31/10/2025

#3249 - Òpera rock, Halloween i capitalisme pop

Aquí, a l'Oest

Visió general de l’episodi

Aquest episodi d’Aquí, a l'Oest combina musicologia, cultura popular anglosaxona i divulgació musical en clau molt amena:

• Una anàlisi en profunditat de The Wall de Pink Floyd com a òpera rock i hereva de la tradició operística europea.
• Una conversa crítica i distesa sobre Halloween, la castanyada i el Black Friday, i el pes del capitalisme nord-americà i el soft power dels EUA.
• Un tram final dedicat a músiques “terrorífiques” per ambientar Halloween, tancat amb la cançó de la castanyera per reivindicar la tradició local.

---

1. “Escolta’m una cosa”: The Wall com a òpera rock

Context i natura de l’obra

L’Eduard Morell i la Maria Gateu disseccionen The Wall (1979), onzè àlbum de Pink Floyd:

• Es defineix com un àlbum conceptual i, sobretot, com una òpera rock, perquè presenta:
- Un argument continu al llarg de les cançons.
- Personatges i una evolució narrativa clara.
• El protagonista és una estrella del rock fracassada, anomenada Pink Floyd, que encarna:
- Traumes familiars (mort del pare a la Segona Guerra Mundial).
- Danys del sistema educatiu anglès, sever i poc constructiu.
- Addiccions, pressió de la fama i aïllament.

"Això fa que en la ment d’aquest personatge es construeixi un mur [...] format de traumes, d’inseguretats, d’imposicions socials i familiars."

Mur psicològic i crítica política

The Wall es llegeix com una metàfora d’un mur interior i, alhora, com una crítica ferotge a:

• El feixisme i els autoritarismes.
• Les noves democràcies neoliberals que erosionen l’estat del benestar de postguerra (referències clares a Thatcher i al Regne Unit).

Estructura narrativa principal:

• Primera part del disc:
- Infantesa marcada per una mare sobreprotectora.
- Ausència del pare mort a la guerra.
- Sistema educatiu opressiu.
- Tot plegat construeix, totxo a totxo, el mur mental.

• Segona part del disc:
- L’estrella del rock es tanca completament en si mateixa.
- Delira, es veu com un dictador feixista i incita la violència.
- Culmina amb un judici interior on apareixen la mare, el professor, l’exparella…
- El veredicte: enderrocar el mur i exposar-se a la realitat.

Escenografia i Gesamtkunstwerk

La conversa vincula Pink Floyd amb la tradició operística alemanya, especialment Wagner:

• La gira de The Wall (1980) presenta una escenografia monumental:
- Titelles gegants que representen la mare, el professor, etc.
- Un mur físic que es construeix a l’escenari fins a tapar els músics.
- Projeccions i disseny visual a càrrec de Gerald Scarfe.

• Es vincula amb el concepte wagnerià de Gesamtkunstwerk (obra d’art total):
- El mateix creador defineix argument, música, escenografia i disposició escènica.
- Es compara amb la pràctica anterior: compositor d’un costat, llibretista d’un altre, i un director que “col·loca” cantants i escenografia sense unitat total.

Leitmotiv i tradició musical

L’Eduard explica com The Wall beu directament de la tradició operística del segle XIX:

• Ús del leitmotiv (motiu-guia):
- Una idea melòdica associada a un personatge, lloc o concepte que es repeteix i transforma.
- Exemple central: el motiu de Another Brick in the Wall apareix en diverses cançons: In The Flesh, The Thin Ice, Empty Spaces, Hey You, I’m Waiting for the Worms, etc.
- En funció del moment del relat, el motiu representa:
• L’acumulació de traumes (primera part).
• El tancament i aïllament total (segona part).

• Referents històrics del leitmotiv:
- Carl Maria von Weber i Der Freischütz (El caçador furtiu), amb motius associats a personatges i llocs.
- Hector Berlioz i la Simfonia Fantàstica, amb la seva idée fixe basada en el Dies Irae gregorià.
- Richard Wagner, que porta els Leitmotiven a l’extrem en cicles com el de l’Anell.

Sid Barrett i ressons biogràfics

Es recorda la figura de Sid Barrett, membre fundador de Pink Floyd:

• Guitarrista original, expulsat pel deteriorament mental i les drogues.
• La pel·lícula The Wall (1982) incorpora una escena clau: el protagonista s’afeita completament cap, celles i cara, inspirada en l’aparició real de Barrett a l’estudi durant la gravació de Wish You Were Here.

