14/11/2025

#3268 - Teatre local i seqüeles de cinema

Aquí, a l'Oest

Panorama general de l’episodi

Aquest capítol d’Aquí, a l'Oest combina actualitat comarcal, cultura popular i una extensa tertúlia de cinema. La primera part repassa notícies econòmiques, socials i d’esdeveniments locals a les Terres de Lleida; la segona s’endinsa en el teatre amateur de Mollerussa; i la tercera analitza el boom de les segones, terceres i quartes parts en el cinema comercial i d’animació.

---

Actualitat local i cultural

Economia i habitatge

• Inflació a Ponent, Alt Pirineu i Aran: l’IPC d’octubre baixa cinc dècimes i se situa al 2,4%, trencant la tendència alcista des del maig.
• Els preus d’habitatge, aigua, electricitat i combustibles pugen un 7,5% respecte fa un any, amb la llum i el gas encarint-se un 11% i l’aigua un 9,1%.
• Roba i calçat són un 1,2% més barats que l’any anterior.

La líder dels Comuns, Jéssica Albiach, condiciona la negociació dels pressupostos al compliment dels acords previs, especialment en salut, educació i habitatge. Denuncia:
• Infrahabitatge i segregació urbana a barris com el Centre Històric i la Mariola de Lleida.
• Incompliments en polítiques d’habitatge i critica el frau en els topalls de lloguer, reclamant més rehabilitació integral de barris degradats.

"Tenim barris sencers a Catalunya que s’estan ensorrant... que necessiten una rehabilitació integral."

Mobilitat i esport

• Mitja Marató de Lleida: provocarà talls de trànsit i desviaments.
- Afectació destacada a l’avinguda Rovira-Roure, 11 de Setembre, Passeig de Ronda, Rambla Ferran, avingudes Francesc Macià, Blondel, Madrid i Príncep de Viana.
- La Guàrdia Urbana aplicarà un dispositiu dinàmic: es talla el trànsit just abans del pas de cursa i es reobre immediatament després.

Marca turística comarcal al Pla d’Urgell

• Fondarella és el primer municipi del Pla d’Urgell que instal·la el cartell d’entrada amb el lema “Som una comarca autèntica, som el miracle de l’oest”.
• Forma part del desplegament de la marca Autèntics, que vol reforçar la identitat comarcal lligada a l’arribada de l’aigua del canal i a una història d’esforç i perseverança.

El president del Consell Comarcal, Carles Palau, subratlla que:
• L’aigua va ser clau en la creació de la comarca.
• Malgrat això, la vida ha estat «dura» i l’esforç col·lectiu ha construït el caràcter del Pla d’Urgell.

La marca es completarà amb:
• Web autèntics.cat com a hub de continguts i promoció turística.
• Nova ubicació del punt d’informació turística a l’estany d’Ivars i Vila-sana.
• Formació per allotjaments rurals, dins l’estratègia turística.

Reconixement a la memòria històrica: ‘Les 6 de Ravensbrück’

• El pòdcast ‘Les 6 de Ravensbrück’ de les periodistes Pili Garcia i Anna Gasol rep el Premi de Comunicació Local 2025 al millor contingut d’àudio, atorgat per la Diputació de Barcelona.
• El jurat en destaca:
- El rigor de la documentació.
- La capacitat d’aconseguir testimonis.
- Una narrativa sonora potent.

Aquest pòdcast explica les històries de les dones lleidatanes deportades al camp nazi de Ravensbrück, l’únic concebut exclusivament per a dones. És una coproducció d’emunfmradio i La Xarxa, amb suport de la Diputació de Lleida, i es pot escoltar a La Xarxa Més.

Música i innovació en la cobla: ‘Saxo en Cobla’

• Presentació de l’espectacle ‘Saxo en Cobla’ al Teatre La Unió del Palau d’Anglesola / el Palau d’Alguna localitat del Picat (al programa se cita com “Teatre La Unió del Picat”).
• Protagonitzat per Jordi Paulí (saxo) i la Cobla Mediterrània, idea sorgida de la col·laboració i amistat amb Lluís Alcalà.

