Conversa central amb Carles Florença, advocat i catedràtic de Dret Civil de la Universitat de Lleida, especialista en dret successori.
• Es pot fer testament a partir dels 14 anys.
• Carles Florença insisteix que “qualsevol edat és bona” i que no hi ha cap relació entre fer testament i morir aviat.
• Recomana no esperar a tenir un gran patrimoni: encara que sigui modest, tots tenim béns (encara que només sigui “el que portem al damunt”) i el patrimoni pot créixer de sobte (loteria, herències, etc.).
"No existeix relació de causa-efecte entre fer testament i una mort immediata."
• Dona tranquil·litat a qui el fa i evita conflictes entre familiars.
• Permet decidir a qui van els béns i fer “un vestit a mida” de la pròpia voluntat.
• Es pot canviar tantes vegades com es vulgui, només cal tornar al notari.
• Sense testament, la llei aplica un esquema estàndard que pot no coincidir amb el que voldria el difunt.
• Un testament estàndard davant notari costa aproximadament uns 60 €, que el convidat compara amb 6 o 7 gin-tònics premium.
• Recomanació clara: • Primer, assessorar-se amb un advocat o advocada per definir bé la voluntat. • Després, anar al notari a protocol·litzar el testament.
• Fer-lo només a casa (sense notari) és possible, però menys recomanable.
• És aquell escrit a mà pel testador, amb data i signatura.
• Inconvenients principals: • La família ha de saber que existeix i on és. • Caduca als 4 anys si no es porta al notari. • Cal un procediment d’adveració (verificació que és de puny i lletra del difunt), que el complica.
• Florença estableix una escala: • Pitjor: no fer cap testament. • Mitjà: testament hològraf. • Millor: testament notarial ben assessorat.
• La llei catalana no permet que els béns quedin sense titular i fixa un ordre de successió basat en la consanguinitat: 1. Fills i descendents. 2. Cònjuge vidu/vidua (amb dret d’ús de fruit si hi ha fills; hereu/va si no n’hi ha). 3. Pares i altres ascendents. 4. Col·laterals fins a quart grau: germans/es, nebots i ties/nebots. 5. Generalitat de Catalunya, en últim terme.
• Si una persona volgués afavorir algú fora d’aquest esquema (per exemple, un cosí molt proper), sense testament no podrà fer-ho.
"La llei diu: si vostè no ha fet testament, jo decidiré per vostè."
• Si hi ha fills i cònjuge vidu, els fills són nús propietaris (propietaris “despullats”) i el cònjuge té ús de fruit de tota l’herència o d’una part.
• L’ús de fruit dóna dret a: • Usar el bé. • Fer-lo produir rendes (per exemple, llogar un pis i cobrar-ne el lloguer).
• Això pot generar conflictes en famílies reconstituïdes o situacions complexes, perquè: • Els fills són propietaris però no poden usar ni rendibilitzar el bé mentre visqui el cònjuge usufructuari.
• Hi ha opcions legals per limitar l’ús de fruit (per exemple, a una quarta part de l’herència i a l’habitatge familiar), però requereixen actuació en el primer any després de la mort.
• Els deutes NO desapareixen amb la mort del deutor; passen a l’herència.
• A Catalunya hi ha moltes renúncies a herències, sovint perquè: • Es creu que hi ha més deutes que béns.
• Davant d’herències grises (on no se sap si hi ha més actiu que passiu), Carles Florença destaca:
• Permet posar un “tallafocs” entre el patrimoni de l’herència i el patrimoni personal de l’hereu.
• Característiques: • L’hereu només respon dels deutes del difunt amb els béns de l’herència. • Si no n’hi ha prou, els deutes no es poden cobrar del patrimoni propi de l’hereu.
• És útil quan no es coneix bé la situació, ja que un inventari previ pot revelar que: • Hi havia més actius que passius, i renunciar hauria estat una pèrdua.
• Si es té la certesa que hi ha molts més deutes que béns, la recomanació és renunciar directament.
• La llegítima és la part de l’herència reservada per llei als hereus forçosos.
