Resuming podcast
#3273 - Poesia, patrimoni romànic i emergència ambiental
Aquí, a l'Oest
![](javascript:sharePodcast('fb', {"id": 1754189, "public_id": "emunfmradio_podcast_11481", "title": "Aqu\u00ed, a l'Oest del 18/11/2025", "summary": "Aqu\u00ed, a l'Oest \u00e9s el nostre magaz\u00edn de tarda. Condu\u00eft pel Fran Bala\u00f1\u00e1. Un programa fet en xarxa amb les emissores: R\u00e0dio Ponent, R\u00e0dio Rossell\u00f3, UA1 Lleida R\u00e0dio, R\u00e0dio Tremp, Alpicat R\u00e0dio i R\u00e0dio Si\u00f3 Agramunt. Cada tarda de dilluns a divendres de 16 a 18h.", "program_codename": "aquialoestamblaurapurroy", "program_logo_400x400": "https://ik.imagekit.io/7ftrkrun31/enacast/logos_programes/1564646743/AQUIALOEST1_1.jpg?tr=w-400,h-400,fo-auto", "audio": "https://enacast.com/emunfmradio/play_podcast/aquialoestamblaurapurroy/3273-poesia-patrimoni-romanic-i-emergencia-ambiental.mp3"});){kind=link}
![](javascript:sharePodcast('tw', {"id": 1754189, "public_id": "emunfmradio_podcast_11481", "title": "Aqu\u00ed, a l'Oest del 18/11/2025", "summary": "Aqu\u00ed, a l'Oest \u00e9s el nostre magaz\u00edn de tarda. Condu\u00eft pel Fran Bala\u00f1\u00e1. Un programa fet en xarxa amb les emissores: R\u00e0dio Ponent, R\u00e0dio Rossell\u00f3, UA1 Lleida R\u00e0dio, R\u00e0dio Tremp, Alpicat R\u00e0dio i R\u00e0dio Si\u00f3 Agramunt. Cada tarda de dilluns a divendres de 16 a 18h.", "program_codename": "aquialoestamblaurapurroy", "program_logo_400x400": "https://ik.imagekit.io/7ftrkrun31/enacast/logos_programes/1564646743/AQUIALOEST1_1.jpg?tr=w-400,h-400,fo-auto", "audio": "https://enacast.com/emunfmradio/play_podcast/aquialoestamblaurapurroy/3273-poesia-patrimoni-romanic-i-emergencia-ambiental.mp3"});){kind=link}
![](javascript:sharePodcast('wa', {"id": 1754189, "public_id": "emunfmradio_podcast_11481", "title": "Aqu\u00ed, a l'Oest del 18/11/2025", "summary": "Aqu\u00ed, a l'Oest \u00e9s el nostre magaz\u00edn de tarda. Condu\u00eft pel Fran Bala\u00f1\u00e1. Un programa fet en xarxa amb les emissores: R\u00e0dio Ponent, R\u00e0dio Rossell\u00f3, UA1 Lleida R\u00e0dio, R\u00e0dio Tremp, Alpicat R\u00e0dio i R\u00e0dio Si\u00f3 Agramunt. Cada tarda de dilluns a divendres de 16 a 18h.", "program_codename": "aquialoestamblaurapurroy", "program_logo_400x400": "https://ik.imagekit.io/7ftrkrun31/enacast/logos_programes/1564646743/AQUIALOEST1_1.jpg?tr=w-400,h-400,fo-auto", "audio": "https://enacast.com/emunfmradio/play_podcast/aquialoestamblaurapurroy/3273-poesia-patrimoni-romanic-i-emergencia-ambiental.mp3"});){kind=link}
![](javascript:sharePodcast('embed', {"id": 1754189, "public_id": "emunfmradio_podcast_11481", "title": "Aqu\u00ed, a l'Oest del 18/11/2025", "summary": "Aqu\u00ed, a l'Oest \u00e9s el nostre magaz\u00edn de tarda. Condu\u00eft pel Fran Bala\u00f1\u00e1. Un programa fet en xarxa amb les emissores: R\u00e0dio Ponent, R\u00e0dio Rossell\u00f3, UA1 Lleida R\u00e0dio, R\u00e0dio Tremp, Alpicat R\u00e0dio i R\u00e0dio Si\u00f3 Agramunt. Cada tarda de dilluns a divendres de 16 a 18h.", "program_codename": "aquialoestamblaurapurroy", "program_logo_400x400": "https://ik.imagekit.io/7ftrkrun31/enacast/logos_programes/1564646743/AQUIALOEST1_1.jpg?tr=w-400,h-400,fo-auto", "audio": "https://enacast.com/emunfmradio/play_podcast/aquialoestamblaurapurroy/3273-poesia-patrimoni-romanic-i-emergencia-ambiental.mp3"});){kind=link}
Context general de l’episodi
Aquesta segona hora d’Aquí, a l’Oest combina literatura, patrimoni cultural i medi ambient:
• Entrevista literària amb el poeta Ferran Bacardí sobre el poemari Vitae Essentia i el maridatge entre òpera i poesia. • Peça de territori sobre la Vall de Boí i els 25 anys de la declaració del seu conjunt romànic com a Patrimoni Mundial de la UNESCO. • Secció Lleida Natura, centrada en la grip aviària en aus salvatges i la polèmica pels permisos de caça d’ànexs al Delta de l’Ebre.
1. “Som el que llegim”: Vitae Essentia de Ferran Bacardí
Maridatge entre òpera i poesia
L’entrevista comença presentant el nou poemari Vitae Essentia, un llibre de llarga maduració nascut de la passió de l’autor per l’òpera:
• El punt d’inici és una ària de Les noces de Fígaro (Mozart), on un jove enamorat demana ajuda a unes dames que “saben què és l’amor”. Aquest fragment actua com a “am” creatiu. • Bacardí cita la “teoria de l’am” de Josep Carner: al món hi ha “ams” (detalls, imatges, situacions) que enganxen la sensibilitat i desencadenen el procés creatiu.
L’objectiu del llibre és un maridatge d’òpera i poesia, fent dialogar:
• Fragments de llibrets operístics (sobretot en italià, però també alemany, anglès i francès), • La seva traducció al català, • I un poema original inspirat per aquell passatge.
Estructura formal del llibre
Bacardí explica l’arquitectura molt pensada de Vitae Essentia:
• El llibre conté 24 poemes. • A cada unitat: • A la pàgina esquerra: fragment de l’òpera en l’idioma original + traducció al català (realitzada i revisada per una catedràtica de llengua anglesa i alemanya). • A la pàgina dreta: el poema de Bacardí que neix d’aquell fragment. • Els poemes estan escrits en decasíl·labs (10 síl·labes), en sèries de 10 versos, amb un vers final breu a manera de missatge o conclusió. • En altres casos treballa amb heptasíl·labs (7 síl·labes), sempre seguint el ritme que “li neix sol” en el procés creatiu.
L’autor subratlla que sovint el vincle amb l’argument de l’òpera és clar, però en altres poemes el paral·lelisme queda més subtil i amagat: el poema neix d’aquell “am” però evoluciona lliurement.
El procés creatiu: del gest a la paraula
Bacardí descriu una escriptura molt immersiva en l’òpera:
• Escrivia amb el fragment d’ària sonant a la pantalla, • Mirava les gravacions a YouTube, fixant-se en el gest dels cantants i el llenguatge corporal, que també li suggeria imatges i emocions.
“El poema em neix i em domina… jo vaig arrossegat pel poema.”
Aquest diàleg entre veu, música, cos i paraula es va concretar en una performance organitzada per Òmnium Cultural i el Fòrum d’Estudis Segarrencs (15 d’agost de 2024) a l’església romànica de Sant Joan de Guàrdia (Cervera):
• Es van seleccionar 10 poemes i 10 fragments d’òpera. • Dos rapsodes (noi i noia) llegien els poemes alternativament. • Després es projectava en gran pantalla el fragment d’òpera corresponent. • L’acte, titulat “Maridatge d’òpera i poesia”, va reunir 120–130 persones i va tenir una molt bona acollida.
L’autor explica que vol repetir una experiència similar a la biblioteca d’Agramunt, amb el suport d’Òmnium local.