Objectiu artístic:

• Mostrar com la cobla pot esdevenir una autèntica orquestra, fugint de la sonoritat estrictament tradicional.
• Situar el saxo com a solista, amb improvisacions i diàleg constant amb la cobla.
• Recorregut musical des dels inicis del jazz fins a l’actualitat, amb bateria afegida.

“La cobla fa el paper d’orquestra i el saxo solista fa les melodies i improvisacions... és un concert que no us el podeu perdre.”

Entrades a 5 euros, amb voluntat de trencar tòpics sobre la cobla i apropar-la a nous públics.

---

Tema del dia: teatre amateur a Mollerussa

El bloc central del programa està dedicat a Som Faràndula, la companyia de teatre de Mollerussa, que estrena la seva primera obra de text llarg fora del format de Pastorets.

L’obra: El trampós entrempat

• Autor: Nick Hassi (pseudònim de Nick Hassi Camps i Pinós).
• Gènere: comèdia de vodevil / d’embolics.
• Època: ambientada originàriament als anys 60, adaptada parcialment a l’actualitat.
• Estil: comèdia de situació, molt representada a Catalunya, referent del teatre popular.

El director Joaquim Fabres explica que l’han triada per:

• Recuperar el teatre de vodevil/comèdia que havia tingut molta tradició a Mollerussa.
• Oferir una comèdia molt divertida, pensada per desconnectar i riure sense haver de pensar massa.
• Donar una primera «posada de llarg» a Som Faràndula com a grup estable.

Argument bàsic (sense espòilers concrets):

• Comèdia d’enredos i malentesos on ningú és el que aparenta, especialment els dos protagonistes.
• Hi ha secrets que alguns personatges coneixen i la resta no, provocant situacions còmiques.
• La presència d’un mossèn i dues beates genera escenes molt divertides i alhora molt “de poble”.

“És una obra per passar-s’ho bé, deixar fluir la ment i desconnectar totalment.”

Durada i estructura:

• Aproximadament 1 hora i 45 minuts, tot i que “se’t farà com una hora i cinc minuts” de tan ràpida que passa.
• Tres actes amb un canvi de decorat important.

El grup Som Faràndula

• El col·lectiu global suma una seixantena de persones entre actors, tècnics i col·laboradors.
• A El trampós entrempat hi participen 8 actors i una vintena de persones en tasques d’escenografia, vestuari i suport tècnic.
• Hi ha gent de totes les edats, fet que enriqueix el grup i facilita l’aprenentatge intergeneracional.

La companyia es va consolidar arran de:

• L’experiència prèvia del Casal Sènior, que havia fet un parell d’obres molt celebrades.
• L’aturada de les dues companyies de teatre històriques de Mollerussa.
• L’èxit dels Pastorets, que va reunir gairebé 50 participants de 3 a 73 anys.

Som Faràndula vol:

• Donar continuïtat al teatre local a Mollerussa.
• Crear vincles socials entre generacions: actors expliquen que ara saluden i parlen amb gent jove pel carrer gràcies als Pastorets.
• Assegurar un relleu generacional, perquè en uns anys el grup pugui ser liderat per gent més jove.

Els personatges i el treball d’actors

Parlen tres actors: Gabriel Espar, Conxita Escoda i Manel Bertan, dirigits per Joaquim Fabres.

• Un actor interpreta un xofer valencià, Vicentet, que fa “mil coses” dins l’obra.
- Ha hagut d’incorporar un accent valencià, jugant amb la idea de dialecte/idioma.
- Explica amb humor el “procés d’aprenentatge”: broma sobre anar 15 dies a València per aprendre l’idioma.
• Gabriel Espar fa de senyor Pau, marit de la Tomassa, amb un paper també molt còmic.
• Conxita Escoda interpreta una beata que segueix el mossèn a tot arreu, inclosa una peregrinació a Roma, juntament amb una altra beata.

