14/11/2025

#3269 - Rosalía, viatges d’hivern i curiositats musicals

Aquí, a l'Oest

Panorama general de l’episodi

Aquest episodi d’Aquí, a l'Oest combina crítica musical, propostes de viatge d’hivern i curiositats de la història del pop i la música espanyola, amb tres blocs molt diferenciats:

• Una secció de musicologia-opinió centrada en el nou disc de la Rosalía, Luxe.
• Una secció de viatges sobre on marxen de vacances d’hivern els lleidatans, amb el director de l’agència Travelponent.
• Un espai de curiositats musicals presentat pel tècnic de so, amb dades sorprenents sobre Eurovisió, flamenc, rumba catalana, Julio Iglesias i la pròpia Rosalia.

---

1. Debat musicològic sobre Luxe de Rosalia (Escolta’m una cosa)

1.1. Marc de la conversa i advertiment sobre l’opinió

• L’Eduard i la Maria inicien la secció remarcant que aquest cop no faran musicologia “pura” sinó periodisme musical d’opinió.

• L’Eduard insisteix que el que diran és subjectiu:

“Les opinions són com els culs, cadascú té el seu i tots fan pudor.”

Així, deixen clar que el que segueix no és una veritat absoluta, sinó la lectura personal d’un musicòleg.

1.2. Valoració musical de Luxe: qualitat alta però sense emoció

L’Eduard exposa una anàlisi molt estructurada de Luxe:

• Valoració tècnica molt positiva de Rosalia: - La considera molt bona música, compositora i intèrpret. - Té gran formació intel·lectual i tots els mitjans econòmics i materials per fer música d’alta qualitat. - Per tant, “no podem esperar que faci mala música”.

• Elements de qualitat del disc: - Participació de la Sinfònica de Londres. - Col·laboracions amb Estrella Morente, Sílvia Pérez Cruz, Björk, entre d’altres. - Ús de diversos idiomes i influències estètiques i formals potents. - Referències a Simone Weil (sona com “Simone Abel” a l’àudio) i a la semiòtica cristiana. - Influències de tradició clàssica: arranjaments d’aire neoclàssic, amb materials que evoquen música barroca i romàntica. - Cants lírics i passatges que recorden l’òpera (àries, cant “més líric”).

• Però manca d’impacte emocional: - L’Eduard confessa que no l’ha emocionat: “Ni fred ni calor”. - Només destaca com a interessant la cançó “Madrugar”, per: - La tria tímbrica dels elements electrònics. - L’arranjament i els girs harmònics. - El vincle amb l’estètica del disc El malquerer.

La seva conclusió provisional: gran disc en termes de mitjans i construcció, però que a ell, personalment, no li diu res.

1.3. L’àudio del productor Joan Arnau Pàmies: un “oasi” al mainstream

Davant els dubtes, l’Eduard consulta el seu amic Joan Arnau Pàmies, compositor i productor, i en fa sonar un àudio de WhatsApp.

• Pàmies considera Luxe “un molt bon disc”, perquè: - Utilitza tota mena de recursos musicals, incloent: - Connexions amb músiques de fa més de 300 anys. - Elements rars al mainstream: calderons, ritardandi, recursos expressius poc habituals. - A nivell de producció i arranjaments, el disc “funciona molt bé”. - Demostra que la Rosalia “és una artista de veritat i té alguna cosa a dir a nivell estètic”.

• Però adverteix del perill d’elevar-lo ràpidament a “obra mestra”: - Remarca que la música comercial actual és molt homogènia i empra pocs recursos musicals. - En aquest context, un disc com Luxe sembla “espectacular” perquè trenca la norma. - Però, en una perspectiva històrica més ampla, no es pot equiparar a: - Bach, les sinfonies de Beethoven, - Abbey Road dels Beatles, - o la música electroacústica de Mariana Mazza (sona “Magher” a l’àudio).

• Sí que reconeix que, en el seu moment històric, té una potència expressiva i estètica superior a la mitjana de la música comercial actual, però no arriba al nivell de les grans obres universals.

L’Eduard resumeix la metàfora de Pàmies:

“En un erial (el mainstream), la Rosalia hi ha fet un oasis; però si no vius al desert, un oasis tampoc et sembla la gran cosa.”

