10/11/2025

#3261 - Nomofòbia i històries d’emprenedoria local

Aquí, a l'Oest

Contingut general del programa

Aquí, a l'Oest inicia la segona hora amb actualització de temperatures i recordant els municipis on s’emet el magazín, amb la invitació a recuperar els continguts al web del programa.

---

Bloc 1 – Escoltem-nos: la nomofòbia

Secció conduïda per Marta Heroles, mestra, psicòloga i treballadora social, centrada en la nomofòbia, definida com:

"Por irracional a no estar en contacte amb el telèfon mòbil"

Concepte i context

• La por és necessària, però quan es desborda es converteix en fòbia.
• La nomofòbia és un trastorn del segle XXI, lligat a l’ús d’smartphones i noves tecnologies.
• No es tracta només d’usar el mòbil sovint, sinó de patir angoixa desmesurada quan no el tenim a l’abast.

Exercici d’autoreflexió

• Es planteja la situació quotidiana: sortir de casa, adonar-se que t’has deixat el mòbil i tornar enrere.
• Es convida l’oient a preguntar-se:
• Per què em sento desprotegit/da sense el mòbil?
• Què penso durant el dia si no el tinc?
• Realment el necessito per treballar o és dependència emocional/social?

Canvi social i noves necessitats

• Abans es vivia sense mòbil i no passava res; avui s’ha creat una necessitat socialment acceptada.
• Molts pares justifiquen donar mòbil a infants que no el necessiten (per exemple, als 9 anys) amb el “per si de cas”.
• El mòbil s’ha convertit en:
• Eina de treball
• Canal principal de comunicació i informació
• Eina d’oci i entreteniment (xarxes socials, scrolling infinit abans d’anar a dormir)

Impacte en la salut mental i les relacions

• Ús excessiu i dependència poden provocar:
• Greus problemes de salut mental
• Trastorns d’ansietat i d’autoestima
• Inestabilitat emocional, sobretot en joves
• Distància progressiva del món físic i empobriment de les relacions socials presencials

Símptomes i indicadors de nomofòbia

Alguns símptomes destacats:

• Increment constant del temps d’ús i incapacitat de reduir-lo.
• Tenir dos o més dispositius (de vegades amb el mateix número) “per si se m’espatlla”.
• Portar sempre un carregador (o diversos) a sobre, encara que no sigui necessari.
• Ansietat o nerviosisme només de pensar que ens podem deixar el mòbil a casa, al cotxe o a la feina.
• Utilitzar el mòbil en situacions on està prohibit o és perillós (per exemple, posant gasolina o trajectes mínims a l’ascensor).
• Tenir el mòbil sempre encès, dormir amb ell al llit i no poder-lo apagar ni posar en mode avió.
• Ús nocturn compulsiu (xarxes, vídeos, scrolling sense objectiu) que empitjora la qualitat del son.

Necessitat d’intervenció

• Es remarca la importància de:
• Fer una autoavaluació honesta de l’ús del mòbil.
• Preguntar-se quines estones són realment necessàries i quines no.
• Detectar a temps la dependència per evitar que derivi en trastorns més greus.
• Es deixa pendent per a la propera sessió:
• Més símptomes específics.
• Tipus de teràpia i estratègies per reduir la dependència.

---

Minisecció científica – Sabies que…?

Dues píndoles divulgatives:

Triops cancriformis

• Petits crustacis prehistòrics presents des del Triàssic (més de 200 milions d’anys).
• Disposen d’una closca ovalada aplanada que cobreix cap i part del cos, amb cua i dos apèndixs llargs.
• Tenen tres ulls (dos compostos i un naupliar), útils per orientar-se, alimentar-se i procrear.
• Els ous poden romandre vius en condicions extremes (sequera, gelades) durant més de 20 anys, fins que hi ha:
• Aigua o humitat sostinguda 2–3 dies
• Temperatura mínima d’uns 23 °C

Per què el cel és blau?

• L’aire, tot i ser transparent, és una mescla de gasos i partícules.
• La llum blanca del Sol conté diversos colors; al travessar l’atmosfera, pateix dispersió.
• Els colors de longitud d’ona curta (blau, violeta) es dispersen més que els de longitud llarga (vermell, groc).
• Com que el blau es dispersa en totes direccions, els nostres ulls perceben el cel blau.
• A sortides i postes de sol, la llum recorre més atmosfera, es dispersa el blau i predominen tons vermellosos i càlids.