Amor com a essència de la vida
El tercer pilar del llibre és l’amor, concebut com a essència vital:
• La majoria d’òperes tracten de l’amor en totes les seves formes: passió, gelosia, venjança, desamor, amor paternal, sacrifici. • El poemari desplega una constel·lació de tipus d’amor: • Amor apassionat i destructiu (gelosia del pallasso que acaba matant la dona). • Amor paternal (el pare de la filla violada, amor protector i ferit). • Desig de llibertat (La Wally de Catalani): la noia que vol fugir “tan lluny que ja no senti les campanes del poble”. • Amor que fon el “cor de gel” (Nessun dorma): vetlla, dubte i triomf final de l’amor. • Amor incondicional i trencat de Madame Butterfly, que es suïcida quan el marit només torna per emportar-se el fill.
Bacardí defensa que “l’amor és l’essència de la vida” i que tot el llibre deriva d’aquesta idea:
“L’amor ens fa humans.”
La conductora del programa hi afegeix una lectura existencial:
“L’amor és l’únic que ens endurem quan ens morim, i l’únic que deixem és l’amor que hem tingut per les persones.”
Recepció i impacte
Tot i haver sortit fa uns mesos, Vitae Essentia ha tingut un retorn molt positiu:
• El poeta Miquel Desclot li envia una carta de felicitació molt elogiosa. • El llibre circula entre conferenciants dels Amics del Liceu dins el programa Liceu VIP (biblioteques Andreu Nin i Clarà de Barcelona): • En algunes xerrades, crítics d’òpera i experts (com Radigales o Pérez Treviño) llegeixen poemes del llibre i citen l’autor. • La revista Segarra en publica una ressenya extensa.
Amb una tirada d’uns 150 exemplars, Bacardí remarca que per ell el veritable “premi” és:
• Que el llibre agradi, • Que sigui útil per al lector, • Més que no pas rebre guardons o reconeixements formals.
El programa tanca la secció recordant que Vitae Essentia és el cinquè poemari de Bacardí i deixant oberta la porta a noves presentacions de cara a Sant Jordi.
2. “Redescobrint-nos”: 25 anys del romànic de la Vall de Boí (UNESCO)
Un aniversari amb orgull i emoció
La peça de Júlia García ens porta a la Vall de Boí, que aquest novembre celebra el 25è aniversari de la declaració del seu conjunt d’esglésies romàniques com a Patrimoni Mundial de la UNESCO.
Hi intervenen:
• Sònia Bruguera, alcaldessa de la Vall de Boí. • David Pochelo, del Centre del Romànic.
Tots dos destaquen un clima de il·lusió i emoció que recorda, salvant distàncies, el moment de la declaració fa 25 anys:
• Es tracta d’un quart de segle d’un reconeixement que ha transformat la vall. • L’eix de la celebració és implicar la població local, no només els turistes. • Es vol que siguin els veïns qui donin protagonisme als monuments i al territori.
Patrimoni, identitat i manera de viure
La peça insisteix que el romànic de la Vall de Boí no es pot entendre aïllat:
• Forma part d’un territori viu, amb pobles habitats, economia local i una manera de viure particular. • El romànic està entrelassat amb la identitat de la gent de la Vall: no són només pedres, sinó paisatge, història i comunitat.
Als visitants se’ls convida a una experiència basada en tres paraules clau:
• Respecte • Descoberta • Vivència
Els missatges de la Sònia i el David als visitants són clars:
• “Que visquin la vall”: no només mirar esglésies, sinó recórrer el territori, parlar amb la gent, sentir-ne el ritme. • Respecte absolut: • Pel patrimoni arquitectònic. • Pel paisatge que el rodeja. • Per la vida quotidiana dels residents: “Aquí hi ha gent que hi viu cada dia”.
Gestió del turisme i sostenibilitat
El 25è aniversari és també una oportunitat per repensar el futur del territori:
• L’alcaldessa explica que la Vall treballa per un equilibri entre turisme i sostenibilitat, no només en l’àmbit del romànic, sinó en totes les activitats. • En concret, per al conjunt romànic es vol evitar saturacions: • Es potencia la visita guiada amb aforament limitat. • Es controla el flux per preservar tant els temples com l’entorn.
Un punt clau de la declaració UNESCO és precisament la preservació de l’entorn:
• Les esglésies són patrimoni mundial no només per la seva arquitectura i el seu valor cultural, • Sinó també per l’estat de conservació del paisatge que les envolta. • En les visites guiades es fa molta pedagogia sobre aquest respecte integral: temple + entorn.
Actes commemoratius i mirada de futur
Com a part de la celebració es programen diversos actes que combinen reflexió i festa popular:
Jornada de debat sobre els 25 anys
• Dissabte 22, a les 16h, a Barruera: jornada “La Vall de Boí, 25 anys de patrimoni mundial i reptes de futur”. • Temes principals: • Per què la Vall de Boí és patrimoni mundial? • Què s’ha fet en aquests 25 anys en termes de conservació i promoció? • Quins són els reptes pendents: • Conservació del patrimoni arquitectònic i paisatgístic. • Millora de la divulgació. • Gestió dels impactes derivats del segell UNESCO (pressió turística, mobilitat, etc.).
Jornada festiva i portes obertes
• Diumenge 30 de novembre (dia exacte dels 25 anys): • 9h–13h: portes obertes a tot el conjunt romànic, amb accés gratuït a les esglésies. • 13h: projecció d’un vídeo commemoratiu. • Després: dinar popular per cloure la celebració.
La conclusió de la peça és que la Vall de Boí ratifica un model de gestió equilibrada:
• Protecció del patrimoni + dinamisme social. • Obertura al món + respecte profund per l’entorn i la comunitat.
És una celebració que mira al passat i al futur, i convida tothom a participar-hi amb consciència i respecte.
3. “Lleida Natura”: Grip aviària i caça d’ànexs
Situació actual de la grip aviària
En aquest tram final, dedicat a Lleida Natura, es conversa amb Cristina Sánchez, delegada de SEOverlife a Catalunya.
El focus inicial és la grip aviària (influença aviar), que està provocant mortaldats massives d’aus salvatges, especialment grues:
• Ens trobem en plena època de migració: les grues es desplacen del nord i centre d’Europa cap al sud. • Molts individus arriben ja malalts als punts d’aturada. • El cas de Gallocanta (Aragó) il·lustra la gravetat: • Al voltant d’un miler de grues mortes en poques dates. • Tot i que hi hivernen més de 40.000 gruixuts, la xifra és igualment esgarrifosa. • A escala europea, les xifres són encara més impressionants: • A Alemanya: unes 20.000 grues mortes. • A França: com a mínim 10.000.
Cristina recorda que la grip aviar no afecta només grues:
• Els primers avisos a la península es van detectar als Aiguamolls de l’Empordà amb cigonyes. • També s’han vist afectats bernats pescaires i altres aus aquàtiques.
Què pot fer la ciutadania?
Davant aquesta situació, es detallen recomanacions bàsiques per a la població:
• No tocar mai cap au morta trobada al medi natural (especialment si no hi ha signes d’atropellament o col·lisió). • Avisar immediatament els Agents Rurals o el 112 per activar el protocol: • Retirada segura dels cadàvers. • Anàlisi sanitària. • Actualització del “mapa” de l’epidèmia.
Aquesta informació és clau per:
• Tallars cadenes de contagi (si es deixen els cadàvers al camp, poden infectar carronyaires i contaminar aigües). • Fer seguiment epidemiològic i entendre l’evolució espacial de la malaltia.
Cristina comenta que inicialment, a França, es va optar per no retirar els cadàvers, fet que podria haver facilitat la propagació. Ara s’insisteix més en aquesta retirada sistemàtica.
Evolució de l’epidèmia i causes
Segons les últimes dades de SEOverlife:
• Podria ser que estiguem arribant al pic de l’epidèmia i que comenci una lleugera baixada, però cal màxima vigilància. • L’arribada del fred no implica necessàriament una reducció del contagi: • Les gruixades continuen dormint molt agrupades a les llacunes (per protegir-se de depredadors), • La proximitat manté alta la possibilitat de transmissió.
Un punt important és l’origen del brot:
• Els ocells migratoris són una via de propagació, però no l’única causa. • S’han detectat casos en granges abans que arribessin les grues a determinades zones (p. ex. Alemanya), • Per tant, la malaltia es vincula també amb sistemes intensius d’avicultura.
No s’ha de criminalitzar la fauna salvatge ni els ocells migratoris, sinó establir protocols rigorosos i complir-los.
Polèmica pels permisos de caça d’ànexs
La segona part de l’entrevista aborda una qüestió molt controvertida: la reobertura de la caça a determinades espècies d’ànexs al Delta de l’Ebre, tot i la seva regressió poblacional.
