Episodi del magazín Aquí, a l'Oest d’emunfmradio amb dues grans parts:
• Bloc informatiu local: actualitat política i social de Lleida i comarca. • Tema del dia + cultura: entrevista arqueològica sobre les necròpolis tumularies del Segre-Cinca i tertúlia de cinema dedicada al festival Curtàneu.
• El ple de la Paeria de Lleida aprova un increment del 3% en les taxes de proveïment d’aigua i clavegueram per a l’any vinent.
• PSC i Esquerra Republicana hi voten a favor; Esquerra defensa que és l’única opció viable per mantenir l’equilibri d’un contracte de concessió que s’allarga fins al 2037.
"La decisió de si es puja un 3,13 o un 1,2 o un 2,25 no és una decisió política, és una decisió d'una fórmula polinòmica..."
— Jordina Freixinet, portaveu d’ERC
• Es remarca que la fórmula d’actualització està auditada diverses vegades, i que la política intervé només a l’hora de decidir com es repercuteix aquesta pujada en el rebut ciutadà.
• Junts per Lleida vota en contra i denuncia la incoherència de congelar la taxa d’escombraries mentre es pugen altres tributs.
• Recorden que Lleida és de les ciutats amb IBI més alt i, ara, també amb aigua cara:
- Factura mitjana anual a Lleida: 390 €.
- Girona: 204 €; Burgos: 196 €.
• Es posa el focus en barris com la Fic, on hi ha edificis sense comptadors individuals:
- Famílies vulnerables.
- Pisos de fons voltors.
- Propietaris que acaben pagant el consum de veïns per poder tenir aigua.
• El Partit Popular també hi vota en contra i critica la renovació del Pacte de l’Aigua entre PSC i Esquerra.
• Sosté que aquest pacte ha portat increments molt superiors en el cost de l’aigua pels lleidatans.
• S’aprova un conveni entre la Paeria i Aqualia per a 3 anys, amb suport de PSC, Esquerra, Junts i el Comú de Lleida.
• L’objectiu és abordar situacions de pobresa energètica vinculades al subministrament d’aigua.
• Les empreses que organitzen funerals laics reclamen als ajuntaments de la demarcació de Lleida espais municipals per fer-hi cerimònies:
- Actualment, la major part d’actes laics es fan en tanatoris privats de grans ciutats.
- Als pobles petits sovint no hi ha sales adequades.
• La manca d’espais fa que molta gent acabi fent funerals a l’església, tot i no voler seguir el ritus cristià.
"Impostos els paguem tots, eh?"
— Remei Capitana, empresa Agraïments
• Es citen pobles com Térmens, Vilanova de la Barca, Vilagrassa o Tàrrega, on els equipaments encara són insuficients o en obres.
• Els tanatoris estan assumint part d’aquesta funció laica, però les empreses demanen que el sector públic garanteixi espais dignes i accessibles.
• Entrevista a Georgina Prats, una de les dues investigadores principals del projecte “Necròpolis tumularies del Segre Cinca, arquitectura, ritual i societat”.
• Es tracta d’un projecte quadriennal (2022–2025) finançat per la Generalitat, centrat en necròpolis d’incineració a la Catalunya occidental.
Necròpolis estudiades:
• Almenara (al municipi d’Almenar, Segrià) — campanya recent d’excavació.
• La Colomina (Gerb, Os de Balaguer).
• Vall de la Clamor (Soses, Segrià).
• La Pena (Torregrossa, Pla d’Urgell).
• Roques de Sant Formatge (Sarroca/Saròs).
• Altres jaciments d’incineració a la vall inferior del Segre, Noguera, Pla d’Urgell, Segrià i Urgell.
• Excavació realitzada a final d’agost i principi de setembre.
• Zona intervinguda aproximada: 450 m².
• S’hi han identificat 41 túmuls, dels quals 34 excavats completament.
Característiques principals:
• Túmuls circulars plans, lleugerament elevats, delimitats per anells de pedra concèntrics (socus).
• Cada tomba pot tenir d’1 a 4 anells; diàmetres entre 0,9 m i més de 3 m.
• Al centre del túmul hi sol haver el dipòsit funerari:
- Cista: forat a terra on s’enterra l’urna.
- Urna ceràmica amb les restes òssies incinerades i, de vegades, aixovar (peces metàl·liques, objectes personals).
• També s’han documentat túmuls sense urna ni restes òssies, fet que obre hipòtesis sobre rituals simbòlics o tombes buides.
