17/11/2025

#3271 - Nomofòbia, cervesa lleidatana i misteris de la Terra

Aquí, a l'Oest

Contingut general de l’episodi

Episodi de "Aquí, a l'Oest" estructurat en tres grans blocs: una secció de psicologia i benestar digital, una entrevista d’emprenedoria industrial centrada en la fàbrica de cervesa Mau Sant Miquel a Lleida, i una secció final de divulgació sobre els grans misteris de l’origen del planeta Terra.

---

1. Escoltem-nos: Nomofòbia i ús del mòbil

Recordatori del concepte

La psicòloga, treballadora social i mestra Marta Heroles reprèn el tema de la nomofòbia, definida com una por irracional a estar sense el telèfon mòbil o a perdre’n l’accés.

• Es tracta d’una addicció o dependència més que no pas d’un simple mal hàbit. • Es diferencia del que viu la població general pel nivell d’angoixa i simptomatologia física (taquicàrdia, nervis intensos, etc.).

Símptomes i indicadors d’alerta

Marta repassa els símptomes clau que poden indicar nomofòbia o una dependència preocupant:

• Cada cop dedicar més temps al mòbil i no poder reduir-lo, ni tan sols mantenir-lo estable. • Que l’ús del mòbil resti temps a altres activitats importants: estudi, feina, oci, descans. • Portar sempre carregador o tenir dos o més dispositius com a norma quotidiana. • Ansietat intensa davant la possibilitat de perdre el mòbil, oblidar-lo o que te’l prenguin. • Comprovar el mòbil compulsivament cada pocs minuts, encara que no s’esperi cap missatge important. • Preferir la comunicació digital (xats, xarxes, missatges) per sobre del contacte cara a cara. • Intentar reduir l’ús i no aconseguir-ho, tot i ser-ne conscient. • Aparició de símptomes físics en casos greus: irritabilitat, agitació, desorientació, tremolors, respiració accelerada o taquicàrdies, fins i tot només imaginant que es podria perdre el mòbil.

"Les persones que pateixen nomofòbia fan una interpretació catastrofista de la realitat davant la idea d’estar sense mòbil."

Circuit de recompensa i addicció

Marta explica la relació amb el circuit de la recompensa del cervell:

• Cada notificació (un cor a Instagram, un missatge a WhatsApp, encara que no sigui important) genera dopamina, que proporciona una sensació de gratificació. • Aquest mecanisme reforça l’hàbit de consultar constantment el dispositiu i pot derivar en una addicció.

Tractament i abordatge psicològic

La nomofòbia es treballa com una addicció a les noves tecnologies:

• El tractament més efectiu és la psicoteràpia cognitivoconductual, amb: • Sessions breus i estructurades. • Objectius concrets sessió a sessió. • Paper actiu tant del terapeuta com del pacient. • El tractament farmacològic pot ajudar a reduir símptomes (palpitacions, ansietat), però no resol el problema d’arrel. • En teràpia es treballen especialment les interpretacions catastrofistes: • Pensaments del tipus "si em quedo sense mòbil, algú de la família pot tenir una emergència i jo seré el culpable". • Es fa veure que són interpretacions subjectives i molt exagerades respecte a la probabilitat real.

Eines pràctiques de canvi d’hàbits

Marta proposa estratègies concretes per prendre consciència i reduir la dependència:

• Fer un diari d’ús del mòbil: • Temps dedicat cada dia. • Situacions en què s’utilitza. • Motiu de l’ús. • Registre de les millores setmanals. • Substituir gradualment estones de mòbil per altres activitats plaents (oci, conversa, hobbies…). • Reflexionar sobre com ha canviat la nostra vida amb el mòbil: què fèiem abans i què fem ara. • Especial atenció a moments que haurien de ser espais de qualitat familiar, com els àpats: • La terapeuta comparteix casos de nens que diuen "a casa no parlem, a casa estem amb el mòbil". • Es planteja recuperar el sopar com a moment “sagrat” sense pantalles.

Exemple de canvi d’hàbits a casa

El presentador explica una decisió personal i familiar:

• En arribar de la feina, deixen els mòbils en una altra habitació (on hi ha l’ordinador) perquè es carreguin, i fan vida entre cuina i menjador sense el dispositiu. • Els mòbils es queden amb el so activat per si hi ha una emergència, però no són visibles. • Relata el benefici clar: menys temptació de mirar el mòbil quan els fills expliquen el dia o mentre miren una pel·lícula. • Marta valida aquesta opció com molt bona pràctica: quan no veiem el mòbil, disminueix la temptació i la hiper-vigilància constant.

La secció es tanca deixant oberta la porta a altres fòbies relacionades amb la tecnologia en futurs programes.