---

Bloc 2 – Empremta: la trajectòria de Ramona Massanés

Secció d’emprenedoria sense filtres ni eufemismes. Entrevista a Ramona Massanés, gestora durant més de 35 anys de l’agrocentre del Picat, que va tancar el 31 de desembre de 2024 per la seva jubilació.

Inicis i motivació

• Decideix obrir la botiga per conciliar i poder cuidar els fills petits.
• Ve d’una fàbrica de mitges al Picat; la seva família és de pagesos, sense tradició comercial.
• L’oportunitat li arriba a través de Guissona, que li ofereix gestionar l’agrocentre.
• Rep formació específica (cursets de Guissona, fitosanitaris, productes per animals).

Primeres dificultats

• Els primers 5–6 anys són els més durs:
• Poc moviment de clients.
• Tot es fa a mà (factures, albarans) fins que arriba l’ordinador.
• El boca-orella és clau: la gent recomana la botiga al poble i rodalia.

Evolució del negoci i del client

• Al principi es venien sobretot piensos per animals de granja (gallines, conills) i medicaments veterinaris.
• Amb el temps disminueixen els pagesos i augmenta la venda per animals de companyia (gossos, gats).
• Atrau clients de diversos pobles de l’entorn, generant un ampli radi de confiança.

Relació amb la clientela

• El que més valora Ramona és el tracte humà:
• Confiança, proximitat i fidelitat.
• Clients que la visiten des del primer dia fins l’últim, incloent-hi relleu generacional (pares, fills, nets).
• Anècdotes entranyables i humorístiques, com el client que torna l’os del pernil perquè no sap què fer-ne.
• Accepta que “hi ha de tot”, però assegura que el balanç de la gent és molt positiu.

Condicions de l’autònom i conciliació

• Remarca els avantatges:
• Fer horaris propis adaptats als fills (dissabtes tancat per activitats esportives, setmanes de festa si cal).
• Però també els inconvenients:
• Cap baixa en 35 anys: si tanques, no factures, però les despeses continuen.
• Absència de “vacances pagades” i molts costos fixos (autònoms, taxes, regulacions – fitosanitaris, etc.).

Família i suport

• La família és un pilar clau:
• Marit pagès que l’ajuda a la botiga.
• Els fills, quan són petits, passen estones al voltant del negoci.
• Suport emocional constant: ningú li diu “tanca, això no va”, sinó “tira endavant”.

Futur dels fills i no-releu

• Té dos fills:
• Un pastisser, fundador d’una sucreria al Picat (17 anys en marxa).
• Una farmacèutica, que treballa a sanitat i viu a Lleida.
• No busca relleu familiar per a l’agrocentre:
• Considera el negoci molt esclau i carregat de despeses.
• Prefereix que cadascú faci el seu camí i allò que li agrada.

Allò que més li agrada del seu ofici

• Gaudeix especialment de:
• El món dels fitosanitaris i la detecció de plagues i malalties en cultius.
• L’assessorament tècnic: clients que porten fulles, branques o fotos per demanar solucions.
• Aconsellar també en alimentació d’animals (pienso per gossos, gallines, etc.).
• Destaca la satisfacció d’ajudar i orientar la gent amb problemes concrets.

El tancament i la jubilació

• El tancament es produeix per edat, no per crisi del negoci.
• Sent tristor sobretot per la gent i la rutina d’“obrir i tancar persiana”.
• Gener de després de tancar se li fa etern: ha de reaprendre a viure el temps lliure.
• Actualment:
• Participa a l’associació de dones i surt a caminar en colla.
• Cuida el seu net de 3 anys a les tardes, cosa que li fa molta il·lusió.

Orgull i balanç personal

• Se sent especialment orgullosa de:
• Haver mantingut un bon tracte amb la clientela.
• Crear un espai de confiança on la gent explicava problemes, mostrava plantes, animals, etc.
• Haver fet la seva feina amb ganes i vocació.

Consell als futurs emprenedors

• Missatge clau de Ramona:

“Un ha de fer el que li agrada, sigo el que sigo. Si li agrada allò, que tiri endavant. Va bé? Ole. No va bé? Se canvia. Ja està.”