Les espècies esmentades inclouen:
• Griset • Xibec (xivec) • Quallarc • Xiulaire
Cristina explica:
• Aquestes espècies estan catalogades com a cinegètiques (es poden caçar) segons una llei de caça antiga, prèvia als anys 80 i fins i tot preconstitucional. • Des d’entitats com SEOverlife es reclama fa anys una revisió d’aquesta llista: • Les poblacions han disminuït fortament. • Moltes espècies presenten tendències alarmants. • Malgrat això, enguany el Departament d’Agricultura ha permès novament la caça d’aquestes espècies en alguns vedats del Delta de l’Ebre (no a la resta de Catalunya).
El cas particular del Xibec
Es posa especial èmfasi en el Xibec:
• A escala global pot aparèixer com a espècie de “risc mínim”, però a Catalunya la situació és fràgil. • Les dades que exposa el programa (basades en SEOverlife): • 2022: es van caçar al Delta de l’Ebre uns 934 xibecs (pràcticament 1.000). • En un període de 6 anys: s’han abatut uns 6.230 individus només al Delta.
Aquestes xifres són molt cridaneres si es té en compte que:
• Al Delta hi ha hagut una pèrdua d’hàbitat per a les aus aquàtiques: • S’ha deixat de fer la inundació hivernal dels arrossars per problemes com el cargol poma i altres factors. • Abans els arrossars inundats oferien una enorme superfície d’hivernada per milers d’aus. • Avui hi ha menys ocells i, per tant, la mateixa xifra de captures pesa molt més sobre la població total.
Conflicte institucional i manca de coherència
A nivell polític i administratiu, Cristina assenyala:
• Fins fa poc, la Direcció General de Patrimoni Natural i la de Caça eren dins un mateix departament; això facilitava certa coordinació. • Ara depenen de conselleries diferents, i es fa evident una fractura: • La banda més ambientalista del govern aposta per la conservació de la biodiversitat. • La banda més propagesia/agrària i cinegètica prioritza la continuïtat de la caça com a activitat. • Les espècies en qüestió no són causants de danys importants a l’agricultura; aquí la caça té clarament un component lucratiu i esportiu (els vedats cobren per organitzar batudes).
SEOverlife ha:
• Presentat una denúncia formal i una petició d’aturar les captures al Departament d’Agricultura. • Reunit i està ampliant el dossier tècnic que mostra l’estat real de les poblacions i justifica: • La descatalogació d’aquestes espècies com a cinegètiques, • O, com a mínim, una moratòria immediata.
De moment, no han rebut resposta i estudien noves vies jurídiques per forçar canvis.
Factors ecològics de fons
La conversa contextualitza la polèmica cinegètica dins un canvi global d’hàbitats:
• El Delta de l’Ebre ha passat de ser un gran mosaic de llacunes naturals a un paisatge dominat per arrossars. • Durant dècades, la inundació hivernal dels camps va oferir una xarxa d’aiguamolls artificials clau per a: • Grans concentracions d’ànexs i altres aquàtiques. • La hibernada d’espècies com el Xibec, el Griset, etc. • L’assecat hivernal recent redueix molt aquestes superfícies d’aigua i, amb elles, la capacitat de càrrega per a les poblacions d’aus.
En aquest context, continuar caçant espècies en regressió resulta, segons Cristina, injustificable ecològicament.
Altres temes apuntats
Per manca de temps, queden només esbossats però no desenvolupats:
• El cas del Gallfer (tòtem ornitològic de zones humides com Gallocanta) i la seva situació crítica. • La importància de seguir les dades i campanyes a @SEO_BirdLife i @SEO_Cat.
L’entrevista conclou amb el compromís del programa de tornar al tema en futures edicions de Lleida Natura, especialment pel que fa al Gallfer i altres espècies amenaçades.
4. Tancament del programa
El magazín es tanca recordant:
• Que Aquí, a l’Oest és produït en xarxa per set ràdios de les Terres de Lleida amb la producció de La Xarxa. • Que l’objectiu és explicar el territori cada tarda. • Que els oients poden recuperar les seccions al web del programa quan vulguin.
La sessió es clou amb la promesa de tornar l’endemà amb la mateixa vocació de proximitat i divulgació cultural i ambiental.
Marcadors
![](javascript:shareMarker('fb', [{"id": 1754189, "public_id": "emunfmradio_podcast_11481", "title": "Aqu\u00ed, a l'Oest del 18/11/2025", "summary": "Aqu\u00ed, a l'Oest \u00e9s el nostre magaz\u00edn de tarda. Condu\u00eft pel Fran Bala\u00f1\u00e1. Un programa fet en xarxa amb les emissores: R\u00e0dio Ponent, R\u00e0dio Rossell\u00f3, UA1 Lleida R\u00e0dio, R\u00e0dio Tremp, Alpicat R\u00e0dio i R\u00e0dio Si\u00f3 Agramunt. Cada tarda de dilluns a divendres de 16 a 18h.", "program_codename": "aquialoestamblaurapurroy", "program_logo_400x400": "https://ik.imagekit.io/7ftrkrun31/enacast/logos_programes/1564646743/AQUIALOEST1_1.jpg?tr=w-400,h-400,fo-auto", "audio": "https://enacast.com/emunfmradio/play_podcast/aquialoestamblaurapurroy/3273-poesia-patrimoni-romanic-i-emergencia-ambiental.mp3"}, {'id': 'emunfmradio_podcast_11481_podcastmarker_1', 'name': 'Som el que llegim: «Vitae Essentia», òpera i poesia', 'descr': 'Entrevista amb el poeta Ferran Bacardí, segarrenc, sobre el seu cinquè poemari, *Vitae Essentia*. Explica l’origen del llibre a partir d’una ària de *Les noces de Fígaro* (Mozart) i la influència de la «teoria de l’am» de Josep Carner: petits detonants que activen la creativitat. El llibre conté 24 poemes, cadascun precedit per un fragment de llibret d’òpera (italià, alemany, francès o anglès), la seva traducció al català –revisada per una catedràtica– i el poema resultant, generalment en decasíl·labs amb un vers final sentenciós. El vincle argumental amb l’òpera és a vegades explícit i d’altres subtil. Bacardí descriu un procés creatiu immersiu, escrivint mentre escolta i mira els cantants, i relata una performance a l’església de Sant Joan de Guàrdia (Cervera) on rapsodes llegien poemes alternats amb projeccions d’àries, sota el títol «Maridatge d’òpera i poesia». El tema central del llibre és l’amor en totes les seves formes (passió, gelosia, amor paternal, llibertat, sacrifici), amb exemples com *Nessun dorma*, l’ària de *La Wally*, el «pallasso» gelós o *Madame Butterfly*. Tots dos coincideixen que l’amor és l’essència de la vida i allò que ens fa humans. Bacardí parla també del suport del seu amic Jacint Reix (filòleg i escriptor), de la bona recepció del llibre per part de poetes com Miquel Desclot, crítics vinculats al Liceu i la revista Segarra, i afirma que el seu veritable premi és que el llibre agradi i sigui útil als lectors.', 'startsecond': 96, 'endsecond': 1260, 'image': 'https://ik.imagekit.io/7ftrkrun31/enacast/logos_programes/1564646743/AQUIALOEST1_1.jpg?tr=w-256,h-256,fo-auto'}]);){kind=link}
![](javascript:shareMarker('tw', [{"id": 1754189, "public_id": "emunfmradio_podcast_11481", "title": "Aqu\u00ed, a l'Oest del 18/11/2025", "summary": "Aqu\u00ed, a l'Oest \u00e9s el nostre magaz\u00edn de tarda. Condu\u00eft pel Fran Bala\u00f1\u00e1. Un programa fet en xarxa amb les emissores: R\u00e0dio Ponent, R\u00e0dio Rossell\u00f3, UA1 Lleida R\u00e0dio, R\u00e0dio Tremp, Alpicat R\u00e0dio i R\u00e0dio Si\u00f3 Agramunt. Cada tarda de dilluns a divendres de 16 a 18h.", "program_codename": "aquialoestamblaurapurroy", "program_logo_400x400": "https://ik.imagekit.io/7ftrkrun31/enacast/logos_programes/1564646743/AQUIALOEST1_1.jpg?tr=w-400,h-400,fo-auto", "audio": "https://enacast.com/emunfmradio/play_podcast/aquialoestamblaurapurroy/3273-poesia-patrimoni-romanic-i-emergencia-ambiental.mp3"}, {'id': 'emunfmradio_podcast_11481_podcastmarker_1', 'name': 'Som el que llegim: «Vitae Essentia», òpera i poesia', 'descr': 'Entrevista amb el poeta Ferran Bacardí, segarrenc, sobre el seu cinquè poemari, *Vitae Essentia*. Explica l’origen del llibre a partir d’una ària de *Les noces de Fígaro* (Mozart) i la influència de la «teoria de l’am» de Josep Carner: petits detonants que activen la creativitat. El llibre conté 24 poemes, cadascun precedit per un fragment de