L’estudi dels rituals funeraris revela com una societat entén la mort, el respecte als difunts i la seva organització social.
• La recerca vol caracteritzar el fenomen cultural de les necròpolis tumulàries com a conjunt, amb una visió holística:
- Arquitectura funerària.
- Tipus de túmuls i estructures.
- Pràctiques rituales (incineració, aixovar, disposició de les tombes).
- Distribució al territori.
• L’objectiu és reconstruir com vivien i com es relacionaven les comunitats prehistòriques de la plana occidental a partir del tractament que donaven als seus morts.
• Paleolític: societats caçadores-recol·lectores.
• Neolític: transició cap a societats agricultores i ramaderes, aparició de la ceràmica i domesticació de plantes i animals.
• Edat del bronze: domini del bronze com a metall bàsic.
• Edat del ferro: generalització del ferro, innovació tecnològica clau.
• El projecte se centra en el bronze final i la primera edat del ferro a la Catalunya occidental.
• Marc aproximat: del segles IX aC al VI aC (abans de la nostra era).
• Època de canvi ritual:
- Es passa de la inhumació (cossos sencers enterrats en coves o sitges) a la incineració (crema del cos i enterrament de les restes en urnes).
- Aquest ritual d’incineració perdura fins a època ibèrica i romana.
• Els arqueòlegs defineixen un conjunt cultural anomenat “grup del Segre Cinca”, comunitats que habiten entre els rius Segre i Cinca.
• Es tracta de societats que evolucionen des de formes segmentàries fins a comunitats més complexes, amb:
- Major concentració d’hàbitats.
- Inicis de l’urbanisme.
- Canvis en l’estructura socioeconòmica.
• Aquest procés desemboca, més endavant, en la formació de la societat ibèrica, en concret el grup conegut com els ilergetes a la zona.
• Comparant amb altres regions de Catalunya i Aragó, es detecta un desenvolupament propi que justifica parlar d’una identitat arqueològica específica.
• Les necròpolis tumulàries s’inscriuen en el fenomen dels camps d’urnes, una cultura d’origen centreeuropeu.
• Arriben grups humans amb un ritual funerari molt marcat (incineració en urnes) i formes ceràmiques específiques.
• La Catalunya actual i part d’Aragó adopten aquestes pràctiques; altres zones, com el País Valencià, reben més aviat influències mediterrànies (contactes fenicis, grecs, etc.).
• La península rep influències atlàntiques (Bretanya, illes britàniques) per l’oest i mediterrànies (micènics, fenicis, grecs, romans) per l’est.
• El resultat és un mosaic de contactes i migracions molt més intens del que solem imaginar.
Quan es mira el passat amb detall, es veu que les migracions i la circulació de persones i objectes són constants, no un fenomen exclusiu del present.
• Els futurs projectes volen aplicar estudis isotòpics i genètics sobre:
- Restes òssies (per rastrejar orígens individuals i mobilitat).
- Ceràmiques i materials (per detectar intercanvis i rutes comercials).
• L’objectiu és quantificar millor la mobilitat de les comunitats: saber qui es movia, fins on i com s’articulaven les xarxes d’intercanvi.
• L’entrevista insisteix en el valor de conèixer d’on venim per fonamentar la societat actual.
• L’estudi dels rituals funeraris i dels canvis tecnològics:
- Ajuda a entendre estructures socials, jerarquies i creences.
- Mostra que la humanitat sempre ha estat connectada i en moviment.
• Es reivindica la continuïtat del projecte i de la recerca, així com la posada en valor del patrimoni arqueològic local.
• Espai conduït per Cadena Alfonso i Maria Gateu, amb la participació d’Ivan Ussol.
• Convidat: Ramon Alaró, director de Curtàneu, mostra internacional de curtmetratges a les Valls d’Àneu (Pallars Sobirà).
Característiques bàsiques:
• Festival centrat en curtmetratges de ficció, animació i documental.
• Es celebra entre l’1 i el 10 de novembre.
• Desena edició: fita important després d’un recorregut amb pandèmia entremig.
• A nivell general (especialment a Espanya i França):
- Curtmetratge: fins a 30 minuts.
- Migmetratge: d’uns 30 a 60 minuts.
- Llargmetratge: a partir d’1 hora aproximadament.
• El Curtàneu se centra en els curts (fins a 30’), tot i fer alguna excepció puntual.
• El festival va néixer com una proposta modesta per portar cinema a un territori sense gaire oferta estable.
