclusió que no es coneix bé l’origen; es juguen opcions inventades pel Fran, alguna de molt elaborada i inversemblant.
- El programa acosta al fet que moltes frases fetes tenen orígens poc clars o discutits.

• “Tallar el bacallà”:
- Es debaten orígens relacionats amb peixaters o amb repartiment de menjar entre esclaus o treballadors.
- L’explicació correcta fa referència a qui repartia el bacallà (aliment bàsic de ranxo), i per tant tenia el poder de decidir qui menjava què i quant.
- Això dona el sentit actual de "tenir la paella pel mànec" / ser qui mana.

• “Posar-se les botes”:
- Es valoren relats sobre classes benestants que portaven botes, sobre collir bolets i omplir-ne les botes, i sobre llargues caminades fins a grans àpats.
- L’origen que es dona com a vàlid relaciona el fet de posar-se les botes amb situacions d’abundància de menjar, fins al punt de "fotre’s un tip".

5.4. To humorístic i dinàmica d’equip

• Durant tot el "claustre" hi ha: - Complicitat i punyetes entre companys.
- Bromes sobre l’accent (p.ex. la Júlia de Barcelona en un programa de Ponent).
- Comentaris sobre la “botonera” d’efectes de so del Fran.
- Repetides invitacions a cantar quan algú acumula errors.

• Es barreja joc lingüístic amb divulgació cultural: - Els oients aprenen significats i orígens de frases fetes.
- S’ho passen bé amb l’equip, que riu, protesta pels punts i celebra encerts.

5.5. Tancament

• El "claustre" acaba amb el recompte de punts:
- Un equip guanya amb 26 punts, tot i que l’altre defensa que "ha guanyat moralment".
• El programa es tanca amb to festiu, convidant els oients a marxar tots cantant.

---

6. Idees clau de l’episodi

6.1. Sobre gastronomia i comunicació

• Producte, arrels i salut són eixos centrals del discurs de la Gala Pipó.
• La comunicació gastronòmica ha de ser: - Honesta amb el producte i el procés.
- Pedagògica amb el consumidor.
- Compromesa amb la sostenibilitat i el territori.
• Les xarxes socials i la televisió poden ser eines potents, però també distorsionen la imatge real del sector si només aposten pel xou.

6.2. Sobre llengua i cultura popular

• El "claustre" converteix les frases fetes catalanes en un joc radiofònic:
- Reforça l’ús del català col·loquial.
- Recupera expressions tradicionals i n’explica l’origen.
- Demostra que la llengua pot ser espai de joc, humor i aprenentatge.

En conjunt, l’episodi aconsegueix un equilibri entre reflexió gastronòmica seriosa (producte, salut, periodisme, honestedat) i entreteniment lingüístic amb un to proper i molt participatiu.

Marcadors

Darrers podcast