• A Catalunya: • El testador només pot disposar lliurement d’un 75% aproximat del patrimoni. • El 25% restant (una quarta part) constitueix la llegítima. • Hereus forçosos (legitimaris): fills; en absència de fills, progenitors. • Si no hi ha fills ni progenitors, no hi ha legitimaris i es pot disposar del 100%.
• Moltes vegades, la pràctica fa que coincideixi la llegítima amb els hereus que igualment s’haurien designat (fills).
• Comparació amb altres territoris: • A Madrid, la part reservada als legitimaris és de dues terceres parts. • Per tant, a Catalunya hi ha més llibertat per fer testament.
• Fer testament, fer-lo aviat i fer-lo bé: • Assessorar-se amb professionals. • Passar pel notari. • Revisar-lo i adaptar-lo a mesura que canvia la vida familiar.
"Aneu a fer testament quan abans. Us donarà tranquil·litat i viureu més tranquils sabent que el podeu canviar tantes vegades com vulgueu."
La segona meitat del programa és una tertúlia esportiva amb èmfasi en clubs i competicions de les Terres de Lleida.
• Participa a la Superdivisió estatal.
• Ha tingut un inici de temporada irregular, tant en resultats com en calendari (jornades molt espaiades i combinades).
• Es troba en zona mitjana: classificació discreta però sense emergència, lluny de la situació de fa dos anys, quan va baixar esportivament i es va salvar als despatxos.
• L’objectiu actual és reubicar-se a la categoria i mantenir l’equip competitiu, amb canvis de plantilla respecte la temporada passada.
• Temporada de transició després de canvis de plantilla.
• Continuen competint a la màxima categoria, amb la voluntat de ** consolidar la presència a l’elit**.
• Ve d’una derrota 3–2 a la pista del Ribas, en partit ajornat.
• Context de la derrota: • El Ribas ha jugat ja contra grans equips (Noia, Reus, Liceo, Caldes, Calafell) i ha competit bé. • El partit es decideix per petits detalls i moments de desencert del Pons Lleida (incloses superioritats numèriques no aprofitades).
• La classificació és extremadament ajustada: • Del cinquè al desè classificat només hi ha un partit de diferència. • Això fa que la classificació per a la Copa del Rei sigui "caríssima".
• S’assenyala una certa ansietat ofensiva del Pons Lleida: • Té molts recursos en atac (“pólvora ofensiva desmesurada”), però • Els resultats no reflecteixen el potencial, generant nervis quan el marcador es posa en contra.
• Proper repte: • Rebre el Barça al pavelló lleidatà. • Es destaca que, tot i que aquest any el Barça sembla "més mortal", continua sent un gegant molt difícil de superar.
• Nou líder de l’OK Lliga femenina.
• Dada espectacular: només 2 gols encaixats en 6 partits, gràcies sobretot a la portera Ana Ferrer.
• Es destaca la solidesa defensiva com a clau, convertint el que seria excepcional (deixar la porteria a zero) en quasi normalitat.
• Tot i un 12–2 en un partit puntual, manté una defensa també molt sòlida.
• Ha guanyat ja contra Telecable i Palau, dos dels grans equips històrics.
• Disposa d’una plantilla qualificada com a “Dream Team”: • Molta qualitat individual. • Bon encaix col·lectiu: els "cromos" no competeixen entre ells sinó que assumeixen bé els rols.
• Es considera que Fraga i Vilassana són els principals candidats a disputar-se la primera plaça de la lliga regular, amb Benvivre i Manlleu com a sorpreses inicials però pendents de veure com responen davant el “turmalet” de rivals forts.
• S’espera amb interès veure com respon el Fraga contra Vilassana, Palau i Telecable per confirmar si està al mateix nivell competitiu.
• Es menciona Pipe Castro, jugador del Juneda, que juga a Primera Catalana però que està disputant el Panamericà de seleccions amb Xile a San Juan (Argentina) en un pavelló emblemàtic (Aldo Cantoni).
• A l’OK Lliga Plata i altres categories: • Es parla de les dificultats d’equips com els d’Alpicat, especialment els que acumulen zero punts però han tingut un calendari dur de començament.
• Victòria molt celebrada per 1–0 contra la Montañesa amb un gran gol de Saixa.
