20/11/2025

#3277 - Agenda cultural lleidatana i salut mental

Aquí, a l'Oest

Panorama general de l’episodi

Aquest fragment d’AQUÍ A L’OEST combina dues grans parts:

• Una agenda cultural molt extensa per al cap de setmana a les comarques de Lleida (música, teatre, activitats familiars i fires).
• Un Espai Salut dedicat a la psicologia i a l’evolució de la salut mental, a partir de l’entrevista amb Marta Trepat, guardonada amb el Premi d’Honor dels Premis Josep Lladonosa d’Història Local dels Països Catalans.

---

1. Agenda cultural del cap de setmana

1.1. Presentació de la segona hora

• S’obre la segona hora del magazín amb temperatures a diferents municipis del territori.
• Es presenta l’estructura: agenda lúdico-cultural i, al tram final, l’Espai Salut.

"Encetarem la segona hora del programa amb el moment de l'agenda... I acabarem... amb l'Espai Salut, on avui parlarem de psicologia..."

---

1.2. Música i concerts

Propostes a Guissona

• Concert Anna Andreu al Teatre Estudi de la Plaça Major / Teatre de Ca l’Eril (Guisona):
- Presenta el seu tercer disc Vigília, amb un estil mansa, artesà i terrenal.
- Se n’escolta el tema Turons, que provoca un moment de calma a l’estudi.

• Juan José González Nieto (antic Espaldamaceta):
- Obre la nit presentant un nou disc sota el seu nom real.
- Se n’escolta Somos reos, que encaixa molt bé amb el to intimista d’Anna Andreu.

• Mecole – Tribut a Mecano (Guissona, Teatre Ateneu):
- Projecte fundat el 2020 per reviure Mecano amb banda de cinc músics.
- Es destaca que és un espectacle 100% en directe i fidel a l’essència del grup, però amb frescor actual.
- Al tall que sona, interpreten Hijo de la luna.

Lleida ciutat

• Coro Crux – “Rèquiem imperdonable” a l’Espai Orfeó:
- Concert coral dins del cicle Espai Veu.
- Es posa en valor l’Espai Orfeó com a equipament amb programació musical regular i de qualitat.

• Manu García (UNER / NIN3ESA) a l’Auditori Municipal Enric Granados:
- Concert immersiu que barreja electrònica, arrels i experimentació visual.
- Definició com a “cerimònia sonora i lumínica” i manifest emocional.
- Es destaca un disseny lumínic “sense precedents” a la història cultural de Lleida.
- Coincideix en horari amb un partit europeu del Pons Lleida Hoquei, cosa que genera broma a l’estudi.

• Banda Simfònica Unió Musical de Lleida a l’Auditori Enric Granados:
- Programa de “Compositors imprescindibles” sota la direcció d’Esteve Espinosa.
- Reivindicació de la música original per a banda amb obres de Bert Appermont, Steve Reineke, Philip Sparke, Carl Wittrock i Jan Van der Roost.

• Mar Pujol – “Cançons de rebost” a l’Espai Orfeó (Circuit Folk):
- Concert íntim, amb Bruna González al violoncel.
- L’àlbum es defineix com un recull de “pots de conserva plens de cura” que converteixen l’ordinari en extraordinari, amb un so càlid i acollidor.
- Els locutors destaquen la bellesa de la descripció i el to suau de la música.

• Espai Dual a la llibreria El Refugi de la Seu d’Urgell:
- Dúo del Macelles, Marc Cruz Pasqual i Eduard Morell Pordonés, combinen música i literatura.
- Es destaca la cançó sobre l’“agricultura submergida”, que retrata la realitat dels pobles petits de Ponent.
- Proposta en format íntim, entrada assequible i aposta pel talent de proximitat.

• Petit apunt domèstic i humà:
- La Txell explica que el seu fill apareix a la ràdio perquè ve de la biblioteca del costat, mostrant la proximitat i transparència del programa.

Tremp i territori pirinenc

• A Tremp, al Teatre Els Til·lers de Sort i l’Espai Cultural La Lira de Tremp, s’anuncien diverses activitats (vegeu apartat de teatre i família), destacant la forta programació cultural al Pallars.

