Aquí, a l'Oest del 19/11/2025

19/11/2025

#3275 - Torrons, territori i creativitat radiofònica

Panorama general de l’episodi

AQUÍ, A L’Oest emet una segona hora amb dos blocs molt diferenciats:

• Secció gastronòmica “El Tastet”: entrevista en profunditat a la Clàudia Gotzi i el Jaime Bés, propietaris i xefs d’El Raller, restaurant de la Pobla de Segur. • “El claustre”: tertúlia coral de l’equip del programa, liderada per la Txell Bernaus, que barreja Nadal, llums, torrons i intel·ligència artificial amb molt d’humor.

1. Secció gastronòmica: Restaurant El Raller (Pobla de Segur)

1.1. Origen del projecte i arrelament al Pallars

• El Raller obre el 20 de juliol de 2022 a la Pobla de Segur. • La Clàudia té arrels familiars al Pirineu català i arrossega el Jaime des de Madrid/Barcelona cap a la comarca. • La pandèmia, viscuda a Madrid, és el moment clau per plantejar-se obrir projecte propi. • Busquen un lloc on poder fer cuina de territori amb llibertat creativa, lluny de la ciutat. • Troben un antic bar molt conegut al poble, el bar El Rallet, propietat d’un proveïdor de carn; el reformen i el converteixen en El Raller.

"Ens vam enamorar de l’hostaleria, els proveïdors i tot el que envolta la zona".

1.2. Filosofia de cuina: producte, tradició i tècnica

• Experiència prèvia en restaurants de nivell com Dos Palillos, La cuina del Nando Jovany o Shunka / Koy Shunka. • Volen un restaurant de producte, no d’una sola influència culinària. • Punt de partida sempre la tradició local: - Escolten molt les padrines i la cuina de casa de tota la vida. - Exemples: xarop de pinyes verdes tradicional per als refredats, que ells reutilitzen en un plat de porros amb iogurt. • No hi ha plats tradicionals “reconegibles” a la carta, però darrere de cada plat hi ha tradició i xup-xup. • Fan quasi tot “in house”: - Bases, caldos i fons. - Despece complet de carns (pollastres i peces senceres). - Pa propi i altres elaboracions com pastes o xarops.

1.3. Influències asiàtiques i tècniques

• Forta influència de la gastronomia japonesa (el Jaime ha treballat molts anys a Koy Shunka). • Tot i això, rebutgen ser un “restaurant asiàtic”: - Primer escullen el producte local, després la tècnica. - Poden usar tècnica asiàtica, catalana o d’altres cuines en funció de què respecta millor el producte. • Resultat: plats aparentment senzills però amb molta elaboració i qualitat tècnica.

1.4. La barra: experiència, proximitat i “família” gastronòmica

• L’antic local tenia una barra molt potent que decideixen conservar i potenciar. • Volien cuinar darrere la barra, veient les taules, parlant amb clients i explicant la història de cada plat. • Al principi, la barra era un hàndicap (poc habitual al Pirineu; només un altre restaurant amb barra, a Gerri de la Sal). • Ara fins i tot els padrins del diumenge demanen seure a la barra. • La barra converteix el sopar en experiència i conversa, genera molta clientela repetidora i un clima de “família” amb els clients.

1.5. Reconeixement Michelin i impacte al territori

• Han rebut el Bib Gourmand de la Guia Michelin ( - Ho viuen com una sorpresa tan sols tres anys després d’obrir. - Saben per experiència que és molt difícil que la guia visiti un restaurant, i més en territori allunyat. • Ho interpreten com: - Validació de la feina feta, però sense canviar la seva manera de treballar. - Reconeixement per a tota la comarca: el Pallars té molt nivell gastronòmic. - Funciona com a aparador: a la guia surten ells i el restaurant Fogony, però ells aprofiten per recomanar altres cases on es menja molt bé.

