Resuming podcast
Aquí, a l'Oest del 29/10/2025
29/10/2025

AI #3245 - Gazpatxo, salmorejo i jocs de paraules

Aquí, a l'Oest

AI

Bloc 1 – Gazpatxo vs salmorejo: història i polèmica

Origen humil del gazpatxo

• Arrels andaluses i de classe treballadora: el gazpatxo neix a Andalusia (també Extremadura i Múrcia) com a menjar de jornalers del camp, barat i energètic.

• Recepta original sense tomàquet: el gazpatxo primitiu era una majada de pa sec, all, oli d’oliva, vinagre i sal, aigualida. No podia portar tomàquet perquè encara no havia arribat d’Amèrica.

• Plat d’aprofitament i hidratació: servia per - hidratar (aigua i verdures), - saciar (pa), - nodrir (vitamines de les hortalisses), - i substituir el vi que sovint es donava als jornalers, ja que l’aigua corrent no era habitual.

“El gazpacho era el superaliment de l’estiu dels jornalers.”

Ajo blanco, gazpatxo i salmorejo

• Es defensa una tesi clara: gazpatxo, salmorejo i ajo blanco són variacions del mateix concepte de sopa freda vegetal emulsionada amb oli d’oliva.

• Ajo blanco: molt proper a la recepta original de gazpatxo: pa, all, oli, vinagre, aigua i ametlles. Tradicionalment se serveix amb trossets de meló i sovint es beu en got, igual que el gazpatxo.

• Salmorejo: - Apareix amb la generalització de les batedores i coladors (fa 50–60 anys). - A Còrdova és una variant espessa del gazpatxo: molt tomàquet, molt pa, oli i all. - Requereix triturar i colar bé; per això és un producte més “tecnològic”. - Se serveix típicament amb pernil o gambetes i ou dur. - Es recomana menjar-lo a temperatura ambient, perquè el fred modifica el gust del pa i el comportament dels midons.

Evolució, variants i “puresa” de la recepta

• Avui hi ha gazpatxos de síndria, préssec, nectarines, remolatxa, mango, cireres… i fins i tot propostes modernes com gazpatxo amb maionesa.

• El ponent critica el purisme: - Si algú defensa que “el gazpatxo autèntic porta sempre tomàquet”, oblida que durant segles no en portava. - El vertader fil conductor és: - sopa freda, - de vegetals / fruites, - emulsionada amb oli d’oliva, - sovint amb una mica de pa o espessant (també hi ha qui substitueix el pa per pastanaga per evitar el gluten).

“Si ets purista del gazpacho, el que t’agrada en realitat és l’ajo blanco sense ametlles.”

• Es citen plats fronterers: - Mojete o moje murcià: tomàquet i cogombre tallats, amanits amb oli, aigua freda i herbes (farigola, orenga), gairebé un gazpatxo desestructurat. - Sopes fredes de meló amb menta, iogurt… que alguns ja anomenen gazpatxo de meló.

Textura, pa i fred

• El pa no és essencial però sí habitual: en gazpatxo, poca quantitat per donar cos; en salmorejo, és el segon ingredient en pes.

• Efectes del fred i la congelació: - En productes farinacis, els midons i el gluten es trenquen per microcristalls de gel: per això el pa congelat i descongelat queda primer tou i després dur. - En preparacions com el salmorejo o l’ensaladilla russa, el fred altera textura i sabor; de fet, molts cuiners recomanen servir l’ensaladilla lleugerament tèbia.

Identitat, memòria i família

• Cada família té la seva recepta “sagrada”: amb o sense ceba, més líquid o més espès, per beure en got o per menjar amb cullera.

• El programa reivindica que la versió bona és la que connecta amb la teva memòria familiar (avi, àvia, mare, etc.), no una suposada ortodòxia culinària.

• Conclusió compartida: - Gazpatxo i salmorejo són, en essència, el mateix concepte amb proporcions i contextos diferents. - El gazpatxo és un plat molt saludable: hidrata, aporta vitamines i és ideal per a tot l’any, no només l’estiu.

Bloc 2 – “El claustre”: concurs de viatges, idiomes i tradicions

Dinàmica general del joc

• Segment final del programa “claustre”: espai lúdic entre els membres de l’equip amb to d’hora del pati.

• Participants: Júlia García (conductora de la secció), Arnau, Sabina, Ivan, Maria Gatau, Fran, Txell i Karen.

• Normes bàsiques: - Joc individual (sense equips). - +1 punt per resposta encertada, –1 punt per fallada. - Es pot “avançar”: respondre abans del torn; arriscat però potencialment avantatjós. - Qui perdi paga una cervesa (o beguda) a qui guanyi.

Fase 1 – Endevinar llocs del món

La Júlia descriu llocs amb pistes creatives; la resta han d’endevinar la ciutat, el país o la regió.

Alguns exemples destacats:

• Castell “de Disney” amb moltes torres i turistes: s’evoca Neuschwanstein (Alemanya), tot i que no s’arriba a dir clarament.

• Trànsit caòtic amb cotxes, motos, animals i semàfors decoratius: s’assenyala l’Índia.