llibret d’òpera (italià, alemany, francès o anglès), la seva traducció al català –revisada per una catedràtica– i el poema resultant, generalment en decasíl·labs amb un vers final sentenciós. El vincle argumental amb l’òpera és a vegades explícit i d’altres subtil. Bacardí descriu un procés creatiu immersiu, escrivint mentre escolta i mira els cantants, i relata una performance a l’església de Sant Joan de Guàrdia (Cervera) on rapsodes llegien poemes alternats amb projeccions d’àries, sota el títol «Maridatge d’òpera i poesia». El tema central del llibre és l’amor en totes les seves formes (passió, gelosia, amor paternal, llibertat, sacrifici), amb exemples com *Nessun dorma*, l’ària de *La Wally*, el «pallasso» gelós o *Madame Butterfly*. Tots dos coincideixen que l’amor és l’essència de la vida i allò que ens fa humans. Bacardí parla també del suport del seu amic Jacint Reix (filòleg i escriptor), de la bona recepció del llibre per part de poetes com Miquel Desclot, crítics vinculats al Liceu i la revista Segarra, i afirma que el seu veritable premi és que el llibre agradi i sigui útil als lectors.', 'startsecond': 96, 'endsecond': 1260, 'image': 'https://ik.imagekit.io/7ftrkrun31/enacast/logos_programes/1564646743/AQUIALOEST1_1.jpg?tr=w-256,h-256,fo-auto'}]);){kind=link}
![](javascript:shareMarker('wa', [{"id": 1754189, "public_id": "emunfmradio_podcast_11481", "title": "Aqu\u00ed, a l'Oest del 18/11/2025", "summary": "Aqu\u00ed, a l'Oest \u00e9s el nostre magaz\u00edn de tarda. Condu\u00eft pel Fran Bala\u00f1\u00e1. Un programa fet en xarxa amb les emissores: R\u00e0dio Ponent, R\u00e0dio Rossell\u00f3, UA1 Lleida R\u00e0dio, R\u00e0dio Tremp, Alpicat R\u00e0dio i R\u00e0dio Si\u00f3 Agramunt. Cada tarda de dilluns a divendres de 16 a 18h.", "program_codename": "aquialoestamblaurapurroy", "program_logo_400x400": "https://ik.imagekit.io/7ftrkrun31/enacast/logos_programes/1564646743/AQUIALOEST1_1.jpg?tr=w-400,h-400,fo-auto", "audio": "https://enacast.com/emunfmradio/play_podcast/aquialoestamblaurapurroy/3273-poesia-patrimoni-romanic-i-emergencia-ambiental.mp3"}, {'id': 'emunfmradio_podcast_11481_podcastmarker_1', 'name': 'Som el que llegim: «Vitae Essentia», òpera i poesia', 'descr': 'Entrevista amb el poeta Ferran Bacardí, segarrenc, sobre el seu cinquè poemari, *Vitae Essentia*. Explica l’origen del llibre a partir d’una ària de *Les noces de Fígaro* (Mozart) i la influència de la «teoria de l’am» de Josep Carner: petits detonants que activen la creativitat. El llibre conté 24 poemes, cadascun precedit per un fragment de llibret d’òpera (italià, alemany, francès o anglès), la seva traducció al català –revisada per una catedràtica– i el poema resultant, generalment en decasíl·labs amb un vers final sentenciós. El vincle argumental amb l’òpera és a vegades explícit i d’altres subtil. Bacardí descriu un procés creatiu immersiu, escrivint mentre escolta i mira els cantants, i relata una performance a l’església de Sant Joan de Guàrdia (Cervera) on rapsodes llegien poemes alternats amb projeccions d’àries, sota el títol «Maridatge d’òpera i poesia». El tema central del llibre és l’amor en totes les seves formes (passió, gelosia, amor paternal, llibertat, sacrifici), amb exemples com *Nessun dorma*, l’ària de *La Wally*, el «pallasso» gelós o *Madame Butterfly*. Tots dos coincideixen que l’amor és l’essència de la vida i allò que ens fa humans. Bacardí parla també del suport del seu amic Jacint Reix (filòleg i escriptor), de la bona recepció del llibre per part de poetes com Miquel Desclot, crítics vinculats al Liceu i la revista Segarra, i afirma que el seu veritable premi és que el llibre agradi i sigui útil als lectors.', 'startsecond': 96, 'endsecond': 1260, 'image': 'https://ik.imagekit.io/7ftrkrun31/enacast/logos_programes/1564646743/AQUIALOEST1_1.jpg?tr=w-256,h-256,fo-auto'}]);){kind=link}
![](javascript:shareMarker('embed', [{"id": 1754189, "public_id": "emunfmradio_podcast_11481", "title": "Aqu\u00ed, a l'Oest del 18/11/2025", "summary": "Aqu\u00ed, a l'Oest \u00e9s el nostre magaz\u00edn de tarda. Condu\u00eft pel Fran Bala\u00f1\u00e1. Un programa fet en xarxa amb les emissores: R\u00e0dio Ponent, R\u00e0dio Rossell\u00f3, UA1 Lleida R\u00e0dio, R\u00e0dio Tremp, Alpicat R\u00e0dio i R\u00e0dio Si\u00f3 Agramunt. Cada tarda de dilluns a divendres de 16 a 18h.", "program_codename": "aquialoestamblaurapurroy", "program_logo_400x400": "https://ik.imagekit.io/7ftrkrun31/enacast/logos_programes/1564646743/AQUIALOEST1_1.jpg?tr=w-400,h-400,fo-auto", "audio": "https://enacast.com/emunfmradio/play_podcast/aquialoestamblaurapurroy/3273-poesia-patrimoni-romanic-i-emergencia-ambiental.mp3"}, {'id': 'emunfmradio_podcast_11481_podcastmarker_1', 'name': 'Som el que llegim: «Vitae Essentia», òpera i poesia', 'descr': 'Entrevista amb el poeta Ferran Bacardí, segarrenc, sobre el seu cinquè poemari, *Vitae Essentia*. Explica l’origen del llibre a partir d’una ària de *Les noces de Fígaro* (Mozart) i la influència de la «teoria de l’am» de Josep Carner: petits detonants que activen la creativitat. El llibre conté 24 poemes, cadascun precedit per un fragment de llibret d’òpera (italià, alemany, francès o anglès), la seva traducció al català –revisada per una catedràtica– i el poema resultant, generalment en decasíl·labs amb un vers final sentenciós. El vincle argumental amb l’òpera és a vegades explícit i d’altres subtil. Bacardí descriu un procés creatiu immersiu, escrivint mentre escolta i mira els cantants, i relata una performance a l’església de Sant Joan de Guàrdia (Cervera) on rapsodes llegien poemes alternats amb projeccions d’àries, sota el títol «Maridatge d’òpera i poesia». El tema central del llibre és l’amor en totes les seves formes (passió, gelosia, amor paternal, llibertat, sacrifici), amb exemples com *Nessun dorma*, l’ària de *La Wally*, el «pallasso» gelós o *Madame Butterfly*. Tots dos coincideixen que l’amor és l’essència de la vida i allò que ens fa humans. Bacardí parla també del suport del seu amic Jacint Reix (filòleg i escriptor), de la bona recepció del llibre per part de poetes com Miquel Desclot, crítics vinculats al Liceu i la revista Segarra, i afirma que el seu veritable premi és que el llibre agradi i sigui útil als lectors.', 'startsecond': 96, 'endsecond': 1260, 'image': 'https://ik.imagekit.io/7ftrkrun31/enacast/logos_programes/1564646743/AQUIALOEST1_1.jpg?tr=w-256,h-256,fo-auto'}]);){kind=link}
Entrevista amb el poeta Ferran Bacardí, segarrenc, sobre el seu cinquè poemari, *Vitae Essentia*. Explica l’origen del llibre a partir d’una ària de *Les noces de Fígaro* (Mozart) i la influència de la «teoria de l’am» de Josep Carner: petits detonants que activen la creativitat. El llibre conté 24 poemes, cadascun precedit per un fragment de llibret d’òpera (italià, alemany, francès o anglès), la seva traducció al català –revisada per una catedràtica– i el poema resultant, generalment en decasíl·labs amb un vers final sentenciós. El vincle argumental amb l’òpera és a vegades explícit i d’altres subtil. Bacardí descriu un procés creatiu immersiu, escrivint mentre escolta i mira els cantants, i relata una performance a l’església de Sant Joan de Guàrdia (Cervera) on rapsodes llegien poemes alternats amb projeccions d’àries, sota el títol «Maridatge d’òpera i poesia». El tema central del llibre és l’amor en totes les seves formes (passió, gelosia, amor paternal, llibertat, sacrifici), amb exemples com *Nessun dorma*, l’ària de *La Wally*, el «pallasso» gelós o *Madame Butterfly*. Tots dos coincideixen que l’amor és l’essència de la vida i allò que ens fa humans. Bacardí parla també del suport del seu amic Jacint Reix (filòleg i escriptor), de la bona recepció del llibre per part de poetes com Miquel Desclot, crítics vinculats al Liceu i la revista Segarra, i afirma que el seu veritable premi és que el llibre agradi i sigui útil als lectors.
