28/10/2025

#3243 - Oli, llegendes del Pirineu i rius en neteja

Aquí, a l'Oest

1. L’oli com a cultura, memòria i literatura

Fira de l’Oli i 10 anys del Centre de la Cultura de l’Oli

• L’oli d’oliva verge extra es presenta com a producte essencial per a la vida econòmica i social de la Granadella i les Garrigues.

• Es commemora el 10è aniversari del Centre de la Cultura de l’Oli de Catalunya amb tres jornades temàtiques: - Xerrada nutricional i show cooking sobre les virtuts de l’oli i com conservar-ne les propietats. - Jornada “Paraules amb gust d’oli” amb els escriptors Pau Sabater i Ignasi Rebés, moderats per Miquel Maria Givert, sobre la presència de l’oli en la literatura. - Presentació del llibre «Receptes amb memòria», fet a la Granadella amb receptes de padrines i gent gran.

• En paral·lel se celebra la Fira de l’Oli de la primera premsada (11a edició), amb: - Actes tècnics sobre oli, salut i gastronomia. - Presentació de la nova collita i del llibre «Oli d’oliva i salut» d’Eduard Escrich. - Activitats lúdiques: fira de productes de proximitat, caminada entre oliveres, visites al Museu de l’Oli i al molí antic, vermut musical.

"És la nostra manera de viure i no en coneixem cap més" — l’alcaldessa defineix així la centralitat de l’oli al territori.

Llibres sobre oli i territori

a) «El llibre de l’oli» (traducció de Pau Sabater)

• Recull fragments d’autors clàssics grecs i llatins que parlen de l’olivera, l’oliva i l’oli. • Autors citats: Sòfocles, Teofràst, Cató el Vell, Virgili, Plini el Vell, Columel·la, Paladí. • Mirada polièdrica sobre: - L’arbre i el seu cultiu al llarg de segles i mil·lennis. - Els usos de l’oli a l’antiguitat (no només culinaris). • La presentació a la Granadella fa un recorregut per la “memòria de l’oli”: dels grecs a l’actualitat.

b) «Oli en un llum» d’Ignasi Rebés

• Llibre de literatura de territori sobre l’oli, editat per Fonoll. • Ignasi Rebés hi aporta la seva mirada arrelada al paisatge i a la cultura de l’oli, des d’una proximitat geogràfica i emocional (és de Sarroca de Lleida).

c) «Receptes amb memòria» (Granadella)

• Llibre col·lectiu nascut de: - Tres anys de curs de cuina del Centre de la Cultura de l’Oli (una sessió al mes durant tot l’any). - Entrevistes a padrines i persones grans del municipi i del centre de dia.

• Característiques clau: - Totes les receptes utilitzen oli d’oliva verge extra. - Es busquen plats antics que ja gairebé no es fan per evitar que es perdin. - Es vol que el llibre “tingui ànima”: Ignasi Rebés escriu textos breus sobre cada recepta, després de parlar amb qui l’ha transmès.

• Exemples de plats recollits: - Pollastre a la cassola - Patates amb costella - Gledes en sec - Truita d’espinacs amb suc - Sardines escabetxades - Arròs a la cassola - Torrades de Santa Teresa - Orelletes típiques de la zona

• L’alcaldessa mateixa hi participa aportant receptes i ajudant a cuinar per fer les fotografies.

Cultura de l’oli i identitat de territori

• Es remarca el canvi històric de la vinya a l’olivera arran de la fil·loxera, especialment a les Garrigues. • L’oli és vist com a “or alimentari” i element gairebé genètic en l’alimentació local. • El Centre de la Cultura de l’Oli ha fet en deu anys: - Cursos de cuina i de tast d’oli, amb molta demanda. - Tallers pedagògics amb escoles: de l’oliva a l’oli, collita, processos i tast.

• Importància d’editorials petites del territori (Godall, Fonoll) que aposten per aquesta literatura de proximitat i de producte.

2. Pirineu màgic: llegendes, mites i territori

El llibre «Pirineu màgic» i l’ambient de tardor

• La Júlia presenta «Pirineu màgic» de Francesc Roma i Casanovas, recull de llegendes reals procedents de la tradició oral. • Contextualització literària i sensorial de la tardor al Pirineu: - Boira, fred, misteri als boscos. - Sobretaules amb ratafia i infusions d’herbes.

• Tesi de fons: cada poble, cada avi i cada casa antiga tenen una llegenda que forma part de la identitat local.

Llegendes destacades

a) Pons Pilat i l’Estany Maleït

• Llegenda segons la qual Pons Pilat no mor a Jerusalem sinó al Pirineu: - Alguns el situen a Ponts (Noguera), altres a l’Estany Maleït (Cerdanya). • La seva culpa el porta a llençar-se a les aigües fosques de l’estany. • Des de llavors, es diu que ni peix ni ànima tornen a aquell indret.

b) El bosc que avança al castell de Mur

• Llegenda del Pallars sobre una estratègia militar creativa: - Un exèrcit cristià es cobreix amb branques i fulles. - Avança silenciosament muntanya amunt cap al castell de Mur. - Des de les muralles sembla que el bosc s’acosta lentament. - Quan els defensors ho entenen, l’enemic ja és a tocar i conquereix el castell.

• Metàfora de paisatge que pren partit en la història humana.

c) El març venjatiu a Ronandreu

• A Ronandreu, una pastora presumida es burla del mes de març després d’un hivern suau. • El març demana dies a l’abril i torna amb fred, neu i vent furiós per castigar l’orgull. • D’aquesta història sorgeix la dita:

"Març marçot mata l’avella a la vora del foc i a la jove si pot."