---

1.3. Teatre i arts escèniques

Lleida i entorn

• “Mar” d’Andrea Díaz Reboredo al Teatre Municipal de l’Escorxador (Lleida):
- Peça basada en la manipulació d’objectes i el treball coreogràfic del cos.
- Es construeix l’espai d’una llar a partir de materials i objectes.

• “Qui va matar el meu pare” al Pavelló de l’Oli de les Borges Blanques:
- Espectacle emmarcat en els actes del 25 de novembre – Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les dones.
- Monòleg de Daphnis Balduz sobre persones desateses pel sistema.
- Reflexió sobre les forces socials i polítiques que condicionen vides considerades “prescindibles”.

• “L’imperatiu categòric” al teatre de Tàrrega:
- Text de Victòria Spunzberg.
- Retrat social amb ironia sobre el que és èticament acceptable quan el sistema falla.

• Mag Òscar Sánchez – “Sense guió” a La Saleta de Lleida:
- Doble sessió: tarda familiar i nit per a adults.
- Combina humor, improvisació i màgia de proximitat.

• “L’illa del tresor” (Inhabitants) al Pavelló de l’Oli de les Borges Blanques:
- Adaptació col·lectiva del clàssic de Stevenson en format teatral familiar.

• “El petit príncep” a La Llotja (Lleida):
- Musical d’Àngel Llàcer, Manu Guix i La Perla 29.
- Relectura escènica del llibre, amb cançons i gran producció.

• “Mozart en cats” (o bambes) al CaixaForum Lleida:
- Espectacle familiar que introdueix la música de Mozart a través de la imatge de les bambes/cats.
- Dona peu a una conversa lingüística sobre el mot “cats” a Lleida, la seva possible origen com a marca i la variació dialectal.

Pirineu: Tremp i Sort

• “A la deriva” a l’Espai Cultural La Lira de Tremp:
- Teatre social sobre salut mental i internaments psiquiàtrics.
- Text de Marta Montiel i Elies Barberà, basat en testimonis reals.
- Fusiona emoció, compromís social i reflexió sobre l’estigma.
- Entrades a Entràpolis amb preus reduïts per joves, gent gran i persones amb discapacitat.

• “Dones i herbes” al Teatre Els Til·lers de Sort:
- Programat també en el marc del 25N.
- Explica el viatge de dues trementinaires, la Pepeta i la Cinta, que recorren el país venent remeis naturals i portant cadascuna un secret personal.
- Homenatge a les dones que han transgredit o seguit la norma, que han decidit marxar o quedar-se, i al món dels remeis tradicionals.
- Entrada gratuïta.

---

1.4. Activitats familiars i per a tots els públics

• El Pot Petit – “El gran salt” al Gran Teatre de la Passió de Cervera:
- Concert-espectacle adreçat a infants de 2 a 8 anys.
- Reapareixen el Pau, la Jana, la Malmelada Band i els personatges del Pot Petit.
- Reivindicació de propostes per a famílies i tots els públics.

• “Les aventures del Risquet” a Sort:
- Espectacle familiar amb titelles, cançons i consells de seguretat a càrrec de Maitan Teatre.
- Recomanat per a infants a partir de 3 anys, amb entrada lliure.

---

1.5. Fires i cultura popular

Arbeca – Fira de Santa Caterina i Fira de l’Oliva Arbequina

• Es presenta la 42a Fira de Santa Caterina i la 22a Fira de l’Oliva Arbequina a Arbeca.
• Programa molt carregat:

• Guillem Albà com a proposta escènica destacada.
• Espectacle familiar “Particular”.
• Versots i vermut popular.
• Cercavila infantil i activitats de nit per a joves.
• Esmorzar de fira, mercat tradicional i desfilada de tractors antics.
• Concurs de menjar olives arbequines, que desperta entusiasme a l’estudi.

Maials – Fira de l’Oli Verd

• 8a Fira de l’Oli Verd de Maials amb activitats:
- Esmorzars populars a la cooperativa.
- Visites guiades i rutes per la Vilaclosa.
- Tast i maridatges d’oli i altres productes locals.

