29/10/2025

#3244 - Bullying, inseguretat i futur laboral a Ponent

Aquí, a l'Oest

Context i estructura de l’episodi

Programa d’Aquí, a l'Oest emès en dimecres, amb dues parts clares:

• Informatiu local inicial (premis literaris, projectes socials, obres i fires).
• Gran tertúlia jove d’actualitat, nova secció conduïda per Sabina Pedrós, amb quatre joves de Ponent que parlen de bullying i suïcidi juvenil, inseguretat i civisme a Lleida i futur formatiu i laboral al territori.

---

1. Actualitat local i cultural

1.1 Premis literaris i homenatges culturals

Punts clau:

• Els Premis Literaris 2025 (Premi d’Assaig Josep Vallverdú i Premi de Poesia Màrius Torres) reben 105 originals, amb una dotació de 9.000 € cadascun.
• Participació de totes les demarcacions catalanes, País Valencià, Illes Balears i altres territoris de l’Estat i l’estranger. • Lliurament previst a la Seu Vella el 21 de novembre, amb una vetllada que farà dialogar Ricard Viñes i Màrius Torres a través d’un muntatge escènic amb piano i poesia.
• Setmana prèvia amb activitats al Teatre de l’Escorxador:
- Diàleg entre Pere Bosch i Fermín Pérez Nievas (18 de novembre).
- Homenatge a Josep Maria Llompart a càrrec de Jaume Pons i Ordre (19 de novembre).

"La vida i l'obra de Ricard Vinyès i Màrius Torres dialogaran en aquesta edició escènica"

1.2 Projecte “Nova Essència” a la Mariola (Lleida)

• Obert nou espai comunitari de dones al barri de la Mariola per impulsar emprenedoria, inserció laboral i cooperació.
• Projecte coliderat per dones del barri, La Descomunal i la Paeria.
• Objectius principals: - Construir carteres de clients pròpies. - Reduir la dependència econòmica (renda garantida) i assolir autonomia professional. - Enfortir economia comunitària i empoderament femení. • Dones participants amb multiples vulnerabilitats: diferents ètnies, desigualtats socioeconòmiques, dificultats d’accés al mercat laboral. • Primera edició amb curs de manicura i proper curs de perruqueria (amb suport de la Cambra de Comerç de Lleida).

1.3 Transformació d’espai públic a Sidamon

• A Sidamon avancen les obres d’una nova plaça al costat del centre de serveis, finançada majoritàriament pel Departament de Transició Energètica. • Objectius del projecte: - Crear una zona verda adaptada al canvi climàtic. - Generar un espai intergeneracional per canalla, gent gran i clients del bar. • Primera fase (uns 105.000 €): - Remodelació gairebé completa de la plaça antiga.
- Col·locació de pèrgola com a refugi climàtic, arbres, bancs i zones enjardinades. • Segona fase: completar amb jocs i equipaments segons les propostes veïnals.

1.4 Fira de la Sal a les Avellanes i Santa Linya

• Preparatius de la 9a Fira de la Sal, amb una cinquantena de paradetes d’artesania i alimentació. • Es preveuen més de 600 visitants al municipi de la Noguera.
• La diputada Estefania Rufach defensa que aquestes fires posen en valor patrimoni, comerç local i productes singulars (la sal de la zona). • Protagonisme de: - Salí de Privà de Vilanova de la Sal.
- Salí de Gerri de la Sal.
• Activitat destacada: taller amb el cuiner Arnau París i les dues salines per mostrar usos gastronòmics de la sal (sal de roser, sal gruixuda, variants amb farigola, bolets, etc.). • S’incrementa el nombre de parades per reforçar el producte de quilòmetre zero.

1.5 Cicle sobre Manuel de Pedrolo a Tàrrega

• El Museu Tàrrega-Urgell impulsa un cicle de conferències dedicat a Manuel de Pedrolo, amb sessions fins a la primavera. • Sessió “Reconstruint Pedrolo mot a mot, peça a peça” (19 de novembre): - Exposarà la tasca de catalogació de la biblioteca i del patrimoni domèstic de l’autor.
- La biblioteca conté 12.000 volums, ja s’ha catalogat més de la meitat.
- També es cataloguen més de 500 objectes (mobles, roba i peces familiars). • Segona jornada (26 de novembre): presentació del Pla Director de la Casa de Manuel de Pedrolo per explicar el projecte de casa-museu. • Activitats gratuïtes, amb reserva al Museu Tàrrega-Urgell.