---

2. Secció breu: Sabies que…? (curiositat sobre les cookies)

En un breu espai de divulgació, es comparteix la història de les galetes amb trossos de xocolata (cookies):

• Van ser creades el 1938 per Ruth Wakefield, dietista i xef que dirigia el Toll House Inn a Whitman, Massachusetts. • La cookie s’origina per accident: en quedar-se sense xocolata per enfornar, Ruth va trossejar una barra de xocolata semidolça i la va afegir a la massa esperant que es fongués. • Els trossos no es van fondre completament, creant petites explosions de xocolata dins la galeta. • La recepta es va popularitzar a través del llibre Toll House Tried and True Recipes. • Nestlé va arribar a un acord amb Ruth Wakefield, va incloure la recepta als embolcalls i li va proporcionar xocolata de per vida.

---

3. Empremta: la fàbrica Mau Sant Miquel a Lleida

Context i perfil del convidat

A la secció Empremta es conversa amb Jordi Guixer, director del Centre de Producció de Mau Sant Miquel a Lleida.

• Porta 19 anys treballant al grup, amb formació d’enginyer industrial. • Va començar al departament d’envasat i ha anat progressant fins a la direcció del centre.

Història de Sant Miquel i arribada a Lleida

• Els orígens de la marca Sant Miguel es remunten al 1890, quan un grup d’emprenedors espanyols porten la cervesa al sud-est asiàtic i funden una fàbrica a Manila. • Als anys 50 decideixen tornar a Espanya i obrir una nova fàbrica. • El 1957 s’instal·len a Lleida, escollida per: • Ubicació estratègica. • Disponibilitat d’aigua. • Potencial econòmic i logístic de la regió. • Signen un acord amb la casa mare San Miguel Corporation de Manila per utilitzar la marca. • El 1957 surt el primer producte elaborat a Lleida, i avui la planta s’acosta als 70 anys d’activitat continuada.

Evolució tecnològica de la planta

Jordi descriu una transformació profunda des de la dècada dels 50 fins avui:

• Abans: • Processos molt manuals: col·locar ampolles a mà, revisar visualment cada envàs. • Necessitat de molta més mà d’obra per fer tasques repetitives.

• Actualment: • Planta altament automatitzada, un dels nou centres de producció del grup a Espanya. • Quatre línies d’envasat multiformat: • Envàs retornable per a hostaleria. • Ampolla i llauna per al canal alimentació. • Capacitat propera als 2 milions d’hectòlitres anuals de cervesa (volum molt rellevant dins el sector). • Equip humà d’uns 170 professionals. • Ús de robots i inspecció òptica per a la manipulació d’ampolles i control de qualitat.

Sostenibilitat i medi ambient

La sostenibilitat és un pilar estratègic per a Mau Sant Miquel:

• Reducció de consums energètics (electricitat i gas) mitjançant instal·lacions més eficients. • Optimització del consum d’aigua. • Minimització de l’empremta de carboni: • Reducció de plàstic en el packaging. • Processos productius més nets. • S’entén que no es tracta només de vendre cervesa, sinó de com es produeix i l’impacte ambiental associat.

Arrelament emocional i identitat lleidatana

Es destaca el vincle emocional entre la cervesa Sant Miquel i Lleida:

• Molts lleidatans quan veuen una Sant Miquel fora de Lleida diuen "aquesta és de Lleida". • Jordi explica que Sant Miquel originàriament és d’aquí, i que Lleida forma part profunda de la seva identitat. • La planta ha crescut amb la ciutat: • Generant ocupació estable. • Participant com a motor de desenvolupament econòmic i social. • Tenint presència en esdeveniments festivos, culturals i esportius: • Festivals com el Magnífic Fest o el Pau Paterra. • Festa Major de Lleida. • Aplec del Cargol. • Patrocinis esportius, com el Força Lleida.

Impacte econòmic i proveïdors locals

Segons un estudi recent citat al programa:

• La contribució de Mau Sant Miquel al PIB lleidatà és de 64 milions d’euros. • Generen 2.400 llocs de treball entre directes, indirectes i induïts. • Treballen amb 101 proveïdors locals, que reforcen el teixit empresarial de proximitat.

Jordi detalla els tipus de serveis i empreses implicades:

• Tallers de caldereria i mecànica. • Especialistes en fred i calor industrial. • Empreses d’electricitat i electrònica. • Paviments industrials. • Subministrament de productes químics. • Serveis tècnics i de software.

Quan és possible trobar aquests serveis a Lleida o voltants, es prioritza el proveïdor local; només es recorre a empreses més llunyanes si no hi ha oferta propera.