• El presentador explica que hi fa programa en directe cada any i destaca les orelletes elaborades per l’associació local de dones, que s’esgoten ràpidament.
• S’anuncia també el concert de Pau de Pons, amb l’anècdota que havia tingut una marca pròpia d’oli anomenada Garriguent.

Lleida ciutat – Fira Som Cultura

• Es tanca l’agenda recordant la Fira Som Cultura, la Fira d’Entitats Culturals de Lleida, a la plaça Blas Infante:
- Activitat de tot el diumenge amb parades d’entitats, colors, música i tradicions.
- Es lamenta no poder detallar-ne més el programa per qüestió de temps.

---

2. Espai Salut: psicologia i trajectòria de Marta Trepat

2.1. El Premi Josep Lladonosa i el reconeixement a una pionera

• S’obre l’Espai Salut presentant Marta Trepat, llicenciada en Filosofia i doctora en Psicologia, com a Premi d’Honor dels Premis Josep Lladonosa d’Història Local dels Països Catalans.
• El premi d’honor només s’ha concedit tres cops: a Josep Vallverdú, a Ramon Maria Puig i Andreu i ara a Marta Trepat, fet que li genera sorpresa i emoció.

"No estem acostumades, les dones, que ens donin premis... Sempre treballem una mica en segon pla."

• Se la reconeix com a pionera de la psicologia a Lleida:
- Arriba a la ciutat l’any 1972, no hi havia cap psicòleg a la província.
- Des de llavors construeix pràctica professional, docència i referència en psicologia i psicoanàlisi.
- Avui hi ha més de mil psicòlegs col·legiats i una facultat de Psicologia a la UdL.

2.2. Docència en medicina i introducció de la psicosomàtica

• Entre 1982 i gairebé tres dècades, Trepat és professora de Psicologia Mèdica a la Facultat de Medicina de Lleida.

• En lloc de fer una assignatura teòrica clàssica, orienta la docència a la relació metge-pacient:

• Insisteix que al consultori “no arriba un fetge cirròtic, sinó una persona” amb història vital, família, feina, emocions.
• Introduiex la idea que emocions i cos són inseparables, anticipant el camp de la psicosomàtica.

• Explica que la tradició neoplatònica havia separat cos i ànima, menystenint el cos. Ella defensa una visió unitària de la persona.

• Metodologia docent:

• Grups d’uns 90 estudiants per promoció (27 promocions totals).
• Utilitza històries clíniques als exàmens perquè l’alumnat comenci a pensar en casos reals, no només en teoria memorística.

2.3. Psicoanàlisi: formació i mirada profunda

• Trepat és psicoanalista; per formar-se:

• Es va psicoanalitzar 12 anys, 4 vegades per setmana, desplaçant-se des de Lleida.
• Subratlla que és una formació llarga i exigent.

• Diferencia dues grans orientacions en psicologia:

• Conductual: se centra en estratègies i tècniques per modificar conductes i resoldre problemes concrets.
• Psicoanalítica: busca l’origen profund del conflicte, sovint a la infantesa, a les relacions familiars i escolars.

• Defensa que el cervell funciona com un “disco dur” on queda tot enregistrat, encara que no en siguem conscients.
- Olors, cançons o llocs poden activar records remots i emocions associades.
- Conversa amb el presentador sobre olors de Barcelona, llums diferents a ciutats diverses i la força de la música per evocar records.

2.4. Impotència i paciència del psicòleg

Trepat resumeix la seva feina amb una frase clau:

"Com a psicòloga, portes la impotència agafada d’una mà i la paciència agafada de l’altra."

• Impotència:

• El resultat de la teràpia no depèn només del professional, sinó del procés intern del pacient.
• El psicòleg no pot “curar” algú directament, sinó ajudar-lo a trobar el seu camí.

• Paciència:

• Els processos psicoanalítics són llargs; cal temps per arribar a l’arrel dels conflictes.
• No n’hi ha prou amb consells o voluntat; cal que el pacient entengui i senti el canvi des de dins.