---

2. Nova tertúlia jove: participants i to

2.1 Conducció i objectiu

• Tertúlia conduïda per Sabina Pedrós dins del magazine Aquí, a l'Oest.
• És la primera sessió d’una nova tertúlia específica de joves de Ponent, amb l’objectiu de: - Donar-los veu pròpia sobre temes que els afecten directament.
- Fomentar reflexió, debat i mirada crítica.
- Servir d’altaveu perquè responsables polítics i institucions escoltin les seves demandes.

"Volem donar veu justament als joves d'aquí de casa nostra per parlar dels temes que els preocupen... i que això ho escoltin també les persones que tenen voluntat de canviar les coses."

2.2 Perfil dels tertulians

• Mar Palacín (19 anys)
- Estudia Comunicació i Periodisme Audiovisual a la UdL.
- Molt vinculada al seu poble, Bellvís.
- Col·labora amb la revista El Carrilet i és entrenadora de bàsquet.

• Adrià Codina (24 anys)
- Historiador de l’art, antiquari i col·leccionista.
- Conegut mediàticament com a “niño prodigio” per ser el galerista més jove de l’Estat amb projecte propi.

• Ares Sant (26 anys)
- Persona no binària, originària de Tarragona.
- Viu a Lleida des de fa 7 anys, implicada en acció social i associacionisme al territori.

• Albert López
- Arquitecte tècnic amb despatx a Lleida (Propietat i Valor).
- Responsable del lobby juvenil Liderem Lleida i de la sectorial d’habitatge.
- Implicat en política jove i emprenedoria.

El to inicial és distès (canvi d’horari, Castanyada vs Halloween), però ràpidament deriva cap a temes greus de salut mental, civisme i mercat laboral.

---

3. Bullying, suïcidi juvenil i responsabilitats

3.1 Punt de partida: manifestacions i casos recents

La tertúlia arrenca fort amb el tema bullying i suïcidi juvenil:

• Es comenta la manifestació “Prou bullying i discursos d’odi” a Lleida, amb unes 200 persones, majoritàriament joves.
• Les protestes s’emmarquen en una mobilització més àmplia a diverses ciutats de l’Estat arran del suïcidi de Sandra Peña, estudiant sevillana de 14 anys.
• A Ponent, el tema pren encara més força per la investigació del cas de Danis, jove de Maials (esmentat com Macelles) de 15 anys, que es va suïcidar al juliol i la família vincula a bullying.

"És un autèntic fracàs com a societat... i encara més quan parlem dels joves, que són el futur immediat."

3.2 Visió de fracàs col·lectiu i protocolets

Albert defineix la situació com “un autèntic fracàs com a societat”. Aporta:

• Experiència des de Liderem:
- Van impulsar un primer document de lobby sobre salut mental juvenil i bullying.
- Relata el cas d’una companya de Castell-la Manxa que ha hagut de redactar un protocol antisuïcidi universitari, cosa que el sorprèn perquè veu la universitat com a espai de cultura, progrés i sentit crític, on “no hauria de passar”.

• Crítica a la visió basada només en protocols:
- El protocol hauria de ser l’últim recurs, no l’únic instrument.
- Reivindica prevenció, reeducació i conscienciació prèvies.

3.3 Testimoni personal de bullying i crítica al sistema educatiu

Adrià comparteix un testimoni contundent:

• Diu que les dades oficials (18 casos detectats de bullying a Lleida i Aran enguany, 70 en 3 anys) són “ridícules” comparades amb la realitat viscuda a les aules. • Ha patit assetjament escolar i coneix altres casos que es donaven suport mútuament. • Denuncia: - Tracte de minimització: “va, no és res”.
- Passivitat de moltes direccions: quan s’escala el problema, sembla que la víctima “hagi de suplicar” perquè actuïn.

"Sembla que la víctima és qui ha de suplicar que actuïn."

• Posa en valor el suport familiar, però remarca que no tothom el té i això accentua el risc.

3.4 Rols de professorat i direccions

Ares i Mar reforcen i completen la crítica:

• Ares: - Assenyala que professorat i direccions són “còmplices principals” quan no actuen.
- Exposa casos on professors participen o miren cap a una altra banda mentre hi ha bullying. - Reclama revisar l’estructura educativa: com es reparteixen rols, responsabilitats i com s’apliquen els protocols.

• Mar: - Reivindica menys alumnes per aula i més professorat.
- Reclama psicòlegs i educadors socials integrats a l’aula, no tancats en un despatx esperant que algú els vagi a buscar. - Defensa que la demanda d’ajuda no pot semblar un signe de debilitat, sinó que cal proactivitat dels professionals per observar i detectar.

