28/10/2025

#3242 - Persones rata, Halloween i menors a les xarxes

Aquí, a l'Oest

Panorama general de l’episodi

L’episodi d’Aquí, a l'Oest combina actualitat local de les Terres de Lleida, un especial de castanyada i Halloween alpicatí i una tertúlia sobre tendències digitals i regulació de xarxes socials. El programa és coral, amb diversos locutors i corresponsals de diferents emissores del territori.

---

1. Actualitat local i comarcal

1.1. Civisme i convivència a Lleida

• La Paeria impulsa un nou pacte per a la convivència i el civisme a la ciutat de Lleida. • Es convoca el teixit associatiu a la Llotja per iniciar el procés d’adhesió al pacte, pas previ a la presentació de l’avantprojecte de l’ordenança de civisme (prevista per al desembre). • El paer en cap defensa que Lleida ha d’excel·lir en civisme i convivència, amb valors com: - Respecte i diversitat com a norma. - Generositat, solidaritat, acollida i inclusió. - Sostenibilitat i convivència activa. • Es vol impulsar un espai antirumors per combatre la rumorologia i la criminalització de veïns i col·lectius.

“Ja n’hi ha prou d’atacar a través de la rumorologia (...) ja n’hi ha prou de criminalitzar el veí i la veïna.”

• El pacte inclou un nou servei de mediació comunitària per resoldre conflictes entre veïns. • Document obert amb 269 aportacions rebudes de col·lectius i ciutadania. • Es destaca el paper clau dels agents cívics: 8 professionals (totes dones) amb 12.800 actuacions el 2023, sobretot preventives i pedagògiques.

1.2. Successos: robatoris violents a Lleida

• Els Mossos d’Esquadra detenen un noi de 18 anys i investiguen tres robatoris violents amb navalla a Lleida. • Les víctimes són principalment menors d’edat; una dona que intenta intercedir també és agredida i robada. • Un dels fets té lloc al carrer Tarragona (Pardinyes): roben un telèfon d’alta gamma i la jaqueta a un menor. • Després de la fugida, la policia localitza els joves i deté un major d’edat i dos menors relacionats amb tres robatoris del mateix dia. • Els menors queden sota responsabilitat dels pares; el major passa a disposició judicial. La investigació continua oberta.

1.3. Reproducció assistida als hospitals de territori

• Junts reclama ampliar els serveis públics de reproducció assistida als hospitals de Lleida, Girona i Tarragona. • Argumenten que cal garantir equitat territorial i reduir llistes d’espera. • Recorden que la cartera pública ja inclou tècniques com: - Inseminació artificial. - Fecundació in vitro (FIV). - Injecció intracitoplasmàtica d’espermatozoides. • El problema: l’oferta se concentra només en pocs centres. • Proposen també convenis temporals amb laboratoris privats acreditats mentre no hi hagi prou infraestructura pública.

1.4. Restriccions de navegació per evitar el musclo zebrat

• La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre prohibeix la navegació als pantans de Sant Anna i Canelles a partir de l’1 de novembre. • Motiu: evitar la propagació del musclo zebrat, espècie invasora ja detectada a altres punts de la conca. • La prohibició es mantindrà fins que hi hagi estacions de neteja d’embarcacions en aquests embassaments. • Després d’una campanya de control larvari, la CHE constata que no s’han desplegat les instal·lacions necessàries per part d’administracions locals. • Dades de seguiment: - 38 embassaments monitorats. - Més de 650 mostres analitzades. - Presència de larves en baixa concentració a pantans com Terradets, Camarasa i Canelles. • Es remarca la responsabilitat ciutadana: - Presentar una declaració responsable abans de navegar. - Netejar i assecar embarcacions i complements de bany. • Actualment hi ha 35 punts de neteja operatius a la conca de l’Ebre.