• Context: • Feia 322 dies que no es guanyava a casa. • 7 mesos sense guanyar cap partit.
• Tot i la situació crítica, la classificació està molt comprimida: • El Lleida, cuer, està només a 3 punts de l’11è. • Hi ha un bloc de 7–8 equips en pocs punts de diferència.
• La victòria no és només emocional, sinó també clau per no despenjar-se.
• Es comenta la bona dinàmica recent, amb victòria la jornada anterior.
• Enfronte un rival com el Vilassar, en el grup de la zona baixa on molts equips es juguen la permanència setmana a setmana.
• Situació qualificada de “complicadíssima, crítica”.
• Es discuteix la posició de l’entrenador Gabri: • Es planteja que una derrota contra l’Andratx podria forçar una decisió. • El club ha vinculat els propers dos partits (Andratx i València Mestalla) a la valoració del tècnic.
• Es deixa entreveure que, si hi hagués canvi d’entrenador, també podria implicar canvis profunds a la plantilla.
• L’equip és penúltim, i rep el cuer, Vikings Vòlei Prats, en partit clau.
• Es considera un partit que “s’ha de guanyar sí o sí” per canviar dinàmica i sumar punts bàsics a la classificació.
• Es destaca el moment dolç d’un equip lleidatà (no es diu explícitament, però s’infereix el Lleida de bàsquet professional).
• S’ha guanyat un partit que dona llicència per somiar, però l’entrenador manté un discurs de prudència i peu a terra.
• Proper derbi intens al Nou Congost contra el Baxi Manresa, a les 12 del migdia.
• També es menciona el Lleida femení de bàsquet, que s’enfronta a un rival de la zona baixa, considerat partit idoni per sumar.
L’episodi combina:
• Una explicació jurídica clara i aplicada al dia a dia sobre testaments, herències, deutes i llegítimes, amb consells concrets per evitar problemes familiars i patrimonials.
• Una radiografia viva de l’esport lleidatà, del tenis taula a l’hoquei femení d’elit, passant per futbol, vòlei i bàsquet, amb anàlisi de classificacions, dinàmiques d’equip i partits clau imminents.
El fil conductor és la proximitat al territori: tant en les situacions legals que afecten moltes famílies com en el seguiment detallat dels clubs de casa.
Obertura del magazín territorial "Aquí, a l'Oest" amb Francesc Molanyà i els diversos corresponsals de les emissores en xarxa. Es presenta l'estructura del programa d'avui: primer, bloc d'actualitat local amb notícies; després, **tema del dia** dedicat a testaments i herències amb el catedràtic Carles Florença; i finalment, **tertúlia esportiva** centrada en equips i competicions lleidatanes.
Repàs de l'actualitat de les Terres de Lleida amb Guillem Figueroa i corresponsals: • **Salut i equipaments**: inauguració del nou edifici de consultes externes de l'Hospital Arnau de Vilanova per part del president Salvador Illa, amb inversió de gairebé 46 milions d'euros (majoritàriament fons europeus) i ampliació del 30% de la superfície. Illa defensa la sanitat pública com a eina de cohesió territorial i obre la porta a atendre ciutadans de la Franja. • **Innovació i IA en salut**: signatura d'un conveni amb el ministre Òscar López per desenvolupar projectes d'intel·ligència artificial en l'àmbit sanitari, amb 27 milions addicionals per millorar assistència domiciliària i atenció personalitzada. • **Reconeixement sanitari**: la Generalitat atorga la **medalla Josep Trueta** a la pediatra Montserrat Esquerda, pel seu lideratge en bioètica i contribució a la qualitat assistencial, salut pública i atenció al final de la vida. • **Conflicte laboral als Bombers voluntaris**: l'Associació de Bombers Precaris en Lluita presentarà unes 100 demandes contra la Generalitat a Lleida (i unes 400 a tot Catalunya) denunciant precarietat, manca de cobertura de seguretat social i problemes amb assegurances privades. El president Josep Maria Alcalá critica el fracàs polític i anuncia mobilitzacions en forma d'accions concretes més que manifestacions massives. • **Obres a Mollerussa**: l'Ajuntament inicia la renovació de canonades d'aigua potable en diversos carrers, amb substitució de fibrociment per polietilè, una inversió de més de 200.000 € (75% subvencionat per la Diputació). Es preveuen decisions complicades sobre l'arbrat de l'avinguda Pau Casals. • **Teatre i memòria dels abusos**: estrena al Palau d'Alpicat de l'obra "Peter Pan, perquè cap campaneta torni a quedar en silenci", dins el projecte *Canvia el cuento*. Inspirada en el testimoni de nou exalumnes de l'Aula Municipal de Teatre de Lleida que van patir abusos sexuals d'un professor. Cristina Vila i Aida Flix expliquen com el mite de *Peter Pan* serveix per representar l'adult carismàtic que abusa del seu poder per mantenir joves en dependència i silenci.