• La seva pràctica es basa en:

• Parlar poc, fer bones preguntes i assenyalar connexions.
• Deixar que sigui la persona qui vagi associant fets, records i emocions fins a reconstruir el sentit del que li passa.

2.5. Canvis en la demanda: de la patologia greu a la qualitat de vida

• Explica la seva experiència a l’Hospital de Santa Maria (24 anys):
- Treball amb depressions profundes, esquizofrènies, psicosis, etc.
- Dirigeix grups terapèutics amb pacients greus.

• Ara la realitat és diferent:

• Molts usuaris són “gent molt normal del carrer” que busquen viure millor emocionalment.
• La psicologia deixa de ser només resposta a grans trastorns per convertir-se en eina de millora de la qualitat de vida.

"Una persona que va al psicòleg és la que té més salut mental, perquè s’adona que té un conflicte i demana ajuda."

2.6. L’efecte de la pandèmia i el paper dels homes

• Detalla un canvi important després de la pandèmia:

• Abans, la seva clientela era aproximadament 70% dones i 30% homes.
• Actualment, la proporció és 50%-50%, amb molts més homes joves (25–30 anys).

• Interpreta aquest canvi com a part d’un procés de transformació masculina:

• Molts homes fan autocrítica: els models dels seus pares “ja no són suficients”.
• Veuen dones molt preparades i exigents (currículums potents, autonomia) i senten la necessitat de revisar el propi rol.
• Busquen ajuda per canviar maneres de relacionar-se i afrontar emocions.

• Conclusió de Trepat: la psicologia actual no només tracta patologia, sinó que acompanya processos de canvi personal i social.

2.7. Una trajectòria viva

• Marta Trepat té 80 anys i continua exercint:

• Considera que mentre li continuïn demanant ajuda i ella se senti capaç, seguirà treballant.
• Té pacients de 15 fins a 93 anys, fet que mostra la transversalitat de la demanda.

• L’entrevista es tanca amb reconeixement explícit a la seva trajectòria pionera i al valor d’haver posat la salut mental al centre molt abans que fos un tema socialment assumit.

---

3. Temes principals tractats

3.1. Agenda cultural i territori

• Diversitat d’oferta cultural a la província de Lleida: concerts, teatre, màgia, activitats familiars i fires.
• Revalorització d’espais culturals com l’Espai Orfeó, Auditori Enric Granados, La Llotja, Teatre de l’Escorxador, Pavelló de l’Oli, La Lira de Tremp, Teatre Els Til·lers, Gran Teatre de la Passió i espais petits com llibreries i sales locals.
• Importància de les fires d’oli i d’oliva arbequina com a eix de tradició, producte local i vida comunitària.
• Presència transversal d’activitats familiars i programació pel 25N.

3.2. Psicologia i salut mental

• Reconeixement institucional a la psicologia a través del Premi Josep Lladonosa a Marta Trepat.
• Evolució de la percepció social de la psicologia: de la patologia greu a la cura del benestar emocional quotidià.
• Introducció pionera de la psicosomàtica i de la visió integradora cos-ment a la formació mèdica.
• Psicoanàlisi com a via per treballar arrels profundes dels conflictes.
• Impuls d’una mirada on anar al psicòleg és un signe de salut mental, no de feblesa.
• Canvi de rols de gènere i creixent demanda d’homes joves que busquen ajuda per adaptar-se als nous models de masculinitat.

---

4. Estructura temporal de l’episodi

A continuació, les seccions principals amb el minutatge (en segons) del fragment proporcionat.

4.1. Seccions

1. Inici segona hora i presentació del contingut
   • Inici: 0
   • Final: 99
   • Títol: Presentació de la segona hora i sumari
   • Resum: S’obre la segona hora d’Aquí, a l’Oest amb la salutació, el repàs de temperatures de diverses localitats i l’anunci de l’estructura de la franja: agenda cultural i posteriorment Espai Salut dedicat a psicologia amb Marta Trepat.