Relectures i concerts emblemàtics

Es recomanen tres grans experiències vinculades a The Wall:

• Disc (1979): per escoltar-lo sencer i amb calma, com una òpera.
• Pel·lícula (1982): potencia la dimensió visual i simbòlica.
• Concert del 1989 a la caiguda del mur de Berlín:
- Organitzat per Roger Waters en solitari.
- Col·laboració d’artistes com Scorpions, Cyndi Lauper, Sinéad O’Connor, Bryan Adams, etc.
- Escenografia gegant amb un mur de 30 metres i restes reals del mur de Berlín.

• Gira The Wall 2010–2013 de Roger Waters:
- Actualitza el missatge contra neofeixismes i neoautoritarismes.
- Assenyala directament líders mundials contemporanis.

La Maria subratlla com la música serveix per posar temes incòmodes sobre la taula: trauma, salut mental, autoritarisme i memòria històrica.

---

2. “Massa Est és l’Oest”: Halloween, castanyada i Black Friday

Halloween vs castanyada

L’Arnau Vilà conversa amb la periodista Laia Berenguer, exmembre d’Aquí, a l'Oest, sobre la penetració del Halloween i la situació de la castanyada:

• La Laia considera una llàstima que es parli més de Halloween que de castanyada:
- Halloween és una tradició anglosaxona i impostada al nostre context.
- Defensa preservar i prioritzar castanyada, Tots Sants, panellets, moniatos i castanyes al carrer.

• Factors clau de l’èxit de Halloween:
- Cultura pop i audiovisual: sèries, pel·lícules, cançons han fet molt atractiu l’imaginari americà.
- L’element del terror i el gust per disfressar-se (cosplay, festa, “roncola”).
- L’empenta de grans marques i parcs temàtics (exemple: PortAventura tematitzat per Halloween, no per castanyada).

"Hi ha molts joves avui en dia que segurament coneixen més Halloween que la castanyada."

• Laia destaca el paper de les escoles per transmetre castanyada i Tots Sants als més petits, enfront de l’allau de referents americans.

Com se celebra Halloween als EUA

La Laia descriu el Halloween nord-americà, tot i haver-hi anat en època d’estiu:

• Tradició de decorar-ho tot “a lo gran”: cases, façanes, empreses.
• Competició veïnal per veure qui fa la casa més terrorífica o creativa.
• Protagonisme del trick or treat (truco o trato), amb canalla recollint caramels per les cases.

Arnau remarca el soft power dels EUA: la capacitat d’exportar un imaginari tan potent que tots “veiem” escenes americanes al cap només de sentir-ne parlar.

Black Friday: consumisme globalitzat

La segona part de la conversa se centra en el Black Friday, descrit com un “dia del capitalisme”:

• Laia el defineix com un reflex del consumisme globalitzat:
- No és una tradició, sinó una estratègia comercial importada.
- Genera una pressió social: si no compres, sembla que perds oportunitats.
- Incentiva a fer les compres de Nadal amb un mes d’antelació i guardar-les.

• Crítica a les pràctiques de les grans empreses:
- Inflar preus previs i simular descomptes.
- Concentració del negoci en grans superfícies i multinacionals, deixant enrere el petit comerç.

Tot i la crítica, la Laia admet que de vegades aprofita l’ocasió per grans compres necessàries (electrodomèstics, tecnologia), coincidint a més amb el seu aniversari.

Mirada crítica als Estats Units

Els dos comparteixen experiències personals de viatge als EUA (Nova York i Miami) i en fan una lectura crítica:

• Impacte inicial:
- Grans gratacels, sensació de “no s’acaba mai”, tot és gegant i espectacular.
- Sensació de parc temàtic, especialment a Manhattan, “un PortAventura de l’Instagram”.

• Decepció i cara fosca:
- Desigualtats socials extremes entre rics i pobres, visibles només sortint al carrer.
- Obesitat i sedentarisme: gent amb sobrepès circulant en carros motoritzats als supermercats.
- Consum desmesurat: formats king size i party size que aquí consideraríem desmesurats.

• Model urbanístic i dependència del cotxe:
- Suburbis amb cases molt disperses i serveis separats per zones (grocery, jardineria, mascotes...).
- Tot s’ha de fer amb cotxe; caminar sovint és impossible o poc pràctic.
- Arnau descriu el supermercat com a clau per entendre la societat americana.