Inici de l'entrevista amb **Carles Florença**, advocat i catedràtic de Dret Civil (especialista en dret successori). Es planteja la pregunta clau: *a partir de quina edat i en quines circumstàncies s'ha de fer testament?* Punts destacats: • **Edat mínima legal** per fer testament: 14 anys. Sorprèn perquè molta gent creu que cal ser major d'edat. • A partir dels 14, **qualsevol edat és bona** per testar; no cal esperar a tenir un gran patrimoni ni a la vellesa. • Tothom té algun tipus de patrimoni (encara que sigui modest) i aquest pot créixer imprevistament (per exemple, una loteria). • Florença introdueix tocs d'humor per trencar el tabú: insisteix que **fer testament no accelera la mort**. • Es remarca que el testament **aporta tranquil·litat** i que es pot **modificar tantes vegades com calgui** al llarg de la vida.
El convidat explica les **opcions pràctiques per fer testament** i els seus avantatges i inconvenients. • Recomanació principal: • **Assessorament previ** amb un advocat o advocada per definir la voluntat del testador. • Posteriorment, **protocol·litzar el testament davant notari/notària**. • El notari adapta el text als seus fulls, el valida i el registra; el testador paga i se’n va amb la tranquil·litat d’haver ordenat el destí del seu patrimoni per quan no hi sigui. • **Cost aproximat**: un testament estàndard val uns **60 €**, que Florença compara amb *6 o 7 gin-tònics premium*. Remarca que és una despesa baixa respecte a la tranquil·litat que aporta. • Es poden fer testaments més complexos, que encareixen l’escriptura (més fulls, més clàusules), però la majoria de gent només necessita un **testament bàsic**. • Sobre fer-lo a casa: es pot fer un **testament hològraf**, escrit completament de puny i lletra pel testador, amb data i signatura, però el convidat **desaconsella confiar-hi com a única opció** i el situa clarament per sota del testament notarial en seguretat jurídica.
Detall del **testament hològraf**, que Carles Florença anomena col·loquialment *“testament de tauleta de nit”*. Característiques i problemes: • Ha d’estar **totalment manuscrit** pel testador, datat i signat. • Sovint el testador **no comunica on és** el document, per por que algú l’obri abans d’hora, cosa que pot provocar que **no es trobi** després de la mort. • Té un **termini de caducitat de 4 anys**: s’ha de presentar al notari abans que passin 4 anys des de la mort del testador. • Cal un procediment d’**adveració**: el notari comprova, amb testimonis i proves, que el document és realment de puny i lletra del difunt; això el fa **més feixuc, incert i costós** que anar directament al notari en vida. Escala de qualitat segons Florença: 1. **Pitjor escenari**: no fer cap testament. 2. **Solució intermèdia**: testament hològraf (amb els seus riscos i tràmits posteriors). 3. **Millor opció**: testament notarial fet amb bon assessorament. Es destaca que el testament notarial és barat i es pot **canviar sempre que calgui**, cosa que fa innecessari recórrer a solucions precàries.