3.5 Debat sobre dades, visibilitat i autoritat docent

Es discuteixen algunes idees de fons:

• Dades i visibilitat:
- Ares proposa que potser abans també hi havia molt bullying, però es denunciava menys i era menys visible sense xarxes socials.
- Ara hi ha més consciència pública, fet que fa aflorar més casos.

• Autoritat perduda del professorat (Albert):
- Suggereix que molts docents no actuen per por o manca d’autoritat.
- Afegeix que això es combina amb retallades en educació, saturació de centres i personal, i massificació d’aules.

3.6 Psicologia, prevenció i salut mental

• Coincideixen que el bullying pot derivar en trastorns de salut mental greus i, en casos extrems, en suïcidi.
• Destaquen la necessitat de: - Detectar abans: no esperar a la crisi màxima.
- Treballar la salut mental de forma transversal a escoles, instituts i universitats.
- Reduir l’estigma de demanar ajuda.

"No hauria de ser un crit de socors com a última instància"

---

4. Inseguretat, pobresa i civisme a Lleida

4.1 Percepció al carrer: centre històric i barris

La segona gran part de la tertúlia tracta la sensació d’inseguretat i incivisme a Lleida:

• Ares (viu al Centre Històric): - No sent una amenaça immediata d’“em robaran ara mateix”, però sí un fort augment de precarietat i pobresa.
- Observa més gent dormint al carrer, edificis degradats i vida més cara. - Interpreta que l’augment d’atracaments i robatoris està lligat a la crisi socioeconòmica i a la manca d’oportunitats laborals a Lleida.

• Albert: - Reconeix que la qüestió és “causa-efecte”: a més pobresa i manca de projecte vital, més probabilitat de delinqüència.
- Cita barris com el Centre Històric i la Mariola com a punts crítics de llarg recorregut. - Llegeix el Pacte per la Convivència i el Civisme i la Carta de Valors com una reacció institucional que vol aplegar forces per abordar la xacra.

• Mar (Bellvís):
- Als pobles la sensació d’inseguretat no és comparable a la ciutat: no hi ha apunyalaments ni grans fets violents.
- Però sí que detecta temor entre la gent gran per les notícies alarmants: la percepció d’inseguretat arriba per la via mediàtica.

4.2 Rol dels mitjans i alarmisme

• Diversos tertulians destaquen que els mitjans sovint tenen un to “catastrofista” que: - Amplifica el sentiment de por, sobretot entre gent gran.
- Pot descontextualitzar els fets (repetició d’alguns casos greus que acaben marcant la percepció global).

"Hi ha molta alarmisme, això fa que creïm més inseguretat."

4.3 Pacte de civisme i agents cívics

• Es comenta la presentació del Pacte per la Convivència i el Civisme i la intenció de professionalitzar la figura de l’agent cívic (13.000 intervencions anuals, aproximadament com l’any anterior).

Visions:

• Albert: - Considera positiva la presència d’agents cívics per abordar incivisme quotidià (brossa, excrements de gossos, etc.), que és més un problema d’educació que de criminalitat estricta.

• Ares: - Posa en dubte l’efectivitat de multes econòmiques o enduriment de penes com a solució, perquè “augmenten la pobresa” i recauen en determinats perfils socials. - Defensa explorar altres models i insisteix que si la presó i les sancions econòmiques no redueixen la reincidència, vol dir que alguna cosa en el model falla.

4.4 Reincidència, petits furts i resposta penal

Albert il·lustra la situació amb un cas personal:

• Li van rebentar els vidres del cotxe a la Rambla Ferran i van robar ulleres de sol.
• Té la sensació que qui ho fa és professional, amb múltiples antecedents, que entra i surt del sistema.

Es citen dades recents:

• 432 lladres detinguts en una operació, amb 3.800 antecedents acumulats.
• Recorden que molts petits furts no superen el llindar econòmic per entrar a presó, i sovint no passen ni una nit a comissaria.

Debat clau:

• Albert defensa que “no pot sortir gratis”:
- Ni riure’s del company (bullying) ni trencar un vidre i robar.
- Reivindica canviar normatives de manera que hi hagi conseqüències reals.

• Ares respon que si hi ha tanta reincidència, potser la presó i les multes no funcionen com a eina de reinserció.
- Planteja que caldria replantejar el model de càstig i reinserció, més que simplement endurir-lo.

4.5 Educació vs càstig

Mar i Adrià insisteixen que la solució de fons ha de ser educativa i preventiva:

• Calen tallers, conferències i programes d’educació cívica per evitar que la gent arribi a robar o assetjar.
• Ara bé, també reconeixen la dificultat: la gent que ja està ficada en circuits de delinqüència probablement no assistirà voluntàriament a tallers.