• Mur on la gent es fa petons: referència al mur de Berlín.

• Pastís gegant blanc: es relaciona amb el Taj Mahal.

• Forats a la muntanya com formatges i gent políglota, bancs secrets: descriu Suïssa.

• Terres geotèrmiques i aigües bullents de la terra: endevinen Islàndia (geisers).

• Paisatge de vaquers, roques vermelles i carreteres infinites: zona d’Arizona / Oest dels EUA.

• Llac de muntanya amb paisatge espectacular i peixos elegants: es cita Aigüestortes, vinculat a l’experiència personal de la Txell.

• Hi ha confusions divertides (flamencs a Miami vs. altres llocs, Cappadòcia vs. Suïssa) que generen molt humor i piques amistoses.

Fase 2 – Paraules estrangeres amb significats molt concrets

La Júlia proposa paraules en diferents idiomes; els participants han de triar entre tres significats possibles i, de vegades, inventar un equivalent en català.

Algunes paraules destacades:

• Sundoku (japonès): comprar llibres i no llegir-los mai. Es comenta com un “síndrome del lector-coleccionista”.

• Backpfeifengesicht (alemany): cara que demana una bufetada. Es juga amb neologismes com “cara hostiable”, i es comprova via diccionaris i eines com l’Optimot i models d’IA que el mot “hostiable” no és normatiu.

• Otchemuka (rus): persona que sempre pregunta “per què”. Es relaciona amb el típic nen de 3 anys que no para de preguntar.

• Gökotta (suec): aixecar-se d’hora per escoltar cantar els ocells. A tothom li sembla una paraula especialment bonica.

• Kalsarikännit (finès): emborratxar-se sol a casa en roba interior. S’explica que en finès existeixen moltes paraules compostes així de precises, sovint molt humorístiques.

La Txell i altres participants busquen i comparteixen definicions reals a internet, barrejant divulgació lingüística i joc.

Fase 3 – Tradicions de castanyada/Halloween arreu del món

En la part final, la Júlia explica rituals de finals d’octubre i els oients han de dir si són reals o inventats.

Exemples:

• Nairobi: joves pintats de blanc que ballen en silenci davant dels cementiris per confondre els morts. → Tradició inventada.

• Polònia: famílies que deixen pa i cereals a les voreres dels camins per alimentar les ànimes dels avantpassats. → Tradició real.

• Xina (zona nord-occidental): durant un festival, es cremen figures de paper (cotxes, cases, diners) per enviar-les als avantpassats. → Tradició real, vinculada a pràctiques de culte als morts.

Tancament i rànquing final

• Es fa un recompte de punts en directe. Els resultats clau: - Txell acaba guanyant (amb un simbòlic “+0,25” extra per la seva defensa d’Aigüestortes), - la Maria Gatau i l’Arnau queden molt a prop, - l’Ivan acaba últim i queda implícit que li tocarà convidar.

• El segment acaba amb molt bon humor, bromes internes i la sensació de grup d’amics que comparteix cultura, llengua i curiositats del món.

Idees clau de l’episodi

Sobre gastronomia

• Gazpatxo i salmorejo com a espai de memòria i identitat, més que no pas com a receptes rígides. • Reivindicació del menjar popular i d’aprofitament com a patrimoni cultural. • Crítica amable al purisme gastronòmic i defensa de la creativitat a la cuina.

Sobre llengua i cultura

• El “claustre” mostra com les llengües del món tenen paraules per emocions i situacions molt concretes que sovint no tenen traducció literal. • L’episodi combina coneixement històric, lingüístic i gastronòmic amb un to de conversa informal i molt participativa.

En conjunt, és un programa que barreja història de la cuina, antropologia del menjar, jocs lingüístics i geografia amb una atmosfera molt propera i divertida.

Marcadors

Introducció a la segona hora i presentació de temes
Compartir

El presentador obre la segona hora d'Aquí, a l'Oest amb la informació de temperatures i anuncia els continguts: un debat gastronòmic sobre **gazpatxo i salmorejo** amb la Maria Gatau i el Miguel Moruno, i el **“claustre”** final preparat per la Júlia García. També recorda que tots els continguts es poden recuperar al web del programa.

