30/10/2025

#3246 - Moda, cultura i Copa: Aquí, a l’Oest

Aquí, a l'Oest

Panorama general de l’episodi

L’episodi d’Aquí, a l’Oest combina actualitat local, cultura i moda i esport territorial en un magazín coral produït en xarxa per diverses emissores de les Terres de Lleida. La conducció va a càrrec de Francesc Balanyà amb participació de diferents periodistes locals.

---

Actualitat local i comarcal

Bloqueig administratiu a la Granja d’Escarp

• L’alcalde Manel Soler explica la situació límit de l’Ajuntament: no pot pagar les nòmines d’octubre als 15 treballadors municipals. • El problema no és econòmic, sinó administratiu: el consistori fa setmanes que està sense secretari-interventor, figura imprescindible per signar nòmines, pagaments i tràmits oficials. • En dos anys hi han passat set interventors, que marxen tan aviat com troben places més estables en administracions grans. • S’han intentat totes les vies (borses, Consell Comarcal, Diputació), però no hi ha cap interventor disponible. • Sense aquesta signatura no es poden pagar sous, proveïdors, ni autoritzacions, quedant l’Ajuntament gairebé paralitzat.

“Què faig? Què li dic a un treballador de l’Ajuntament que té el seu fill a estudiar a Barcelona o que té una hipoteca?”

L’alcalde admet que està plantejant recórrer al crèdit bancari o fins i tot treure diners amb targeta per afrontar pagaments bàsics, tot i ser una solució extrema.

Temporada turística històrica a Lleida

• La demarcació de Lleida tanca l’estiu amb 600.000 turistes i més d’1,5 milions de pernoctacions, la millor xifra de la història. • Hotels, càmpings, turisme rural i apartaments del Pirineu i Terres de Lleida compleixen les previsions inicials. • El vicepresident del Patronat de Turisme, Juan Antonio Serrano, destaca: - Rècord de pernoctacions però mantenint el nombre de turistes. - L’aposta per una destinació de qualitat, sostenible i atractiva tant per al visitant estatal com internacional. • Repartiment de pernoctacions: - Hotels: 830.000 - Càmpings: 547.000 - Turisme rural: 119.000 - Apartaments turístics: 77.000 • Serrano subratlla que aquestes dades asseguren llocs de treball i activitat econòmica, i anuncia que es continuarà treballant per desestacionalitzar el turisme.

Detenció per agressions sexuals a la Vall d’Aran

• Els Mossos d’Esquadra detenen un home de 31 anys de la Vall d’Aran, propietari d’un bar-restaurant. • Se l’acusa de: - Un delicte contra la llibertat sexual a una menor, presumptament al propi local. - Quatre delictes de corrupció de menors, per oferir diners a noies joves a canvi de sexe als baixos del local, una zona d’oci amb futbolins i billars. • L’home ja havia estat arrestat al febrer per un altre delicte sexual contra una dona. • Ha passat a disposició judicial al mateix municipi aranès.

Renovació integral de la xarxa d’aigua a Alfarràs

• Alfarràs culmina la substitució de la xarxa d’aigua potable, eliminant totalment el fibrociment de les canonades antigues. • L’alcalde Joan Carles García explica que quan van entrar al govern fa sis anys van detectar pèrdues del 55% de l’aigua que arribava al poble. • S’ha fet una obra profunda però poc visible (tot queda enterrat), considerada “del tot necessària”. • S’han implicat empreses locals i el cost total és d’1,2 milions d’euros, finançats per: - Agència Catalana de l’Aigua - Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica - Diputació de Lleida

Esport comarcal: Cross Ciutat de Mollerussa

• Mollerussa acollirà el 9 de novembre la 47a edició del Cross Ciutat de Mollerussa – Memorial Josep Ignasi Culleré. • És l’únic cross federat a les Terres de Lleida i reunirà prop de 500 atletes. • La prova serà també Campionat de Catalunya de relleus mixtos. • Recorregut combinant pista d’atletisme, zona de l’Hípica i circuit d’autocross, amb tres distàncies (700, 1.100 i 1.500 m) segons categoria. • Els 4 primers clubs absoluts representaran la selecció catalana al Campionat d’Espanya de Cross per Autonomies (gener 2026, Córdoba). • La presidenta de la Federació Catalana d’Atletisme, Mercè Rosich, destaca la constància de 47 anys apostant per una disciplina “complexa” com el cross.