![](javascript:shareMarker('fb', [{"id": 1754189, "public_id": "emunfmradio_podcast_11481", "title": "Aqu\u00ed, a l'Oest del 18/11/2025", "summary": "Aqu\u00ed, a l'Oest \u00e9s el nostre magaz\u00edn de tarda. Condu\u00eft pel Fran Bala\u00f1\u00e1. Un programa fet en xarxa amb les emissores: R\u00e0dio Ponent, R\u00e0dio Rossell\u00f3, UA1 Lleida R\u00e0dio, R\u00e0dio Tremp, Alpicat R\u00e0dio i R\u00e0dio Si\u00f3 Agramunt. Cada tarda de dilluns a divendres de 16 a 18h.", "program_codename": "aquialoestamblaurapurroy", "program_logo_400x400": "https://ik.imagekit.io/7ftrkrun31/enacast/logos_programes/1564646743/AQUIALOEST1_1.jpg?tr=w-400,h-400,fo-auto", "audio": "https://enacast.com/emunfmradio/play_podcast/aquialoestamblaurapurroy/3273-poesia-patrimoni-romanic-i-emergencia-ambiental.mp3"}, {'id': 'emunfmradio_podcast_11481_podcastmarker_2', 'name': 'Redescobrint-nos: 25 anys del romànic de la Vall de Boí (UNESCO)', 'descr': 'La Júlia García dedica la secció «Redescobrint-nos» a la Vall de Boí, que celebra el 25è aniversari de la declaració del seu conjunt d’esglésies romàniques com a Patrimoni Mundial de la UNESCO. Amb les veus de Sònia Bruguera (alcaldessa) i David Pochelo (Centre del Romànic), es descriu un ambient d’orgull, il·lusió i emoció, amb voluntat d’implicar especialment la població local en la celebració. S’insisteix que el romànic de la Vall no són monuments aïllats, sinó que formen part d’un territori viu i d’una manera de viure que defineix la identitat de la comunitat. Es convida els visitants a viure la vall amb respecte, descoberta i vivència, recordant que hi ha gent que hi viu cada dia. La gestió del conjunt es planteja des de la sostenibilitat: es fomenten visites guiades amb aforament limitat per evitar saturacions i es fa pedagogia sobre el respecte no només als temples, sinó també al seu entorn paisatgístic, que va ser clau en la declaració UNESCO. Com a actes destacats, es presenta la jornada «La Vall de Boí, 25 anys de patrimoni mundial i reptes de futur» (22 de novembre a Barruera), centrada en balanç i reptes de conservació, divulgació i impacte del segell UNESCO, i una gran jornada festiva el 30 de novembre, amb portes obertes al conjunt romànic, projecció d’un vídeo commemoratiu i dinar popular. La Vall reafirma així un model de gestió equilibrat entre protecció patrimonial i dinamisme social.', 'startsecond': 1350, 'endsecond': 1748, 'image': 'https://ik.imagekit.io/7ftrkrun31/enacast/logos_programes/1564646743/AQUIALOEST1_1.jpg?tr=w-256,h-256,fo-auto'}]);){kind=link}
![](javascript:shareMarker('tw', [{"id": 1754189, "public_id": "emunfmradio_podcast_11481", "title": "Aqu\u00ed, a l'Oest del 18/11/2025", "summary": "Aqu\u00ed, a l'Oest \u00e9s el nostre magaz\u00edn de tarda. Condu\u00eft pel Fran Bala\u00f1\u00e1. Un programa fet en xarxa amb les emissores: R\u00e0dio Ponent, R\u00e0dio Rossell\u00f3, UA1 Lleida R\u00e0dio, R\u00e0dio Tremp, Alpicat R\u00e0dio i R\u00e0dio Si\u00f3 Agramunt. Cada tarda de dilluns a divendres de 16 a 18h.", "program_codename": "aquialoestamblaurapurroy", "program_logo_400x400": "https://ik.imagekit.io/7ftrkrun31/enacast/logos_programes/1564646743/AQUIALOEST1_1.jpg?tr=w-400,h-400,fo-auto", "audio": "https://enacast.com/emunfmradio/play_podcast/aquialoestamblaurapurroy/3273-poesia-patrimoni-romanic-i-emergencia-ambiental.mp3"}, {'id': 'emunfmradio_podcast_11481_podcastmarker_2', 'name': 'Redescobrint-nos: 25 anys del romànic de la Vall de Boí (UNESCO)', 'descr': 'La Júlia García dedica la secció «Redescobrint-nos» a la Vall de Boí, que celebra el 25è aniversari de la declaració del seu conjunt d’esglésies romàniques com a Patrimoni Mundial de la UNESCO. Amb les veus de Sònia Bruguera (alcaldessa) i David Pochelo (Centre del Romànic), es descriu un ambient d’orgull, il·lusió i emoció, amb voluntat d’implicar especialment la població local en la celebració. S’insisteix que el romànic de la Vall no són monuments aïllats, sinó que formen part d’un territori viu i d’una manera de viure que defineix la identitat de la comunitat. Es convida els visitants a viure la vall amb respecte, descoberta i vivència, recordant que hi ha gent que hi viu cada dia. La gestió del conjunt es planteja des de la sostenibilitat: es fomenten visites guiades amb aforament limitat per evitar saturacions i es fa pedagogia sobre el respecte no només als temples, sinó també al seu entorn paisatgístic, que va ser clau en la declaració UNESCO. Com a actes destacats, es presenta la jornada «La Vall de Boí, 25 anys de patrimoni mundial i reptes de futur» (22 de novembre a Barruera), centrada en balanç i reptes de conservació, divulgació i impacte del segell UNESCO, i una gran jornada festiva el 30 de novembre, amb portes obertes al conjunt romànic, projecció d’un vídeo commemoratiu i dinar popular. La Vall reafirma així un model de gestió equilibrat entre protecció patrimonial i dinamisme social.', 'startsecond': 1350, 'endsecond': 1748, 'image': 'https://ik.imagekit.io/7ftrkrun31/enacast/logos_programes/1564646743/AQUIALOEST1_1.jpg?tr=w-256,h-256,fo-auto'}]);){kind=link}