Història, variants i polèmica del gazpatxo i el salmorejo
Compartir

La Maria Gatau introdueix la polèmica gastronòmica sorgida en un programa anterior sobre **com ha de ser el gazpatxo** i en què es diferencia del **salmorejo**. Miguel Moruno desenvolupa una explicació històrica i tècnica: • Situa l’origen del gazpatxo a l’**Andalusia rural**, com a menjar de pobres, energètic i d’aprofitament. • Detalla la **recepta original sense tomàquet** (pa sec, all, oli, vinagre, sal i aigua) i explica que el tomàquet s’hi incorpora molt més tard, després de la colonització d’Amèrica. • Relaciona el gazpatxo amb l’**ajo blanco**, que en seria una versió amb ametlles, i defensa que gazpatxo, ajo blanco i salmorejo són **variacions del mateix concepte** de sopa freda vegetal emulsionada amb oli d’oliva. • Explica l’evolució tècnica del **salmorejo** (gràcies a les batedores i coladors), la seva textura més espessa i els acompanyaments tradicionals (pernil/gambes i ou dur), així com la recomanació de servir-lo a temperatura ambient. • Cita plats com el *mojete* murcià i altres sopes fredes que recorden el gazpatxo arcaic. • Discuteix el paper del **pa** i d’espessants alternatius (com la pastanaga), i com el fred i la congelació afecten el pa, el gluten i preparacions com l’ensaladilla russa. • Defensa una visió **poc purista**: el tomàquet no és essencial, i gairebé qualsevol amanida triturada i emulsionada amb oli d’oliva pot considerar-se gazpatxo. El que importa és la connexió amb la **memòria familiar** i el fet que és un **plat saludable i hidratant**. La secció es tanca reafirmant el gazpatxo com a “superaliment de l’estiu” que molts consumeixen tot l’any.

Transició cap al claustre i tancament del bloc gastronòmic
Compartir

El presentador acomiada la secció gastronòmica amb Miguel Moruno, subratllant que el **gazpatxo és boníssim i saludable** en totes les seves variants. Anuncia que el mes següent hi haurà una nova col·laboració i dona pas a una falca que anima els oients a no perdre’s el que passa al seu voltant a través d’Aquí, a l’Oest. Després s’introdueix formalment la secció del **“claustre”**, l’hora del pati de l’equip del programa.

Inici del claustre: presentacions i joc de viatges pel món
Compartir

La Júlia García presenta el **claustre** amb l’objectiu de treure un somriure a l’audiència. Es queixa del canvi d’hora i anuncia que **no** en parlaran, sinó que faran un **viatge pel món** en format concurs. Hi participen la Sabina, l’Ivan, la Txell, la Karen, l’Arnau, la Maria Gatau i el Fran. S’estableixen les normes: joc **individual**, sistema de punts amb encerts i penalitzacions (**+1/-1**), i la possibilitat d’“avançar-se” al torn per respondre. La persona que perdi haurà de convidar a una **cervesa o beguda** a la guanyadora. Comença el primer joc: la Júlia descriu **llocs del món** amb pistes creatives (castells que semblen de Disney, trànsit caòtic amb animals, murs plens de petons, edificis com pastissos, paisatges de vaquers, geisers, etc.) i els participants han d’endevinar el país, ciutat o regió. Hi ha respostes encertades (Berlín, Índia, Taj Mahal, Islàndia, Arizona, Suïssa, Aigüestortes…) i altres plenes de dubtes i confusions que generen molt humor. L’Arnau comença destacant en puntuació.

Claustre (2): paraules estrangeres i significats curiosos
Compartir

La Júlia canvia el joc: ara proposa **paraules en idiomes diversos** (japonès, alemany, rus, suec, finès…) amb tres possibles significats, i els participants han d’escollir la resposta correcta. De vegades també han d’inventar un equivalent en català. Exemples tractats: • **Sundoku** (japonès): significa *comprar llibres i no llegir-los mai*. • **Backpfeifengesicht** (alemany): es tradueix com a *cara que demana una bufetada*; es proposa en broma “cara hostiable” i es consulta l’Optimot i eines d’IA per confirmar que “hostiable” no és una paraula normativa. • **Otchemuka** (rus): *persona que sempre pregunta el per què*, associada als nens petits que no paren de preguntar. • **Gökotta** (suec): *aixecar-se d’hora per escoltar els ocells cantar*. • **Kalsarikännit** (finès): *emborratxar-se sol a casa en roba interior*. Durant el joc es barregen encerts, errors i moltes rialles. Es consulta fins i tot el significat de paraules com **“francachela”** en castellà, es parla de perfils d’Instagram que expliquen paraules fineses i es destaca com aquestes llengües tenen termes molt concrets per situacions quotidianes. El to és molt distès i competitiu, amb bromes constants sobre qui pagarà la cervesa al final.

Claustre (3): tradicions de finals d’octubre i recompte final
Compartir

A la part final, la Júlia introdueix un tercer joc relacionat amb **Halloween i la castanyada**. Explica rituals que, suposadament, es fan en diferents llocs del món i els participants han de dir si són **reals o inventats**. Exemples: • A **Nairobi**, joves pintats de blanc ballen en silenci davant dels cementiris per confondre els morts. → Tradició **inventada**. • A **Polònia**, famílies deixen pa i cereals als marges dels camins perquè les ànimes dels avantpassats no passin gana. → Tradició **real**. • A la **Xina** (zona nord-occidental), durant un festival es cremen figures de paper (cotxes, cases, diners) per enviar-les als avantpassats. → Tradició **real**. Es fa el **recompte de punts**: la Txell acaba guanyant (en part gràcies a un simbòlic +0,25 per la seva defensa emotiva d’Aigüestortes), l’Arnau i la Maria queden a prop, i l’Ivan acaba últim, assumint entre bromes que li tocarà convidar. El programa es tanca amb agraïments a la Júlia pel claustre, celebració del bon rotllo i la promesa de tornar l’endemà amb el mateix ambient distès a Aquí, a l’Oest.

Darrers podcast