"Les mesures s'haurien d'implementar perquè la gent no robi ni faci bullying, no només càstigs."

El consens final és que sense atacar les causes estructurals (pobresa, manca d’oportunitats, desarrelament), qualsevol política de seguretat serà parcial.

---

5. Futur formatiu i laboral a Lleida i comarca

5.1 Oferta formativa: FP, batxillerat i universitat

Es tanca la tertúlia parlant del futur professional dels joves a Ponent:

• Mar: - Reconeix que a Lleida ciutat hi ha avui més oferta formativa que fa uns anys (FP, batxillerats, graus universitaris).
- Però detecta mancances a la província: batxillerats específics (com l’artístic) sovint obliguen a desplaçar-se a Lleida.

• Albert: - Ha passat per FP i universitat i considera que, en termes d’inserció laboral, l’FP té molta més connexió real amb el mercat. - Defensa que la Universitat de Lleida té qualitat, però molts graus no responen prou a la demanda del territori.
- Posiciona com a exemple el grau de Dret: històricament associat a l’advocacia, però avui massificat i amb sortides disperses.

5.2 Exemple: Història de l’Art i manca de continuïtat

Adrià aprofundeix en el cas concret de Història de l’Art:

• Després de graduar-se, a Lleida no hi ha màsters vinculats directament (restauració, gestió patrimonial, etc.).
• Això obliga a anar a Barcelona o fora per especialitzar-se, cosa que fa perdre talent local. • Conseqüència:
- Falten restauradors joves i professionals qualificats al territori.
- S’ha de contractar gent de fora o enviar peces a restaurar lluny.
• Denuncia que es va suprimir un màster existent per manca d’alumnes, tot i ser estratègic per l’ecosistema cultural de Lleida.

"Tenim el CAEM, un dels centres més importants a nivell estatal, i el vam trepitjar una vegada en tota la carrera."

També critica el realisme pràctic de la carrera:

• Massa teòrica, poca pràctica sobre el terreny.
• Reclama major vinculació amb centres com el CAEM i altres institucions culturals.

5.3 FP vs universitat, titulitis i experiència

Ares exposa la seva trajectòria amb dos graus superiors de FP:

• Constatació que molts titulats d’FP surten més ben preparats pràcticament que universitaris.
• Però pateixen la barrera de la titulitis: hi ha llocs on no poden accedir sense títol universitari, tot i tenir més competència real.

Idees centrals:

• Lleida té una bona oferta formativa, però: - Hi ha poca oferta laboral qualificada al territori.
- El sistema premia el títol per sobre de l’experiència i la pràctica.
- Això dificulta el relleu generacional en molts sectors.

5.4 Manca de relleu generacional i “caspositat”

Ares introdueix un concepte clau:

• En diversos sectors (especialment administració pública i cultura), hi ha professionals que porten dècades al mateix lloc i dificulten l’entrada de gent jove.
• Parla obertament de “caspositat”: resistència al canvi i al recanvi generacional.

Això afecta:

• Direccions de museus i institucions culturals.
• Càrrecs intermedis que marca qui entra i qui no.

5.5 Ofici, FP i nínxols de feina reals

Albert fa una defensa explícita dels oficis i FP:

• Recorda que en sectors com la construcció falten “mans pelades”: professionals formats en 2-3 anys que tindrien feina assegurada i ben pagada. • Argumenta que molts d’aquests joves que avui no veuen futur (i alguns acaben en circuits de delinqüència) podrien ser reorientats cap a oficis solvents si hi hagués un acompanyament real.

"Falten molts oficis. I les empreses estan disposades a pagar i a pagar bé."

5.6 Orientació laboral primerenca

Es proposa una línia d’acció clara:

• Caldria anar als instituts i batxillerats a explicar: - Quins perfils professionals falten al territori.
- Quines formacions (FP, graus, certificats) condueixen a feina real.
• Això ajudaria: - Joves sense vocació clara a trobar itineraris realistes.
- Evitar carreres amb poques sortides o triar-les amb més consciència.

---

6. Tancament de la tertúlia

La tertúlia es queda amb temes pendents (oci, cultura, festes com Castanyada/Halloween, etc.), però el balanç és molt positiu:

• Els participants han aportat vivències personals, crítica estructural i propostes sobre: - Bullying, protocols i salut mental.
- Inseguretat, pobresa, civisme i reincidència.
- Formació, FP, universitat i mercat laboral a Ponent.

La secció es confirma com a espai estable: es repetirà cada vuit setmanes dins del programa Aquí, a l'Oest, amb la voluntat de continuar posant sobre la taula problemàtiques i idees de solució impulsades pels joves del territori.

Marcadors

Darrers podcast