• Des del primer moment va comptar amb el suport dels quatre ajuntaments de les Valls d’Àneu.
Creixement progressiu:
• Primeres edicions: 5–6 sessions.
• Actualment (10a edició): 11 sessions oficials + 6 sessions educatives (escoles i llar de gent gran) = 17 sessions totals.
• 2020: edició preparada, però 15 dies abans s’ajorna per l’explosió de casos de COVID a les Valls d’Àneu.
• 2021: decideixen fer dues edicions en un any (la corresponent al 2020 i la del 2021), fet que suposa una gran càrrega de feina però evita perdre un any de trajectòria.
Organitzar dues edicions en un any demostra una gran resiliència, però també deixa clar el cost humà que té sostenir un festival.
• La programació es comença a preparar mesos abans:
- Visionat de films en festivals (Film Festival, feedback, altres mostres).
- Curtmetratges rebuts per plataformes i per internet.
- Selecció a l’estiu per tenir la graella tancada amb temps.
• En paral·lel, hi ha una feina administrativa intensa:
- Pressupost i recerca de subvencions.
- Coordinació amb ajuntaments, patrocinadors i equip tècnic.
• Portar cinema on no n’hi ha:
- Oferir projeccions desestacionalitzades (al novembre, fora de temporada alta).
- Gratuïtes per al públic.
- Pensades sobretot per a la gent del territori.
• El festival esdevé també:
- Dinamitzador econòmic modest: alguns hotels allarguen la temporada fins després del Curtàneu.
- Eina de promoció de les Valls d’Àneu: el simple fet de parlar-ne a mitjans fa que gent de la plana es plantegi anar-hi.
• No hi ha xifres econòmiques detallades, però s’observa que:
- El novembre “ja passa alguna cosa” al Pirineu gràcies al festival.
- El Curtàneu pot inspirar visites futures (ponts, estiu) d’espectadors que el descobreixen per la ràdio o xarxes.
• Es compara amb altres esdeveniments madurs com el Dansàneu, amb més pressupost i impacte, però el Curtàneu s’hi afegeix com a peça més del calendari cultural pirinenc.
• 63 curtmetratges en secció oficial, repartits en 11 sessions obertes al públic.
• Entre l’1–2 de novembre es fan les primeres sessions; la resta, del 6 al 9 de novembre.
• Paral·lelament, sessions per a escoles i la residència de gent gran.
Origen de les pel·lícules:
• 28 produccions catalanes, de les quals 20 en català.
• 7 produccions espanyoles (no catalanes).
• La resta són coproduccions internacionals.
• El festival incorpora una sessió especial amb curtmetratges vinculats als Premis VOC d’Òmnium Cultural, dedicats al cinema produït a Catalunya i en català.
• Això reforça el paper del Curtàneu com a aparatador del cinema de proximitat.
• Gran novetat d’enguany: Sessió ilerdenca, dedicada al cinema de Ponent.
Característiques de la secció:
• Crida feta via xarxes i mailing, sense recórrer encara a plataformes de distribució.
• 15 propostes rebudes, 9 seleccionades.
• Perfil majoritari: persones joves creadores de Lleida i comarques.
Formats i gèneres presents:
• Molts videoclips (format accessible per a joves creadors).
• Curtmetratges de ficció (inclòs un thriller amb to de terror).
• Documentals.
• Animació:
- Una peça 100% d’animació.
- Una combinació d’animació i imatge real.
• Es destaca un videoclip rodat a la Seu Vella de Lleida.
La Sessió ilerdenca visualitza el talent emergent del Segrià i Ponent, sovint precaritzat però molt actiu creativament.
• Fer curtmetratges amb equip professional és car:
- Cal equip de càmera de qualitat (vídeo amb textura cinema).
- Equip humà (direcció, fotografia, so, muntatge, etc.).
- Processos com l’etalonatge (ajust de color i qualitat per projecció en HD o 4K).
• Existeixen vies més econòmiques:
- Curtmetratges gravats amb mòbils (hi ha festivals especialitzats).
- Videoclips i peces low cost amb càmeres reflex.
• Les produccions professionals acostumen a sumar ajudes de diversos nivells:
- Govern d’Espanya, Generalitat de Catalunya, diputacions…
- Sovint apareixen tots aquests logotips al principi del curt.
• Per a creadors emergents, l’accés a aquestes ajudes pot ser complex:
- Cal acreditar projecte, solvència i potencial.
- Sovint hi ha debat sobre si els diners arriben “als de sempre” i com s’encaixa el talent novell.