---

Tema central: Desfilada “Miuses” de bosses de mà

Origen de la col·lecció i concepte de Miuses

• El dissenyador Josep Rosell Santaolària presenta a Resquits (Golmés) una desfilada de vuit bosses de mà exclusives anomenades Miuses. • La col·lecció vol ser un homenatge als quatre anys de desfilades i passarel·les de la marca JRS, i als models que l’han acompanyat. • Inicialment la Marina de Barta havia de ser model, però Rosell li proposa el rol de presentadora-performer, aprofitant la seva faceta d’artista i actriu. • El nom Miuses el proposa Marina: volien “Muses”, però hi afegeixen un toc distintiu de marca, catalanitzant la grafia per mantenir la sonoritat anglesa i la personalitat JRS.

“Volíem fer un homenatge a les muses, que poden ser tant masculines com femenines.”

Models i materials: les bosses com a identitat

• Les vuit bosses s’inspiren en models concrets que han marcat la trajectòria de la marca (Tope Rodríguez, Ricard Pons, Eugènia Piqué, Ares Grau, Mar Bujosti, Àlex Levi, entre d’altres). • Rosell explica que alguns antics models han deixat les passarel·les i la seva decisió s’ha respectat, triant només qui continua vinculat a l’equip. • Cada bossa està concebuda com una peça única de personalitat pròpia, utilitzant materials molt diversos: - Pèl sintètic blanc - Polipell - Perles i plomes - Dènim (texà), entre d’altres • L’objectiu és que el bolso: - S’adapti al caràcter de qui el porta (esportiu, elegant, diari, de gala…) - Sigui una autèntica “declaració d’intencions” estilística.

“Un bolso és una peça que et defineix molt, fins i tot si vas de texans i samarreta bàsica; el bolso parla de tu.”

Marina remarca que en el bolso la personalitat de la peça està molt condensada, i que els dissenys JRS busquen que cadascú se senti còmode sent ell mateix.

Escenografia i experiència al Resquits de Golmés

• La desfilada es converteix en un esdeveniment multidisciplinari i immersiu, amb fort arrelament al Pla d’Urgell: - Espai: restaurant Resquits de Golmés, amb suport de l’Ajuntament. - Decoració del hall: Art Bou i Botànic Atelier Floral de Lleida. - Exposició temporal: peces d’Esther Terés (Extensió Mania), Cama Marlo (muralista de Mollerussa), Tensi Solsona i l’escultora Raquel Díaz. - Mostra de vestits d’anteriors col·leccions JRS. - Pianista en directe (Ester Bosch) i copa de vi de Viñals Vilars i Cellen Aleg, més degustació de Cafeteria Nú. • L’entrada ja funciona com una instal·lació artística: vestides d’obra, tanques municipals, cintes… elements “marca de la casa” JRS que barregen moda i urbà.

Performance inaugural: del caos al glamur

• La gala comença amb una performance teatralitzada que vol mostrar el caos previ a qualsevol desfilada. • Marina surt amb barnús i tovallola al cap, com si l’haguessin avisada “fa deu minuts”. • Davant del públic, dues artistes la transformen en directe: - Esther Terés li col·loca extensions. - Cama Marlo intervé i transforma el vestit en viu.

“Abans d’un èxit hi ha molt treball i molt caos. Vam voler jugar amb aquesta veritat.”

• El resultat és un vestit únic, que passa a ser peça “mítica” de la col·lecció, molt celebrat pel públic i per figures com la influencer Marina Ruiz. • La desfilada alterna passarel·la de bosses amb intervencions artístiques: - Performances de Pau Culleré, Xavi Noms, Maria Tàpia, Valerigi i Helio Heaven (procedents del programa Eufòria). - Ballarines d’Arts d’Ana Lleida, dirigides per Aida Fontoba. - Actuació de Marcos Valle, artista madrileny que es presenta davant de 500 persones. - Tancament festiu amb la xaranga La Follia de Tàrrega.

Incident greu i resposta col·lectiva de l’equip

• En el tram final de la desfilada, quan havien de sortir les últimes bosses, Josep Rosell pateix un atac epilèptic. • La situació és crítica i obliga a aturar l’acte. Marina relata el moment com un dilema vital:

“Entre salvar una vida o una gala, salves una vida. Però després has de decidir què fas amb la gala.”

• L’equip reacciona amb gran professionalitat i empatia: - El públic, informat amb permís dels pares de Josep, respon amb un gran aplaudiment d’ànim. - L’staff liderat per Genís Pedrós i Maria Oller decideix “tancar portes i tirar endavant”. - Maquilladora (Lídia Peruga), models, artistes i l’equip d’Eufòria coincideixen: “això és el que voldria el Josep”. • Des de l’ambulància, un cop estabilitzat, Josep insisteix que la desfilada ha de continuar i va donant indicacions. • Marina explica que, en sentir-lo preocupat per “no poder treure la seva bossa”, entén que torna a ser ell i decideix reprendre la gala. • La desfilada es tanca com un homenatge a la identitat pròpia de les bosses i a l’esperit col·lectiu de la família JRS.