1.5. Patrimoni: sepulcres dels comtes d’Urgell

• El Monestir de les Avellanes instala una reproducció del sepulcre doble dels comtes d’Urgell, Àlvar i Cecília de Foix. • Les còpies s’han fet en pedra artificial a partir d’uns originals que són fora de Catalunya des de 1906 (actualment a Nova York). • El projecte és impulsat per l’Institut d’Estudis Ilerdencs, amb un cost de 84.230 €. • Ja hi havia la reproducció del sepulcre del vescomte d’Àger, Arnau II, instal·lat fa dos anys. • El director del monestir, Robert Porta, parla d’un “dia històric” per al projecte de dignificació del Panteó dels Comtes d’Urgell.

“Retornem a la societat un patrimoni que és de tothom.”

• Resta pendent la reproducció del sepulcre del comte d’Urgell, Ermengol X.

1.6. Reforma de l’Ajuntament de Bellvís

• L’Ajuntament de Bellvís estrena la reforma integral de l’edifici consistorial, centrada en l’eficiència energètica. • Inversió total: 285.000 €, subvencionada en un 80% per la Generalitat. • Obres executades per l’empresa Vidal Almirall: - Renovació de tancaments i persianes. - Millora d’aïllament exterior i interior. - Substitució de lluminàries per tecnologia LED. - Adaptació de lavabos per a persones amb mobilitat reduïda. • També s’ha renovat l’arxiu municipal i s’han adequat els espais de l’esplai / llar de jubilats. • L’alcaldessa Sílvia Escalé explica que s’ha aprofitat l’obra per actualitzar integralment l’edifici. • Es fa una jornada de portes obertes perquè els veïns coneguin les millores.

---

2. Especial castanyada i Halloween al Picat

2.1. Recuperació de les cases encantades

• Després d’un any de pausa, el municipi del Picat recupera el recorregut de cases encantades coincidint amb castanyada i Halloween. • Entrevista amb Xavi Gutiérrez, tècnic de joventut de l’Ajuntament del Picat. • Les cases encantades són una activitat familiar pensada especialment per a la canalla que no pot entrar al passatge del terror. • Enguany hi participen 24 cases i comerços, gairebé el doble que a l’edició anterior (13–14 cases). • La Regidoria de Promoció Econòmica ha incentivat la participació dels comerços locals. • L’Ajuntament reparteix sacs de caramels a les cases inscrites per al tradicional “truc o tracte”.

2.2. Organització i mapa interactiu

• S’ha publicat un mapa de Google Maps amb: - Ubicació de cada casa encantada. - Nom triat per cada casa. - Zona d’aparcament habilitada a l’esplanada davant la biblioteca. - Ubicació del passatge del terror, del pintacares i dels espectacles infantils. • Es busca que els visitants, també de municipis veïns (Lleida, Mollerussa, Balaguer, etc.), puguin planificar la visita fàcilment.

2.3. Activitats familiars de tarda

• Pintacares (públic infantil): - Horari: 17:00–19:00. - Lloc: carrer Lleida, prop de l’entrada del Teatre de la Unió. - 5 persones encarregades de maquillar; es faciliten plantilles per agilitzar l’elecció dels dissenys. • Espectacle familiar “Uquim Cangeli” de Xip-Xap: - Horari: cap a 18:30. - Lloc: carrer Lleida (carrer de baix, on es munta l’escenari). - Espectacle amb titelles i música, tractant el tema dels monstres de manera divertida i no terrorífica. - Adequat per a públic familiar, sense “ensurts forts”.

2.4. Passatge del terror: “L’internat del Picat”

• Passatge del terror al Teatre / edifici de la Unió: - Horari: 19:30–01:00 aproximadament. - Entrades: 4 €, disponibles online (alpicat.cat/entrades) i presencialment el mateix dia. - A l’hora de l’entrevista ja hi ha més de 500 entrades venudes (aforament total aproximat d’unes 1.000 persones). • Sistema d’accessos: - Una sola cua. - Qui ja té entrada fa check-in amb el personal d’accés. - Qui no en té pot comprar-la allí mateix, si queden places.