1.6. Consumidor i nova escena gastronòmica al Pallars

• Conviuen cases de menjar tradicionals (escudella, trinxat…) amb restaurants que fan propostes més innovadores. • Per ells és clau mantenir la cuina tradicional de poble i, alhora, obrir espai per a propostes creatives. • El públic del Pallars està cada cop més obert a “cosetes diferents”: bona rebuda a projectes com el seu o el d’Uau Kororo.

1.7. Comunitat d’hostaleria i nous valors laborals

• Destaquen molt la germanor entre hostalers i productors del Pallars. • Parlen de Pallars Gastronòmic, iniciativa impulsada pels ajuntaments de Tremp i Sort que: - Connecta productors i restauradors. - Dona suport mutu en problemes, dubtes i projectes. • Comparen aquesta xarxa de suport amb la situació a ciutat, on és més difícil trobar aquest ambient. • Nova generació de cuiners i restauradors: - Vol col·laborar, no competir destructivament. - Impulsa condicions laborals més sanes, conciliació i descans. - Reacciona a dècades de maltracte al personal d’hostaleria, que han generat falta de personal qualificat.

"Ens hem d’adaptar, ja no podem seguir com abans amb jornades immenses a l’hostaleria".

1.8. Creativitat constant i relació amb productors

• Carta molt viva: canvia constantment, fins i tot cada servei. • Motiu: treballen amb producte molt fresc i limitat (exemple: una vaca sacrificada dona poques peces; l’endemà la carta ja canvia). • Això implica: - Molta planificació i agilitat mental. - Una cuina en evolució permanent, amb “24 proves” en marxa. • El futur passa per: - Seguir teixint vincles amb nous productors locals. - Deixar que el que arriba de l’horta, granja o bosc marqui el camí creatiu.

1.9. Equip, sala i organització

• Producció 100% a càrrec de Clàudia i Jaime. • Tenen equip de sala que els dona suport al servei (Lucía i estudiants que repeteixen cada estiu des de fa 3 anys). • El Jaime fa de pont cuina–sala, ja que també dirigeix el servei. • El fet que el personal repeteixi any rere any permet: - Millorar l’atenció al client. - Consolidar dinàmiques i ritmes.

1.10. Reserves i funcionament pràctic

• Restaurant molt petit: només 8 taules. • Han incorporat la plataforma de reserves CoverManager, accessible des de la seva web. • Molta gent prefereix trucar i parlar amb la Clàudia, que és qui pren les reserves. • Recomanació: reservar amb temps, però si no hi ha lloc, ells mateixos poden suggerir altres franges o espais.

2. “El claustre”: tertúlia de Nadal, llums i torrons

2.1. Configuració del claustre i to de la secció

• Secció “L’hora del pati”, conduïda per Txell Bernaus. • Participen: Fran Balanyà, Ivan Usón, Karen Alfonso, Júlia García, Sabrina Pedrós, Maria Gatao, Arnau Vila, etc. • To totalment distès, humorístic i coral, amb molta interrupció, bromes internes i improvisació.

2.2. Encesa de llums de Nadal i calendaris municipals

• Correcció inicial d’una errada de dates sobre l’encesa de llums. • Ronda ràpida pels municipis (Rosselló, Gramunt, Tàrrega…) explicant quan encenen les llums. • Debat informal: - Alguns pobles encenen llums abans del pont de desembre. - Molta gent deixa guarniments tot l’any als balcons.

2.3. Debat: llums de Nadal, energia i contradiccions

• L’Ivan es declara obertament anti-llums de Nadal: - Critica el “derrotxament” energètic en temps de pobresa energètica. - Fa referència al boom de Vigo com a exemple extrem. • Altres apunten la contradicció general: parlem d’estalvi energètic però aplaudim grans enllumenats. • Es matisa que, per alguns municipis, el turisme de llums és una estratègia econòmica important (referència a Vigo o a la campanya de Ferrero Rocher).

