13/11/2025

#3267 - Agenda cultural i salut: cap de setmana i diabetis

Aquí, a l'Oest

Panorama general de l’episodi

En aquest episodi d’Aquí, a l’Oest d’emunfmradio, el programa combina dues grans blocs:

• Una agenda cultural molt extensa per al cap de setmana a les Terres de Lleida (música, teatre, activitats familiars, formació ramadera, tastos…).
• Un Espai Salut dedicat al Dia Mundial de la Diabetis, amb una entrevista en profunditat sobre avenços tecnològics i reptes del tractament.

---

1. Agenda cultural del cap de setmana

1.1. Concerts i cicles musicals

Concerts de jazz i música moderna a Lleida

• 25è aniversari de Músics, taller de música al Cafè del Teatre, amb col·laboració dels rebels del swing i músics destacats de l’escena jazzística: Toni Solà, Ronald Baker, Gerard Nieto, Ignasi González i Xavi No Fossa.
• Repertori centrat en jazz, blues, swing, hard bop i bossa nova amb un espectacle energètic i accessible a tots els públics.

Lleida Metal Fest a la Boîte

• Festival repartit en dos dies (divendres i dissabte) amb tres bandes cada nit.
• Entrada per dies (14 € per jornada) amb inici de concerts a les 22.00 h.
• Una aposta clara per l’escena metal estatal i internacional.

Projecte personal de Miquel Allué

• Músic i productor amb trajectòria en Pull My Strings i el projecte Ira, ara inicia etapa sota el seu nom propi.
• Concert al Cafè del Teatre, amb una proposta de pop d’autor intimista, orgànic i emocional.
• Influències de Wilco, Elliot Smith, Real Estate i gran presència de textures ambientals i elements analògics.
• Acompanyat per Javier León i Lalo Albaix, amb una sonoritat molt reposada i detallista.

Albert Solo en acústic

• Compositor i guitarrista de l’Hospitalet, establert a Madrid, habitualmente amb la banda Firebird Blues.
• Gira actual en format acústic i en solitari, amb concert al Can Ramon de Lleida.
• Entrades a guixeta o a entradium.com, consolidant Can Ramon com a espai actiu per a propostes musicals de proximitat.

Alosa, premi Sons de la Mediterrània

• Duet Alosa (Violeta Vidal i Irene Romo), guanyadores del concurs Sons de la Mediterrània 2024.
• Concert a l’Espai Orfeó: fusió de tradició i modernitat amb veu, violoncel i petita percussió tradicional.
• EP All i l’hom (2024), guardonat com millor disc de Folk als Premis Enderrock.
• Directe auster però molt potent, basat només en veus i instruments mínims.

Música sota les estrelles al Parc Astronòmic del Montsec

• Final del cicle Música sota les Estrelles al Parc Astronòmic del Montsec.
• Concert de Judit Neddermann i Pau Figueres amb el projecte Joia de l’Univers.
• Experiència que combina observació astronòmica nocturna en un dels cels més foscos de Catalunya amb música en directe.
• Entrades amb visita al parc + espectacle, en format reduït i amb alta demanda.

Harpa entre França i Catalunya a l’Espai Orfeó

• Concert d’Olga Benito Ramírez, arpista catalana establerta a Finlàndia i professora a l’Acadèmia Sibelius i a Savonia AMK.
• Programa L’harpa entre França i Catalunya: recorregut per les dues tradicions musicals amb obres originals i adaptacions.
• Mostra la gran versatilitat de l’harpa i la trajectòria internacional de l’artista.

---

1.2. Llibres, biblioteques i cinema

Supernit a les Biblioteques (Club Super3)

• Activitat coordinada per la xarxa de biblioteques públiques i el Club Super3, especialment destacada a la Biblioteca de Sort.
• Proposta per despertar el cuquet de la lectura entre nens i nenes, amb personatges del Super3 i una narrativa de jocs i enigmes.
• Dinàmica basada en quatre mons:
• Aventures
• Fantasia
• Imaginació
• Amistat
• Objectiu final: despertar la Guardiana de les Històries complint missions en una activitat d’una hora, ideal per a públic infantil.

Presentació de la novel·la El barrio de los deseos

• L’autor Paco Hernández (doctor en màrqueting i comunicació audiovisual, divulgador i autor de còmic) presenta la seva primera novel·la a la Casa Illes.
• Conversa amb Joan Cano, centrada en el relat de la Carol i el seu cercle d’amics, amb girs de guió (plot twists) i un passat que torna amb el personatge del Juan.
• Novel·la coral sobre pèrdua, amistat i canvis vitals en un barri que es transforma.

