31/10/2025

#3248 - Necròpolis tumulàries i festival Cortàneu

Aquí, a l'Oest

Context i estructura de l’episodi

Episodi del magazín Aquí, a l'Oest d’emunfmradio amb dues grans parts:

• Bloc informatiu local: actualitat política i social de Lleida i comarca. • Tema del dia + cultura: entrevista arqueològica sobre les necròpolis tumularies del Segre-Cinca i tertúlia de cinema dedicada al festival Curtàneu.

---

1. Actualitat local i política municipal

Increment de la taxa de l’aigua a Lleida

• El ple de la Paeria de Lleida aprova un increment del 3% en les taxes de proveïment d’aigua i clavegueram per a l’any vinent.
• PSC i Esquerra Republicana hi voten a favor; Esquerra defensa que és l’única opció viable per mantenir l’equilibri d’un contracte de concessió que s’allarga fins al 2037.

"La decisió de si es puja un 3,13 o un 1,2 o un 2,25 no és una decisió política, és una decisió d'una fórmula polinòmica..."
— Jordina Freixinet, portaveu d’ERC

• Es remarca que la fórmula d’actualització està auditada diverses vegades, i que la política intervé només a l’hora de decidir com es repercuteix aquesta pujada en el rebut ciutadà.

Crítiques de l’oposició

• Junts per Lleida vota en contra i denuncia la incoherència de congelar la taxa d’escombraries mentre es pugen altres tributs.
• Recorden que Lleida és de les ciutats amb IBI més alt i, ara, també amb aigua cara: - Factura mitjana anual a Lleida: 390 €.
- Girona: 204 €; Burgos: 196 €. • Es posa el focus en barris com la Fic, on hi ha edificis sense comptadors individuals: - Famílies vulnerables.
- Pisos de fons voltors.
- Propietaris que acaben pagant el consum de veïns per poder tenir aigua.

PP i el “Pacte de l’Aigua”

• El Partit Popular també hi vota en contra i critica la renovació del Pacte de l’Aigua entre PSC i Esquerra.
• Sosté que aquest pacte ha portat increments molt superiors en el cost de l’aigua pels lleidatans.

Conveni sobre pobresa energètica

• S’aprova un conveni entre la Paeria i Aqualia per a 3 anys, amb suport de PSC, Esquerra, Junts i el Comú de Lleida.
• L’objectiu és abordar situacions de pobresa energètica vinculades al subministrament d’aigua.

---

2. Funerals laics i espais municipals

Reclamació d’espais per cerimònies no religioses

• Les empreses que organitzen funerals laics reclamen als ajuntaments de la demarcació de Lleida espais municipals per fer-hi cerimònies: - Actualment, la major part d’actes laics es fan en tanatoris privats de grans ciutats.
- Als pobles petits sovint no hi ha sales adequades.

• La manca d’espais fa que molta gent acabi fent funerals a l’església, tot i no voler seguir el ritus cristià.

"Impostos els paguem tots, eh?"
— Remei Capitana, empresa Agraïments

Impacte als municipis petits

• Es citen pobles com Térmens, Vilanova de la Barca, Vilagrassa o Tàrrega, on els equipaments encara són insuficients o en obres.
• Els tanatoris estan assumint part d’aquesta funció laica, però les empreses demanen que el sector públic garanteixi espais dignes i accessibles.

---

3. Tema del dia: necròpolis tumulàries del Segre-Cinca

Projecte arqueològic i abast territorial

• Entrevista a Georgina Prats, una de les dues investigadores principals del projecte “Necròpolis tumularies del Segre Cinca, arquitectura, ritual i societat”.
• Es tracta d’un projecte quadriennal (2022–2025) finançat per la Generalitat, centrat en necròpolis d’incineració a la Catalunya occidental.

Necròpolis estudiades:

• Almenara (al municipi d’Almenar, Segrià) — campanya recent d’excavació.
• La Colomina (Gerb, Os de Balaguer).
• Vall de la Clamor (Soses, Segrià).
• La Pena (Torregrossa, Pla d’Urgell).
• Roques de Sant Formatge (Sarroca/Saròs).
• Altres jaciments d’incineració a la vall inferior del Segre, Noguera, Pla d’Urgell, Segrià i Urgell.