2.4. La campanya de Ferrero Rocher i el “pueblo más bonito”

• Parlen de la promoció de Ferrero Rocher, que il·lumina pobles guanyadors de tot l’Estat. • Es comenta que hi ha 17 pobles candidats, possiblement un per comunitat autònoma. • Per Catalunya, enguany surt Altafulla. • Recorden altres pobles candidats o destacats (Graus, Cudillero, Sant Vicente de la Barquera, Balmaseda…). • Broma recurrent: el programa fa més publicitat de marques de la que cobra.

2.5. Posicionament sobre Nadal i vacances

• Es planteja la pregunta general: “Esteu a favor del Nadal?”. • Resposta matisada: potser no tant del Nadal, però tothom està a favor de les vacances. • L’entrada a la vida adulta fa que el Nadal perdi innocència i guanyi complexitat.

2.6. Subtrama: buscar parella a l’Ivan

• Recorden una proposta llançada en un programa anterior: trobar parella per a l’Ivan Usón abans de Nadal. • Debat sobre si aquest tipus d’objectius es poden fer “contra rellotge” o si cal “calidade, calidade”. • Broma sobre el nivell d’exigència i experiència de l’Ivan en l’àmbit sentimental.

2.7. Del Nadal als torrons: introducció del tema

• La Txell aprofita la conversa sobre llums i Nadal per enllaçar amb els torrons. • Recorda que a la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra d’Agramunt tenia preparat un claustre sobre torrons que no va poder fer per falta de temps. • Explica que avui el farà, però barrejant torrons i intel·ligència artificial.

“Avui he barrejat torrons i intel·ligència artificial. Què pot sortir malament?”

2.8. Cançó temàtica segons la IA

• La Txell demana a una IA (Gemini) una cançó relacionada amb els torrons. • La IA proposa “Sugar, Sugar” de The Archies (1969) per la relació amb el sucre. • Segona proposta sorprenent: “El cant dels ocells”, argumentant que: - És una Nadala catalana. - Transmet serenitat i antiguitat, com el torró. • Tothom se’n riu perquè aquesta peça s’associa també a funerals i situacions solemnes.

2.9. Proves i errors de la IA parlant de torró d’Agramunt

• La Txell pregunta a la IA què sap del Torró d’Agramunt: - Contesta força bé: ingredients, origen històric (documents de 1741), torronaires que anaven a Barcelona, procés artesanal, IGP. - Bàsicament, reprodueix informació de la web de la IGP Torró d’Agramunt. • Reconeix que la IA fa bones cerques bàsiques, però no és cap miracle.

2.10. Quin torró agradaria “a tothom”? Propostes pròpies i de la IA

• La Txell pregunta a la IA: “Si haguessis de crear un torró que agradés a tothom, quin sabor tindria?” • Abans de revelar la resposta, ho pregunta a la taula: - Respostes dels tertulians: pistatxo, xocolata, propostes combinades tipus xocolata amb sal, curry, etc. • La IA proposa el torró “Terra i cel”: - Base de praliné d’ametlla marcona. - “Toc secret”: caramel de llet salada (toffee salat). - Resultat: sabor intens de fruit sec, cremositat i un punt de sal. • El grup valora que barrejar dolç i salat funciona molt.

2.11. Discussió culinària: pizza amb pinya, formatge, fruites…

• Conversa derivada sobre pizzes amb fruita (pinya, pera, figues) i la reacció dels italians. • Es combina humor i opinió gastronòmica: agraden, però es reconeix que són “heretgies” a ulls italians. • Es fan bromes amb l’origen de la pizza lligant-la amb la coca de recapte catalana.

2.12. Propostes de torrons “de Lleida”

• Es proposa fer un torró amb productes de Lleida: - Pera conferència. - Fruits secs i producte de proximitat. • Es juga amb la idea d’un torró de “pizza amb pinya”, barreja provocadora que ni la mateixa IA havia suggerit.

