Presentació d’**Aquí, a l’Oest**, magazín en xarxa de les Terres de Lleida. Francesc Balañá dona pas als corresponsals de les diferents ràdios locals i avança el contingut: bloc de notícies i, posteriorment, tertúlia d’actualitat sobre **gestió de la immigració** conduïda per **Txell Bernaus**.

Notícia sobre el projecte de **modernització del Canal d’Urgell**. El conseller **Òscar Ordeig** anuncia mesures per incloure **agricultors no professionals i jubilats** en els ajuts per a l’amoblament de finques (ajudes del 40–70% de la inversió). A la trobada amb productors locals i supermercats Pujol es remarca la necessitat de **mantenir la inversió en el sector primari** i de posar en valor el **producte fresc i els projectes de transformació**. Des de la distribució s’assenyala un **lleuger retrocés en el consum de fruita i verdura**, especialment la que requereix manipulació, mentre creixen els **productes tropicals**, en un context d’augment de costos i impacte del **canvi climàtic**.

Es presenten dades de l’**afiliació a la Seguretat Social** a la demarcació de Lleida: creix a totes les comarques excepte a l’**Alta Ribagorça**. Destaquen **la Noguera, el Segrià i les Garrigues**, amb increments superiors a la mitjana catalana. **Lleida ciutat** es posiciona com una de les capitals catalanes amb major creixement d’afiliats. Es comenten diferències entre comarques de Ponent i del Pirineu, amb alguns descensos puntuals a l’Aran i l’Alta Ribagorça respecte del mes anterior.

La Fiscalia reclama **9 anys de presó** per a un home acusat de **violació** al domicili d’una dona a la Noguera (desembre 2022). Es demanen també **10 anys de llibertat vigilada**, **ordre d’allunyament** durant 12 anys i **3.000 euros d’indemnització**. El judici es farà a l’**Audiència de Lleida**.

Renfe anuncia la **recuperació de la línia R13 (Barcelona–Lleida per Valls)** i la **reprogramació de la R14 (Tarragona–Lleida)** a partir del 22 de novembre. Entre Tarragona i Lleida s’amplien les connexions: de 5 a 6 trens diaris per sentit, combinant serveis directes (R14) i trajectes amb **transbordament garantit** a la plana de Picamoixons. Per primer cop hi haurà **R14 que no passen per Barcelona**, pensats per a les necessitats de **rodalies de Lleida i Camp de Tarragona**.

Notícia sobre la **segona trobada empresarial del Picat**, acte de reconeixement al **teixit comercial i empresarial** local. Es premien **Alpeba** i la **Cooperativa Sant Bartomeu** pels seus 50 anys, així com **Ramona Massaner** i **Maricel Gatius** per la seva trajectòria, i la pastisseria **Sucrerí**, reconeguda entre les millors de Catalunya. L’acte inclou una **xerrada motivacional** del psicòleg **Àlex Gordillo** i és impulsat per la regidoria de Promoció Econòmica i Comerç, amb **Jolanda Escué** reivindicant la necessitat de **donar visibilitat, fer networking i crear aliances** entre empreses.

Es descriu el retorn massiu d’**estornells** a Mollerussa i les queixes veïnals per **soroll i embrutiment**, especialment a l’entorn de l’**Avinguda del Canal**. L’Ajuntament impulsa un **pla de xoc** amb actuacions de **neteja intensiva** i **poda selectiva** d’arbres per evitar que siguin dormidors. L’alcalde **Marc Solsona** explica que, després d’haver provat pirotècnia i sons de depredadors, es busca un **equilibri** entre la presència dels ocells i la **convivència urbana**, coordinant la intervenció amb els serveis de neteja.

Es destaca la fita d’**Oques Grasses**, que exhaureixen en només **21 minuts** les entrades del seu **concert de comiat** a l’**Estadi Olímpic Lluís Companys** (10 d’octubre de 2026). Es remarca que seran el **primer grup que canta en català** al recinte de concerts més gran del país, convertint el comiat en un **esdeveniment històric** per a la música en català.

Francesc Balañá tanca el bloc de notícies i dona pas a la secció de **tertúlia d’interculturalitat**, conduïda per **Txell Bernaus**. Es recorda que en l’edició anterior es va parlar del paper de l’esport en la convivència, i s’anuncia que avui el focus serà la **cohesió social i la convivència** al territori, a partir de la jornada *"Arribades i arrels"* organitzada al Mas de Colom (Tàrrega).

Txell Bernaus presenta la jornada **"Arribades i arrels"**, organitzada per la **Fundació Horizons 2050** al **Mas de Colom (Tàrrega)**. Intervenen **Antoni Gelonch** (impulsor i president de la Fundació), **Carmina Pardo** (Ateneu Popular de Ponent) i **Tere Anyer** (tècnica d’immigració del Consell Comarcal de l’Urgell). Gelonch explica que la immigració és un **tema estructural**, molt present en l’agenda pública i en les preocupacions de la ciutadania, i que calia una jornada amb **experts de disciplines diverses** (sociologia, història, periodisme, música, economia, política local...) per **tractar el fenomen amb dades reals**, fugit dels **a prioris i tòpics**. La jornada s’entén com un **punt de partida**, i es preveu publicar un **llibre amb totes les ponències** per alimentar un debat sostingut.