2.4.1. Recomanacions d’edat i seguretat

• Xavi recomana no deixar entrar menors de 9–10 anys, especialment si hi van sols en grups d’escola. • Explica que, com a pare i participant del passatge, no ho considera adequat per a criatures molt petites. • Assegura que: - No hi ha continguts extremadament traumàtics, però sí ensurts intensos. - No hi ha contacte físic entre actors i públic: els actors no toquen els visitants i es demana que el públic tampoc no toqui els actors ni el material. - Si algú s’espanta massa, hi ha personal per evacuar-lo a una zona segura o sortir.

2.4.2. Temàtica i muntatge

• Temàtica 2023: “L’internat del Picat”. - L’edifici de la Unió es transforma en un internat durant un dia de portes obertes. - A l’exterior, voluntaris/actors reparteixen flyers convidant la gent a entrar. - Un cop a dins, el públic descobreix que “no és or tot el que lluu” i l’ambient es torna sinistre. • Treball de preparació: - Es prepara gairebé d’un any per l’altre; la “ment pensant” comença a idear la temàtica següent immediatament. - Cal dissenyar recorregut per evitar repetir any rere any el mateix traçat: noves entrades, sortides i espais. - El muntatge ja interfereix amb altres usos de l’edifici (xerrades de l’Aula d’Extensió Universitària, etc.).

2.4.3. Voluntariat i logística

• Equip humà: - 43 persones entre voluntaris, joves de l’institut que fan servei comunitari i actors/actrius. • Brigada municipal: - Paper clau en el muntatge: transport de material, tanques d’obra, malles d’ocultació, “andròmines” recuperades de la deixalleria per a l’escenografia. - Xavi els fa una menció especial per la gran feina de gairebé dues setmanes. • Horaris de muntatge i caracterització: - Voluntaris: citats a partir de les 15:00 h el mateix dia. - Actors principals: es troben ja al matí (cap a les 09:00 h) per acabar decoració, definir espais i començar la caracterització.

2.5. Afluència i impacte al municipi

• S’espera que l’Alpicat s’ompli de visitants el 31 d’octubre, especialment per l’augment de cases encantades. • El tècnic rep consultes diàries (2–3 contactes nous) de gent de diversos municipis interessats en: - Reserves d’entrades. - Funcionament de les activitats. • Es proposa aprofitar el cap de setmana complet al municipi: cases encantades i passatge del terror (divendres) i altres activitats locals com l’hoquei (diumenge).

---

3. Tertúlia de tendències i xarxes socials

La segona part del programa és una tertúlia coral amb to distès però contingut de fons seriós. S’aborden noves tendències digitals i regulació de l’ús de xarxes per menors.

3.1. “Persones rata”: nova tendència social a la Xina

3.1.1. Definició i origen

• Es parla d’una tendència anomenada “persones rata” (traducció de l’expressió xinesa Lao Shuren), popularitzada per la fundadora de What’s on Weibo. • Són persones que: - Es passen quasi tot el dia estirades al llit. - Només s’aixequen per menjar o anar al lavabo. - Passen hores connectades a internet (sobretot a la nit). - Procuren gastar el mínim d’energia i diners possibles. • El sobrenom “rata” no fa referència a la tacanyeria, sinó al fet que: - Les rates són animals nocturns, més actius de nit, com aquestes persones amb el consum digital.

3.1.2. Context laboral i protesta passiva

• Es contextualitza la tendència en el sistema laboral asiàtic, especialment xinès, anomenat “9-9-6”: - Jornades de 9 del matí a 9 del vespre. - 6 dies a la setmana. - Poc temps de descans i alta pressió social per rendir. • Algunes veus acadèmiques (com un professor de la Universitat Nacional de Singapur) interpreten les persones rata com a resposta a la pressió econòmica i a la manca de perspectives. • A la tertúlia es debat si això és: - Una vaga de braços caiguts i resistència passiva. - O simplement bagueria i desconnexió de responsabilitats.