Presentació de Els Alats d’Elisabet Riera

• A la llibreria Natura Llibres de l’INS, trobada amb l’autora Elisabet Riera.
• Xerrada sobre procés creatiu, inspiracions i temes clau del llibre, seguida de torn obert de preguntes.
• Activitat pensada tant per lectors com per públic general amb interès en literatura i paisatge pirinenc, creant un espai de reflexió en un ambient acollidor.

Cinefòrum de la pel·lícula Subsuelo

• Projecció als cinemes Screenbox (sala Lumière) amb la presència del director Fernando Franco.
• Trama centrada en els germans bessons Eva i Fabián, implicats en un accident tràgic amb circumstàncies opaques que només coneixen ells i la mare.
• Format cinefòrum: debat posterior amb el director, que permet revisitar la pel·lícula amb una nova mirada i aprofundir en matisos de guió i posada en escena.

Presentació de Les veus del foc

• A la llibreria La Irreductible es presenta la novel·la Les veus del foc amb la seva autora Tània Soler, en conversa amb l’escriptora i editora Àngels Marzo.
• Una altra proposta de proximitat literària, que posa en valor el diàleg directe entre autores i lectors.

---

1.3. Ramaderia, territori i sostenibilitat

Taller “Ramaderia tradicional de muntanya: pràctiques amb sentit”

• A la Vall de Cardós, taller adreçat a ramaders i públic general interessat en la vida agropastoral pirinenca.
• Organitzat per l’Ajuntament de la Vall de Cardós, vol ser un espai de reflexió i intercanvi sobre: • Selecció de pastures alpines.
• Paper del bestiar en la conservació del bosc i dels prats de dall.
• Manteniment de l’ofici i relleu generacional.
• S’aborden reptes com sequera, canvi climàtic i pèrdua de prats, connectant amb problemàtiques plantejades per la FECOC en jornades recents.
• Es reivindica la ramaderia extensiva com a eix identitari i econòmic de la muntanya.

---

1.4. Teatre familiar i per adults

La secció de teatre és especialment rica, amb un gran pes del públic familiar i una aposta per cicles i festivals.

1.4.1. Balaguer i el cicle “Estrenat al territori”

Balaguer, La Mercantil – Che fai tu luna in ciel

• Dins el festival Estrenat al territori, la companyia Petit Vermell presenta Che fai tu luna in ciel.
• Espectacle amb un globus somiador que convida a veure el món d’una altra manera a través de la imaginació.
• Dues sessions consecutives (18.00 i 19.00 h), adreçat a públic familiar.

Balaguer, La Mercantil – Un paradís a la frontera

• Monòleg d’Àlex Castro Pizarro, interpretat per Emma de León, també dins d’Estrenat al territori.
• Proposta més adulta i intimista, que aborda conflictes vitals en un context de frontera, tant física com emocional.

Balaguer, Teatre Municipal – Mac-Bec-Mic

• Espectacle infantil pensat per a nens de 2 a 8 anys.
• Teatre de títelles que adapta l’univers de Macbeth a un registre lúdic i accessible per als més petits, introduint-los al clàssic d’una manera juganera.

Balaguer, La Mercantil – Hora Bruixa

• Proposta familiar Hora Bruixa, de Application Rejected.
• Parteix de les tres bruixes de Macbeth per generar converses inèdites amb altres personatges de Shakespeare.
• Juga amb l’imaginari clàssic per oferir una experiència divertida i creativa per a tots els públics.

1.4.2. Altres escenaris del territori

Lleida, Teatre de l’Escorxador – Festival El Petit

• En el marc del festival internacional d’arts per a la primera infància El Petit:

• Do-dos llops (Engruna Teatre): teatre d’objectes, ombres i música per a infants a partir de 3 anys, amb una mirada poètica sobre la por, el joc i la convivència.
• Schattenwerfer (Tangram Collective, Alemanya): teatre d’ombres que fa una oda al poder de la imaginació, recomanat a partir de 4 anys. Proposta visualment molt rica.