• Molts cineastes joves passen per una fase de treball poc o gens remunerat per fer currículum i aconseguir “hores de vol”, fet que alimenta la percepció de precarietat estructural al sector.
• Tot i ser gratuït, per assistir cal inscriure’s prèviament a la web cortaneu.cat:
- Pàgina principal → pestanya “10a edició”.
- Allà es veuen totes les sessions i hi ha l’opció “inscripcions”.
- Cada persona ha de fer la seva pròpia inscripció (no es reserven múltiples places amb un sol formulari).
• Es pot triar lliurement a quines sessions assistir (per exemple, 5, 7 i 9) en funció de sinopsis i preferències.
• A l’entrada, cada espectador rep una butlleta per puntuar els curtmetratges de la sessió amb notes de 1 a 5.
• Aquestes valoracions serveixen per:
- Detectar gustos del públic (gèneres, temàtiques, estils).
- Ajustar la programació futura.
- Permetre al director del festival “experimentar” introduint alguna pel·lícula més arriscada (terror, cinema experimental) i veure quina resposta obté.
El festival combina una línia programàtica estable amb espais per a la risc i l’experimentació, atenent també a minories cinèfiles.
• El director del Curtàneu resumeix la filosofia del festival com:
“Donem llum, art i connexió al territori.”
• L’episodi clou reforçant tres idees centrals:
• Posar en valor el territori (Segre-Cinca, Valls d’Àneu) tant des de la història profunda (arqueologia) com des de la creació cultural contemporània (cinema).
• Mostrar que les Terres de Lleida tenen recerca puntera, festivals de qualitat i talent jove en diferents àmbits.
• Convidar l’audiència a participar, visitar i seguir aquests projectes que reforcen la vida cultural i social de la Catalunya interior.
S’obre el magazín *Aquí, a l'Oest* d’**emunfmradio**, es saluda l’audiència i es presenta l’estructura del programa: bloc de notícies locals, tema del dia dedicat a les *necròpolis tumularies* amb l’arqueòloga Georgina Prats, i una tertúlia de cinema centrada en el festival de curtmetratges **Curtàneu**.
La periodista **Judit Castellà** repassa l’actualitat. El ple de la Paeria aprova una pujada del **3%** a les taxes d’aigua i clavegueram fins al 2037, defensada per **PSC** i **Esquerra** com a aplicació d’una fórmula contractual auditada. **Junts** critica l’alta factura d’aigua a Lleida respecte a altres ciutats i la manca de comptadors individuals en edificis vulnerables; el **PP** rebutja el renovat Pacte de l’Aigua PSC-ERC. També s’aprova un conveni amb **Aqualia** per abordar la pobresa energètica. A continuació, es dona veu a empreses de **funerals laics**, que reclamen a ajuntaments de la demarcació de Lleida **espais municipals per cerimònies no religioses**, denunciant que molta gent acaba anant a l’església per manca d’alternatives.
Tancat el bloc informatiu, el programa dona pas al **tema del dia**, amb la presentadora anunciant una aproximació històrica i arqueològica aprofitant la vigília de la Castanyada i Halloween. Es presenta l’entrevista amb **Georgina Prats** sobre el projecte de *necròpolis tumularies* del Segre-Cinca.
**Txell Bernaus** (Meritxell) entrevista l’arqueòloga **Georgina Prats**. Es presenta el projecte **“Necròpolis tumularies del Segre Cinca, arquitectura, ritual i societat”**, de caràcter quadriennal (2022–2025), vinculat a diversos jaciments d’incineració de la Catalunya occidental. Es destaca la **necròpolis d’Almenara** (al municipi d’Almenar) com un dels punts clau, on fa poc s’ha fet una nova campanya d’excavacions per entendre millor els **rituals funeraris** i el tractament dels morts en aquesta societat antiga.
Georgina Prats explica la recent campanya a la **necròpolis d’Almenara**, realitzada entre finals d’agost i inicis de setembre. Fins ara s’han intervingut uns **450 m²**, amb **41 túmuls** identificats, 34 dels quals excavats completament. Detalla que es tracta de **túmuls circulars plans** amb **anells de pedra concèntrics** (*socus*), d’1 a 4 anells i diàmetres de 0,9 m a més de 3 m. Al centre hi ha habitualment el **dipòsit funerari**, una *cista* excavada al sòl on s’enterra l’**urna ceràmica** amb restes òssies incinerades i, sovint, *aixovar* metàl·lic. També s’han trobat túmuls sense urna ni ossos, que plantegen interrogants sobre possibles **rituals simbòlics**. Es remarca que la necròpolis ja s’havia descobert als anys 60 i es va reprendre el 2015 com a projecte de recerca i posada en valor del patrimoni.