“Les bosses tenen vida pròpia. La marca JRS és un equip meravellós de gent supertalentosa que hem tingut la sort de trobar-nos.”

Comunitat creativa i futur de la marca JRS

• Rosell destaca la filosofia JRS: donar espai cada any a nous artistes del Pla d’Urgell, sense perdre el vincle amb els col·laboradors de sempre. • L’equip es concep com una “família en creixement”: els antics donen suport als nous, i tots comparteixen un grup de WhatsApp (“Muses”). • Com que la nit va quedar marcada per l’incident, Josep proposa fer un sopar de celebració conjunta per tancar el cercle emocional de l’esdeveniment.

Comercialització de la col·lecció Miuses

• Un punt clau: les bosses no són peces úniques irrepetibles, n’hi ha més d’una unitat de cada model. • Es podran comprar a través del perfil d’Instagram de Josep Rosell: - @jrossell.st • Properament es penjaran fotos i preus de cada bossa. • El procés de compra serà personalitzat via missatge directe: el mateix dissenyador respondrà, apuntarà els interessats en una llista i en farà el seguiment.

Plans i projectes de futur

• Sobre el futur de la marca JRS, Rosell admet que cada any és imprevisible: - Ha passat per col·laborar amb Sound DSK. - Va crear la col·lecció Químio l’any anterior. - Ara ha fet el salt als accessoris amb bosses després d’haver experimentat amb mocadors. • Ell es defineix com un artista juganer, que prova formats nous i es deixa portar pel que la vida proposa. • Paral·lelament, treballa en un projecte teatral on vol debutar com a director de teatre, tot i que encara no en pot donar detalls.

“No sé què em depararà la vida l’any que ve, però vull seguir provant coses noves.”

---

Tertúlia esportiva: Copa, colors i rivalitats

Nova “Posto Xapa” solidària: I Love Blau & I Love Bordeus

• Abans d’entrar en la prèvia esportiva, s’entrevista el conegut personatge lleidatà Postu (PostuLleida). • Presenta dues noves sèries de Posto Xapes, imants, tasses, samarretes i enganxines: - I Love Blau – a benefici de la delegació de Lleida de l’Associació de Diabetis de Catalunya. - I Love Bordeus – a benefici dels Castellers de Lleida. • Els colors representen la identitat esportiva de la ciutat: - Blau: Lleida Club de Futbol, Pons Lleida, AM i molts clubs locals. - Bordeus: Força Lleida, equips d’handbol i altres entitats. • Venda: - Online a botiga.posturetslleida.com. - Aviat també a l’Oficina de Turisme de Lleida i al Museu de Lleida. • Postu espera crear sinergies amb els clubs perquè ajudin a la difusió i venda en els seus partits.

Debat sobre el color “bordeus” a l’esport lleidatà

• Els tertulians comenten la iniciativa de l’exregidor Ignasi Amor d’unificar equipacions esportives municipals en color bordeus. • Toni Lasso critica la gestió (imposició, comunicació precipitada als clubs) i admet que, estèticament, prefereix colors més vius. • Es recorda que històricament la segona equipació del Lleida havia estat sovint bordeus o vermella, i que el color forma part del patrimoni visual de la ciutat. • Conclusió implícita: la idea d’un color comú pot tenir sentit simbòlic, però cal diàleg real amb els clubs.

Prèvia de Copa del Rei: Atlètic Lleida – Espanyol

• Eix central de la tertúlia: el partit de Copa del Rei que es juga al vespre al Camp d’Esports de Lleida. • Clau simbòlica: - Primer equip de Primera Divisió que visita l’Atlètic Lleida en competició oficial. - L’Espanyol celebra el 125è aniversari i el partit té un fort component històric. • Expectativa de gran entrada: - Més de 4.000 entrades venudes la nit anterior. - Possibilitat d’arribar a 4.800–5.000 sumant abonats. - Molta afició perica desplaçada per proximitat geogràfica i lligams històrics. • S’analitza el camí de l’Atlètic Lleida: - Ascens recent a Segona RFEF. - Classificació a la Copa del Rei per mèrits esportius, després de bones actuacions a la Copa Federació. - Partit vist com la posada de llarg a escala catalana i estatal. • El director esportiu, Bartolo, destaca: - L’augment d’interès mediàtic: 167 acreditacions de premsa (TV3 amb diversos equips, mitjans digitals, etc.). - Que el partit, emès per Movistar per la presència de l’Espanyol, és una gran aparador per al club.