2. Obertura de l’agenda i to distès a l’estudi
   • Inici: 100
   • Final: 193
   • Títol: Arrencada de l’agenda i tertúlia esportiva-cultural
   • Resum: El conductor obre l’agenda amb to humorístic, recordant el partit europeu del Pons Lleida. Es presenten les col·laboradores (Txell, Maria Gateu, Júlia García) i es generen bromes sobre assistir al partit i l’afició de la Júlia per l’hoquei. Es dona pas a la primera proposta musical.

3. Concert d’Anna Andreu i Juan José González Nieto a Guissona
   • Inici: 194
   • Final: 357
   • Títol: Guissona: Anna Andreu i Juan José González Nieto
   • Resum: La Txell presenta el concert d’Anna Andreu al Teatre Estudi de Guissona per presentar el disc Vigília. Se n’escolta el tema Turons i es comenta l’efecte relaxant de la seva música. S’explica que el concert tanca un cercle perquè el disc es va gravar en aquell espai. Es presenta també Juan José González Nieto, antic Espaldamaceta, que obrirà la nit amb nou disc, del qual s’escolta Somos reos.

4. Coro Crux a l’Espai Orfeó i reflexió sobre equipaments culturals
   • Inici: 358
   • Final: 410
   • Títol: Lleida: Coro Crux i el valor de la programació estable
   • Resum: Es presenta el concert del Coro Crux, “Rèquiem imperdonable”, a l’Espai Orfeó. Els locutors en destaquen la qualitat i aprofiten per reconèixer la feina de programació regular de l’Espai Orfeó, l’Auditori Enric Granados, La Llotja i altres espais municipals i privats que mantenen viva la cultura.

5. Concert immersiu de Manu García (UNER/NIN3ESA) a l’Auditori
   • Inici: 411
   • Final: 512
   • Títol: Concert immersiu de Manu García a l’Auditori
   • Resum: La Júlia presenta el concert immersiu de Manu García, conegut com UNER/NIN3ESA, a l’Auditori Enric Granados. Se’n destaca la fusió de llenguatges musicals, la dimensió de “cerimònia sonora i lumínica” i un disseny de llums “sense precedents” a Lleida. Es comenta la coincidència horària amb el partit de hockey, fent broma sobre la competència entre propostes distintes.

6. Mazzoni a Tàrrega i nou disc “Banderes per daltònics”
   • Inici: 513
   • Final: 591
   • Títol: Tàrrega: Mazzoni i el retorn al pop exquisit
   • Resum: S’anuncia el concert de Mazzoni, que presenta el seu nou disc Banderes per daltònics a Tàrrega. Se’n destaca el retorn al pop dels inicis, amb cançons que han esdevingut part de la cultura popular com No tinc temps o Eufòria. Després de quatre anys de silenci discogràfic, el músic recupera vitalitat i melodies immediates. Es recorda l’horari nocturn del concert.

7. Tribut a Mecano “Mecole” a Guissona
   • Inici: 592
   • Final: 729
   • Títol: Guissona: Mecole, tribut a Mecano
   • Resum: Es presenta el tribut a Mecano “Mecole”, creat el 2020. S’escolta un fragment d’un vídeo promocional amb Hijo de la luna, que confon inicialment el conductor. S’explica que és un espectacle de dues hores amb cinc músics professionals, 100% en directe, cuidant l’essència de Mecano i aportant frescor. L’actuació té lloc al Teatre Ateneu de Guissona.

8. Banda Simfònica Unió Musical de Lleida
   • Inici: 730
   • Final: 785
   • Títol: Lleida: Compositors imprescindibles per a banda
   • Resum: La Júlia anuncia el concert de la Banda Simfònica Unió Musical de Lleida a l’Auditori Enric Granados, dedicat a compositors imprescindibles de música per a banda, sota la direcció d’Esteve Espinosa. Es citen autors com Appermont, Reineke, Sparke, Wittrock i Van der Roost, i es remarca la voluntat de reivindicar el repertori específic per a banda.

9. Cervera: El Pot Petit – “El gran salt”
   • Inici: 786
   • Final: 839
   • Títol: Cervera: El Pot Petit per al públic familiar
   • Resum: Es presenta el concert familiar d’El Pot Petit al Gran Teatre de la Passió de Cervera, dins la gira El gran salt. Es recorden els personatges i la banda, es destaca que l’espectacle és recomanat per a infants de 2 a 8 anys i es posa en valor que l’agenda inclogui propostes per a totes les edats.