La necròpolis d’Almenara: resultats de l’última campanya

• Excavació realitzada a final d’agost i principi de setembre.
• Zona intervinguda aproximada: 450 m².
• S’hi han identificat 41 túmuls, dels quals 34 excavats completament.

Característiques principals:

• Túmuls circulars plans, lleugerament elevats, delimitats per anells de pedra concèntrics (socus).
• Cada tomba pot tenir d’1 a 4 anells; diàmetres entre 0,9 m i més de 3 m.
• Al centre del túmul hi sol haver el dipòsit funerari: - Cista: forat a terra on s’enterra l’urna.
- Urna ceràmica amb les restes òssies incinerades i, de vegades, aixovar (peces metàl·liques, objectes personals). • També s’han documentat túmuls sense urna ni restes òssies, fet que obre hipòtesis sobre rituals simbòlics o tombes buides.

L’estudi dels rituals funeraris revela com una societat entén la mort, el respecte als difunts i la seva organització social.

Importància de les necròpolis d’incineració

• La recerca vol caracteritzar el fenomen cultural de les necròpolis tumulàries com a conjunt, amb una visió holística: - Arquitectura funerària.
- Tipus de túmuls i estructures.
- Pràctiques rituales (incineració, aixovar, disposició de les tombes).
- Distribució al territori.

• L’objectiu és reconstruir com vivien i com es relacionaven les comunitats prehistòriques de la plana occidental a partir del tractament que donaven als seus morts.

---

4. Marc cronològic i cultural: del bronze final al ferro

Grandes etapes de la prehistòria (resum pedagògic)

• Paleolític: societats caçadores-recol·lectores.
• Neolític: transició cap a societats agricultores i ramaderes, aparició de la ceràmica i domesticació de plantes i animals.
• Edat del bronze: domini del bronze com a metall bàsic.
• Edat del ferro: generalització del ferro, innovació tecnològica clau.

El període estudiat

• El projecte se centra en el bronze final i la primera edat del ferro a la Catalunya occidental.
• Marc aproximat: del segles IX aC al VI aC (abans de la nostra era).
• Època de canvi ritual: - Es passa de la inhumació (cossos sencers enterrats en coves o sitges) a la incineració (crema del cos i enterrament de les restes en urnes).
- Aquest ritual d’incineració perdura fins a època ibèrica i romana.

El grup Segre-Cinca i la singularitat regional

• Els arqueòlegs defineixen un conjunt cultural anomenat “grup del Segre Cinca”, comunitats que habiten entre els rius Segre i Cinca.
• Es tracta de societats que evolucionen des de formes segmentàries fins a comunitats més complexes, amb: - Major concentració d’hàbitats.
- Inicis de l’urbanisme.
- Canvis en l’estructura socioeconòmica. • Aquest procés desemboca, més endavant, en la formació de la societat ibèrica, en concret el grup conegut com els ilergetes a la zona.

• Comparant amb altres regions de Catalunya i Aragó, es detecta un desenvolupament propi que justifica parlar d’una identitat arqueològica específica.

---

5. Contactes, migracions i “globalització” prehistòrica

Camps d’urnes i influències europees

• Les necròpolis tumulàries s’inscriuen en el fenomen dels camps d’urnes, una cultura d’origen centreeuropeu.
• Arriben grups humans amb un ritual funerari molt marcat (incineració en urnes) i formes ceràmiques específiques.
• La Catalunya actual i part d’Aragó adopten aquestes pràctiques; altres zones, com el País Valencià, reben més aviat influències mediterrànies (contactes fenicis, grecs, etc.).

Xarxes de contactes àmplies

• La península rep influències atlàntiques (Bretanya, illes britàniques) per l’oest i mediterrànies (micènics, fenicis, grecs, romans) per l’est.
• El resultat és un mosaic de contactes i migracions molt més intens del que solem imaginar.

Quan es mira el passat amb detall, es veu que les migracions i la circulació de persones i objectes són constants, no un fenomen exclusiu del present.

Noves metodologies: ADN i mobilitat

• Els futurs projectes volen aplicar estudis isotòpics i genètics sobre: - Restes òssies (per rastrejar orígens individuals i mobilitat).
- Ceràmiques i materials (per detectar intercanvis i rutes comercials). • L’objectiu és quantificar millor la mobilitat de les comunitats: saber qui es movia, fins on i com s’articulaven les xarxes d’intercanvi.