La conversa s’obre al conjunt del projecte quadriennal sobre **necròpolis d’incineració** a la vall del **Segre**. A més d’Almenara, s’estudien altres jaciments: **la Colomina** (Gerb, Os de Balaguer), **Vall de la Clamor** (Soses), **la Pena** (Torregrossa) i **Roques de Sant Formatge** (Saròs), entre d’altres. El projecte, subvencionat com a recerca quadriennal per la **Generalitat de Catalunya**, pretén fer una anàlisi **holística** del fenomen: tipologies de túmuls, pràctiques rituales, distribució territorial i implicacions socials. L’objectiu és entendre **com eren les comunitats** de la plana occidental catalana i quines relacions mantenien entre assentaments, en un paisatge on els poblats eren petits però amb **probables connexions regionals**.
Es defineix el marc cronològic del projecte: el **final de l’edat del bronze** i els inicis de l’**edat del ferro**, aproximadament dels **segles IX aC al VI aC**. Georgina Prats repassa de forma pedagògica les grans etapes prehistòriques (Paleolític, Neolític, Bronze, Ferro) i subratlla que el període estudiat és clau perquè es produeix el **canvi de ritual funerari**: de la **inhumació** en coves o sitges a la **incineració** i enterrament en urnes, pràctica que perdurarà fins a l’època ibèrica i romana. A la vall del Segre i el Cinca es configura el que els arqueòlegs anomenen **“grup del Segre Cinca”**, unes comunitats amb desenvolupament propi, creixent **complexitat social**, concentració dels hàbitats i inicis d’**urbanisme**, que acabaran donant lloc a la societat **ibèrica ilergeta**. Això permet caracteritzar aquesta àrea com un **món cultural específic i singular** dins del nord-est peninsular.
La investigadora explica que les necròpolis tumulàries s’inscriuen en el fenomen dels **camps d’urnes**, una cultura originària del **centre d’Europa** que porta a la península un ritual d’incineració molt definit i ceràmiques característiques. A la Catalunya actual i part d’Aragó aquest model s’adopta plenament, mentre que al País Valencià s’observen més influències **mediterrànies** (fenicis, grecs). Es descriu un món antic **altament connectat**, amb influències **atlàntiques** (Bretanya, illes britàniques) per l’oest i mediterrànies per l’est. La conversa reflexiona sobre la idea que la **migració i la globalització** no són fenòmens exclusius del present, sinó recurrents en la història. S’anuncia que futurs projectes inclouran **estudis genètics i isotòpics** sobre restes òssies i materials, per rastrejar **mobilitat humana i xarxes d’intercanvi**. L’entrevista tanca reivindicant la importància de l’arqueologia per **entendre el passat i fonamentar la societat actual**.
La presentadora agraeix a **Georgina Prats** la feina i l’explicació, destacant la importància de conèixer el passat per entendre el present. Es posa en valor la recerca sobre necròpolis tumulàries i s’anima l’equip investigador a continuar aprofundint en el projecte més enllà del període quadriennal. Es tanca el bloc del "tema del dia" i es dona pas al canvi de secció.
S’obre la **tertúlia de cinema** d’*Aquí, a l'Oest* amb **Cadena Alfonso**, **Maria Gateu** i el crític **Ivan Ussol**. Es presenta el convidat **Ramon Alaró**, director de la **mostra internacional de curtmetratges Curtàneu**, que se celebra a les **Valls d’Àneu**. Es juga amb la idea dels "migmetratges" i es demana a Alaró que n’aclareixi la definició, entrant així a descriure els límits entre curt, mig i llargmetratge.
Ramon Alaró explica que el **Curtàneu** projectarà enguany **63 curtmetratges** de ficció, animació i documental, entre l’1 i el 10 de novembre, en **17 sessions** (11 d’oficials i 6 per a escoles i gent gran). Aclareix que, en la pràctica, fins a **30 minuts** es considera **curtmetratge**; de 30 a 60, **migmetratge**; i a partir d’aquí, **llargmetratge**. El Curtàneu se centra en els curts, tot i fer alguna excepció. Es repassa l’evolució del festival al llarg de **10 edicions**: va començar amb 5–6 sessions i molt pocs recursos, però amb el suport dels ajuntaments de les Valls d’Àneu. La pandèmia va obligar a ajornar l’edició del 2020 i el 2021 van acabar fent **dues edicions en un any** (la de 2020 i la de 2021), un esforç organitzatiu molt intens que va permetre mantenir la numeració i la continuïtat del certamen.