![](javascript:shareMarker('wa', [{"id": 1754189, "public_id": "emunfmradio_podcast_11481", "title": "Aqu\u00ed, a l'Oest del 18/11/2025", "summary": "Aqu\u00ed, a l'Oest \u00e9s el nostre magaz\u00edn de tarda. Condu\u00eft pel Fran Bala\u00f1\u00e1. Un programa fet en xarxa amb les emissores: R\u00e0dio Ponent, R\u00e0dio Rossell\u00f3, UA1 Lleida R\u00e0dio, R\u00e0dio Tremp, Alpicat R\u00e0dio i R\u00e0dio Si\u00f3 Agramunt. Cada tarda de dilluns a divendres de 16 a 18h.", "program_codename": "aquialoestamblaurapurroy", "program_logo_400x400": "https://ik.imagekit.io/7ftrkrun31/enacast/logos_programes/1564646743/AQUIALOEST1_1.jpg?tr=w-400,h-400,fo-auto", "audio": "https://enacast.com/emunfmradio/play_podcast/aquialoestamblaurapurroy/3273-poesia-patrimoni-romanic-i-emergencia-ambiental.mp3"}, {'id': 'emunfmradio_podcast_11481_podcastmarker_2', 'name': 'Redescobrint-nos: 25 anys del romànic de la Vall de Boí (UNESCO)', 'descr': 'La Júlia García dedica la secció «Redescobrint-nos» a la Vall de Boí, que celebra el 25è aniversari de la declaració del seu conjunt d’esglésies romàniques com a Patrimoni Mundial de la UNESCO. Amb les veus de Sònia Bruguera (alcaldessa) i David Pochelo (Centre del Romànic), es descriu un ambient d’orgull, il·lusió i emoció, amb voluntat d’implicar especialment la població local en la celebració. S’insisteix que el romànic de la Vall no són monuments aïllats, sinó que formen part d’un territori viu i d’una manera de viure que defineix la identitat de la comunitat. Es convida els visitants a viure la vall amb respecte, descoberta i vivència, recordant que hi ha gent que hi viu cada dia. La gestió del conjunt es planteja des de la sostenibilitat: es fomenten visites guiades amb aforament limitat per evitar saturacions i es fa pedagogia sobre el respecte no només als temples, sinó també al seu entorn paisatgístic, que va ser clau en la declaració UNESCO. Com a actes destacats, es presenta la jornada «La Vall de Boí, 25 anys de patrimoni mundial i reptes de futur» (22 de novembre a Barruera), centrada en balanç i reptes de conservació, divulgació i impacte del segell UNESCO, i una gran jornada festiva el 30 de novembre, amb portes obertes al conjunt romànic, projecció d’un vídeo commemoratiu i dinar popular. La Vall reafirma així un model de gestió equilibrat entre protecció patrimonial i dinamisme social.', 'startsecond': 1350, 'endsecond': 1748, 'image': 'https://ik.imagekit.io/7ftrkrun31/enacast/logos_programes/1564646743/AQUIALOEST1_1.jpg?tr=w-256,h-256,fo-auto'}]);){kind=link}
![](javascript:shareMarker('embed', [{"id": 1754189, "public_id": "emunfmradio_podcast_11481", "title": "Aqu\u00ed, a l'Oest del 18/11/2025", "summary": "Aqu\u00ed, a l'Oest \u00e9s el nostre magaz\u00edn de tarda. Condu\u00eft pel Fran Bala\u00f1\u00e1. Un programa fet en xarxa amb les emissores: R\u00e0dio Ponent, R\u00e0dio Rossell\u00f3, UA1 Lleida R\u00e0dio, R\u00e0dio Tremp, Alpicat R\u00e0dio i R\u00e0dio Si\u00f3 Agramunt. Cada tarda de dilluns a divendres de 16 a 18h.", "program_codename": "aquialoestamblaurapurroy", "program_logo_400x400": "https://ik.imagekit.io/7ftrkrun31/enacast/logos_programes/1564646743/AQUIALOEST1_1.jpg?tr=w-400,h-400,fo-auto", "audio": "https://enacast.com/emunfmradio/play_podcast/aquialoestamblaurapurroy/3273-poesia-patrimoni-romanic-i-emergencia-ambiental.mp3"}, {'id': 'emunfmradio_podcast_11481_podcastmarker_2', 'name': 'Redescobrint-nos: 25 anys del romànic de la Vall de Boí (UNESCO)', 'descr': 'La Júlia García dedica la secció «Redescobrint-nos» a la Vall de Boí, que celebra el 25è aniversari de la declaració del seu conjunt d’esglésies romàniques com a Patrimoni Mundial de la UNESCO. Amb les veus de Sònia Bruguera (alcaldessa) i David Pochelo (Centre del Romànic), es descriu un ambient d’orgull, il·lusió i emoció, amb voluntat d’implicar especialment la població local en la celebració. S’insisteix que el romànic de la Vall no són monuments aïllats, sinó que formen part d’un territori viu i d’una manera de viure que defineix la identitat de la comunitat. Es convida els visitants a viure la vall amb respecte, descoberta i vivència, recordant que hi ha gent que hi viu cada dia. La gestió del conjunt es planteja des de la sostenibilitat: es fomenten visites guiades amb aforament limitat per evitar saturacions i es fa pedagogia sobre el respecte no només als temples, sinó també al seu entorn paisatgístic, que va ser clau en la declaració UNESCO. Com a actes destacats, es presenta la jornada «La Vall de Boí, 25 anys de patrimoni mundial i reptes de futur» (22 de novembre a Barruera), centrada en balanç i reptes de conservació, divulgació i impacte del segell UNESCO, i una gran jornada festiva el 30 de novembre, amb portes obertes al conjunt romànic, projecció d’un vídeo commemoratiu i dinar popular. La Vall reafirma així un model de gestió equilibrat entre protecció patrimonial i dinamisme social.', 'startsecond': 1350, 'endsecond': 1748, 'image': 'https://ik.imagekit.io/7ftrkrun31/enacast/logos_programes/1564646743/AQUIALOEST1_1.jpg?tr=w-256,h-256,fo-auto'}]);){kind=link}
La Júlia García dedica la secció «Redescobrint-nos» a la Vall de Boí, que celebra el 25è aniversari de la declaració del seu conjunt d’esglésies romàniques com a Patrimoni Mundial de la UNESCO. Amb les veus de Sònia Bruguera (alcaldessa) i David Pochelo (Centre del Romànic), es descriu un ambient d’orgull, il·lusió i emoció, amb voluntat d’implicar especialment la població local en la celebració. S’insisteix que el romànic de la Vall no són monuments aïllats, sinó que formen part d’un territori viu i d’una manera de viure que defineix la identitat de la comunitat. Es convida els visitants a viure la vall amb respecte, descoberta i vivència, recordant que hi ha gent que hi viu cada dia. La gestió del conjunt es planteja des de la sostenibilitat: es fomenten visites guiades amb aforament limitat per evitar saturacions i es fa pedagogia sobre el respecte no només als temples, sinó també al seu entorn paisatgístic, que va ser clau en la declaració UNESCO. Com a actes destacats, es presenta la jornada «La Vall de Boí, 25 anys de patrimoni mundial i reptes de futur» (22 de novembre a Barruera), centrada en balanç i reptes de conservació, divulgació i impacte del segell UNESCO, i una gran jornada festiva el 30 de novembre, amb portes obertes al conjunt romànic, projecció d’un vídeo commemoratiu i dinar popular. La Vall reafirma així un model de gestió equilibrat entre protecció patrimonial i dinamisme social.