1.4. Debat sobre “alta música”, cànon i influències clàssiques

La Maria planteja un dubte: comparar Rosalia amb Bach o Beethoven i parlar d’“alta música” pot ser perjudicial per a la seva obra? No la situa en un cànon que potser no li cal?

L’Eduard respon que:

• Rosalia ja juga ella mateixa a aquesta lliga simbòlica: - Competeix en el cim del pop mainstream (Beyoncé, Katy Perry, etc.). - Però incorpora influències de la “música alta”: - Referències a Vivaldi (l’“Hivern”), a Bach, a hàbits d’escriptura harmònica clàssica. - Maneres de cantar i estructures d’ària romàntica. - Una cançó en italià (“el meu coll ple de diamants”), amb estructura d’ària.

• Per tant, ella mateixa s’equipara simbòlicament a aquesta tradició en la manera com construeix el disc.

• També critica l’aparell mediàtic que envolta el llançament: - Molta publicitat sobre la forma (Orquestra de Londres, Björk, cor gegant, Escolania de Montserrat), - i menys atenció al contingut musical profund.

1.5. Lectura ideològica i simbòlica: catolicisme, yuppies i identitat

L’Eduard entra després en una anàlisi ideològica i semiótica del videoclip “Bergheim” (pronunciat així, però s’entén que es refereix a Berghain):

1.5.1. Identitat i individualisme com a problema del segle XXI

• Recorda que alguns pensadors descriuen el gran problema filosòfic contemporani com el de la identitat.

• Distingix dues fases: - Identitat col·lectiva (p. ex. Guerra Freda: comunistes vs. americans). - Identitat personal i de marca al segle XXI: cada individu construeix una marca pròpia.

• Això encaixa amb la filosofia capitalista i individualista i porta a un solipsisme i a la definició del “jo” a través de símbols que es projecten als altres.

1.5.2. Berghain, sexualitat i catolicisme

• Explica què és Berghain: - Club de tecno a Berlín, molt exclusiu amb codi d’entrada estricte. - Ambient fortament marcat pel fetitxisme i el kink sexual.

• A la cançó hi surt un sample de Mike Tyson (sona com “voice of Diffor More”) repetint:

“I’ll fuck you till you love me.”

• A nivell visual, detecta: - Imatgeria catòlica molt present: creus, Sagrat Cor, colom (esperit sant). - Una frase que diu “només ens salvarem mitjançant la intervenció divina”.

Això li fa pensar en un discurs que anul·la l’agència personal i el lliure albir.

1.5.3. Els yuppies i el conservadorisme social

• L’Eduard identifica també imatges associades als yuppies americans (Young Urban Professionals): - Joves professionals de finances, advocacia, etc., anys 80. - Imatge tipus Llop de Wall Street: individualisme exacerbat, elitisme, disposats a trepitjar els altres. - Procés vinculat a gentrificació i expulsió de veïnat humil.

• Afegeix que aquesta estetització de: - Catolicisme pietista (només la intervenció divina ens salva), - Yuppisme individualista i desconnectat de la comunitat,

apunta a un conservadorisme social que connecta amb el gir global cap a la dreta i l’extrema dreta (influència d’ideals de “dona tradicional”, “esposa tradicional”, etc.).

• L’Eduard remarca que, potser, s’equivoca, però aquestes imatges li disparen “red flags” sobre quins símbols està normalitzant i difonent Rosalia.

1.6. Música com a ideologia i comparació amb altres discos

• Conclusió d’Eduard: - Musicalment, Luxe és un bon disc. - Ideològicament, ell “no s’hi casa” i no té interès a tornar-lo a escoltar.

• Contraposa l’experiència amb un altre disc que ha descobert la mateixa setmana: - El primer disc de la banda de post-punk Sot, titulat Cremeu tot. - L’ha escoltat quatre o cinc vegades perquè l’ha emocionat i interpel·lat, tant musicalment com líricament.

Això el porta a plantejar —per una futura secció— un debat sobre l’experiència artística i l’emoció en la música.

• Tanca reiterant que:

“La música és ideologia i política, perquè tot ho és, i la música, com a vector de símbols, no se n’escapa.”