10. Mar Pujol – “Cançons de rebost” a l’Espai Orfeó
    • Inici: 840
    • Final: 932
    • Títol: Lleida: Mar Pujol i la poesia de les “cançons de rebost”
    • Resum: S’anuncia el concert de Mar Pujol dins el Circuit Folk, presentant el disc Cançons de rebost a l’Espai Orfeó. S’escolta una cançó i es descriu l’espectacle com un directe íntim amb Bruna González al violoncel, amb una fusió de melodies que converteix la música en experiència inoblidable. Es destaca la imatge poètica dels “pots de conserva plens de cura” que fusionen allò antic amb l’actualitat.

11. Espai Dual a la Seu d’Urgell i “agricultura submergida”
    • Inici: 933
    • Final: 1062
    • Títol: La Seu d’Urgell: Espai Dual i cançons de poble
    • Resum: Es presenta el concert d’Espai Dual a la llibreria El Refugi, amb Marc Cruz Pasqual i Eduard Morell. Se’n destaca una cançó sobre “agricultura submergida” que retrata la realitat dels pobles petits de Ponent. Hi ha un moment de confusió divertida amb els crèdits i una falca sobre musicologia. La Txell, distreta per la visita del seu fill, reprèn la descripció: entrada de 5 €, ambient íntim, ubicació al carrer Canonges i aposta pel talent local en un espai reduït.

12. Transició a teatre: presentació del bloc escènic
    • Inici: 1063
    • Final: 1107
    • Títol: De la música al teatre: obertura del bloc escènic
    • Resum: El conductor fa broma sobre la transparència del programa i dona pas a un bloc dedicat al teatre. Es remarca la quantitat d’espectacles destacats i es prepara el salt cap a les propostes de l’Escorxador i altres equipaments.

13. “Mar” a l’Escorxador i “Qui va matar el meu pare” a les Borges
    • Inici: 1108
    • Final: 1190
    • Títol: Lleida i Borges: teatre d’objectes i denúncia social
    • Resum: Es presenta l’espectacle Mar d’Andrea Díaz Reboredo al Teatre de l’Escorxador, basat en la manipulació d’objectes i la construcció d’una llar. Tot seguit, la Júlia explica Qui va matar el meu pare al Pavelló de l’Oli de les Borges Blanques, dins els actes del 25N, amb Daphnis Balduz encarnant una història sobre persones desestimades pel sistema.

14. “L’imperatiu categòric” a Tàrrega i màgia a La Saleta
    • Inici: 1191
    • Final: 1246
    • Títol: Tàrrega i Lleida: ètica, ironia i màgia
    • Resum: Es presenta L’imperatiu categòric de Victòria Spunzberg a Tàrrega, una obra que planteja què és èticament correcte quan el sistema es desmunta. A continuació, es promociona l’espectacle de màgia Sense guió del mag Òscar Sánchez a La Saleta de Lleida, amb doble sessió per públic familiar i adult.

15. “L’illa del tresor” i musical “El petit príncep”
    • Inici: 1247
    • Final: 1291
    • Títol: Borges i Lleida: clàssics per a tota la família
    • Resum: Es presenta L’illa del tresor de la companyia Inhabitants al Pavelló de l’Oli de les Borges Blanques, adaptació familiar del text de Stevenson. Tot seguit, s’anuncien les funcions del musical El petit príncep a La Llotja, produït per Àngel Llàcer, Manu Guix i La Perla 29.

16. “Mozart en cats/bambes” i debat lingüístic sobre “cats”
    • Inici: 1292
    • Final: 1383
    • Títol: CaixaForum i el misteri de les “cats” lleidatanes
    • Resum: Es parla de l’espectacle familiar Mozart en cats al CaixaForum Lleida, que introdueix Mozart a un públic jove. Aquest títol porta a un debat sobre la paraula “cats” a Lleida com a sinònim de “bambes”, la seva possible relació amb una marca i les diferències dialectals entre Lleida ciutat i altres poblacions com Agramunt. Es fa recerca ràpida a internet en directe i es reforça la dimensió pedagògica i identitària del programa.