Claus de l’èxit en un sector competitiu

La planta ha superat dècades de canvis en un mercat altament competitiu:

• Sector de les begudes i, en particular, el sector cerveser és molt competitiu tant a nivell local com estatal. • Claus que destaca Jordi: • Anticipar-se als canvis de mercat. • Apostar per la inversió tecnològica i l’eficiència. • Innovar en productes i formats per respondre a noves demandes. • Garantir un alt nivell de servei: • Puntualitat en les entregues. • Capacitat per atendre comandes “en temps i forma”. • Integrar la sostenibilitat com a criteri central. • Disposar d’un equip compromès i en formació contínua.

Moments difícils: el repte de la Covid-19

Jordi assenyala la pandèmia de la Covid-19 com un dels moments més difícils recents:

• El sector de l’alimentació i begudes va ser considerat estratègic, i la planta havia de continuar operant. • Calia mantenir la producció, garantir el subministrament a supermercats i clients i, alhora, implantar moltes mesures preventives per evitar contagis. • Això va implicar canvis profunds en la forma de treballar, organització de torns i protocols de seguretat. • Destaca l’esforç exemplar de l’equip, que va permetre mantenir l’activitat malgrat la pressió i la incertesa.

Anècdotes i llançament de nous productes

Entre les vivències més curioses, Jordi recorda especialment els llançaments de nous productes:

• Són moments d’estrès positiu, amb terminis molt ajustats. • Sovint apareixen imprevistos d’última hora: • Un camió amb ingredients que no arriba. • Un material que cal anar a buscar amb mitjans alternatius. • Tot plegat fa que alguns llançaments semblin escenes de "Missió Impossible", però l’equip acaba trobant solucions. • A nivell global, la companyia llença cada any diverses noves cerveses i moltes variants de packaging, responent a un lineal cada cop més divers.

Orgull, equip humà i gestió del coneixement

Personalment, Jordi subratlla que el que més l’enorgulleix és l’equip de persones que formen la planta:

• Barreja de gent jove i gent veterana, alguns amb 45-50 anys de trajectòria a la fàbrica. • Persones que van començar adolescents (14-16 anys) i s’hi han jubilat. • Han passat de màquines eminentment mecàniques a equips robòtics i electrònics més complexos. • Tothom ha hagut d’aprendre noves competències, llegir manuals, formar-se contínuament.

A nivell organitzatiu:

• Mau Sant Miquel posa les persones al centre de les decisions. • Es cuida el benestar físic i personal al lloc de treball. • Es treballa amb sistemes d’excel·lència perquè el coneixement sigui compartit: • Operacions documentades i accessibles per a tothom. • Foment de la polivalència, perquè no depengui tot d’uns pocs “experts”.

Responsabilitat social corporativa i projectes socials

A banda del patrocini d’esdeveniments, la companyia actua a través de la Fundació Mau Sant Miguel:

• Inserció laboral de joves en risc d’exclusió social: • Formació per treballar al sector de l’hostaleria com a cambrers. • Professionals de la fàbrica hi col·laboren com a voluntaris, ajudant a fer currículums i preparar entrevistes. • Iniciatives solidàries de Nadal: • Per exemple, un dinar de Nadal amb persones grans en situació de solitud no desitjada, oferint-los companyia i un espai de calidesa social.

Reptes de futur i diversificació

Mirant als propers 5 anys, Jordi assenyala dues grans línies:

• Competitivitat i tecnologia: • Mantenir i millorar el nivell tecnològic de la planta. • Continuar essent eficients i donant bon servei en un entorn molt exigent. • Integrar encara més la sostenibilitat.

• Diversificació de producte i serveis: • A més de les cerveses, el grup treballa també amb aigües (p. ex. Solan de Cabras). • Entren en noves línies com el cafè, mitjançant els distribuïdors. • Objectiu: oferir un ventall més ampli de productes i serveis tant a hostaleria com a alimentació.

L’entrevista es tanca amb un agraïment mutu i reforçant la idea que Sant Miquel forma part de la vida quotidiana de Lleida.

---

4. Fallo tècnic: misteris antics del planeta Terra

Plantejament de la secció

A la secció "L’Ofallotècnic", el tècnic de so Ivan Usón comenta, amb to divulgatiu i humorístic, diversos grans misteris científics relacionats amb l’origen de la Terra i de la vida.

L’objectiu no és donar respostes definitives, sinó repasar teories científiques i mostrar com encara hi ha moltes preguntes obertes.

D’on ve l’aigua de la Terra?

• Sabem que l’aigua cobreix el 70% de la superfície del planeta, que per això s’anomena sovint planeta blau. • Es contrasta amb la poca aigua visible a la resta de planetes del sistema solar (només rastres a Mart, a la Lluna…).

Principals teories:

1. Aigua aportada per asteroides rics en gel: • Durant la formació de la Terra, fa uns 4.500 milions d’anys, hauria estat un planeta sec i rocós. • L’impacte de molts asteroides amb gel hauria aportat grans quantitats d’aigua.