Es tracta la situació de la **mort sense testament** (*herència intestada*) i l’ordre de successió que aplica el dret civil català. Conceptes clau: • La llei no permet que els béns, especialment immobles, **quedin sense titular**; per tant, si no hi ha testament, l’ordenament **decideix per nosaltres**. • Es defineix el concepte d’**herència** com el conjunt de **béns, drets i deutes** del difunt, amb alguns béns que poden restar exclosos segons la llei. • Carles Florença insisteix que aquesta és una **ocasió de llibertat** que encara conserva el ciutadà: decidir en vida com vol que es reparteixin els seus béns. • **Ordre de successió intestada a Catalunya**: 1. **Fills i altres descendents**: són els primers cridats. 2. **Cònjuge vidu/vidua**: si hi ha fills, té dret a **ús de fruit de tota l’herència**; si no hi ha descendents, passa a ser **hereu/va únic**. 3. **Progenitors i altres ascendents**: si no hi ha fills ni cònjuge. 4. **Col·laterals fins al quart grau**: germans, nebots, ties/nebots. 5. **Generalitat de Catalunya**: si no hi ha cap dels anteriors. • Es posa l’exemple del **cosí molt estimat** que quedaria fora d’aquest ordre si no hi ha testament. Missatge reforçat: si volem evitar resultats que **no coincideixen amb la nostra voluntat**, cal **fer testament**.
S’aprofundeix en el funcionament de l’**ús de fruit** del cònjuge vidu/vidua i en com pot afectar l’herència, especialment en famílies reconstituïdes. Punts principals: • La dita “la família és allò que queda després de l’herència” s’utilitza per il·lustrar com moltes famílies s’han trencat arran de disputes successòries. • *Ús de fruit*: dret d’**usar un bé i obtenir-ne els fruits** (per exemple, cobrar el lloguer d’un pis), encara que la propietat sigui dels fills. • Quan hi ha **fills i cònjuge vidu**, el cònjuge té **ús de fruit vitalici** sobre l’herència (o sobre part d’ella, segons com s’exerceixin determinats drets), mentre que els fills són **nus propietaris** (propietaris “despullats” de l’ús i del gaudi econòmic). • Això pot **dificultar la gestió de l’herència** per part dels fills, fins i tot quan hi ha bona relació familiar. • La llei preveu opcions de concentrar l’ús de fruit en una **quarta part de l’herència i en l’habitatge familiar**, però aquestes opcions **s’han d’exercir en el termini d’un any** des de la mort. • En famílies reconstituïdes (segones parelles, fills de relacions anteriors), l’ús de fruit pot ser una **font de tensions i litigis**, fet que reforça la conveniència de **planificar amb un testament clar**.
El focus es desplaça als **deutes del difunt** i a com es poden gestionar des del punt de vista successori. Aspectes destacats: • Els **deutes no desapareixen** amb la mort; passen a formar part de l’herència. • A Catalunya hi ha hagut períodes en què era la **segona comunitat amb més renúncies d’herències**, sovint per por a trobar més deutes que béns. • Carles Florença parla d’**“herències grises”**: situacions en què no es coneix exactament la composició del patrimoni (deutes vs. actius). • Davant aquesta incertesa, s’explica la figura de l’**acceptació a benefici d’inventari**: • L’hereu **separa el patrimoni heretat del seu patrimoni personal**. • Només respon dels deutes del difunt **fins on arribin els béns de l’herència**. • Si hi ha més deutes que béns, **els creditors no poden atacar el patrimoni personal** de l’hereu. • Aquesta opció permet fer un **inventari previ** per comprovar si hi ha **més actius que passius**; si el resultat és positiu, l’hereu pot continuar amb l’acceptació sense comprometre els seus propis recursos. • Si, en canvi, es té la **certesa** que hi ha molts més deutes que béns, Florença recomana **renunciar directament** a l’herència. • S’explica també que l’acceptació a benefici d’inventari és **més fàcil a Catalunya** que en altres llocs, perquè el dret català en facilita l’ús.