• Soft power i Hollywood:
- Laia reconeix que s’ha criat amb Disney Channel i cultura pop, però avui veu els EUA més com un parc temàtic cultural que no com un model a seguir.
- Distingir entre la fascinació per Hollywood i el pop i la crítica al sistema polític polaritzat, els lobbies i la duresa de les polítiques migratòries (referència a Donald Trump).

"Visca la castanyada, que mantinguem les tradicions, que no ens deixem influenciar tant pels que tenim a l’altra banda de l’Atlàntic."

La conversa tanca amb un to festiu i reivindicatiu: tots dos confessen que els panellets de pinyons són els seus preferits i que se’ls dóna molt malament fer-ne, però no pas parlar per la ràdio d’“americanades”.

---

3. “Fallo tècnic”: Playlist per a Halloween i reivindicació castanyera

CastaHalloween i l’ambient de por

A la darrera secció, Fallo tècnic, l’Abel Purroy i el Fran entren al debat Halloween vs castanyada en to informal:

• Accepten que avui dia vivim un híbrid inevitable: “CastaHalloween”.
• Distingixen:
- Castanyada: ambient familiar, padrins, panellets, anar al cementiri.
- Halloween: més espectacular i festiu, pensat per a la gresca.

L’Abel proposa ajudar la gent que munta túnels del terror (magatzems, locals...) aportant cançons ideals per a una llista de Spotify de Halloween.

Cançons i bandes sonores “fantasmagòriques”

Esmenten una selecció de peces per crear ambients inquietants o terrorífics:

• Bandes sonores de terror clàssic i modern:
- Tema principal de Saw (Main Theme de la saga).
- Música de Psicosi (Psycho), amb els famosos violins esgarrifosos.
- Tubular Bells, coneguda com a tema principal d’L’exorcista.
- Tema de Pennywise de It (Epílogue), amb pianos desafinats i tensió creixent.

• Rock i metal foscos:
- Black Sabbath de Black Sabbath, una de les peces més icòniques i fosques del metal.
- Raining Blood de Slayer, ideal per a moments de persecució extrema en un túnel del terror.

• Halloween “apte per a P5”:
- This is Halloween (de The Nightmare Before Christmas), per un terror amable i infantil.

• Versions i cançons icòniques:
- Sweet Dreams de Marilyn Manson, com a exemple de cançó pop reformulada en clau fosca.

Es combina la part musical amb anècdotes sobre colònies i nits de por:

• Com es treballa la por psicològica amb històries i silencis abans de l’activitat nocturna.
• Com els infants (i adults) s’autosugestionen, fins i tot en espais aparentment segurs.

Tancament amb tradició: la cançó de la castanyera

Malgrat l’èmfasi en Halloween, el programa decideix acabar amb bon rotllo castanyer:

• El Fran demana explícitament tancar amb “La castanyera”.
• L’Abel la tenia preparada i la secció es clou amb la cançó tradicional:
- Recorda la imatge de la castanyera amb la camisa petita, faldilla que fa campana i sabates que fan “cloc-cloc”.

La música tradicional serveix per reconnectar amb la castanyada i equilibrar l’episodi, que havia abraçat àmpliament l’imaginari de Halloween.

---

4. Idees clau que travessen l’episodi

Diàleg entre tradició europea i cultura pop anglosaxona

• Musicalment, The Wall mostra com una banda de rock britànica hereta recursos operístics europeus (leitmotiv, Gesamtkunstwerk) per parlar de traumes del segle XX i autoritarisme. • Culturalment, Halloween i Black Friday exemplifiquen com la cultura nord-americana reconfigura calendaris i pràctiques locals.

Crítica al capitalisme i als autoritarismes

• The Wall denuncia feixisme, autoritarisme i la deshumanització del neoliberalisme post-Thatcher.
• La secció de Massa Est és l’Oest qüestiona el consumisme acrític (Halloween com a producte, Black Friday com a campanya) i les desigualtats estructurals dels EUA.

Defensa de les tradicions pròpies

• Es reivindica la castanyada i Tots Sants com a espais de memòria, família i identitat.
• El final amb la cançó de la castanyera té un clar valor simbòlic: convé gaudir de Halloween, però sense abandonar les pròpies tradicions.

Marcadors

Darrers podcast