Juneda, Teatre Foment – El principi d’Arquímedes

• Obra de Josep Maria Miró, producció del Teatre Tèxas, convertida ja en clàssic contemporani.
• Tracta un dilema sobre llibertat i seguretat, en un món marcat per xarxes socials, fake news i hiperconnectivitat.
• Reflexiona sobre com els judicis precipitats poden deformar la realitat i condicionar relacions humanes i reputacions.

Ateneu d’Agerizona – La Different Orquestra

• Espectacle familiar de l’Always Drinking Marching Band, La Different Orquestra.
• Homenatge a la diferència com a virtut, amb pallassos, concert en directe i música de diverses èpoques.
• L’espectacle incorpora interacció amb el públic, fent que cada funció sigui diferent.

Teatre de Tàrrega – Viatge a Oz

• Musical familiar de Trencadisc Produccions: Viatge a Oz.
• Invita a fer un viatge interior per descobrir què apassiona cadascú, inspirat en l’imaginari clàssic d’Oz.
• Proposta pensada per a diumenge a la tarda, ideal per a famílies.

---

1.5. Altres activitats i “calaix de sastre”

Espectacle de màgia solidària a Agramunt

• Impulsat pel mag Joan Smith, amb participació de diversos mags (Reibax, Magic Mark, etc.).
• Recauda fons per a dos projectes solidaris de l’organització Tomeini, a l’Índia i al Perú.
• Exemple de màgia com a eina de cooperació i sensibilització.

Tast de cerveses de tardor i hivern a Lleida

• A la barra Les Tres Ànfores, tast especialitzat en cerveses estacionals:
• Cerveses amb castanya.
• Pumpkin ales de carbassa.
• Winter warmers pensades per escalfar el cos a l’hivern.
• Inclou 7 cerveses i pica-pica contundent, amb places molt limitades (20 persones).
• Activitat dirigida a un públic gourmet i amant de la cervesa artesana.

---

2. Espai Salut: Dia Mundial de la Diabetis

2.1. Context i vivència del Dia Mundial

L’Espai Salut se centra en el Dia Mundial de la Diabetis, amb entrevista a Ferran Rius, cap de secció del Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Arnau de Vilanova.

• El servei organitza cada any una jornada científica interna coincidint amb el Dia Mundial, conjuntament amb professionals d’Atenció Primària.
• La jornada funciona com un petit congrés local, amb ponències breus de diferents professionals i espai de preguntes.
• Serveix per actualitzar coneixements sobre tractament, tecnologia i complicacions de la diabetis.

"És un dia diferent per nosaltres, perquè tenim aquesta reunió anual des de ja fa bastant temps."

2.2. Reptes actuals en diabetis

Increment de casos i factors de risc

• La diabetis tipus 2 és cada cop més freqüent, associada a:
• Obesitat
• Sedentarisme
• Envelliment de la població
• Aquests factors descriuen exactament el que passa a les societats actuals, també a les Terres de Lleida.

Nous fàrmacs i tecnologies

• En els darrers anys han aparegut nous medicaments per tractar la diabetis que no existien fa una dècada.
• Els avanços tecnològics han transformat el control de la malaltia, especialment mitjançant:

1. Sensors de glucosa en temps real
• Dispositius que mesuren els nivells de glucosa contínuament (24 h), generalment col·locats al braç.
• Connectats al telèfon mòbil, que envia dades al núvol.
• El metge pot veure, des de l’hospital, les corbes completes de glucèmia de dies o setmanes.
• Permeten passar de tenir “6-7 fotos al dia” (punxades als dits) a tenir “la pel·lícula sencera” amb totes les oscil·lacions.

2. Bombes d’insulina i sistemes híbrids
• Bombes que administren insulina de manera semi-automàtica, adaptant la dosi als valors que marca el sensor.
• Alguns sistemes ja integren algoritmes d’intel·ligència artificial per optimitzar la dosi.

• Tot plegat suposa millora clara en qualitat de vida i control metabòlic, però alhora planteja reptes de finançament, formació i seguiment.

2.3. Accés als sensors de glucosa i finançament públic

Situació actual de cobertura

• Els sensors de glucosa no estan finançats per a tothom.
• Actualment els cobreix el sistema sanitari en: • Tots els pacients amb diabetis tipus 1.
• Alguns pacients amb diabetis tipus 2 que porten múltiples dosis d’insulina (insulina basal + ràpida als àpats).
• Inicialment només es finançaven per a:
• Nens petits.
• Dones embarassades.
• Després s’ha anat ampliant progressivament el finançament fins a la situació actual.