Tram final de l’entrevista, dedicat a la **llegítima** i a la llibertat de disposar dels béns en el testament. Punts clau: • Es planteja l’exemple d’un patrimoni de **100 unitats**: • El testador pot **disposar lliurement d’uns 75**. • Els **25 restants** constitueixen la *llegítima*, que ha d’anar als **hereus forçosos (legitimaris)**. • **Legitimaris a Catalunya**: • **Fills** com a preferents. • Si no hi ha fills, **progenitors**. • Si no hi ha fills ni progenitors, **no hi ha llegítima** i es pot disposar del **100% del patrimoni**. • Sovint, a la pràctica, **coincideix** que els fills són alhora les persones a qui es vol deixar l’herència i els legitimaris que la llei protegeix, de manera que el límit legal no es percep com un obstacle. • Comparació amb Madrid (com a exemple d’altres codis civils): • Allà, **2/3 parts de l’herència** estan reservades als legitimaris. • Per tant, a Catalunya hi ha **més marge de llibertat** per fer un testament a mida. • Missatge final de Carles Florença: • **Fer testament** és una forma d’exercir una llibertat que encara conservem com a ciutadans. • Cal fer-lo **ben assessorats** i **el més aviat possible**, i revisar-lo quan canvien les circumstàncies familiars. La conductora tanca la secció tot agraint-li la claredat i deixant la porta oberta a futures visites per aprofundir en dubtes que han quedat pendents.
S’introdueix la **tertúlia esportiva d’"Aquí, a l’Oest"**, amb la presència de **Sergi Guiu** (responsable d’Esports a Lleida Ràdio i narrador de l’Atlètic Lleida) i **Miquel Pasqual** (redactor del diari Segre). Es presenta la idea general: repassar resultats recents i prèvies de cap de setmana en diferents esports i categories, amb especial atenció als equips lleidatans.
La tertúlia comença amb el **tenis taula** i l’equip **Enoli Borges Vall**, de la Superdivisió estatal. Temes comentats: • Resultat recent: derrota 4–0 contra l’Alacant en partit entre setmana. • Estat actual: • L’equip ocupa posicions **mitjanes**, lluny de la zona alta però també sense alarma immediata de descens. • Es destaca el **calendari molt irregular** de la Superdivisió: • Jornades espaiades, partits entre setmana, dobles jornades… • Això pot afectar el ritme de competició i la regularitat de resultats. • Context històric: fa dos anys, les Borges van **baixar esportivament de categoria**, però es van salvar **als despatxos**. • S’assenyala que el club està en un **procés de reubicació** després d’aquell ensurt i de canvis en la plantilla, i que l’objectiu és **mantenir la plaça a la màxima categoria** i, si es pot, optar a objectius més ambiciosos a mitjà termini.
Focus en el **Pons Lleida** a l’OK Lliga masculina. • Resultat recent: derrota **3–2 a la pista del Ribas** en un partit ajornat de Lliga, jugat aquest dimecres. • Valoració del partit: • Es tracta d’un d’aquells partits que, a la vista de la classificació, semblen **oportunitats per sumar 3 punts però s’escapen**. • El Ribas havia jugat ja contra rivals molt forts (Noia, Reus, Liceo, Caldes, Calafell) i no havia perdut per golejades, mostrant-se **competitiu a casa**. • Es remarca que determinats **desencerts puntuals del Pons Lleida**, incloses situacions de superioritat numèrica no aprofitades, van resultar decisius. • Fotografia de la classificació: • El Pons Lleida, tot i la derrota, es manté **sisè**. • De la **5a a la 10a posició** només hi ha **1 partit de diferència**; la zona mitjana està extremadament comprimida. • En conseqüència, la **classificació per a la Copa del Rei** es presenta "caríssima"; qualsevol ensopegada pesa molt. • Aspecte emocional i de joc: • Es parla d’una certa **ansietat** dins l’equip: saben que tenen molta **pólvora ofensiva** (inclòs l’actual *pichichi* de la Lliga), però els marcadors estan sent ajustats, amb pocs gols, i això genera presses i nervis. • S’esperava que el Pons Lleida fos un equip de partits espectaculars i marcadors alts (7–6), però els resultats (3–2, 2–3…) no encaixen amb aquesta idea i creen dubtes sobre com gestionar millor el joc ofensiu. • Proper repte: **rebre el Barça** a casa, en partit televisat en horari de la Xarxa (diumenge 16:10). Tot i que es diu que el Barça d’aquest any és "més mortal" que altres temporades, es recorda que **continua sent un equip molt superior** i que no es pot pensar que la victòria serà més fàcil per aquest motiu.