Tots coincideixen que:

• S’ho han passat molt bé assajant i han rigut molt.
• Les beates són “la clau de l’obra” perquè fan riure i rezar alhora.
• Per a alguns, el teatre va arribar de casualitat (jubilació, propostes del casal), però els ha enganxat fortament.

“No havia resat mai tant; i mira que vaig fer d’escolà 16 anys.”

Procés d’assajos i dificultats tècniques

El director detalla un procés llarg i rigorós:

• Inici dels assajos al febrer, amb lectura de guió asseguts a taula.
• Fase d’entonació i comprensió del text.
• Posteriorment, posada en peu i treball de moviments escènics.

Característiques del text:

• Molt ràpid, ple de contrarèpliques i diàlegs constants.
• Moltes entrades i sortides a escena, cosa que complica el ritme i la coordinació.
• Fer comèdia i fer riure es descriu com difícil i exigent, tot i que sembli fàcil des de fora.

Ritme d’assaig:

• Durant mesos, un cop per setmana.
• En la fase final, dos o tres dies per setmana, i l’última setmana, cada dia, amb molta intensitat i nervis previs a l’estrena.

El director confessa que:

• Tot i conèixer el text de memòria, encara riu als assajos, cosa que ell interpreta com a senyal que l’obra funciona.
• Valora molt l’evolució dels actors, alguns d’ells sense gaires experiències prèvies.

Significat personal i comunitari del teatre

Els participants destaquen:

• El teatre com a espai de benestar i diversió personal.
• El plaer de disfrutar a l’escenari, que es transmet inevitablement al públic.
• La satisfacció d’haver creat una xarxa de relacions noves al poble.

L’experiència dels Pastorets és especialment significativa:

• Ha permès trencar barreres generacionals: actors grans i joves es coneixen i es saluden pel carrer.
• Ha reforçat la sensació de fer poble i comunitat cultural.

“És ‘los Pastorets’, això. Fa poble. Et permet parlar tant amb un de 20 com amb un de 70.”

Present i futur: Pastorets i relleu

• Som Faràndula es va estrenar com a grup amb Els Pastorets, recuperant una tradició nadalenca que Mollerussa no tenia.
• Després de l’èxit, es van plantejar: quedar-se només amb els Pastorets o créixer amb noves obres. El trampós entrempat és la resposta a aquesta ambició.

Properes fites:

• Pastorets: es tornaran a representar 3 i 4 de gener, amb pràcticament la mateixa versió de l’any anterior i algun canvi puntual de repartiment.
• Voluntat clara de fomentar un relleu generacional: que, amb el temps, altres directors i actors joves prenguin el relleu i mantinguin Som Faràndula viva durant molts anys.

Detalls pràctics de l’estrena

• Dates: dissabte i diumenge 15 i 16 de novembre.
• Hora: 19.00 h.
• Venda d’entrades:
- Online fins poc abans de la funció.
- A la taquilla: divendres a partir de les 18.00 h i dues hores abans de cada representació.

Els conductors tanquen l’entrevista desitjant-los sort amb l’expressió tradicional del teatre: “Molta merda”.

---

Tertúlia de cinema: seqüeles, nostàlgia i animació

La segona hora del programa es dedica a la tertúlia de cinema, conduïda per Júlia García, Karen Alfonso i Maria Gatau, amb intervencions del presentador i del tècnic Abel.

Homenatge a David Lynch al Galàcticat

• El Festival Galàcticat (tretzena edició) anuncia que el director homenatjat el proper any serà David Lynch.
• L’homenatge inclourà la seva figura, la seva obra i el seu univers visual:
- Convivència de bellesa i foscor.
- Escenes oníriques.
- Personatges icònics i inquietants.