---

6. Funció social de l’arqueologia

• L’entrevista insisteix en el valor de conèixer d’on venim per fonamentar la societat actual. • L’estudi dels rituals funeraris i dels canvis tecnològics: - Ajuda a entendre estructures socials, jerarquies i creences.
- Mostra que la humanitat sempre ha estat connectada i en moviment. • Es reivindica la continuïtat del projecte i de la recerca, així com la posada en valor del patrimoni arqueològic local.

---

7. Tertúlia de cinema: el festival de curtmetratges Curtàneu

Presentació del Curtàneu

• Espai conduït per Cadena Alfonso i Maria Gateu, amb la participació d’Ivan Ussol.
• Convidat: Ramon Alaró, director de Curtàneu, mostra internacional de curtmetratges a les Valls d’Àneu (Pallars Sobirà).

Característiques bàsiques:

• Festival centrat en curtmetratges de ficció, animació i documental.
• Es celebra entre l’1 i el 10 de novembre.
• Desena edició: fita important després d’un recorregut amb pandèmia entremig.

Curt, mig i llargmetratges: definicions

• A nivell general (especialment a Espanya i França): - Curtmetratge: fins a 30 minuts.
- Migmetratge: d’uns 30 a 60 minuts.
- Llargmetratge: a partir d’1 hora aproximadament. • El Curtàneu se centra en els curts (fins a 30’), tot i fer alguna excepció puntual.

---

8. Evolució del Curtàneu en 10 edicions

Dels inicis a la consolidació

• El festival va néixer com una proposta modesta per portar cinema a un territori sense gaire oferta estable.
• Des del primer moment va comptar amb el suport dels quatre ajuntaments de les Valls d’Àneu.

Creixement progressiu:

• Primeres edicions: 5–6 sessions.
• Actualment (10a edició): 11 sessions oficials + 6 sessions educatives (escoles i llar de gent gran) = 17 sessions totals.

Impacte de la pandèmia

• 2020: edició preparada, però 15 dies abans s’ajorna per l’explosió de casos de COVID a les Valls d’Àneu.
• 2021: decideixen fer dues edicions en un any (la corresponent al 2020 i la del 2021), fet que suposa una gran càrrega de feina però evita perdre un any de trajectòria.

Organitzar dues edicions en un any demostra una gran resiliència, però també deixa clar el cost humà que té sostenir un festival.

Organització i feina anual

• La programació es comença a preparar mesos abans:
- Visionat de films en festivals (Film Festival, feedback, altres mostres).
- Curtmetratges rebuts per plataformes i per internet.
- Selecció a l’estiu per tenir la graella tancada amb temps. • En paral·lel, hi ha una feina administrativa intensa:
- Pressupost i recerca de subvencions.
- Coordinació amb ajuntaments, patrocinadors i equip tècnic.

---

9. Objectius i especificitats del Curtàneu

Objectiu principal

• Portar cinema on no n’hi ha:
- Oferir projeccions desestacionalitzades (al novembre, fora de temporada alta).
- Gratuïtes per al públic.
- Pensades sobretot per a la gent del territori.

• El festival esdevé també: - Dinamitzador econòmic modest: alguns hotels allarguen la temporada fins després del Curtàneu.
- Eina de promoció de les Valls d’Àneu: el simple fet de parlar-ne a mitjans fa que gent de la plana es plantegi anar-hi.

Impacte territorial i turístic

• No hi ha xifres econòmiques detallades, però s’observa que: - El novembre “ja passa alguna cosa” al Pirineu gràcies al festival.
- El Curtàneu pot inspirar visites futures (ponts, estiu) d’espectadors que el descobreixen per la ràdio o xarxes.

• Es compara amb altres esdeveniments madurs com el Dansàneu, amb més pressupost i impacte, però el Curtàneu s’hi afegeix com a peça més del calendari cultural pirinenc.

---

10. Edició actual: xifres, novetats i seccions

Programació i volum de cinema

• 63 curtmetratges en secció oficial, repartits en 11 sessions obertes al públic.
• Entre l’1–2 de novembre es fan les primeres sessions; la resta, del 6 al 9 de novembre.
• Paral·lelament, sessions per a escoles i la residència de gent gran.