2.13. La part forta: la IA crea un torró per a cada membre del programa

La Txell fa l’experiment central del claustre: demana a Gemini que inventi un torró personalitzat per a cadascun dels membres del programa, només indicant nom, mitjà i rol. La IA respon amb molta verborrea i noms suggeridors.

2.13.1. Fran Balanyà (AQUÍ A L’Oest / EMUN FM)

• Pregunta: “Recomana’m un torró pel Fran Balanyà com a periodista d’EMUN FM Ràdio”. • La IA descriu el perfil: proximitat, tradició + innovació. • Torró proposat: “Pessic de sal”. • Característiques: - Base de torró de xocolata a la pedra d’Agramunt. - Praliné d’avellana de la Noguera. - Taronja confitada i canyella de Ceilan. - Acabat amb flor de sal Maldon com a “sorpresa d’última hora”.

2.13.2. Karen Alfonso (Ponent Ràdio)

• Torró proposat: “Veus de Ponent”. • Filosofia: reflectir energia comunicativa i personalitat pròpia. • Ingredients: - Base de praliné d’ametlla marcona amb mel de l’Urgell. - Toffee cremós de formatge de cabra i poma de Lleida. - Cobertura de xocolata negra 65%. - Trossos de pistatxo torrat i crispetes caramel·litzades. • La Karen el troba molt encertat i es declara “premium”.

2.13.3. Maria Gatao (Ràdio Rosselló, Segrià)

• Primer error important de la IA: confon Rosselló (Segrià) amb el Rosselló de la Catalunya Nord. • Després de la correcció, proposa el torró “Fèrtil”. • Ingredients: - Base de xocolata a la pedra 75%. - Praliné de poma de Lleida caramel·litzada, nous del Segrià i melmelada de préssec (Ribera d’Ebre / Ordal). - Glassejat fi de sucre i llimona, amb gruixut de cacau i flor de sal. • El nom “Fèrtil” genera bromes sobre possibles “senyals” de vida personal.

2.13.4. Arnau Vila (emunfmradio)

• Torró proposat: “Onda Cero” (amb C, però la IA juga amb la metàfora d’ones i freqüències, no amb la cadena de ràdio). • Ingredients: - Base de torró tou de massapà i ametlla. - Farsit de poma del Pla de Lleida amb gingebre i sèsam torrat. - Cobertura de xocolata blanca caramel·litzada.

2.13.5. Júlia García (Ràdio Tremp)

• Descrita com a “nova incorporació” a Ràdio Tremp. • Torró proposat: “Nova Ruta”. • Ingredients: - Base de torró tou de nata i nous del Pallars. - Capa central de codonyat i fruites del bosc (mores, nabius, gerds). - Toc d’herbes aromàtiques de muntanya. - Cobertura de xocolata amb llet caramel salada.

2.13.6. Sabrina Pedrós (Alpicat Ràdio)

• Coordinadora d’Alpicat Ràdio. • Torró proposat: “Formidable” (o “Freqüència modulada”) – jugant amb el nom d’un programa. • Ingredients: - Base de massapà d’ametlla marcona. - Ganache de xocolata negra. - Praliné d’avellana torrada amb canyella. - Toc final de flor de sal. • La Sabrina celebra que hagi triat massapà i xocolata negra, els seus preferits.

2.13.7. Ivan Usón (tècnic a 2Ràdio / de Fraga)

• La IA s’embala al principi pel rol de “tècnic” i la Txell l’atura: vol focus en la procedència de Fraga. • Torró amb toc aragonès: - Base d’ametlla marcona i mel. - En lloc de mantega de cacau, oli d’oliva verge extra de la DO Bajo Aragón. - Massapà torrat amb safrà de Jiloca. - Inclusió de préssec de Calanda deshidratat i caramel·litzat, amb fruits secs (pinyons, nous).