Història recent de la Copa al Camp d’Esports

• Es recorda que veure un Primera al Camp d’Esports no és habitual: - En els darrers 20 anys només hi han passat 5 equips de Primera per Copa (Getafe, Betis, Reial Societat, Atlético de Madrid i Espanyol), més l’Alavés quan era a Segona. • El caràcter “històric” es refereix sobretot al jove recorregut de l’Atlètic Lleida, no al camp en si.

Lectura esportiva del partit

• La convocatòria de l’Espanyol és gairebé de partit de lliga: pocs jugadors del filial, la majoria són del primer equip. • Entrenador perico: Manolo González, ex de Badalona, Ebro, Peña Deportiva… i amb passat vinculat al futbol català modest. • El record de Manolo: - La temporada anterior va ser eliminat pel Barbastro a la primera ronda i no vol repetir la història. - Té un perfil “d’entrenador del poble”, acostumat al fang i a equips físics. • Possibles absències periques: - Pere Millà, molt esperat per l’afició de l’Alcarràs, no jugarà per precaució física/Lliga. - Poado lesionat. • El porter Ángel Fortuño serà el titular, com a suplent habitual. • Tertulians i pronòstics: - Es reconeix que l’Espanyol és clar favorit. - Es veu possible una “campanada” perquè “és futbol”, però creuen que no és el més probable. - L’objectiu de l’Atlètic Lleida hauria de ser arribar viu a la segona part (0-0, 0-1, 1-1…) i aprofitar qualsevol opció del tram final. - S’espera un partit amb molts gols i ritme, en la línia anàrquica dels partits de l’Atlètic Lleida aquesta temporada.

Context institucional i anècdotes

• Es comenta el nou propietari de l’Espanyol, Alan Page, empresari amb experiència a la Premier (Burnley) i a la NFL, que fixa com a objectiu jugar a Europa en 4–5 anys. • Es bromeja amb el perfil perico discret: alguns tertulians confessen simpaties per l’Espanyol. • Es recorda l’arrelament històric de l’Espanyol en altres esports, com l’hoquei patins, i la figura de Joan Antoni Samaranch.

Altres cites esportives del cap de setmana

• Lliga de futbol: - Partits del Lleida Esportiu, Atlètic Lleida (contra el Castellón B) i Mollerussa (en situació delicada, amb risc de canvi d’entrenador si perd a Sant Cristóbal). • Partit clau de Copa Federació/Copa del Rei: - Mollerussa – Atlètic Lleida, dimecres següent: el guanyador s’assegurarà un nou encreuament amb un rival important. - Es diu, mig en broma, que és “el partit que ningú vol guanyar” perquè l’exigència de Copa desgasta plantilles poc profundes. • Bàsquet – Força Lleida: - L’equip està colíder després de 4 jornades, empatat amb la Penya. - Tertúlia sobre la necessitat d’il·lusionar-se però també mantenir la perspectiva de llarg termini. • Hoquei patins: - Vila-sana rep el Telecable en un partit d’alt nivell. - Alpicat – Manlleu, amb un Manlleu sorprenentment líder.

---

Idees clau de l’episodi

1. Tensions i fortaleses del territori

• Debilitat estructural de petits ajuntaments com la Granja d’Escarp, molt dependents de perfils administratius escassos. • Fortalesa econòmica i turística de la demarcació de Lleida després d’un estiu de rècord. • Compromís social i cultural: des de les reformes de serveis bàsics (aigua) fins a les iniciatives solidàries (Posto Xapes), passant per esdeveniments esportius clàssics (Cross de Mollerussa).

2. Cultura com a experiència immersiva

• La desfilada Miuses mostra una nova manera d’entendre la moda: més enllà de la passarel·la, com a acte performatiu, col·laboratiu i comunitari. • El projecte JRS esdevé un nucli creatiu local que agrupa disseny, música, performance, arts visuals i restauració. • La gestió de la crisi sanitària en plena gala reforça la imatge d’equip cohesionat i de marca amb valors humans.

3. Esport com a identitat i aparador

• La Copa del Rei situa l’Atlètic Lleida en un mapa mediàtic més ampli, clau per a un club de nova creació que vol consolidar-se. • L’Espanyol aporta tradició i narrativa històrica, mentre que l’Atlètic Lleida aporta frescor i il·lusió. • El debat sobre colors (blau, bordeus) i símbols esportius mostra com l’esport funciona com a llenguatge identitari per a la ciutat.

En conjunt, l’episodi dibuixa unes Terres de Lleida dinàmiques i creatives, amb problemes estructurals evidents però també amb una capacitat notable de generar projectes culturals, socials i esportius amb projecció més enllà de l’àmbit local.

Marcadors

Darrers podcast