Les tertulianes comenten:

• La devoció cinèfila d’algunes per Lynch, fins i tot admetent cert friquisme.
• Recorden títols com Twin Peaks i la seva influència.
• Algunes reconeixen que segur han vist obres seves però no associen títol, director i cara, evidenciant una manera força habitual de consumir cinema.

Encara no hi ha programa detallat del festival, però s’espera que l’edició sigui especialment interessant i que la tertúlia hi torni quan s’apropi la data.

Curmetratge documental ‘Lo Sobrany’ a la Fira de Salàs del Pallars

• Presentació del curt no ficcionat Lo Sobrany, dirigit pel fotògraf documental Pere Montiel, arrelat a Salàs.
• S’estrena coincidint amb la Fira de Salàs del Pallars, a 2/4 de 8 del vespre.

Contingut del documental:

• Parteix del personatge festiu Lo Sobrany, figura de cartró pedra i fibra de vidre protagonista d’una representació teatral durant la fira.
• Inclou una entrevista a l’escultor Ferran Farré, creador del bestiari popular de Salàs.
• Recreen el procés creatiu d’un taller participatiu de fa uns 20 anys, origen de figures com:
- La molassa.
- Lo Sobrany.
- La roqueta, el cavallet i la terxona.

El film aprofundeix en:

• La història de la fira de bestiar de peu rodó de Salàs.
• Com el poble ha recuperat l’esperit del mercat tradicional gràcies a una representació teatral de compra-venda d’animals, basada en un text de Pep Coll.

Es recomana especialment als veïns de Salàs, perquè parla directament de la seva memòria col·lectiva.

Toy Story 5: joguines clàssiques vs tecnologia digital

Pixar ha publicat el primer teaser de Toy Story 5, que arribarà el 2026.

Elements clau de la nova trama:

• La nena Bonnie, que es va convertir en propietària de les joguines d’en Andy a la tercera pel·lícula, ara té 8 anys.
• Rep un paquet amb una tauleta interactiva en forma de granota, anomenada Lillipat.
• L’atracció per aquesta nova joguina digital fa que deixi de banda les joguines tradicionals (Woody, Jessie, etc.).

A partir d’aquí, el conflicte central és:

• Pànic entre les joguines per la por a ser abandonades.
• En Woody, la Jessie i la resta intentaran demostrar que les joguines de sempre encara tenen lloc en un món dominat per la tecnologia.

La tertúlia hi veu un tema de fons molt actual:

• Debat sobre la tecnologia en les joguines infantils i el risc que les pantalles substitueixin el joc imaginatiu.
• Es plantegen si hi haurà intel·ligència artificial en la trama o no, tot i que el teaser no ho especifica.

Context i ritme de la saga:

• Recorden que Toy Story 1 (1995) va ser pionera en animació i narrativa.
• Toy Story 4 (2019) es va estrenar 24 anys després de la primera; ara hi haurà uns 7 anys de diferència amb la cinquena.
• Pixar aprofita aquests intervals llargs per actualitzar el relat als nous temps (famílies, tecnologia, valors).

Un dels misteris pendents:

• A la quarta entrega, Woody marxava amb la pastora Bo Peep i se separava del grup.
• El teaser no l’esmenta; les tertulianes especulen com reapareixerà o si la trama se centrarà en altres joguines.

Bob Esponja: ‘Una aventura pirata’

Paramount Pictures presenta el tràiler de ‘Bob Esponja, una aventura pirata’, una nova pel·lícula del famós personatge marí.

Característiques principals:

• Torna 10 anys després de Bob Esponja: Un heroi fora de l’aigua.
• És, si fa no fa, la quarta pel·lícula cinematogràfica de la saga.
• S’estrena als cinemes de l’Estat el 25 de desembre, coincidint amb Nadal, sis dies després de l’estrena als EUA.