Gelonch recorda que la immigració **no és un fenomen nou** a Catalunya: *"tots som fills de la immigració"*, encara que sigui de segles enrere. Apunta dades recents: **el 44% de joves de 25 a 39 anys a Catalunya són nascuts a l’estranger**. Insisteix que parlar genèricament de "la immigració" no té sentit, ja que inclou realitats molt diferents: des dels **expatriats** amb alt poder adquisitiu que encareixen l’habitatge fins a persones que arriben per **necessitat o recerca de futur**. Distingeix quatre grans grups d’origen: **latinoamericà, eslau, nord-africà i subsaharià**, i critica "posar-ho tot al mateix sac", perquè alimenta els **tòpics** i dificulta abordar bé la complexitat del fenomen.

Gelonch defensa que la immigració **no s’ha de veure automàticament com un problema**, sinó com una **situació** que cal gestionar. Admet que en alguns casos genera conflictes, però remarca que la majoria de persones arriben **per guanyar-se millor la vida i viure amb tranquil·litat**. Subratlla que **no n’hi ha prou amb “acollir”**, sinó que cal parlar d’**integració bidireccional**: la societat d’acollida ha de fer un **esforç d’aproximació**, però també les persones nouvingudes han de comprometre’s amb el **marc comú**. Presenta el programa **Iltirta**, que porta a **escoles d’alta complexitat** el llibre *"La història de Lleida explicada a la canalla"*, perquè infants d’orígens diversos treballin en català i comparteixin **referents històrics locals**. Reivindica que la **llengua i la història** siguin la **base comuna** de convivència i que cal explicar la història **sense maniqueismes**. Utilitza la metàfora de construir una "paret que ha de ser una porta", on cal que **tothom hi posi maons** perquè no s’ensorri.

Es critica l’existència de **discursos simplistes** als extrems: d’una banda, qui diu que cal **acollir tothom sense matisos**; de l’altra, qui converteix la immigració en **boc expiatori** de tots els problemes. Gelonch insisteix que **no hi ha solucions fàcils** per a qüestions complexes que afecten persones, i que cal dissenyar **estratègies realistes**. Recorda que l’**estat del benestar** (sanitat, educació, serveis socials) està **tensionat**, perquè va ser pensat per a una població menor, i això obliga a **augmentar recursos** i **aprovar pressupostos** coherents amb les noves necessitats. Alhora, assenyala que hi ha "propagandistes de la desgràcia" que busquen culpables en lloc de **afrontar la complexitat** amb dades i polítiques públiques.

**Carmina Pardo** explica per què l’Ateneu Popular de Ponent es va interessar per la jornada: **falten espais de reflexió** amb dades i debats profunds, més enllà de taules rodones superficials. L’Ateneu, com a **entitat cultural arrelada al territori**, està obert a la diversitat i compta amb **socis d’orígens diversos**, però constata que costa **generar vincles** i que aquest és un repte central. Pardo destaca que la immigració té una **part molt positiva i enriquidora**, però que sovint no s’aconsegueix **imbricar les històries** dels qui arriben i dels qui ja hi són. Reivindica el paper de la **cultura** com a espai de relació i creixement comú, posa exemples com la **colla bastonera** i un **grup de georgians** actius a Lleida, i remarca la importància de situar el debat **des del territori**, especialment en comarques agràries on la mà d’obra migrant és clau. La jornada li confirma que l’Ateneu **va en la direcció adequada** i que cal **continuar treballant en xarxa** amb iniciatives com la de la Fundació.

Es llegeixen i comenten dades recollides per **Salvador Cardús** al número 2 de la revista *Horizons*: a 1 de juliol de 2024, la província de Lleida té **452.296 habitants**, dels quals **106.384 són nascuts fora de l’Estat** (23,52%). Comparativament, és una de les demarcacions amb **percentatges més elevats de població d’origen estranger**, amb grans diferències internes: municipis com **Guissona** superen el 52% de població nascuda a l’estranger, mentre altres pobles rurals no arriben al 3%. El mateix passa al Pirineu, amb localitats turístiques o de serveis que concentren més població migrant i d’altres amb presència molt baixa. Es remarca que la **Catalunya occidental té una història migratòria pròpia** i que cal **fugir de generalitzacions**, treballant amb **matisos territorials**.

**Tere Anyer** fa una valoració ambivalent de la jornada: agraeix que es faci a l’Urgell (descentralització), però lamenta que **els tècnics d’immigració del territori no fossin informats oficialment**. Defensa que els **professionals de base** haurien de ser-hi perquè la seva feina diària es beneficia d’aquestes perspectives. Explica la **duresa del marc legal** per a les persones nouvingudes: fins fa poc calien **tres anys de padró** per regularitzar situacions i poder treballar o estudiar; el **nou reglament** redueix el termini a **dos anys**, però ha generat un **coll d’ampolla administratiu**. Denuncia que entre el 20 de maig i el 10 de novembre **no s’ha resolt cap expedient** a la província de Lleida, tot i l’allau de sol·licituds, i critica que la llei sembla pressuposar que durant aquests anys les persones **poden viure sense recursos**, cosa que considera **injusta i inhumana**.