![](javascript:shareMarker('fb', [{"id": 1754189, "public_id": "emunfmradio_podcast_11481", "title": "Aqu\u00ed, a l'Oest del 18/11/2025", "summary": "Aqu\u00ed, a l'Oest \u00e9s el nostre magaz\u00edn de tarda. Condu\u00eft pel Fran Bala\u00f1\u00e1. Un programa fet en xarxa amb les emissores: R\u00e0dio Ponent, R\u00e0dio Rossell\u00f3, UA1 Lleida R\u00e0dio, R\u00e0dio Tremp, Alpicat R\u00e0dio i R\u00e0dio Si\u00f3 Agramunt. Cada tarda de dilluns a divendres de 16 a 18h.", "program_codename": "aquialoestamblaurapurroy", "program_logo_400x400": "https://ik.imagekit.io/7ftrkrun31/enacast/logos_programes/1564646743/AQUIALOEST1_1.jpg?tr=w-400,h-400,fo-auto", "audio": "https://enacast.com/emunfmradio/play_podcast/aquialoestamblaurapurroy/3273-poesia-patrimoni-romanic-i-emergencia-ambiental.mp3"}, {'id': 'emunfmradio_podcast_11481_podcastmarker_3', 'name': 'Lleida Natura: grip aviària i caça d’ànexs al Delta de l’Ebre', 'descr': 'En la secció mediambiental «Lleida Natura», el presentador conversa amb Cristina Sánchez, delegada de SEOverlife a Catalunya, sobre la greu situació de la grip aviària i la polèmica pels permisos de caça d’ànexs. La grip aviària, en una variant d’alta contagiositat, està causant mortaldats massives d’aus salvatges, especialment grues, en plena migració: s’esmenten milers de grues mortes a Alemanya i França, i al voltant d’un miler a Gallocanta, tot i que hi hivernen més de 40.000 grues. La malaltia afecta també altres espècies (cigonyes als Aiguamolls de l’Empordà, bernats pescaires, etc.). Cristina detalla què pot fer la ciutadania: no tocar mai cadàvers d’aus i avisar Agents Rurals o 112 perquè es retirin i s’activin protocols, tant per trencar cadenes de contagi com per dibuixar el mapa de l’epidèmia. Explica que deixar els cadàvers al medi, com va passar inicialment a França, manté la circulació del virus. Tot i algunes esperances que s’estigui arribant al pic de l’epidèmia, remarca que el fred i les concentracions d’aus (especialment en zones humides) no garanteixen una reducció del contagi. Assenyala que els ocells migratoris són vectors, però no l’origen principal: també hi ha focus en granges abans de l’arribada de grues, de manera que no s’ha de criminalitzar la fauna salvatge.\n\nLa segona part aborda la decisió del Departament d’Agricultura de tornar a permetre la caça de diverses espècies d’ànexs (griset, xibec, quallarc, xiulaire) al Delta de l’Ebre. Tot i que estan catalogades com a cinegètiques per una llei de caça antiga (preconstitucional), SEOverlife denuncia que les seves poblacions han disminuït fortament a Catalunya i que la caça n’és avui injustificable. Es donen xifres del xibec: gairebé 1.000 exemplars abatuts només el 2022 i uns 6.230 en sis anys al Delta. A això s’hi suma la pèrdua recent d’hàbitat per la fi de la inundació hivernal dels arrossars, clau per a la invernada de moltes aus. Cristina critica la incoherència d’un mateix govern que, mentre hauria de vetllar per la biodiversitat, permet la caça d’espècies en regressió; i apunta la descoordinació derivada de separar en conselleries diferents la gestió de patrimoni natural i la de caça. Remarca que aquestes espècies no causen danys significatius a l’agricultura i que la caça té un component sobretot lucratiu per als vedats. SEOverlife ha presentat denúncies i documentació per forçar una moratòria o la descatalogació d’aquestes espècies com a cinegètiques, però encara no ha rebut resposta. La secció es tanca amb el compromís de tornar a tractar casos com el del Gallfer en futurs programes.', 'startsecond': 1782, 'endsecond': 3186, 'image': 'https://ik.imagekit.io/7ftrkrun31/enacast/logos_programes/1564646743/AQUIALOEST1_1.jpg?tr=w-256,h-256,fo-auto'}]);){kind=link}
![](javascript:shareMarker('tw', [{"id": 1754189, "public_id": "emunfmradio_podcast_11481", "title": "Aqu\u00ed, a l'Oest del 18/11/2025", "summary": "Aqu\u00ed, a l'Oest \u00e9s el nostre magaz\u00edn de tarda. Condu\u00eft pel Fran Bala\u00f1\u00e1. Un programa fet en xarxa amb les emissores: R\u00e0dio Ponent, R\u00e0dio Rossell\u00f3, UA1 Lleida R\u00e0dio, R\u00e0dio Tremp, Alpicat R\u00e0dio i R\u00e0dio Si\u00f3 Agramunt. Cada tarda de dilluns a divendres de 16 a 18h.", "program_codename": "aquialoestamblaurapurroy", "program_logo_400x400": "https://ik.imagekit.io/7ftrkrun31/enacast/logos_programes/1564646743/AQUIALOEST1_1.jpg?tr=w-400,h-400,fo-auto", "audio": "https://enacast.com/emunfmradio/play_podcast/aquialoestamblaurapurroy/3273-poesia-patrimoni-romanic-i-emergencia-ambiental.mp3"}, {'id': 'emunfmradio_podcast_11481_podcastmarker_3', 'name': 'Lleida Natura: grip aviària i caça d’ànexs al Delta de l’Ebre', 'descr': 'En la secció mediambiental «Lleida Natura», el presentador conversa amb Cristina Sánchez, delegada de SEOverlife a Catalunya, sobre la greu situació de la grip aviària i la polèmica pels permisos de caça d’ànexs. La grip aviària, en una variant d’alta contagiositat, està causant mortaldats massives d’aus salvatges, especialment grues, en plena migració: s’esmenten milers de grues mortes a Alemanya i França, i al voltant d’un miler a Gallocanta, tot i que hi hivernen més de 40.000 grues. La malaltia afecta també altres espècies (cigonyes als Aiguamolls de l’Empordà, bernats pescaires, etc.). Cristina detalla què pot fer la ciutadania: no tocar mai cadàvers d’aus i avisar Agents Rurals o 112 perquè es retirin i s’activin protocols, tant per trencar cadenes de contagi com per dibuixar el mapa de l’epidèmia. Explica que deixar els cadàvers al medi, com va passar inicialment a França, manté la circulació del virus. Tot i algunes esperances que s’estigui arribant al pic de l’epidèmia, remarca que el fred i les concentracions d’aus (especialment en zones humides) no garanteixen una reducció del contagi. Assenyala que els ocells migratoris són vectors, però no l’origen principal: també hi ha focus en granges abans de l’arribada de grues, de manera que no s’ha de criminalitzar la fauna salvatge.\n\nLa segona part aborda la decisió del Departament d’Agricultura de tornar a permetre la caça de diverses espècies d’ànexs (griset, xibec, quallarc, xiulaire) al Delta de l’Ebre. Tot i que estan catalogades com a cinegètiques per una llei de caça antiga (preconstitucional), SEOverlife denuncia que les seves poblacions han disminuït fortament a Catalunya i que la caça n’és avui injustificable. Es donen xifres del xibec: gairebé 1.000 exemplars abatuts només el 2022 i uns 6.230 en sis anys al Delta. A això s’hi suma la pèrdua recent d’hàbitat per la fi de la inundació hivernal dels arrossars, clau per a la invernada de moltes aus. Cristina critica la incoherència d’un mateix govern que, mentre hauria de vetllar per la biodiversitat, permet la caça d’espècies en regressió; i apunta la descoordinació derivada de separar en conselleries diferents la gestió de patrimoni natural i la de caça. Remarca que aquestes espècies no causen danys significatius a l’agricultura i que la caça té un component sobretot lucratiu per als vedats. SEOverlife ha presentat denúncies i documentació per forçar una moratòria o la descatalogació d’aquestes espècies com a cinegètiques, però encara no ha rebut resposta. La secció es tanca amb el compromís de tornar a tractar casos com el del Gallfer en futurs programes.', 'startsecond': 1782, 'endsecond': 3186, 'image': 'https://ik.imagekit.io/7ftrkrun31/enacast/logos_programes/1564646743/AQUIALOEST1_1.jpg?tr=w-256,h-256,fo-auto'}]);){kind=link}