Trama bàsica:

• Bob Esponja i els seus amics de Fons de Biquini es veuen immersos en “el gran esdeveniment cinematogràfic més important de tots els temps” (segons ells).
• Bob, desesperat per demostrar que és un “oncle gran”, vol provar la seva valentia davant el senyor Cranc.
• Per fer-ho, seguirà l’Holandès Errant, el pirata fantasma llegendari, en una aventura marítima d’estil pirata.

La tertúlia remarca:

• L’esperit irreverent, exagerat i còmic de Bob Esponja, que garanteix diversió.
• El potencial de la pel·lícula per vincular generacions: adults que van créixer amb la sèrie i els infants actuals.

El retorn d’‘El diablo se viste de Prada’

Es confirma una segona part de la cèlebre pel·lícula ‘El diablo se viste de Prada’ (2006).

Personatges i context:

• Tornen Meryl Streep com Miranda Priestley (directora de la revista Runway) i Anne Hathaway com Andy, l’antiga assistent.
• També reapareix Emily Blunt com Emily, ara amb un paper clau en el sector del luxe i la publicitat.

Marc narratiu de la seqüela:

• Se celebra el 20è aniversari de la pel·lícula original (2006–2026).
• La trama se centra en:
- La crisi de la premsa impresa, especialment les revistes de moda.
- El trasllat de la inversió publicitària cap als mitjans digitals i les plataformes de luxe.
- La competència entre Miranda (revista tradicional) i Emily (executiva en el sector del luxe i la publicitat).
• El paper exacte d’Andy encara no és clar, però la seva reaparició és central per entendre l’evolució d’aquests personatges.

Detalls estètics i referencials:

• El primer teaser utilitza ‘Vogue’ de Madonna com a banda sonora, reforçant la connexió amb el món de la moda.
• Es juga amb la referència a Anna Wintour, directora de Vogue, com a inspiració no oficial de Miranda Priestley.

Data prevista:

• Algunes fonts apunten al 30 d’abril o 1 de maig de 2026; per lògica d’estrenes en divendres, s’especula amb el 30 d’abril a l’Estat.

La tertúlia destaca:

• Ganes enormes de veure Streep i Hathaway juntes de nou; per a algunes, Anne Hathaway és una de les millors actrius de la seva generació.
• L’interès per veure com la pel·lícula retratarà l’actual indústria de la moda i la seva transformació digital.
• No tothom va viure el “boom” de la primera pel·li, però el consens és que aquesta seqüela té un potencial comercial i crític molt alt.

Altres estrenes: ‘Ahora me ves 3’

Abans d’acabar, es menciona ràpidament que:

• S’estrena als cinemes ‘Ahora me ves 3’ (Now You See Me 3), tercera part de la saga de màgia i robatoris dels “Quatre Genets”.
• Es remarca el caràcter de gran producte comercial i de continuació d’una franquícia iniciada fa més de deu anys.

---

Idees clau de l’episodi

• El programa combina actualitat socioeconòmica (inflació, habitatge, mobilitat) amb promoció cultural local (marca Autèntics, concert Saxo en Cobla, documental Lo Sobrany).
• Es dona protagonisme al teatre amateur de Mollerussa com a eina de cohesió social, relleu generacional i construcció de poble, mitjançant Som Faràndula i l’estrena d’El trampós entrempat.
• La tertúlia de cinema se centra en el fenomen de les seqüeles i continuacions (Toy Story 5, Bob Esponja, El diablo se viste de Prada 2, Ahora me ves 3), i en el diàleg entre nostàlgia i actualitat: tecnologia a la infància, crisi de la premsa, homenatges a autors de culte com David Lynch.

En conjunt, l’episodi mostra com la cultura local i el gran cinema comercial conviuen en un mateix espai radiofònic, connectant la vida quotidiana de les Terres de Lleida amb les tendències globals del món audiovisual.

Marcadors

Darrers podcast