“És la meva forma de protestar: no fent el que el sistema vol que faci.”

3.1.3. Comparacions amb el nostre entorn

• Es compara amb fenòmens locals com els “niños rata” (gamers que passen moltes hores tancats jugant) o els friquis dels videojocs. • Es discuteix el cost d’oci: - Videojocs (fins a 90 €) vs. nits de festa. - Plataformes de vídeo, streaming i consum massiu de TikTok. • Es destaca la similitud en el tancament a casa, però amb matisos: - Aquí no hi ha el mateix context de jornada 9-9-6. - Molts casos depenen d’un sostre familiar que sosté econòmicament aquests joves/adults. • S’apunta l’existència de fòrums específics on aquestes persones competeixen per veure qui gasta menys, compartint rutines i “rècords” d’austeritat.

3.1.4. Salut, identitat i matís cultural

• Es qüestiona la salut física i mental d’algú que passa el dia al llit sense gaire mobilitat. • S’assenyala que hi ha altres tendències relacionades amb el minimalisme extrem (tenir només pocs objectes, molt poques peces de roba, etc.). • Es remarca que la imatge idealitzada d’“asiàtic molt treballador i hiperresponsable” no explica la diversitat interna d’aquestes societats.

3.2. Regulació europea de l’ús de xarxes socials per a menors

3.2.1. Proposta de l’Eurocambra

• La Comissió de Mercat Interior i Protecció del Consumidor del Parlament Europeu aprova un informe que proposa: - Prohibir l’accés a xarxes socials als menors de 13 anys. - Exigir autorització parental per a usuaris de 13 a 16 anys. • Motivacions principals: - Preocupació pel fracàs de les grans plataformes a l’hora de protegir adequadament els menors. - Riscos d’addicció, afectació de la salut mental, exposició a continguts il·legals o perjudicials. • Resultat de la votació en comissió: 32 vots a favor, 5 en contra i cap abstenció. • El text ha de sotmetre’s a votació plenària al Parlament Europeu durant el mes de novembre.

3.2.2. Responsabilitat parental i control efectiu

• Es valora positivament que es doni pes a l’autorització dels pares, no només per protegir els infants de continguts inadequats, sinó també pel mal ús que ells mateixos podrien fer de les xarxes (assetjament, exposició, etc.). • Es plantegen dubtes tècnics: - Com es farà el control d’edat real? - Què passa amb els comptes falsos i les identitats inventades? - Com es pot evitar que un menor es registri amb dades d’adult? • Es parla d’alternatives com: - Validació via DNI o sistema d’identitat digital. - Generar un codi únic d’usuari gestionat per l’administració per vincular comptes a una persona real. • Es ressalta el risc de privacitat si es demana DNI a plataformes privades: possibles usos fraudulents d’aquestes dades.

3.3. “Sharenting”: publicar imatges dels fills

3.3.1. Nova llei espanyola en estudi

• Es comenta que el Ministeri de Joventut i Infància treballa en una llei per regular el “sharenting”: - Pràctica de compartir fotos, vídeos i informació dels propis fills a les xarxes socials. • Aquesta regulació se sumaria a la de l’accés dels menors com a usuaris, abordant ara la sobreexposició provocada pels mateixos adults.

3.3.2. Debat ètic i límits

• Es plantegen preguntes clau: - Fins a quin punt pot un pare o mare decidir per la identitat digital del seu fill? - Estem pressuposant que sortir a les xarxes és sempre negatiu? - On es posen els límits entre un orgull familiar legítim i una exposició excessiva? • S’assenyalen situacions molt freqüents: - Publicar fotos d’infants fent esport, actuacions escolars, moments familiars, etc. - Contrast amb infants actors o models en publicitat i televisió, que hi participen de manera professional i remunerada. • Es destaca que el problema no és tant la intenció dels pares, sinó que “un cop penges la foto, perds el control” sobre com es reutilitzarà.