Tram llarg de tertúlia que combina **hoquei femení, altres categories, futbol i vòlei**. ### Hoquei patins masculí i internacional • Es menciona el jugador **Pipe Castro**, del Juneda (Primera Catalana), que està disputant el **Campionat Panamericà de seleccions** amb Xile a San Juan (Argentina), en el pavelló Aldo Cantoni, considerat un temple de l’hoquei. ### OK Lliga femenina: Esneca Fraga, Vilassana i altres • **Esneca Fraga**: • Nou **líder** de la Lliga. • Només **2 gols encaixats en 6 partits**, amb la portera **Ana Ferrer** com a peça clau. • S’insisteix que el Fraga ha convertit el fet de **no encaixar gols en normalitat**, un mèrit enorme. • **Vilassana**: • Defensa també fortíssima; el 12–2 encaixat en un partit concret es considera una excepció. • Ja ha afrontat el seu particular "turmalet" contra **Telecable i Palau**, superant-lo amb èxit. • Es valora la plantilla com un **“Dream Team”**: combinació de grans noms, joves talents (com l’Alba Salla) i capacitat d’encaixar rols sense guerres d’ego. • Encara ha tingut **baixes importants** (Victòria Porta, Lluïsa Gude, etc.), i tot i això, manté un nivell altíssim. • Es debat sobre qui té més opcions de **dominar la fase regular**: • De moment, pel fet d’haver superat ja els grans rivals, es veu un **pas per davant de Vilassana**. • Es posa atenció al calendari del Fraga, que ara afronta **Palau i Telecable**; la manera com competeixi en aquests partits dirà si està realment al mateix nivell. • Altres equips: • Es comenta la situació d’**Alpicat** (masculí i femení) en categories com l’OK Lliga Plata i altres, amb **zero punts** però amb el consol que han jugat un calendari molt exigent d’inici; la necessitat ara és començar a guanyar els **rivals de la seva lliga**. ### Futbol: Tercera i Segona Federació • **Lleida Esportiu (Tercera Federació)**: • Victòria 1–0 contra la Montañesa al Camp d’Esports, amb un **golàs de Saixa**. • Celebració molt intensa per part de l’afició, gairebé com si fos un títol, justificat per: • **322 dies sense guanyar a casa**. • **7 mesos sense guanyar cap partit**. • Classificació extremadament ajustada: del **18è (cuer) a l’11è** només hi ha **3 punts**; un bloc de 7–8 equips en pocs punts. • **Mollerussa (Tercera Federació)**: • Ve d’estrenar la casella de victòries. • S’analitza l’enfrontament amb el **Vilassar**, un rival directe a la zona baixa. • **Atlètic Lleida (Segona Federació)**: • Situació definida com a **crítica**; es parla obertament de "mores baixes". • Es planteja que una derrota contra l’**Andratx** podria derivar en un canvi d’entrenador (**Gabri**), tot i que la direcció esportiva sembla voler **aguantar fins al gener** per prendre decisions més globals (inclosa la plantilla). • Es considera clau el bloc de **dos partits seguits (Andratx i València Mestalla)** per avaluar el futur del tècnic. ### Vòlei: Rodi Balafia • El **Rodi Balafia** és **penúltim** a la classificació. • Rep el **cuer, Vikings Vòlei Prats**, al pavelló Juanjo Garra. • Es parla d’un partit **marcat amb vermell**: cal guanyar per reforçar sensacions, sumar punts i començar a sortir de la zona baixa. ### Bàsquet • Es remarca el **bon moment d’un equip lleidatà** de bàsquet, que ve d’una victòria que permet somiar, però amb un vestidor que manté els peus a terra. • Es destaca el **derbi al Nou Congost contra el Baxi Manresa**, diumenge al migdia, com un gran aparador. • També es comenta el partit del **Lleida femení** contra un rival penúltim, vist com a **oportunitat important per sumar**. La tertúlia es tanca amb to distès, mantenint l’enfocament en la **competitivitat dels equips del territori** i les seves cites immediates de Lliga i Copa.