2. Aigua originària del mateix procés de formació de la Terra: • L’aigua hauria estat present des del principi, retenida en un núvol de gas i pols que va donar lloc al planeta.

Ivan subratlla que, tot i aquestes teories, segueix havent-hi molts interrogants sobre l’origen exacte de tanta aigua.

Origen i estabilització de l’oxigen

Es planteja també d’on ve l’oxigen atmosfèric:

• Sabem relativament bé el com: • Fa uns 2.400 milions d’anys, uns microorganismes anomenats cianobacteris van començar a fer fotosíntesi i a alliberar oxigen com a residu. • Amb el temps, el nivell d’oxigen va pujar i baixar de manera molt variable fins a estabilitzar-se fa aproximadament 540 milions d’anys.

• Però es desconeix per què es va estabilitzar precisament llavors.

Aquesta estabilització està relacionada amb un fenomen clau:

L’explosió càmbrica: l’esclat de la vida complexa

• Al començament del període càmbric, coincidint amb la consolidació de nivells elevats d’oxigen, es produeix l’anomenada explosió càmbrica. • Durant la major part de la història anterior de la Terra, la vida era bàsicament: • Bacteris. • Eucariotes senzills. • Plantes extremadament simples. • En l’explosió càmbrica apareixen de cop formes de vida molt més complexes: • Animals amb cervell, ulls, esquelets. • La majoria de línies evolutives actuals poden fer remuntar el seu origen a aquest període. • Una teoria atribueix aquesta explosió al creixement i estabilització de l’oxigen, però els detalls encara no estan clars.

El nucli de la Terra: què hi ha al centre?

Malgrat el desenvolupament tecnològic, coneixem molt poc de l’interior profund del planeta:

• S’ha explorat molt la superfície i una part dels oceans, però la major part de la massa interna roman inexplorada. • De l’escorça se sap que sota hi ha el mantell, majoritàriament roca de silicat sòlida. • Durant anys es va pensar que el nucli era només de ferro i níquel. • A la dècada dels 50 es va veure que aquests elements no expliquen del tot la densitat mesurada del nucli. • Per tant, encara hi ha misteris sobre quins altres elements o estructures hi pot haver al centre de la Terra.

Extinció dels dinosaures

Ivan repassa les principals teories sobre la desaparició dels dinosaures fa 65 milions d’anys:

• Durant milions d’anys van dominar el planeta, però acaben convertits en fòssils i motiu de fascinació.

Teories principals:

1. Impacte d’un gran asteroide: • L’impacte hauria aixecat una enorme quantitat de pols i enderrocs, bloquejant la llum solar. • Això hauria interromput la fotosíntesi i alterat la cadena alimentària.

2. Gran activitat volcànica (o sèrie d’erupcions massives): • També hauria generat núvols de cendra i gasos que bloquegen el Sol. • Hauria augmentat la temperatura global mitjançant un fort efecte hivernacle.

Ambdues teories tenen suport científic i no són mútuament excloents; podrien haver actuat conjuntament. El resultat comú seria un cel enfosquit durant anys i el col·lapse dels ecosistemes.

Com es va formar la Lluna?

La formació de la Lluna continua sent un altre enigma parcial:

• Molts científics defensen la teoria de l’impacte gegant: • Un protoplaneta lleugerament més petit que la Terra hauria xocat amb el nostre planeta. • De la matèria expulsada se n’hauria format la Lluna.

• Les mostres de les missions Apolo mostren que la composició química de la Lluna és molt similar a la de la Terra, la qual cosa dona suport a aquesta visió d’un origen comú.

• Una tercera teoria proposa que la Lluna era un cos independent que va ser capturat per la gravetat de la Terra: • Això podria explicar per què només veiem una cara de la Lluna. • Però no s’alinea tan bé amb la similitud composicional.

Cap de les teories explica tots els detalls satisfactòriament, i el debat científic segueix obert.

Per què es diu “Terra”?

Finalment, Ivan aborda el nom del planeta:

• "Terra" prové de mots antics en anglès i alemany que significaven simplement terra/sol. • No se sap quan ni per qui es va establir el nom. • Una teoria diu que, en no saber que era un planeta com els altres, la gent antiga veia la Terra com centre fix, i els altres cossos com a llums que giraven al voltant; per això els altres planetes van rebre noms mitològics i la Terra, no. • No hi ha, però, proves definitives sobre aquesta explicació.

La secció es tanca amb la idea que, en parlar de l’univers i dels orígens del planeta, sovint apareixen més preguntes que respostes, i això forma part de l’encant de la ciència.

---

5. Tancament del programa

El programa es clou recordant que "Aquí, a l'Oest" torna l’endemà a la tarda i agraint la companyia de l’audiència, amb un to proper i distès que connecta les seccions de psicologia, empresa i divulgació científica en un mateix magazín de tarda.

Marcadors

Darrers podcast