Anyer insisteix que cal millorar la **comunicació** perquè iniciatives com Horizons Lab arribin a **ajuntaments, consells comarcals i tècnics especialitzats**. **Carmina Pardo** afegeix que, sovint, les administracions **només amplifiquen els actes que organitzen directament**, i no donen prou visibilitat a propostes d’entitats socials, tot i ser **aliats naturals**. **Antoni Gelonch** respon que hi ha hagut difusió als mitjans (Segre, ràdios locals) i coordinació amb l’Ajuntament i el Consell Comarcal, però reconeix que **tot és millorable** i pren nota de la crítica. Explica que Horizons Lab vol tenir **seu estable a Tàrrega** per als grans debats anuals, i que la Fundació busca **sinergies territorials** també en ciutats com **Balaguer** (per al projecte d’història), tot i que costa trobar partners locals. Justifica el **format reduït (uns 100 participants)** per afavorir el **tracte directe** entre assistents i ponents, i admet que caldrà introduir **pauses** al matí per fer la jornada més confortable.

Gelonch insisteix que l’objectiu de la jornada **no era aprovar unes conclusions tancades**, sinó **posar el tema sobre la taula amb seriositat**. Tot i així, sintetitza algunes idees clau: - **No hi ha solucions màgiques** per a problemes complexos. - No es pot simplificar la immigració en categories de **“bons” i “dolents”** ni atribuir-los la culpa de totes les disfuncions. - Cal **tractar diferent realitats diferents**, segons l’origen, la situació i el context local. - S’ha de **picar molta pedra** en l’aproximació mútua i fomentar el **respecte i el coneixement recíproc**. - S’ha d’evitar convertir la societat en un **arxipèlag d’illes desconectades**, siguin per motius lingüístics, religiosos o culturals. Recupera la metàfora de **Francesc Canosa**: necessitem **més places i menys rotondes**, és a dir, **espais de trobada real** en lloc de circular eternament sense arribar a l’encontre amb l’altre. Reafirma un lema de la Fundació: *"no es pot estimar allò que no és conegut"*, de manera que la **coneixença** és condició prèvia per a l’**estima** i la cohesió.

**Tere Anyer** posa el focus en la **llengua catalana** com a element clau de la plaça comuna. Denuncia un **servilisme cap al castellà** a molts pobles de Lleida: la majoria de nouvinguts demanen ser atesos en castellà i aprenen primer aquesta llengua, mentre que en zones com **Girona** els migrants arriben amb expressions bàsiques en català. Argumenta que cal **adreçar-se als nouvinguts en català**, tendint ponts i posant-ho fàcil, perquè ara és quan s’estan **creant hàbits i identitats**; d’aquí uns anys ja serà massa tard. **Carmina Pardo** introdueix matisos i recorda que hi ha **molts casos de persones d’origen divers que fan bandera del català i del lleidatà**, especialment en l’àmbit cultural i musical, i que fins i tot han patit **discriminació** per la seva manera de parlar. Demana **no generalitzar** i reconèixer també aquests referents positius. La conversa es connecta amb iniciatives locals com el programa **Vincles** d’Òmnium, que promou l’aprenentatge del català a través de relacions comunitàries.

En el tram final, Gelonch recorda que també s’ha de parlar d’**emigració**: la **segona “ciutat” de les Terres de Lleida** serien els **24.000 lleidatans que viuen a fora**, segons un reportatge del primer número d’*Horizons*. La revista entrevista en cada edició un lleidatà o lleidatana a l’estranger. Dona exemples: un jove de menys de 30 anys, originari de la zona, que treballa a **São Paulo** i ha obtingut una **beca de Google en intel·ligència artificial**, després que la **Universitat de Lleida no l’acceptés**; o **Ingrid Tarte**, que fa **filosofia de les emocions** a la Universitat de **Marburg** i té un fort reconeixement internacional, però **no té plaça en universitats catalanes o espanyoles**. Gelonch critica que molts acadèmics **no comptin** en l’avaluació universitària estatal malgrat publicar en revistes de prestigi, i assenyala que això implica una **pèrdua de talent** i responsabilitat per part del sistema universitari català i espanyol.

Txell Bernaus resumeix que s’ha parlat d’**immigració, cohesió i territori**, però sobretot de **com conviure i avançar plegats**: *"o avancem junts o no avancem"*. Resten temes oberts, com el futur debat sobre **educació**, però la tertúlia es tanca per manca de temps amb el compromís de **reprendre la conversa** en altres programes i jornades. Francesc Balañá agraeix la participació i anuncia la pausa abans del tram final del magazín **Aquí, a l’Oest**.