Alaró detalla que l’objectiu central del **Curtàneu** és **portar cinema allà on no n’hi ha**, amb projeccions **gratuïtes**, **desestacionalitzades** (al novembre, fora de temporada alta) i adreçades sobretot a la **gent del territori**. El festival millora la **qualitat de vida cultural** de les Valls d’Àneu i té un impacte econòmic moderat però real: abans al novembre "no passava res", mentre que ara alguns hotels allarguen l’obertura fins després del festival. Es reconeix que, tot i no tenir un estudi econòmic detallat, la simple **visibilitat mediàtica** fa que persones de la plana es plantegin visitar la zona, ja sigui pel festival o per turisme de muntanya en altres èpoques de l’any. Es compara amb el festival de dansa **Dansàneu**, de pressupost més alt, situant el Curtàneu com un complement cultural important al calendari pirinenc.
Es concreten les dades de la **10a edició**: 63 curtmetratges en 11 sessions oficials, repartides entre el primer cap de setmana de novembre i els dies 6–9, mentre es fan també projeccions per escoles i residències. D’aquestes obres, **28 són produccions catalanes** (20 en català) i 7 de producció estatal no catalana, amb la resta com a coproduccions. S’hi incorpora una sessió especial amb peces vinculades als **Premis VOC** d’Òmnium, reforçant l’aposta pel **cinema català i en català**. La gran novetat és la **Sessió ilerdenca**, dedicada al **cinema de Ponent**. La crida de peces s’ha fet via xarxes i mailing, i ha rebut unes **15 propostes**, de les quals s’han seleccionat **9**. El perfil predominat és el de **creadors joves**, amb molts **videoclips** (molt accessibles per pressupost), curtmetratges de **ficció** (incloent-hi un thriller de to terrorífic), **documentals** i dues peces d’**animació** (una d’elles híbrida amb imatge real). Es destaca un videoclip rodat a la **Seu Vella de Lleida**, com a exemple de posada en valor del patrimoni local.
La tertúlia entra en el **cost de produir curtmetratges**. Ramon Alaró assenyala que fer un curt amb **estàndards professionals** és car: cal equip de càmera d’alta gamma, equip humà complet i processos tècnics com l’**etalonatge** per adaptar les imatges a projecció digital (Full HD, 4K). Hi ha vies més econòmiques, com rodar amb **mòbil** o **càmera reflex**, molt usades en videoclips. Es comenta que moltes produccions aconsegueixen finançament mitjançant una combinació d’ajudes de **Generalitat, Govern espanyol, diputacions** i altres, com es veu pels múltiples logotips als crèdits. Els conductors plantegen el tema de la **precarietat i les dificultats d’accés** a aquestes ajudes per a creadors **novells**. Es parla de la dinàmica d’“hores de vol” no remunerades: sortir de l’ESCAC o altres escoles sovint implica encadenar projectes mal pagats o voluntaris per fer currículum. Es reconeix que hi ha debat sobre si els recursos púbics arriben “als de sempre” i com s’integra el **talent emergent**. Alaró, sense voler dogmatitzar sobre un àmbit que no domina del tot, admet que el camí de molts joves passa per aquesta etapa de **treball precari** abans de ser detectats per productors o distribuïdors que apostin per ells.
S’expliquen les qüestions pràctiques per assistir al **Curtàneu**. Tot i ser **gratuït**, cal **inscriure’s** a la web **cortaneu.cat**, a la pestanya de la 10a edició, seleccionant les sessions desitjades. Cada persona ha de fer la seva **inscripció individual**. El festival utilitza **butlletes de votació** perquè el públic puntui cada curtmetratge de **1 a 5**. Aquestes dades permeten detectar **preferències** (gèneres, estils) i, al mateix temps, el director introdueix alguna peça més **experimental o de terror** per veure com la rep el públic, tot mesurant quanta gent “no està en l’estàndard”. Això permet combinar una programació accessible amb espai per a la **risc creatiu**. La secció es tanca amb el missatge de Ramon Alaró que el Curtàneu vol oferir **“llum, art i connexió al territori”**, resumint així la filosofia del festival abans de l’acomiadament i la pausa del programa.