![](javascript:shareMarker('wa', [{"id": 1754189, "public_id": "emunfmradio_podcast_11481", "title": "Aqu\u00ed, a l'Oest del 18/11/2025", "summary": "Aqu\u00ed, a l'Oest \u00e9s el nostre magaz\u00edn de tarda. Condu\u00eft pel Fran Bala\u00f1\u00e1. Un programa fet en xarxa amb les emissores: R\u00e0dio Ponent, R\u00e0dio Rossell\u00f3, UA1 Lleida R\u00e0dio, R\u00e0dio Tremp, Alpicat R\u00e0dio i R\u00e0dio Si\u00f3 Agramunt. Cada tarda de dilluns a divendres de 16 a 18h.", "program_codename": "aquialoestamblaurapurroy", "program_logo_400x400": "https://ik.imagekit.io/7ftrkrun31/enacast/logos_programes/1564646743/AQUIALOEST1_1.jpg?tr=w-400,h-400,fo-auto", "audio": "https://enacast.com/emunfmradio/play_podcast/aquialoestamblaurapurroy/3273-poesia-patrimoni-romanic-i-emergencia-ambiental.mp3"}, {'id': 'emunfmradio_podcast_11481_podcastmarker_3', 'name': 'Lleida Natura: grip aviària i caça d’ànexs al Delta de l’Ebre', 'descr': 'En la secció mediambiental «Lleida Natura», el presentador conversa amb Cristina Sánchez, delegada de SEOverlife a Catalunya, sobre la greu situació de la grip aviària i la polèmica pels permisos de caça d’ànexs. La grip aviària, en una variant d’alta contagiositat, està causant mortaldats massives d’aus salvatges, especialment grues, en plena migració: s’esmenten milers de grues mortes a Alemanya i França, i al voltant d’un miler a Gallocanta, tot i que hi hivernen més de 40.000 grues. La malaltia afecta també altres espècies (cigonyes als Aiguamolls de l’Empordà, bernats pescaires, etc.). Cristina detalla què pot fer la ciutadania: no tocar mai cadàvers d’aus i avisar Agents Rurals o 112 perquè es retirin i s’activin protocols, tant per trencar cadenes de contagi com per dibuixar el mapa de l’epidèmia. Explica que deixar els cadàvers al medi, com va passar inicialment a França, manté la circulació del virus. Tot i algunes esperances que s’estigui arribant al pic de l’epidèmia, remarca que el fred i les concentracions d’aus (especialment en zones humides) no garanteixen una reducció del contagi. Assenyala que els ocells migratoris són vectors, però no l’origen principal: també hi ha focus en granges abans de l’arribada de grues, de manera que no s’ha de criminalitzar la fauna salvatge.\n\nLa segona part aborda la decisió del Departament d’Agricultura de tornar a permetre la caça de diverses espècies d’ànexs (griset, xibec, quallarc, xiulaire) al Delta de l’Ebre. Tot i que estan catalogades com a cinegètiques per una llei de caça antiga (preconstitucional), SEOverlife denuncia que les seves poblacions han disminuït fortament a Catalunya i que la caça n’és avui injustificable. Es donen xifres del xibec: gairebé 1.000 exemplars abatuts només el 2022 i uns 6.230 en sis anys al Delta. A això s’hi suma la pèrdua recent d’hàbitat per la fi de la inundació hivernal dels arrossars, clau per a la invernada de moltes aus. Cristina critica la incoherència d’un mateix govern que, mentre hauria de vetllar per la biodiversitat, permet la caça d’espècies en regressió; i apunta la descoordinació derivada de separar en conselleries diferents la gestió de patrimoni natural i la de caça. Remarca que aquestes espècies no causen danys significatius a l’agricultura i que la caça té un component sobretot lucratiu per als vedats. SEOverlife ha presentat denúncies i documentació per forçar una moratòria o la descatalogació d’aquestes espècies com a cinegètiques, però encara no ha rebut resposta. La secció es tanca amb el compromís de tornar a tractar casos com el del Gallfer en futurs programes.', 'startsecond': 1782, 'endsecond': 3186, 'image': 'https://ik.imagekit.io/7ftrkrun31/enacast/logos_programes/1564646743/AQUIALOEST1_1.jpg?tr=w-256,h-256,fo-auto'}]);){kind=link}
![](javascript:shareMarker('embed', [{"id": 1754189, "public_id": "emunfmradio_podcast_11481", "title": "Aqu\u00ed, a l'Oest del 18/11/2025", "summary": "Aqu\u00ed, a l'Oest \u00e9s el nostre magaz\u00edn de tarda. Condu\u00eft pel Fran Bala\u00f1\u00e1. Un programa fet en xarxa amb les emissores: R\u00e0dio Ponent, R\u00e0dio Rossell\u00f3, UA1 Lleida R\u00e0dio, R\u00e0dio Tremp, Alpicat R\u00e0dio i R\u00e0dio Si\u00f3 Agramunt. Cada tarda de dilluns a divendres de 16 a 18h.", "program_codename": "aquialoestamblaurapurroy", "program_logo_400x400": "https://ik.imagekit.io/7ftrkrun31/enacast/logos_programes/1564646743/AQUIALOEST1_1.jpg?tr=w-400,h-400,fo-auto", "audio": "https://enacast.com/emunfmradio/play_podcast/aquialoestamblaurapurroy/3273-poesia-patrimoni-romanic-i-emergencia-ambiental.mp3"}, {'id': 'emunfmradio_podcast_11481_podcastmarker_3', 'name': 'Lleida Natura: grip aviària i caça d’ànexs al Delta de l’Ebre', 'descr': 'En la secció mediambiental «Lleida Natura», el presentador conversa amb Cristina Sánchez, delegada de SEOverlife a Catalunya, sobre la greu situació de la grip aviària i la polèmica pels permisos de caça d’ànexs. La grip aviària, en una variant d’alta contagiositat, està causant mortaldats massives d’aus salvatges, especialment grues, en plena migració: s’esmenten milers de grues mortes a Alemanya i França, i al voltant d’un miler a Gallocanta, tot i que hi hivernen més de 40.000 grues. La malaltia afecta també altres espècies (cigonyes als Aiguamolls de l’Empordà, bernats pescaires, etc.). Cristina detalla què pot fer la ciutadania: no tocar mai cadàvers d’aus i avisar Agents Rurals o 112 perquè es retirin i s’activin protocols, tant per trencar cadenes de contagi com per dibuixar el mapa de l’epidèmia. Explica que deixar els cadàvers al medi, com va passar inicialment a França, manté la circulació del virus. Tot i algunes esperances que s’estigui arribant al pic de l’epidèmia, remarca que el fred i les concentracions d’aus (especialment en zones humides) no garanteixen una reducció del contagi. Assenyala que els ocells migratoris són vectors, però no l’origen principal: també hi ha focus en granges abans de l’arribada de grues, de manera que no s’ha de criminalitzar la fauna salvatge.\n\nLa segona part aborda la decisió del Departament d’Agricultura de tornar a permetre la caça de diverses espècies d’ànexs (griset, xibec, quallarc, xiulaire) al Delta de l’Ebre. Tot i que estan catalogades com a cinegètiques per una llei de caça antiga (preconstitucional), SEOverlife denuncia que les seves poblacions han disminuït fortament a Catalunya i que la caça n’és avui injustificable. Es donen xifres del xibec: gairebé 1.000 exemplars abatuts només el 2022 i uns 6.230 en sis anys al Delta. A això s’hi suma la pèrdua recent d’hàbitat per la fi de la inundació hivernal dels arrossars, clau per a la invernada de moltes aus. Cristina critica la incoherència d’un mateix govern que, mentre hauria de vetllar per la biodiversitat, permet la caça d’espècies en regressió; i apunta la descoordinació derivada de separar en conselleries diferents la gestió de patrimoni natural i la de caça. Remarca que aquestes espècies no causen danys significatius a l’agricultura i que la caça té un component sobretot lucratiu per als vedats. SEOverlife ha presentat denúncies i documentació per forçar una moratòria o la descatalogació d’aquestes espècies com a cinegètiques, però encara no ha rebut resposta. La secció es tanca amb el compromís de tornar a tractar casos com el del Gallfer en futurs programes.', 'startsecond': 1782, 'endsecond': 3186, 'image': 'https://ik.imagekit.io/7ftrkrun31/enacast/logos_programes/1564646743/AQUIALOEST1_1.jpg?tr=w-256,h-256,fo-auto'}]);){kind=link}
En la secció mediambiental «Lleida Natura», el presentador conversa amb Cristina Sánchez, delegada de SEOverlife a Catalunya, sobre la greu situació de la grip aviària i la polèmica pels permisos de caça d’ànexs. La grip aviària, en una variant d’alta contagiositat, està causant mortaldats massives d’aus salvatges, especialment grues, en plena migració: s’esmenten milers de grues mortes a Alemanya i França, i al voltant d’un miler a Gallocanta, tot i que hi hivernen més de 40.000 grues. La malaltia afecta també altres espècies (cigonyes als Aiguamolls de l’Empordà, bernats pescaires, etc.). Cristina detalla què pot fer la ciutadania: no tocar mai cadàvers d’aus i avisar Agents Rurals o 112 perquè es retirin i s’activin protocols, tant per trencar cadenes de contagi com per dibuixar el mapa de l’epidèmia. Explica que deixar els cadàvers al medi, com va passar inicialment a França, manté la circulació del virus. Tot i algunes esperances que s’estigui arribant al pic de l’epidèmia, remarca que el fred i les concentracions d’aus (especialment en zones humides) no garanteixen una reducció del contagi. Assenyala que els ocells migratoris són vectors, però no l’origen principal: també hi ha focus en granges abans de l’arribada de grues, de manera que no s’ha de criminalitzar la fauna salvatge. La segona part aborda la decisió del Departament d’Agricultura de tornar a permetre la caça de diverses espècies d’ànexs (griset, xibec, quallarc, xiulaire) al Delta de l’Ebre. Tot i que estan catalogades com a cinegètiques per una llei de caça antiga (preconstitucional), SEOverlife denuncia que les seves poblacions han disminuït fortament a Catalunya i que la caça n’és avui injustificable. Es donen xifres del xibec: gairebé 1.000 exemplars abatuts només el 2022 i uns 6.230 en sis anys al Delta. A això s’hi suma la pèrdua recent d’hàbitat per la fi de la inundació hivernal dels arrossars, clau per a la invernada de moltes aus. Cristina critica la incoherència d’un mateix govern que, mentre hauria de vetllar per la biodiversitat, permet la caça d’espècies en regressió; i apunta la descoordinació derivada de separar en conselleries diferents la gestió de patrimoni natural i la de caça. Remarca que aquestes espècies no causen danys significatius a l’agricultura i que la caça té un component sobretot lucratiu per als vedats. SEOverlife ha presentat denúncies i documentació per forçar una moratòria o la descatalogació d’aquestes espècies com a cinegètiques, però encara no ha rebut resposta. La secció es tanca amb el compromís de tornar a tractar casos com el del Gallfer en futurs programes.