17. Propostes al Pallars: “A la deriva” i “Dones i herbes”
    • Inici: 1384
    • Final: 1526
    • Títol: Tremp i Sort: salut mental i trementinaires al teatre
    • Resum: Es presenta l’obra A la deriva a l’Espai Cultural La Lira de Tremp, sobre salut mental i ingressos psiquiàtrics, basada en testimonis reals i impulsada amb l’entitat Alba Jussà. S’anuncien entrades amb descomptes per col·lectius vulnerables. Després, es parla de Dones i herbes al Teatre Els Til·lers de Sort, sobre dues trementinaires, Pepeta i Cinta, i els secrets que porten en els seus viatges. L’obra és un homenatge a dones que van trencar o seguir la norma, que van guarir o fer mal, parlar o callar. Entrada gratuïta.

18. “Les aventures del Risquet” i més activitats a Sort
    • Inici: 1527
    • Final: 1630
    • Títol: Sort: titelles, seguretat i cultura al Pallars
    • Resum: Es recomana l’espectacle familiar Les aventures del Risquet a Sort, amb titelles, cançons i consells de seguretat a càrrec de Maitan Teatre, per a infants a partir de 3 anys i amb entrada lliure. Es destaca que el Pallars Sobirà ofereix moltes propostes aquells dies i es dona pas al bloc de fires.

19. Arbeca: Fira de Santa Caterina i Fira de l’Oliva Arbequina
    • Inici: 1630
    • Final: 1718
    • Títol: Arbeca: Santa Caterina i l’oli arbequí
    • Resum: S’obre el bloc de fires parlant d’Arbeca, que celebra la 42a Fira de Santa Caterina i la 22a Fira de l’Oliva Arbequina. Es detallen activitats com l’espectacle de Guillem Albà, l’espectacle familiar Particular, versots i vermut popular, cercaviles infantils, propostes de nit per als joves, esmorzar de fira, mercat tradicional i desfilada de tractors antics. Es remarca la centralitat de l’oli arbequí com a producte estrella.

20. Maials: Fira de l’Oli Verd i orelletes
    • Inici: 1719
    • Final: 1823
    • Títol: Maials: Fira de l’Oli Verd i dolços de mestre
    • Resum: Es presenta la 8a Fira de l’Oli Verd de Maials, amb esmorzars populars, tastos, maridatges, visites guiades i rutes per la Vilaclosa. El presentador explica que hi fa un programa en directe cada any i destaca les orelletes de l’associació de dones, que volen tot i duplicar quantitats. També menciona que Pau de Pons actuarà dissabte a la nit i desvetlla que l’artista havia produït oli sota la marca “Garriguent”.

21. Fira Som Cultura i tancament de l’agenda
    • Inici: 1824
    • Final: 1874
    • Títol: Lleida: Fira Som Cultura i cloenda de l’agenda
    • Resum: Es remarca la importància de la Fira Som Cultura, fira d’entitats culturals de Lleida, que omple la plaça Blas Infante de colors, música i tradicions durant tot el diumenge. Per manca de temps, no es poden detallar totes les activitats. El conductor agraeix a les col·laboradores (Maria Gateu i Júlia García) la preparació de l’agenda i es tanca el bloc cultural.

22. Transició a Espai Salut: presentació del tema
    • Inici: 1875
    • Final: 1893
    • Títol: Introducció a l’Espai Salut i a Marta Trepat
    • Resum: Es fa la careta d’“Espai Salut” i s’introdueix el tema del dia: la psicologia. Es presenta Marta Trepat com a guardonada amb el Premi d’Honor als Premis Josep Lladonosa i es contextualitza que es parlarà de l’evolució de l’especialitat i de la importància creixent de la salut mental.