• Finalment conviden els oients a opinar a les xarxes, recordant un altre cop la frase de les opinions i els “culs”.

---

2. Viatges d’hivern amb Toni Ferreny (Massaes és l’Oest)

2.1. Context: vacances de Nadal i tendència a reservar abans

L’Arnau entrevista Toni Ferreny, director de l’agència de viatges Travelponent, per entendre on viatgen els lleidatans aquest hivern.

Punts clau:

• La temporada de viatges és “tot l’any”, no només a l’estiu.

• Per Nadal: - Si no tens les vacances ja reservades, “vas tard”: els vols i allotjaments s’omplen ràpid. - Hi ha una clara tendència a reservar amb molta anticipació, degut a la creixent demanda i ocupació, especialment per viatges en família.

2.2. Escapades curtes a Europa i dins l’Estat

Per escapades de 2–3 dies amb ambient nadalenc:

• Destins dins l’Estat: - Sevilla i Madrid: fàcils, pròxims, preus raonables i adequats per viatges en família.

• Mercats de Nadal europeus: - Destinacions com Praga i Dublín estan sortint a bon preu en vols aquest any.

• Toni adverteix que no cal fixar-se només en el preu del vol: - Sovint, si el vol és molt barat, l’allotjament i la vida al país són cars, i a l’inrevés. - Cal sumar taxi a l’aeroport, transports, menjar, etc., perquè a vegades surt més a compte un vol lleugerament més car cap a una ciutat on el cost diari és més baix.

2.3. Fred vs calor: neu, Lapònia i destins càlids

Sobre si la gent busca fred o fuig del fred a l’hivern:

• Qui fuig del fred tria climes temperats o càlids: - Carib, - destinacions exòtiques com Colòmbia, Costa Rica, Argentina.

• Qui busca més fred: - Famílies esquiadores que aprofiten les estacions de Pirineu (Vaquèira, etc.). - Lapònia (Finlàndia) continua essent un clàssic nadalenc: - Travelponent treballa amb vols xàrter directes (Barcelona o Madrid fins al nord de Finlàndia). - S’eviten escales, especialment molestes amb criatures. - Els avions estan “tematitzats”: animació per a nens, assistents de cabina disfressats d’elfs, etc. - L’experiència de Nadal comença ja a l’aeroport i durant el vol.

• Sobre els Alps vs Pirineus: - Tot i que molts van a esquiar a França, Suïssa, etc., - el client de Lleida tendeix a prioritzar les estacions pròximes (Pirineus) per comoditat i menys logística.

2.4. Destins emergents i consolidats: Europa i Àsia

2.4.1. Europa

• Europa central i de l’Est: - Praga, Viena, Varsòvia, Cracòvia continuen a l’alça. - Polònia s’ha fet popular, tot i el fred intens.

• Londres: - Ha augmentat preus i, des del Brexit, cal visa / formulari i passaport. - Aquests tràmits (uns 20 lliures) encareixen la destinació, que ha perdut atractiu comparat amb altres capitals.

• Lisbona i Praga són de les ciutats europees més demanades actualment.

2.4.2. Àsia i grans viatges

• Japó: - Molt de moda, però Toni discrepa de la idea que ara sigui “barat”: pot haver baixat el ien, però continua sent una destinació cara i massificada.

• Xina: - Destí en fort creixement turístic. - Han ampliat l’exempció de visat per a espanyols fins al 31/12/2026. - Toni la veu com un dels millors grans viatges a curt termini.

• Tailàndia i Bali: - Encara són els grans clàssics asiàtics. - Tailàndia és el “número 1” en demanda; Bali també molt sol·licitada, especialment per viatges de nuvis.

2.5. Carib: algues, nous pols turístics i Riviera Maya

Toni entra al detall del Carib, destacant els canvis dels darrers anys.

• Problema del sargàs (alga marina) en diverses zones del Carib: - Algunes zones pateixen molt aquesta alga i s’han de desaconsellar si la prioritat és la platja neta. - Hi ha altres zones que n’estan molt menys afectades. - També hi ha turistes que gairebé no surten del resort i no els preocupa tant l’estat de la platja.