2.13.8. Txell Bernaus (Ràdio Sió / Gramunt)

• La IA reconeix que no li pot fer “qualsevol” torró perquè és al centre neuràlgic del torró. • Torró proposat: “Peu a terra, cap al cel” (jugant amb el títol del seu programa “Peu a terra”). • Ingredients: - Base de Torró d’Agramunt amb avellana, IGP. - Cor: gelea d’aigua de tarongina i menta fresca, simbolitzant el riu Sió. - Vel de pa d’àngel extra fi amb sèsam caramel·litzat.

2.14. Valoració col·lectiva de l’experiment amb IA

• El grup troba les propostes sorprenentment encertades en molts casos (especialment Karen, Sabrina i Txell). • També es veuen clarament les limitacions: - Errors geogràfics importants (Rosselló del Segrià vs Rosselló nord-català). - Tendència de la IA a ser “bienqueda” i a posar xocolata a gairebé tot. • Es proposa que aquestes receptes es facin arribar a torronaires d’Agramunt. • Broma final del Fran: li posa un 9,5/10 a la secció, li falta el torró de conill per aconseguir el 10.

3. Tancament del programa

• El claustre es tanca destacant: - El bon rotllo entre els membres de l’equip. - La capacitat de barrejar territori, gastronomia, tecnologia i humor. • El Fran acomiada l’hora i anuncia que tornaran després de la pausa publicitària.

Marcadors

Presentació de la segona hora i sumari

Reentrada a l’**AQUÍ A L’Oest** després de la pausa informativa, amb recordatori d’horari, temperatures als diversos municipis i anunci del contingut d’aquesta segona hora: secció gastronòmica amb un “tastet” des de la Pobla de Segur (restaurant El Raller) i, per acabar, la secció tertúlia **“El claustre”** conduïda per la Txell Bernaus. També es recorda que el programa es pot recuperar al web.

Entrevista gastronòmica: Restaurant El Raller (Pobla de Segur)

La Maria Gatao conversa amb **Clàudia Gotzi** i **Jaime Bés**, xefs i propietaris d’**El Raller**. Expliquen l’inici del projecte el juliol de 2022, la connexió de la Clàudia amb el Pirineu català i el procés de deixar la ciutat per obrir un restaurant a la Pobla de Segur, en un antic bar molt conegut. Detallen la seva **filosofia de cuina**: restaurant de **producte**, amb tècniques que combinen tradició pallaresa i influències asiàtiques (especialment japoneses), però sempre partint de la *tradició domèstica* de la comarca. Fan totes les elaboracions bàsiques (caldos, pa, xarops, carns senceres) i utilitzen receptes locals reinterpretades (com el xarop de pinyes verdes) en plats nous. Parlen del repte i l’èxit de treballar **darrere una barra**, que al principi costava d’entendre però que ara és molt apreciada, fins i tot pels padrins, i genera una relació molt pròxima amb els clients i molta fidelitat. Expliquen el **reconeixement Bib Gourmand de Michelin**, que viuen com una sorpresa i un orgull per a ells i per a tota la comarca, que té un nivell gastronòmic molt alt. Comenten l’obertura del públic pallares a propostes diferents, la convivència amb les cases de menjar tradicionals i la gran **xarxa de suport mutu** entre hostalers i productors (Pallars Gastronòmic). També tracten problemes generals del sector, com la manca de personal i la necessitat de **noves condicions laborals més sanes**, així com la seva manera de treballar amb carta en evolució constant, molt condicionada pel producte i els contactes amb productors locals. Finalment, expliquen el sistema de reserves (CoverManager i telèfon) i la necessitat de reservar amb temps per la mida reduïda del restaurant (8 taules).