23. Inici de l’entrevista: el premi Josep Lladonosa
    • Inici: 1894
    • Final: 2010
    • Títol: El Premi d’Honor Josep Lladonosa a Marta Trepat
    • Resum: Arnau Vilà inicia l’entrevista amb Marta Trepat, explicant el context del Premi Josep Lladonosa com a guardó d’història local. Marta relata la sorpresa en rebre la trucada de Manel Lladonosa i l’orgull de seguir noms com Josep Vallverdú i Ramon Maria Puig. Subratlla que el premi reconeix una llarga trajectòria en un context on, quan va arribar el 1972, no hi havia cap psicòleg a Lleida.

24. Trajectòria pionera: dels inicis a la docència a Medicina
    • Inici: 2010
    • Final: 2376
    • Títol: Pionera de la psicologia a Lleida i psicologia mèdica
    • Resum: Marta explica l’arribada a Lleida quan no hi havia psicòlegs i com va haver de començar-ho tot. Recorda el seu marit, Frederic, catedràtic d’Història de l’Art, amic de Ramon Maria Puig. Narra l’inici de la docència a Medicina el 1982, quan encara no existia la Facultat de Psicologia, i com va centrar l’assignatura de Psicologia Mèdica en la relació metge-pacient. Introduiex la idea que les malalties tenen dimensió emocional i parla de l’aleshores desconeguda psicosomàtica. Destaca la vocació i l’exigència dels estudiants de Medicina i la seva estratègia didàctica basada en casos clínics.

25. Psicoanàlisi, memòria i metàfora del “disc dur”
    • Inici: 2377
    • Final: 2895
    • Títol: Psicoanàlisi, records i orígens dels conflictes
    • Resum: Marta contraposa la psicologia conductual (centrada en estratègies) i la psicoanalítica (centrada en l’origen dels conflictes). Explica que per ser psicoanalista va fer 12 anys d’anàlisi quatre cops per setmana. Comenta que els primers anys de pràctica la gent identificava psicologia amb “bogeria”, influïts per pel·lícules americanes, i com això ha anat canviant. Descriu el cervell com un “disc dur” on queda tot registrat i com olors i cançons poden reactivar records d’infància. Manté un diàleg proper amb el presentador sobre olors de Barcelona, llums de diferents ciutats i records associats a cançons.

26. Impotència, paciència i visió de la terapia
    • Inici: 2896
    • Final: 3068
    • Títol: El rol del psicòleg: entre la impotència i la paciència
    • Resum: Es comenta la frase de Marta sobre portar la impotència en una mà i la paciència en l’altra. Ella explica que els processos són llargs i que el psicòleg no “cura”, sinó que acompanya el pacient perquè trobi ell mateix el seu camí. Insisteix que donar consells és insuficient si no hi ha canvi emocional profund. Subratlla la importància de la formació contínua del professional, perquè els conflictes humans evolucionen amb la societat.

27. Del Santa Maria a la consulta privada: canvi de perfils i pandèmia
    • Inici: 3069
    • Final: 3148
    • Títol: De la patologia greu al benestar emocional i el rol dels homes
    • Resum: Marta repassa la seva etapa a l’Hospital de Santa Maria, treballant amb depressions greus, esquizofrènies i psicosis. Avui, en canvi, atén majoritàriament persones “normals” que busquen qualitat de vida emocional. Considera que qui va al psicòleg mostra molta salut mental en reconèixer el conflicte i demanar ajuda. Des de la pandèmia, ha augmentat molt la demanda d’homes joves (25–30 anys) fins a assolir una proporció 50%-50% entre sexes. Interpreta que molts homes volen revisar els models heretats dels seus pares per adaptar-se a unes relacions amb dones més formades i exigents.

28. Tancament: balanç i reconeixement final
    • Inici: 3149
    • Final: 3195
    • Títol: Una trajectòria viva i comiat de l’Espai Salut
    • Resum: Marta comenta que, amb 80 anys, continua exercint i té pacients de 15 a 93 anys, fet que mostra la transversalitat de la psicologia avui. Remarca que la salut mental ara es viu com a part de la qualitat de vida, no només com a patologia. L’Arnau Vilà tanca l’entrevista agraint-li la presència, felicitant-la pel premi i per la seva trajectòria pionera, i lamentant que el temps de ràdio no permeti continuar una conversa que podria allargar-se molt més.

Marcadors

Darrers podcast