• Subratlla que:
• Cal gaudir del que es fa, fins i tot si és dur.
• No té sentit estudiar o emprendre en quelcom que no t’agrada.

---

Bloc 3 – Fallo tècnic: ressenyes de Google

Secció d’humor amb Ivan Oson, dedicada a comentar ressenyes reals trobades a Google i altres plataformes.

Punt de partida

• La idea neix buscant el telèfon de l’Agència Tributària de Lleida i trobant una ressenya de 5 estrelles on un usuari explica amb tot luxe de detalls la seva experiència:
• Esperava un tracte burocràtic fred i frustrant i es troba funcionàries molt amables.
• Es refereix a una d’elles com “més un àngel que una empleada de l’Estat”.
• L’únic punt negatiu és que refusa una invitació a un gin tònic.
• Acaba dient que surt feliç i que “val la pena pagar impostos”.
• Els conductors reflexionen amb ironia sobre:
• Excessos de detalls personals en ressenyes.
• La recomanació “sortir de casa amb les necessitats fetes”.

Ressenyes curioses i respostes de propietaris

Es comenten diverses ressenyes d’establiments amb to humorístic:

• Cafeteria: client es queixa de preu del cafè i lloa el bany com a lloc ideal per “plantar un pino”. El propietari respon amb educació, agraint la sinceritat i celebrant, almenys, haver satisfet una necessitat important.

• Hotel: mala insonorització i queixa per no poder dormir per una parella veïna massa activa. El propietari respon que si ho haguessin dit, els haurien canviat d’habitació, i que s’alegren per la nit feliç dels veïns.

• Restaurant: client valora malament l’experiència perquè la “quedada” amb la seva cita va ser un desastre, tot i que el lloc li agrada. Es veu com la ressenya reflecteix problemes personals més que del servei.

• Restaurant de Masterchef: una clienta viatja des de Ceuta per veure famosos, s’equivoca de local, no hi són, es trauma, diu que ha necessitat tractament psicològic… i tot i admetre l’error, deixa una mala ressenya igualment. Es dubta si és broma o seriós.

• Entrepans de 28 cm: un client diu que són petits i cars; el propietari respon fent broma amb el tamany i recordant que per a la majoria és suficient.

• Pizzeria: un usuari es queixa d’un repartiment que mai arriba; el local respon que no fan servei a domicili i que l’usuari s’ha confós de negoci.

• Bar i bol del gos: posen patates en un bol on hi diu “perro”; els clients descobreixen que és el recipient de l’aigua dels gossos. Es parla de l’error humà i de les contradiccions en la nostra percepció de la higiene.

Altres plataformes i productes

• Perfil professional (tipus LinkedIn): la mare deixa una “ressenya” al perfil del seu fill per recomanar-lo com a barber, cosa que recorda els típics comentaris de mares a les xarxes.

• Productes d’Amazon:

• Piles: un usuari escriu que “si estàs llegint ressenyes de piles, val més que vagis al súper, compris vi i pernil i deixis això”.

• Rascador de gat: funciona, però el gat segueix preferint el sofà, cosa que fa riure perquè reflecteix la realitat dels animals.

• Registre civil: una dona explica que ella i una amiga es van casar allà amb el mateix funcionari i totes dues es van divorciar al cap d’un any; conclou que no recomana que et casi aquest treballador, com si fos gafe.

Reflexió final

• La secció mostra com les ressenyes en línia sovint barregen:
• Experiències reals amb dramatitzacions còmiques.
• Crítiques justificades amb frustracions personals.
• I com molts propietaris responen amb humor i educació, convertint situacions complicades en moments de complicitat.

---

Fil conductor del programa

Al llarg de l’episodi, Aquí, a l'Oest combina:

• Reflexió psicològica i social (nomofòbia i salut mental).
• Divulgació científica a través de càpsules breus.
• Històries d’emprenedoria local que posen en valor el teixit comercial i humà del Picat.
• Humor quotidià a partir de ressenyes digitals, mostrant el costat més surrealista de la vida en línia.

El resultat és un magazín variat, amb continguts informatius, humans i entretinguts, sempre arrelats al territori i a la vida diària de la gent del Segrià i rodalia.

Marcadors

Darrers podcast