Limitacions actuals

• Molts diabètics tipus 2:
• No reben insulina, o bé
• Només reben una insulina lenta al dia.
• En aquests casos, de moment, no hi ha finançament per sensors.

Perspectives de futur

• Ferran Rius no descarta que en uns anys tots els pacients que es posen insulina puguin tenir accés cobert a aquests dispositius.
• La tendència sanitària i tecnològica apunta a una expansió del seu ús, però dependrà de recursos i prioritats.

2.4. Diferències entre diabetis tipus 1, tipus 2 i gestacional

Diabetis tipus 1

• Sol aparèixer en persones joves (majoritàriament < 30–40 anys), tot i que no és exclusiu.
• Pacients no solen tenir excés de pes.
• Debut ràpid i simptomàtic (set, molta orina, pèrdua de pes…).
• El cos deixa pràcticament de produir insulina, per la qual cosa cal insulina des del diagnòstic (multidosi).
• Tots els pacients tipus 1 són grans candidats a sensors i bombes.

Diabetis tipus 2

• Més associada a:
• Envelliment
• Excés de pes
• Sedentarisme
• Factors genètics
• Debut sovint progressiu i silenciós:
• Sovint es descobreix en una anàlisi rutinària.
• Inicialment es pot controlar sense insulina (dieta, exercici, pastilles).
• Amb els anys, la malaltia té tendència a empitjorar i requerir insulina, encara que en persones molt grans pot no arribar-se mai a aquesta fase.
• És la forma de diabetis més freqüent i la que més creix.

Diabetis gestacional

• Diabetis que apareix durant l’embaràs en dones que, en principi, no tenien diagnòstic previ.
• Relacionada sovint amb la mateixa base que la diabetis tipus 2:
• predisposició genètica
• excés de pes
• canvis hormonals de l’embaràs • El problema de regulació de la glucosa no dona la cara en condicions normals, però sí durant l’embaràs.
• És clau controlar-la bé perquè: • Pot provocar nadons massa grans (macrosomia), amb aparença sana però problemes de maduració.
• Augmenta el risc de complicacions en el part i altres problemes neonatals.
• A la llarga, aquestes dones tenen més risc de desenvolupar diabetis tipus 2, sobretot si guanyen pes i mantenen hàbits sedentaris.

2.5. Impacte real dels sensors en la vida diària

Basat també en experiències properes mencionades pel locutor, els sensors:

• Redueixen o eliminen la necessitat de punxar-se el dit diverses vegades al dia.
• Permeten fer una vida més normalitzada, amb menys por a hipoglucèmies sobtades.
• Faciliten ajustar dosis d’insulina en temps quasi real.
• Milloren la percepció de control i tranquil·litat emocional tant del pacient com del seu entorn.

"Des que porto el xip aquí darrere, és molt més fàcil fer vida normal."

2.6. Situació al territori de Lleida

Organització assistencial a l’Arnau de Vilanova

• El servei d’Endocrinologia i Nutrició ha pogut créixer en professionals en els últims anys.
• Això ha permès ampliar la capacitat assistencial, mantenint un nivell comparable al de la resta de Catalunya.

Característiques demogràfiques

• Lleida no es diferencia dramàticament d’altres zones, però: • Té una població lleugerament més envellida, cosa que afavoreix més casos de diabetis tipus 2.
• Hi ha una presència significativa de població immigrant, especialment subsahariana, amb alguns patrons de diabetis lleugerament diferents.

Tipus de diabetis en poblacions immigrants

• La majoria continua sent diabetis tipus 2, però en població subsahariana s’han observat formes de diabetis amb un comportament clínic particular (debut, resposta a tractaments, etc.).
• Això suposa un repte addicional d’adaptació assistencial i recerca.

---

3. Tancament del programa

L’episodi conclou amb un agraïment als col·laboradors de la secció de salut i als oients, i amb la invitació a continuar seguint el programa cada tarda. Es reivindica el paper d’Aquí, a l’Oest com a magazín de proximitat, que combina informació cultural, social i sanitària del territori amb un to proper i divulgatiu.

En síntesi, l’episodi ofereix:

• Una agenda cultural molt completa (concerts, festivals, teatre, activitats familiars, tastos, tallers ramaders…).
• Una explicació clara i actualitzada sobre la diabetis, els seus tipus, l’ús de sensors i bombes d’insulina, i la realitat assistencial a la demarcació de Lleida.

Marcadors

Darrers podcast