Origen de les pel·lícules:

• 28 produccions catalanes, de les quals 20 en català.
• 7 produccions espanyoles (no catalanes).
• La resta són coproduccions internacionals.

Cinema català i Premis VOC

• El festival incorpora una sessió especial amb curtmetratges vinculats als Premis VOC d’Òmnium Cultural, dedicats al cinema produït a Catalunya i en català.
• Això reforça el paper del Curtàneu com a aparatador del cinema de proximitat.

Nova secció: Sessió ilerdenca

• Gran novetat d’enguany: Sessió ilerdenca, dedicada al cinema de Ponent.

Característiques de la secció:

• Crida feta via xarxes i mailing, sense recórrer encara a plataformes de distribució.
• 15 propostes rebudes, 9 seleccionades.
• Perfil majoritari: persones joves creadores de Lleida i comarques.

Formats i gèneres presents:

• Molts videoclips (format accessible per a joves creadors).
• Curtmetratges de ficció (inclòs un thriller amb to de terror).
• Documentals.
• Animació:
- Una peça 100% d’animació.
- Una combinació d’animació i imatge real.
• Es destaca un videoclip rodat a la Seu Vella de Lleida.

La Sessió ilerdenca visualitza el talent emergent del Segrià i Ponent, sovint precaritzat però molt actiu creativament.

---

11. Producció audiovisual, costos i precarietat

Dificultats de produir cinema

• Fer curtmetratges amb equip professional és car:
- Cal equip de càmera de qualitat (vídeo amb textura cinema).
- Equip humà (direcció, fotografia, so, muntatge, etc.).
- Processos com l’etalonatge (ajust de color i qualitat per projecció en HD o 4K).

• Existeixen vies més econòmiques: - Curtmetratges gravats amb mòbils (hi ha festivals especialitzats).
- Videoclips i peces low cost amb càmeres reflex.

Finançament i ajudes

• Les produccions professionals acostumen a sumar ajudes de diversos nivells:
- Govern d’Espanya, Generalitat de Catalunya, diputacions…
- Sovint apareixen tots aquests logotips al principi del curt.

• Per a creadors emergents, l’accés a aquestes ajudes pot ser complex: - Cal acreditar projecte, solvència i potencial.
- Sovint hi ha debat sobre si els diners arriben “als de sempre” i com s’encaixa el talent novell.

• Molts cineastes joves passen per una fase de treball poc o gens remunerat per fer currículum i aconseguir “hores de vol”, fet que alimenta la percepció de precarietat estructural al sector.

---

12. Participació del públic i funcionament pràctic

Entrades i inscripcions

• Tot i ser gratuït, per assistir cal inscriure’s prèviament a la web cortaneu.cat: - Pàgina principal → pestanya “10a edició”.
- Allà es veuen totes les sessions i hi ha l’opció “inscripcions”.
- Cada persona ha de fer la seva pròpia inscripció (no es reserven múltiples places amb un sol formulari).

• Es pot triar lliurement a quines sessions assistir (per exemple, 5, 7 i 9) en funció de sinopsis i preferències.

Votació del públic i programació futura

• A l’entrada, cada espectador rep una butlleta per puntuar els curtmetratges de la sessió amb notes de 1 a 5.

• Aquestes valoracions serveixen per: - Detectar gustos del públic (gèneres, temàtiques, estils).
- Ajustar la programació futura.
- Permetre al director del festival “experimentar” introduint alguna pel·lícula més arriscada (terror, cinema experimental) i veure quina resposta obté.

El festival combina una línia programàtica estable amb espais per a la risc i l’experimentació, atenent també a minories cinèfiles.

---

13. Missatge de tancament

• El director del Curtàneu resumeix la filosofia del festival com:

“Donem llum, art i connexió al territori.”

• L’episodi clou reforçant tres idees centrals:

• Posar en valor el territori (Segre-Cinca, Valls d’Àneu) tant des de la història profunda (arqueologia) com des de la creació cultural contemporània (cinema).
• Mostrar que les Terres de Lleida tenen recerca puntera, festivals de qualitat i talent jove en diferents àmbits.
• Convidar l’audiència a participar, visitar i seguir aquests projectes que reforcen la vida cultural i social de la Catalunya interior.

Marcadors

Darrers podcast