Inici del "claustre": llums de Nadal i debat sobre el Nadal

S’obre **“El claustre”**, secció tertúlia amb la Txell Bernaus i la resta de l’equip del programa. Primer es corregeix una errada de dates sobre l’encesa de llums de Nadal. A partir d’aquí, s’enceta un **debatre informal sobre les llums de Nadal**: alguns municipis les encenen aviat, altres ho vinculen al mercat de Nadal (com Agramunt, el 8 de desembre). El grup discuteix si agraden o no les llums, si és coherent mantenir-les molt de temps en un context de **pobresa energètica**, i es posa d’exemple l’excés lumínic de Vigo i el seu alcalde. L’Ivan expressa obertament que no li agraden les llums de Nadal i qüestiona el malbaratament energètic. Es reconeix la **contradicció** entre el discurs d’estalvi i la fascinació per enllumenats espectaculars, però també s’admet que per alguns pobles el “turisme de llums” pot ser una eina econòmica. La conversa deriva en referències a la campanya nadalenca de **Ferrero Rocher** i al concurs de pobles il·luminats, amb menció d’**Altafulla** com a candidat català. Entre mig, surten bromes sobre el sentit del Nadal, les vacances, i una subtrama: la idea de trobar parella a l’Ivan abans de Nadal, qüestionant si és bo fer-ho amb presses.

Transició cap als torrons i introducció de la IA

La tertúlia passa de parlar de llums de Nadal a **torrons**, aprofitant que Agramunt és referent del sector. La Txell recorda que durant la **Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra d’Agramunt** tenia un claustre preparat que no va poder fer, i anuncia que avui el recuperarà amb un enfocament diferent: **“torrons i intel·ligència artificial”**. Explica que ha utilitzat Gemini (IA de Google) per obtenir idees: primer li ha preguntat quina cançó relacionaria amb els torrons, i la IA ha suggerit “Sugar, Sugar” de The Archies (relacionat amb el sucre) i, sorprenentment, **“El cant dels ocells”**, argumentant que és una Nadala catalana amb profunditat històrica. El grup fa broma perquè aquesta peça s’associa també a funerals i situacions solemnes. La Txell comenta que Gemini és molt “bienqueda” i que, tot i ser útil, sovint dona respostes massa complaents.

Què sap la IA del Torró d'Agramunt i primeres idees de torró universal

La Txell explica que ha preguntat a la IA què sap del **Torró d’Agramunt**. Gemini respon correctament: ingredients clau, origen al segle XVIII, torronaires que anaven a Barcelona, la IGP i el procés artesanal; informació que s’ajusta al que hi ha a la web de la IGP. A partir d’aquí, li fa una altra pregunta: *“Si haguessis de crear un torró que agradés a tothom, quin sabor tindria?”*. Abans de revelar la resposta, la Txell ho pregunta a la resta del claustre: surten idees de **torró de pistatxo**, de **xocolata**, combinacions amb sal, o fins i tot sabors exòtics com **curri**. La IA proposa el torró **“Terra i cel”**, amb base de praliné d’ametlla marcona i un “toc secret” de caramel de llet salada (toffee salat), aconseguint un sabor intens a fruit sec, cremositat i un final dolç-salat. Els tertulians coincideixen que la barreja de **dolç i salat** és molt atractiva. La conversa deriva breument cap a altres maridatges polèmics (pizza amb pinya, fruites amb formatge, etc.), mantenint el to humorístic.

Brainstorming de torrons i crítica a la IA: errors i ocurrències

La Txell explica que ha fet diverses preguntes creatives a Gemini (torró per a extraterrestres, per a dies bons o dolents, etc.), però decideix centrar-se en la part més divertida: **demanar a la IA que creï un torró per a cada membre de l’equip**. Abans, però, el grup proposa **torrons amb producte de Lleida** (pera conferència, fruita de la zona) i apareix, en to de broma, un hipotètic **torró de pizza amb pinya**. Es fa èmfasi en les limitacions de la IA: en algun moment ha confós **Rosselló (Segrià)** amb el Rosselló de la Catalunya Nord i ha hagut de ser corregida. També es comenta que la IA tendeix a “quedar bé” amb tothom i a abusar de la **xocolata** com a ingredient comodí per salvar qualsevol combinació. Es manté un to molt distès, amb referències a altres programes (Masterchef), a productes locals i a la capacitat de la IA d’inventar discursos molt ben embolicats però amb alguns errors factuals.