• Recomanacions actuals de Toni: - Nova zona mexicana del Carib al nord (zona de Querétaro, encara que geogràficament no és Carib estricte): emergent, amb menys massificació. - República Dominicana – nord de l’illa: - Tradicionalment s’anava més al sud (La Romana, Santo Domingo), - però ara el nord pren força perquè està més lliure d’algues i s’hi construeixen nous resorts.

• Riviera Maya i Tulum: - Continua sent una zona preciosa i en gran part lliure de sargàs. - Però Tulum s’ha encarit molt; com passa amb els destins “de moda”, els preus es disparen fins a fer-los poc competitius. - Molta gent prefereix destins on, pels mateixos diners, obté el doble de serveis.

2.6. Amèrica Llatina: Colòmbia com a estrella emergent

• Colòmbia es consolida com a destinació molt demandada: - Itinerari “clàssic”: Bogotà – Medellín – Cartagena d’Índies – Santa Marta / illes del Carib colombià.

• Toni hi ha estat fa poc i destaca una ruta més alternativa: - Zona de Cali i el Pacífic colombià: - Observació de balenes, - visita d’illes poc turístiques, - experiència molt fora dels circuits massius. - També recomana el Eix Cafeter (Eje Cafetero).

2.7. Àfrica: Marroc, Zanzíbar, Senegal i Cap Verd

• Marroc: - Vols a preus molt baixos. - Marràqueix com a gran clàssic. - Circuits de Ciutats Imperials (Fes, Meknès, Rabat, Marràqueix) molt demanats.

• Zanzíbar (Tanzània): - Destí molt de moda, especialment per viatges de nuvis.

• Senegal i Cap Verd: - Cap Verd es presenta com unes “Canàries més exòtiques”, a menys hores de vol que el Carib, ideal per qui vol platja i bon clima sense creuar l’Atlàntic sencer.

2.8. Antàrtida: el viatge “especial”

• L’Arnau pregunta sobre l’Antàrtida.

• Toni confirma que es pot visitar: - Normalment mitjançant creuers amb trencagels, que salpen des de ports del sud (probablement Argentina o Xile, tot i que no en dóna el punt exacte). - És un viatge molt car i molt especial, una experiència única més que turisme convencional.

2.9. Plans personals de Toni i recomanacions finals

• Viatge personal d’hivern: Toni té previst anar a Praga per primer cop. - Recomana visitar els grans clàssics (castell, rellotge astronòmic, pont de Carles), - fer un creuer pel riu, - i sobretot perdre’s pels carrers sense un pla massa rígid.

• Si hagués d’escollir un gran viatge transoceànic properament: - Triaria Xina, amb un mínim de 12–15 dies per combinar Pequín, zona cantonesa, Xangai i altres regions, tenint en compte els temps de desplaçament interns.

Tanca la secció reafirmant-se en la idea que el món s’ha omplert de viatgers tot l’any, i que cal anticipar-se molt per aconseguir bones opcions.

---

3. Curiositats musicals amb Abel Porroi

3.1. Eurovisió: Maciel, Cliff Richard i Salomé

El tècnic de so Abel Porroi tanca el programa amb una secció de curiositats musicals espanyoles, en to distès amb el presentador.

• 1968: Maciel i “La, la, la”: - Maciel va guanyar Eurovisió 1968 amb “La, la, la”. - Va superar Cliff Richard per només un punt, fet que devia fer la gala molt emocionant.

• 1969: Salomé i “Vivo cantando”: - Un any després, Salomé torna a portar la victòria a Espanya amb “Vivo cantando”. - Aquesta vegada, empatant amb quatre països a la primera posició.

La conversa deriva també en bromes internes sobre una companya (Karen) molt fan d’Eurovisió.

3.2. Flamenc: orígens híbrids i influències culturals

Abel introdueix un “clickbait”: “El flamenc no és originari d’Andalusia”, però ho matisa de seguida.

• En realitat, vol dir que no és un estil “púricament” andalús, sinó producte d’un mestissatge: - Neix sobretot a Sevilla, Cadis i Jerez. - Fortament influït per: - Gitanos, - àrabs, - jueus sefardites.

El flamenc s’entén així com a resultat d’una barreja cultural complexa dins d’Andalusia, més que no pas com una creació “tancada” d’una sola comunitat.