3.4. Protecció del menor, identitat digital i escletxes legals

3.4.1. Dades, anonimat i responsabilitat

• Es debat sobre: - La necessitat que les plataformes permetin anonimat per motius legítims (llibertat d’expressió, seguretat) però alhora puguin identificar l’autor en cas d’activitats delictives. - Possibilitat que els comptes anònims tinguin un identificador ocult vinculat a una persona real, accessible sota ordre judicial. • Actualment ja existeixen eines com les adreces IP per rastrejar conductes delictives, però són processos complexos i lents que impliquen policia i investigació tècnica.

3.4.2. Aplicació pràctica i possibles “forats” de la norma

• Es critica que moltes normes arriben tard respecte a la realitat social digital. • El conductor apunta que, si Europa restringeix fortament les xarxes a menors, és probable que: - Apareguin noves plataformes que evitin autoetiquetar-se com a “xarxa social” per escapar de la regulació. - Aquests espais actuïn de facto com a xarxes socials per a menors, aprofitant una escletxa legal. • Es qüestiona si els polítics i assessors pensen prou en les conseqüències indirectes de les lleis tecnològiques.

---

4. To del programa i dinàmica de la tertúlia

4.1. Format coral i complicitat

• El magazín és coral, amb intervencions àgils dels diferents locutors i col·laboradors, sovint en clau humorística. • S’alternen moments de broma (pronunciació de noms xinesos, jocs de paraules, comentaris sobre paternitat/maternitat) amb reflexions més serioses i argumentades. • Hi ha una forta connexió local i personal entre els participants: records de l’escola, activitats esportives i vida municipal.

4.2. Equilibri entre informació i entreteniment

• L’estructura de l’episodi combina: - Butlletí informatiu (civisme, successos, patrimoni, municipalisme). - Entrevista temàtica (castanyada i Halloween a l’Alpicat). - Tertúlia de tendències (persones rata, regulació de xarxes, sharenting). • El to es manté proximal i desenfadat, però amb un nivell notable de contextualització dels temes tractats.

---

5. Idees clau de l’episodi

5.1. Actualitat i territori

• Impuls d’un pacte de civisme a Lleida amb fort component participatiu i de mediació comunitària. • Preocupació per la seguretat ciutadana i els robatoris a menors. • Reivindicació d’equitat territorial en serveis sanitaris avançats com la reproducció assistida. • Gestió ambiental estricta per frenar el musclo zebrat als embassaments. • Posada en valor del patrimoni històric amb la recuperació simbòlica dels sepulcres dels comtes d’Urgell. • Actualització energètica d’equipaments municipals com l’Ajuntament de Bellvís.

5.2. Cultura festiva i comunitària

• El Picat es consolida com a pol d’atracció comarcal per a la castanyada i el Halloween. • La combinació de cases encantades, espectacles familiars i passatge del terror genera una oferta molt completa per a totes les edats. • La festa és possible gràcies a una xarxa de voluntariat i al suport tècnic de la brigada municipal.

5.3. Societat digital i joventut

• La tendència de les “persones rata” obre un debat sobre precarietat laboral, protesta passiva i salut mental. • La proposta europea de limitar l’accés a xarxes als menors obre interrogants tècnics sobre verificació d’edat i privacitat. • El sharenting posa sobre la taula el dret dels infants a controlar, en el futur, la seva pròpia identitat digital. • Es constata la necessitat d’un marc legal i educatiu que protegeixi els menors sense demonitzar la tecnologia ni el món digital.

---

6. Estructura temporal de l’episodi

L’episodi comença amb la presentació del programa i l’equip i evoluciona cap a l’actualitat, l’entrevista sobre Halloween i la tertúlia de xarxes, que ocupa la part final fins a la publicitat o tancament.

Marcadors

Darrers podcast