• Moraleja: a la muntanya, no s’ha de desafiar el temps ni confiar-se massa.

d) Heracles i la princesa Pirena (origen mític dels Pirineus)

• Mite d’arrel clàssica: Heracles (Hèrcules) en un dels seus treballs ha de robar el ramat del monstre Geriò. • El camí el porta a unes terres boscoses entre ibers i gals, on viu la princesa Pirena. • Neix un amor tràgic entre Heracles i Pirena. • Geriò, gelós, cal a foc la serra de Llena; Pirena mor entre les flames. • Heracles, desesperat, aixeca un enorme túmul de pedres en memòria seva, del Cantàbric al Mediterrani, i li dona el nom de Pirineu. • Les roques sobreres formen el cap de Creus.

• Avui se sap, per la tectònica de plaques, que els Pirineus es formen fa uns 62 milions d’anys, però el mite continua per la seva força poètica i simbòlica.

Idees de fons

• El Pirineu és presentat com a territori de caminades, però sobretot d’històries. • Missatge final: en aquestes muntanyes ni l’aigua és innocent, ni el bosc es queda quiet, ni els mesos respecten el calendari.

3. Rius en neteja: educació ambiental al Pallars

Neteja de rius amb alumnat de l’Institut Públic Hug Roger III

• Secció final dedicada a una iniciativa de neteja de rius al Pallars. • Participen: - Alumnes del cicle superior d’ensenyament i animació socioesportiva. - Júlia López, exalumna que ho va fer l’any anterior. - Jus Erwin, professora i coordinadora de l’Associació Esportiva Pallars de Piragüisme.

Abast i resultats de la neteja

• Zona principal: Noguera Pallaresa entre Llavorsí i Baro. • També s’ha actuant a la Noguera de Vall Cardós amb els cicles formatius. • Les deixalles es recullen i es deixen a un punt central (plaça Caterina Albert) perquè la deixalleria les pesi. • Dades habituals: unes 14 tones de residus en aquestes jornades.

• Tipus de brossa trobada: - Molts plàstics i residus petits no visibles a primera vista. - Ferros, restes d’obres de carretera. - Plàstics de pacas de fenc. - Microplàstics, especialment a zones molt usades com el camp de regates de Sort.

Impacte educatiu i de consciència

• L’experiència genera un fort impacte personal en l’alumnat: - Prenen consciència que la brossa no “desapareix” i queda als llocs més remots. - Adopten l’hàbit de “deixar-ho tot com t’ho has trobat o millor”.

• El cicle forma professionals que, a més d’ensenyar esports de natura, han de transmetre valors de respecte ambiental: - No només “no tirar brossa”, sinó també: - No cridar ni fer soroll innecessari. - No sortir dels camins. - No arrencar plantes. - Respectar fauna, ramats i propietats.

“Pensa què no t’agradaria que fessin a casa teva, i no ho facis a la muntanya” — idea central de la Júlia.

Turisme de muntanya, massificació i canvi d’hàbits

• Es discuteix l’efecte de l’augment de gent a la muntanya, especialment després de la pandèmia: - Més afluència de persones sense experiència que no coneixen bé les normes. - Casos de campades il·legals, activitats sense permís, deixalles.

• Es valora la tasca de Parcs Naturals i Nacionals en educació “in situ” (informadors, cartelleria, regulacions).

• El grup d’alumnes és molt heterogeni i majoritàriament de fora del Pirineu (Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Castelló, Aragó), però adquireixen un fort sentiment de pertinença i cura del territori.

Desenvolupament turístic i sostenibilitat

• Es planteja el repte de desestacionalitzar el turisme d’hivern, atès que la neu té futur incert per culpa del canvi climàtic. • Alternatives i complements: - Riu (piragüisme, ràfting) com a eix vertebrador de turisme actiu primavera-tardor. - Bicicleta i altres esports de muntanya. - Turisme sostenible de natura i fauna (brama del cérvol, observació d’aus, etc.).

• Sobre la sequera i els esports d’aigua: - Hi ha un conveni amb Endesa que garanteix cabal mínim a la Noguera Pallaresa de març a octubre. - Per a l’iniciació al piragüisme, menys aigua pot fins i tot ser positiu. - El ràfting pot adaptar-se amb barques més petites i noves maneres de treballar.

Fauna salvatge, turisme i ramaderia

• Es tracta breument el debat sobre os i llop al Pirineu: - Són espècies que atreuen turisme de natura i observació de fauna. - Però generen conflictes amb la ramaderia extensiva.

• La posició que emergeix és matisada: - Recuperar superdepredadors és vist com un retorn ecològic positiu. - Cal aprenendre a conviure i gestionar millor el conflicte, evitant visions de “blanc o negre”.

• Exemple de turisme de fauna creixent: - Brama del cérvol a la tardor, amb moltes famílies que contracten guies especialitzats. - Turisme ornitològic associat als quatre grans voltors del Pirineu.

4. Altres continguts breus del programa

Curiositat sobre les dents dels conills

• Secció “Sabies que...?” dedicada a biologia: - Els conills tenen 28 dents. - Els incisius creixen contínuament (2–3 mm per setmana). - Necessiten menjar fenc i aliments fibrosos per desgastar-les. - Sense prou fibra apareix la mala oclusió, amb dolor i dificultat per menjar.

Fils comuns de tot l’episodi

• L’episodi connecta producte local, patrimoni cultural, literatura i natura: - L’oli com a eix identitari i matèria literària. - Les llegendes del Pirineu com a relat compartit que explica el paisatge. - Els rius i la muntanya com a espais que cal cuidar, interpretar i transmetre a través de l’educació i el turisme responsable.

Marcadors

Darrers podcast