3.3. La Macarena: èxit global dels 90

• “La Macarena” és presentada com la cançó espanyola més famosa del món als anys 90: - L’any 1993 va ser un èxit global. - Va arribar al número 1 en més de 15 països. - Als Estats Units, va ser número 1 durant 14 setmanes consecutives.

Remarquen el mèrit que sigui una cançó en castellà liderant tant de temps els rànquings internacionals.

3.4. Rosalia i la renovació del flamenc

Abel connecta amb el bloc inicial del programa i destaca la figura de Rosalia des d’una altra òptica, més celebratòria.

• Rosalia ha portat el flamenc a l’era digital, barrejant-lo amb: - pop, trap i electrònica.

• El disc El malquerer (2018): - Està basat en una novel·la medieval anònima. - Va ser gravat i produït amb El Guincho. - Barreja tradició flamenca amb sonoritats contemporànies, obrint el gènere a nous públics.

• També es destaca el seu tarannà humà: - El presentador diu que li agrada que sigui una “diva humana”, aparentment propera malgrat l’estatus. - Es comenta la seva decisió d’anar al programa La Resistencia enmig de polèmiques amb El Hormiguero, com a gest de criteri propi.

• Parlen també de la cançó on Rosalia canta en català i anglès, i del debat que va generar fer cantar l’Escolania de Montserrat en castellà a un acte simbòlicament catalanista. El presentador defensa que probablement ho va fer amb bona intenció de projecció internacional, tot i que reconeix que el seu equip podia haver previst la polèmica.

3.5. Rumba catalana i rumba lleidatana

• Als anys 50 i 60, músics gitanos dels barris de Gràcia i Hostafrancs (com Peret) van barrejar: - Flamenc, - sons cubans, - i rock.

D’aquí va néixer la rumba catalana, a la qual el presentador afegeix amb orgull la idea de “rumba lleidatana” dins d’aquest paraigua.

3.6. Julio Iglesias: rècords i canvi de carrera

• Julio Iglesias és un dels artistes més venuts de la història: - Ha venut més de 300 milions de discos. - En més de 14 idiomes.

• Abans de ser cantant, va ser porter del juvenil del Real Madrid. - Una lesió el va apartar del futbol i el va portar cap a la música. - Els dos coincideixen que, vist el resultat, el canvi li va anar encara millor.

3.7. Tancament amb música local

• Tanquen la secció posant una cançó d’un artista lleidatà, Neptú, amb Mitacabant, per acabar amb música de proximitat.

• El presentador agraeix la feina de l’Abel com a tècnic i prescriptor musical, i acomiada el programa desitjant un bon cap de setmana als oients i citant-los al dilluns següent, amb l’objectiu de fer-lo menys feixuc amb companyia i bon humor.

---

4. Idees clau de l’episodi

Música i Rosalia

• Luxe és vist com un disc tècnicament excel·lent, ple de referències clàssiques i recursos poc habituals al mainstream, però que no necessàriament emociona tothom.

• Hi ha un debat sobre el lloc de Rosalia en el cànon, la seva relació amb la “música alta” i el paper del màrqueting.

• S’ofereix una lectura crítica de la seva imatgeria religiosa, sexual i de classe, amb sospites de connexió amb discursos conservadors.

• Es recorda també la seva contribució prèvia a la renovació del flamenc (El malquerer).

Viatges

• El turisme d’hivern és molt actiu, tant en escapades europees com en grans viatges (Carib, Àsia, Amèrica Llatina, Àfrica).

• Es remarca la necessitat de reservar amb molta anticipació, especialment per famílies.

• Hi ha nous pols emergents (Xina, Colòmbia, Lapònia, Cap Verd, Zanzíbar) i reconfiguracions (Carib nord, Riviera Maya saturada i cara, Londres menys atractiu pel Brexit).

Curiositats musicals

• Es repassen moments clau de la música popular espanyola (Eurovisió, “La Macarena”, Julio Iglesias).

• Es contextualitzen gèneres d’arrel (flamenc, rumba catalana) com a productes de mestissatge cultural.

• Es reforça el lligam entre música internacional i escena local lleidatana, tancant amb artistes del territori.

Marcadors

Darrers podcast