Els torrons personalitzats de la IA per a cada membre del programa

Nucli central del claustre: la Txell llegeix les receptes de **torrons personalitzats** que la IA ha creat per a cada integrant del programa, només amb el seu nom, emissora i rol. – **Fran Balanyà**: torró *“Pessic de sal”*, amb base de xocolata a la pedra d’Agramunt, praliné d’avellana de la Noguera, taronja confitada, canyella de Ceilan i flor de sal Maldon. Representa proximitat, tradició i innovació. – **Karen Alfonso** (Ponent Ràdio): torró *“Veus de Ponent”*, amb praliné d’ametlla marcona i mel de l’Urgell, toffee de formatge de cabra amb poma de Lleida, bany de xocolata negra 65%, pistatxo torrat i crispetes caramel·litzades, simbolitzant la seva energia i personalitat. – **Maria Gatao** (Ràdio Rosselló): després de corregir l’error geogràfic de la IA, surt el torró *“Fèrtil”*, amb xocolata a la pedra 75%, praliné de poma de Lleida caramel·litzada, nous del Segrià, melmelada de préssec i un acabat de sucre amb llimona, cacau i flor de sal. El nom genera bromes sobre “senyals” vitals. – **Arnau Vila** (emunfmradio): torró *“Onda Cero”* (com a metàfora d’ones i freqüències, no de la cadena), base de massapà i ametlla, farcit de poma del Pla de Lleida amb gingebre i sèsam torrat, i cobertura de xocolata blanca caramel·litzada. – **Júlia García** (Ràdio Tremp): torró *“Nova Ruta”*, amb nata i nous del Pallars, capa de codonyat i fruites del bosc, herbes aromàtiques de muntanya i coberta de xocolata amb llet caramel salada. – **Sabrina Pedrós** (Alpicat Ràdio): torró *“Formidable/Freqüència modulada”*, amb massapà d’ametlla marcona, ganache de xocolata negra, praliné d’avellana amb canyella i flor de sal. La Sabrina hi veu els seus gustos exactes (massapà i xocolata negra). – **Ivan Usón** (tècnic de 2Ràdio, de Fraga): torró amb toc aragonès, base d’ametlla marcona i mel, usant oli d’oliva DO Bajo Aragón en comptes de mantega de cacau, massapà torrat amb safrà de Jiloca i inclusions de préssec de Calanda caramel·litzat amb fruits secs. – **Txell Bernaus** (Ràdio Sió / Agramunt): el torró *“Peu a terra, cap al cel”*, que parteix del Torró d’Agramunt IGP amb avellana, incorpora un gelejat d’aigua de tarongina i menta (simbolitzant el riu Sió) i un vel de pa d’àngel amb sèsam caramel·litzat. La taula valora que moltes propostes són sorprenentment ajustades als gustos reals (especialment Karen, Sabrina i Txell) i que, malgrat errors concrets, l’experiment mostra com la IA pot generar **idees creatives i narratives gastronòmiques**. Acaben suggerint que aquestes receptes s’haurien d’enviar als **torronaires d’Agramunt**, i el Fran qualifica la secció amb un 9,5/10, reclamant en broma un torró de conill per completar la nota. El programa es tanca destacant el bon ambient i anunciant la tornada després de la pausa.

Darrers podcast

30/01/2026

#3337 - Aquí, a l'Oest del 30/1/2026

30/01/2026

#3336 - Aquí, a l'Oest del 30/1/2026

29/01/2026

#3335 - Aquí, a l'Oest del 29/1/2026

29/01/2026

#3334 - Aquí, a l'Oest del 29/1/2026

28/01/2026

#3333 - Aquí, a l'Oest del 28/1/2026